ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
DZܳó : Conjunt de canvis que han experimentat els éssers vius des de la seva aparició fins ara. Fins al començament del segle XVIII s’acceptava  el fixisme :  tots els éssers vius eren invariable i creats al principi dels temps. Hi havia però un factor que era difícil d’explicar :  els fòssils. Georges Cuvier (1769-1832)  va proposar que aquests fòssils pertanyien a organismes extingits. Per fer compatible el fixisme amb l’augment d’evidències en contra que aportaven els fòssils va proposar la  teoria de les creacions successives o dels grans cataclismes.  (es van contar fins a 27 creacions) Al fixisme se li va oposar  l’evolucionisme , sobretot a partir del S XIX. Els evolucionistes proclamaven que els éssers vius canviaven al llarg del temps a partir d’altres preexistents, formant espècies noves i diferents
Jean Batiste de Monet , Cavaller de Lamarck (1744-1829) Va ser el primer en desenvolupar una teoria general de l’evolució intentant explicar-ne els mecanismes. Llei de l’ús i el desús dels òrgans : El medi ambient és canviant i els organismes s’adapten a aquests canvis. Els canvis en l’ambient originen en els organismes necessitats d’adaptació a les noves condicions de vida. Això provoca un increment o una disminució de l’ús d’alguns òrgans, fent que es desenvolupin més o menys, i creant una modificació de l’organisme. La funció crea l’òrgan -  L’herència dels caràcters adquirits:  Per a que aquestes noves característiques es perpetuïn i augmentin cal que esdevinguin hereditàries. Aquesta teoria té un gran interès històric, però és falsa, els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència.
Charles Darwin (1809-1877) En 1831 va enrolar-se en el Beagle , un vaixell que va emprendre una expedició científica al voltant del món. En aquest viatge va fer moltes observacions , i un cop a Anglaterra va publicar un llibre que va crear grans controvèrsies :  “l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural”
Darwin coneixia l’aparellament selectiu que practiquen els agricultors i ramaders. Va pensar que en la natura hi podria haver un procés similar a aquesta selecció artificial. - El éssers vius en condicions naturals produeixen una descendència molt àmplia. Només sobreviuen una part minoritària dels éssers que neixen. (aliments, depredadors, malalties...) Sobreviuen els més aptes o els que s’adapten millor a l’ambient on viuen.(lluita per l’existència) Qualsevol població és constituïda per individus que es diferencien els uns dels altres. D’entre el ventall de variacions que presenta cada generació, la naturalesa selecciona els organismes més ben adaptats a cada ambient. Els organismes amb unes peculiaritats en la constitució o en el comportament que comportin una capacitat més gran de sobreviure estan en avantatge davant la resta. Els supervivents poden transmetre als seus descendents els caràcters adaptatius més favorables.
El que Darwin no sabia era quina era la font de la diversitat entre individus de la mateixa espècie i com certes característiques es transmetien a la descendència. Posteriorment, la  teoria sintètica o neodarwinisme  intenta explicar-ho, gràcies als coneixement de la genètica. Les fonts de variació són dues: 1. Les mutacions: Canvis en el material genètic (ADN) que tenen lloc a l’atzar de manera independent de la possibilitat de provocar un benefici o perjudici a l’organisme. ( NO apareixen com una resposta a una necessitat de l’organisme per adaptar-se a l’ambient).
2. L’entrecreuament entre cromosomes en la divisió cel·lular de la meiosi per a formar gàmetes produeix una gran varietat de gàmetes diferents.(recombinació genètica)
PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves anatòmiques  : Adaptacions d’una única anatomia la de l’avantpassat comú a usos diferents. Proves bioquímiques  : El material genètic de tots els éssers vius és el DNA, i tots sintetitzen proteïnes a partir de 20 aminoàcids.. Aquesta uniformitat indica l’existència d’avantpassats comuns. Actualment podem establir el grau de parentiu evolutiu comparant el DNA de diverses espècies  ( ximpanzé 98’7% - gibó 94% - Rhesus 91% ) També es pot incloure en aquest grup els òrgans vestigials
PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves embriològiques  :
PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves paleontològiques Archaeopteryx
Pàgina en català amb activitats per a fer i explicacions sobre evolució. Un resum de tot el tema, en català. Molt interessant. El joc del pinsà

More Related Content

What's hot (20)

’eDZܳó biològica
’eDZܳó biològica’eDZܳó biològica
’eDZܳó biològica
Manel miguela
DZܳó 4 eso
DZܳó 4 esoDZܳó 4 eso
DZܳó 4 eso
Jordi Pipó
Origen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: TeoriesOrigen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: Teories
esmajolet
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
tiotavio
’eDZܳó biològica
’eDZܳó biològica’eDZܳó biològica
’eDZܳó biològica
Manel miguela
Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)
Margalida Colombàs
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUSUNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
Oscar Lacalle García
’eDZܳó dels éssers vius
’eDZܳó dels éssers vius’eDZܳó dels éssers vius
’eDZܳó dels éssers vius
Guillem Rubio
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
Jordi Bas
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
yolandatorres
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
Manel miguela
Activitats tema 3
Activitats tema 3Activitats tema 3
Activitats tema 3
cbibi
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
INS Escola Intermunicipal del Penedès
Genetica i Evolucioó
Genetica i EvolucioóGenetica i Evolucioó
Genetica i Evolucioó
Núria Guixa Boixereu
L'aventura de Darwin
L'aventura de DarwinL'aventura de Darwin
L'aventura de Darwin
fidel.san

