3. 4.1. Roques l鱈quides Les roques es fonen segons el seu punt de fusi坦. La massa fosa sanomena magma (cont辿 mineral, fonamentalment silicats, gasos, sulfurs, etc.) La pres竪ncia daigua i gasos fa disminuir el punt de fusi坦 Les temperatures dels magmes oscil揃la entre 650 o C i 1.500 o C
4. 4.1. Roques l鱈quides 1.1 Viscositat dels magmes Magma basltic fluid Lestudi de la viscositat ser important per qu竪 ens d坦na: Velocitat de solidificaci坦 Explosivitat i dinmica Cal tenir en compte 4 factors: Temperatura : quan m辿s elevada menys viscositat Pressi坦 : com m辿s pressi坦 en origen (continental) m辿s viscositat Gasos dissolts : com m辿s gasos (ocenics) menys viscosos
6. 4.1. Roques l鱈quides 1.2 Localitzaci坦 dels magmes a la Terra Zones de subducci坦 oce-oce (arc dilles volcniques) Zones de subducci坦 oce-continent (arc de volcans continentals) Zones de dorsals i rift Hot Spots ocenics (Hawai) i continentals (Yellowstone)
7. 4.1. Roques l鱈quides 1.3 Formaci坦 del magma Es forma per 3 processos: 1. Augment de temperatura : per fregaments i descens de material (zones de subducci坦) 2. Descens de pressi坦 : masses molt calentes i poc denses ascendeixen per fractures i es passa a lestat l鱈quid (dorsals, rift i Hot Spot) 3. Pres竪ncia de fluids : en augmentar la pressi坦, en subduir-se el material, sallibera aigua, aix坦 fa que disminueixi el punt de fusi坦 de les roques continentals adjacents que es fonen (zones oce-continent)
8. 4.1. Roques l鱈quides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) a) Magmes primaris : conserven la composici坦 de la roca que els ha originat. Hi ha dos grans grups: 1. Gran鱈tics : fusi坦 de materials de lescor巽a continental molt rics en s鱈lice (SiO 2 ) 2. Basltics : pobres en concentraci坦 de s鱈lice. * Tole鱈tics (dorsals oceniques) * Alcalins (Hot Spot ocenic) * Calcoalcalins (subduccions oce-oce)
9. 4.1. Roques l鱈quides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) b) Magmes secundaris : els m辿s abundants per qu竪 freq端entment hi ha processos de mescla, diferenciaci坦 o assimilaci坦 de roques envoltants * Mescla : dos o m辿s cambres suneixen * Diferenciaci坦 : alguns minerals abans de sortir poden haver-se consolidat i no estiguin en el magma final. * Assimilaci坦 : el magma fon part de les roques encaixants incorporant-les al magma final que surt.
10. 4.1. Roques l鱈quides 1.5 Estructures originades pels magmes Els components dun magma quan augmenta la seva temperatura augmenten al seu volum i, en conseq端竪ncia, tenen tend竪ncia a ascendir Factors a tenir en compte: 1. Profunditat : Com m辿s fondria m辿s pressi坦 litosf竪rica i m辿s problemes per ascendir. 2. Pres竪ncia de fractures : poden provocar un ascens molt rpid 3. Viscositat : si 辿s elevada lascens es fa m辿s dif鱈cil.
11. 4.1. Roques l鱈quides 1.5 Estructures originades pels magmes Sills Fil坦 Lac嘆lit Bat嘆lit o stocks (>100 km 2 ) Si les roques pugen lentament i abans darribar a la superf鱈cie ja shan solidificat, sanomenen roques intrusives i generen diferents formes:
12. 4.2. Muntanyes de foc Volc actiu : emeten lava i gasos Volc apagat o dorment : pot entrar en erupci坦, en la cambra magmtica encara hi ha material fos Volc extingit : en les seves cmbres ja no hi queda magma
13. 4.2. Muntanyes de foc 2.1 Anatomia dun volc 1. Crter : obertura superior per on surten els productes volcnics 2. Con volcnic : superposici坦 de capes de material volcnic s嘆lid 3. Con lateral o adventici 5. Xemeneia central o lateral : escletxa per on surt el material 4. Cambra magmtica : espai on est el material fos i els gasos suportant una pressi坦 i temperatura elevades
14. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Lava 1. Productes l鱈quids : Les laves m辿s efusives o l鱈quides (elevada temperatura i baix contingut en s鱈lice) viatgen per al pendent per gravetat i viatgen a m辿s velocitat (20 km/h) que les m辿s viscoses Dom de lava basltica en zona ocenica
15. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Gasos La sortida de gasos 辿s un indicador duna propera explosi坦 2. Productes gasosos : En una explosi坦 poden arribar els gasos fins lestratosfera. Solen ser molt diversos i, a m辿s de contenir diverses concentracions de vapor daigua entre 60-90%, contenen CO 2 , SH 2 , SO 2 , SO 3 principalment
16. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Piroclasts (cendres) 3. Productes s嘆lids o piroclasts : si s坦n inferiors a 0,06 mm sanomenen pols i poden romandre a latmosfera molts anys per ser colo誰dals. si s坦n de textura argilosa < 0,2 mm poden ser tranportades pel vent a grans distncies, enfosquir latmosfera, caure a determinats llocs i sanomenen cendres o tephra
17. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Piroclasts (cendres) En algunes ocasions es generen, per la gran quantitat de cendres i aigua, un n炭vol ardent amb cendres incandescents que circulen per el pendent del volc a uns 100-200 km/h que arrasen tot el que es troben
18. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Piroclasts (cendres) Laha r: s坦n corrents de cendres i material volcnic que quan se saturen daigua (pluja, contacte amb llacs o neu fosa) descendeixen inundant grans espais. Poden ser molt destructius
19. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Piroclasts (Lapil揃li) Lapilli : material piroclstic de mida interm竪dia (2-10 mm) que sacumula no molt lluny del crter, normalment forma part important del volc. Pot emmagatzemar-se molt metres i 辿s un recurs ( gredes ) doncs 辿s un material amb sals, molt por坦s i amb capacitat de retenir aigua
20. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcnics: Bombes volcniques Bombes : si s坦n m辿s grans de 50 mm. Si tenen un vol llar agafen formes aerodinmiques o fusiformes. Si es solidifiquen en el terra es coneixen com esc嘆ria
21. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcniques: (escut) La forma dun volc dep竪n en gran manera de la viscositat del magma a) Volc en escut : acumulaci坦 de colada de lava molt fluida
22. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcniques: (estratovolc) b) Volc compost o estratovolc : con integrat per superposici坦 i alternan巽a de capes de lava i piroclasts. Es forma en volcans de prolongada explosi坦 i de lava neutre
23. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcniques: (bany坦 o dom) c) Volc en dom o bany坦 : El magma 辿s molt visc坦s i despr辿s de lexplosi坦 solidifica en els eu interior i surt un dom cid visc坦s.
24. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcniques: (bany坦 o dom) c) Volc en dom o bany坦 : Amb freq端竪ncia la cambra es buida amb lexplosi坦 i el sostre senfonsa deixant una depressi坦 molt ample de forma circular o el揃l鱈ptica amb forma de caldera .
25. 4.2. Muntanyes de foc 2.4 Fases de lerupci坦 dun volc Fase inicial : sortida de gasos i petits tremolors Fase paroxismal : explosions amb sortida de productes volcnics Fase terminal : cada vegada la sortida 辿s m辿s espordica i menor volum fins que entre en rep坦s
26. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica Per avaluar el risc es va fer un 鱈ndex ( IEV o VEI 鱈ndex dexplosi坦 volcnica ) que 辿s m辿s alt com m辿s s鱈lice i aigua hi hagi. Per aix嘆 es va tenir en compte: * volum de material em竪s * volum de piroclasts llan巽ats * al巽ria de la columna eruptiva * durada de lerupci坦 IEV Denominaci坦 Predomini en Tipus dedifici les emissions constru誰t 0-1 Hawaiana Colades de lava Escut volcnic 1-2 Estromboliana Piroclasts i colades Con t鱈pic 2-4 Vulcaniana Colades i piroclasts Volc compost 4-8 Pliniana N炭vols ardents Dom (alt i vertical) 5-8 Ultrapliniana N炭vols ardents Caldera
27. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Hawai Lava fluida que salibera mansament. N竪ixen en els fons ocenic
28. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Hawai Forma volc en escut Hawai correspon a un Hot Spot fixe ocenic
29. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Estromboli Lava menys fluides. Els gasos ja tenen alguns problemes per sortir i ho fa de forma m辿s o menys cont鱈nua a la vegada que poden sortir a int竪rvals piroclasts
30. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Vulcani Lava poc fluida, els gasos ja surten en petites explosions que expulsen quantitats importants de cendres amb colades.
31. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Plini La lava 辿s tan viscosa que no corre sin坦 que tapona la sortida. Aix嘆 genera fortes explosions amb molta sortida de material
32. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus dactivitat volcnica: Ultraplini Lava tan densa que sol explotar i senfonsa la cambra en buidar-se en molt poc dens
33. 4.2. Muntanyes de foc 2.6 Altres fen嘆mens volcnics: Colades fissurals La lava molt fluida surt al llarg de fractures (fins a 25 km de llargada i 15m damplada). T鱈pic dIslndia
34. 4.2. Muntanyes de foc 2.6 Altres fen嘆mens volcnics: Hidrofretics Quan hi ha entrada daigua a la cambra o aquesta entra en contacte amb una massa important daigua, aquesta sevaporitza i safageix a la pressi坦 dels gasos provocant fortes explosions. Cas del Krakatoa
35. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: fonts termals Laigua fretica escalfada sorgeix en algun punt
36. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Gu竪isers Fonts peri嘆diques de vapor daigua que bulleig. En omplenar-se la cavitat laigua va augmentant de temperatura fins que la part inferior es converteix en gas i expulsa laigua de la cavitat.
37. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles Crters amb sortida de gasos rics en CO 2 i xids de sofre
38. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles marines Laigua escalfada sorgeix amb una quantitat elvada de compostos sulfurats que permet una vida microbiana peculiar i altres organismes que viuen daquesta font denergia
39. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Bombolles de fang Lalta temperatura fon el material argil坦s superior i apareixen bombolles o volcans de fang