Viewers also liked (20)

Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.
belsalas
Tema 8 salud y enfermedadTema 8 salud y enfermedad
Tema 8 salud y enfermedad
Javier Benítez
Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
conchi
Sist InmuneSist Inmune
Sist Inmune
CEMA
Sindromes aorticos agudosSindromes aorticos agudos
Sindromes aorticos agudos
Paulin Betancourt
ԳܲԴDZDzíԳܲԴDZDzí
ԳܲԴDZDzí
FUTUROS ODONTOLOGOS
Inmunidad innataInmunidad innata
Inmunidad innata
Paulin Betancourt
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CATBiologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Moty Martell
Células y tejidos del sistema inmunitarioCélulas y tejidos del sistema inmunitario
Células y tejidos del sistema inmunitario
Claudia Rodríguez
5. inflamacion 20105. inflamacion 2010
5. inflamacion 2010
Lo basico de medicina
Tejidos y Órganos del Sistema InmuneTejidos y Órganos del Sistema Inmune
Tejidos y Órganos del Sistema Inmune
Dr. Jair García-Guerrero
Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,
Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,
Lizz Santiago
Celulas del Sistema InmuneCelulas del Sistema Inmune
Celulas del Sistema Inmune
UABC Medicina
Inmunidad innata Inmunidad innata
Inmunidad innata
Angel Castro Urquizo
Celulas Sistema InmuneCelulas Sistema Inmune
Celulas Sistema Inmune
Lupita
Inmunidad natural, adaptativa, pasiva y activaInmunidad natural, adaptativa, pasiva y activa
Inmunidad natural, adaptativa, pasiva y activa
Silvia Yolanda
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
conchi
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
conchi
Alergia e inmunidad para el odontologoAlergia e inmunidad para el odontologo
Alergia e inmunidad para el odontologo
Nicte Camacho
Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.
belsalas
Tema 8 salud y enfermedadTema 8 salud y enfermedad
Tema 8 salud y enfermedad
Javier Benítez
Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
conchi
Sist InmuneSist Inmune
Sist Inmune
CEMA
Sindromes aorticos agudosSindromes aorticos agudos
Sindromes aorticos agudos
Paulin Betancourt
Inmunidad innataInmunidad innata
Inmunidad innata
Paulin Betancourt
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CATBiologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Moty Martell
Células y tejidos del sistema inmunitarioCélulas y tejidos del sistema inmunitario
Células y tejidos del sistema inmunitario
Claudia Rodríguez
5. inflamacion 20105. inflamacion 2010
5. inflamacion 2010
Lo basico de medicina
Tejidos y Órganos del Sistema InmuneTejidos y Órganos del Sistema Inmune
Tejidos y Órganos del Sistema Inmune
Dr. Jair García-Guerrero
Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,
Función de macrófagos, neutrófilos, eosinófilos,
Lizz Santiago
Celulas del Sistema InmuneCelulas del Sistema Inmune
Celulas del Sistema Inmune
UABC Medicina
Inmunidad innata Inmunidad innata
Inmunidad innata
Angel Castro Urquizo
Celulas Sistema InmuneCelulas Sistema Inmune
Celulas Sistema Inmune
Lupita
Inmunidad natural, adaptativa, pasiva y activaInmunidad natural, adaptativa, pasiva y activa
Inmunidad natural, adaptativa, pasiva y activa
Silvia Yolanda
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
conchi
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
conchi
Alergia e inmunidad para el odontologoAlergia e inmunidad para el odontologo
Alergia e inmunidad para el odontologo
Nicte Camacho

Similar to DZܳó t3 (1a part) (20)

DZܳó
DZܳóDZܳó
DZܳó
J.J.
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
fidel.san
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
CC NN
Un planeta viu per Selene i Judith
Un planeta viu per Selene i JudithUn planeta viu per Selene i Judith
Un planeta viu per Selene i Judith
Màrius Martínez i Martí
DZܳó 2012
 DZܳó 2012  DZܳó 2012
DZܳó 2012
pepet2006
T2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióT2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolució
almualva
U.D.7: DZܳó i cosmovisions.
U.D.7: DZܳó i cosmovisions.U.D.7: DZܳó i cosmovisions.
U.D.7: DZܳó i cosmovisions.
Ferran Mistelera
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSUnitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Ferran Mistelera
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies L'origen de les espècies
L'origen de les espècies
Sergi Megiias
Bloc 2. L'evolució de les espècies i l'humana
Bloc 2. L'evolució de les espècies i l'humanaBloc 2. L'evolució de les espècies i l'humana
Bloc 2. L'evolució de les espècies i l'humana
gomb
Powerpoint bio
Powerpoint bioPowerpoint bio
Powerpoint bio
Eloiziito
De linné a l'evolució
De linné a l'evolucióDe linné a l'evolució
De linné a l'evolució
biogeo3r4t2rius

More from conchi (14)

3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
conchi
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
conchi
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
conchi
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
conchi
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
conchi
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
conchi
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)
conchi
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
conchi
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
conchi
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
conchi
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
conchi
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
conchi
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)
conchi

DZܳó t3 (1a part)

  • 1. DZܳó : Conjunt de canvis que han experimentat els éssers vius des de la seva aparició fins ara. Fins al començament del segle XVIII s’acceptava el fixisme : tots els éssers vius eren invariable i creats al principi dels temps. Hi havia però un factor que era difícil d’explicar : els fòssils. Georges Cuvier (1769-1832) va proposar que aquests fòssils pertanyien a organismes extingits. Per fer compatible el fixisme amb l’augment d’evidències en contra que aportaven els fòssils va proposar la teoria de les creacions successives o dels grans cataclismes. (es van contar fins a 27 creacions) Al fixisme se li va oposar l’evolucionisme , sobretot a partir del S XIX. Els evolucionistes proclamaven que els éssers vius canviaven al llarg del temps a partir d’altres preexistents, formant espècies noves i diferents
  • 2. Jean Batiste de Monet , Cavaller de Lamarck (1744-1829) Va ser el primer en desenvolupar una teoria general de l’evolució intentant explicar-ne els mecanismes. Llei de l’ús i el desús dels òrgans : El medi ambient és canviant i els organismes s’adapten a aquests canvis. Els canvis en l’ambient originen en els organismes necessitats d’adaptació a les noves condicions de vida. Això provoca un increment o una disminució de l’ús d’alguns òrgans, fent que es desenvolupin més o menys, i creant una modificació de l’organisme. La funció crea l’òrgan - L’herència dels caràcters adquirits: Per a que aquestes noves característiques es perpetuïn i augmentin cal que esdevinguin hereditàries. Aquesta teoria té un gran interès històric, però és falsa, els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència.
  • 3. Charles Darwin (1809-1877) En 1831 va enrolar-se en el Beagle , un vaixell que va emprendre una expedició científica al voltant del món. En aquest viatge va fer moltes observacions , i un cop a Anglaterra va publicar un llibre que va crear grans controvèrsies : “l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural”
  • 4. Darwin coneixia l’aparellament selectiu que practiquen els agricultors i ramaders. Va pensar que en la natura hi podria haver un procés similar a aquesta selecció artificial. - El éssers vius en condicions naturals produeixen una descendència molt àmplia. Només sobreviuen una part minoritària dels éssers que neixen. (aliments, depredadors, malalties...) Sobreviuen els més aptes o els que s’adapten millor a l’ambient on viuen.(lluita per l’existència) Qualsevol població és constituïda per individus que es diferencien els uns dels altres. D’entre el ventall de variacions que presenta cada generació, la naturalesa selecciona els organismes més ben adaptats a cada ambient. Els organismes amb unes peculiaritats en la constitució o en el comportament que comportin una capacitat més gran de sobreviure estan en avantatge davant la resta. Els supervivents poden transmetre als seus descendents els caràcters adaptatius més favorables.
  • 5.
  • 6. El que Darwin no sabia era quina era la font de la diversitat entre individus de la mateixa espècie i com certes característiques es transmetien a la descendència. Posteriorment, la teoria sintètica o neodarwinisme intenta explicar-ho, gràcies als coneixement de la genètica. Les fonts de variació són dues: 1. Les mutacions: Canvis en el material genètic (ADN) que tenen lloc a l’atzar de manera independent de la possibilitat de provocar un benefici o perjudici a l’organisme. ( NO apareixen com una resposta a una necessitat de l’organisme per adaptar-se a l’ambient).
  • 7. 2. L’entrecreuament entre cromosomes en la divisió cel·lular de la meiosi per a formar gàmetes produeix una gran varietat de gàmetes diferents.(recombinació genètica)
  • 8. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves anatòmiques : Adaptacions d’una única anatomia la de l’avantpassat comú a usos diferents. Proves bioquímiques : El material genètic de tots els éssers vius és el DNA, i tots sintetitzen proteïnes a partir de 20 aminoàcids.. Aquesta uniformitat indica l’existència d’avantpassats comuns. Actualment podem establir el grau de parentiu evolutiu comparant el DNA de diverses espècies ( ximpanzé 98’7% - gibó 94% - Rhesus 91% ) També es pot incloure en aquest grup els òrgans vestigials
  • 9. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves embriològiques :
  • 10. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves paleontològiques Archaeopteryx
  • 11.
  • 12. Pàgina en català amb activitats per a fer i explicacions sobre evolució. Un resum de tot el tema, en català. Molt interessant. El joc del pinsà