DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentaci坦 que recull les caractr鱈stiques principals, conceptuals i formals que van caracteritzar lArt Rom durant lpoca de lImperi, 辿s a dir, de lart genu誰nament rom.
La presentaci坦 inclou una ordenaci坦 cronol嘆gica de les obres d'aquest periode que han estat seleccionades per les PAU 2018. ( Dapositives 20 i 21)
Es recomanable descarregar la presentaci坦 per poder per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
Breu resum de la hist嘆ria de la civilitzaci坦 romana. Presentaci坦 dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes hist嘆riques en que tradicionalment 辿s divideix el desenvolupament d'aquesta civilitzaci坦: La Monarquia, la Rep炭blica i l'Imperi.
Presentaci坦 molt 炭til per emmarcar hist嘆ricament les obres d'Art Rom, seleccionades per les PAU 2020.
La presentaci坦 inclou una selecci坦 d'enlla巽os de pgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentaci坦.
Nota: Es recomana descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
NOVA VERSI ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentaci坦 dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eq端estre de Marc Aureli.
La presentaci坦 tamb辿 inclou una selecci坦 d'enlla巽os amb d'altres pgines, presentacions, articles o v鱈deos que permenten ampliar la informaci坦 sobre les obres comentades.
NOVA VERSI ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de dun dels edificis m辿s emblemtics de lanomenada escola de Chicago: Els magatzems Crson, Pirie, Scott de larquitecte nord-americ Louis Sullivan seguint les pautes de lesquema proposat per lanlisi duna obra arquitect嘆nica PAU 2017.
Nota: Per poder visualitzar les animacions i activar els links amb pgines web i videos que pewrmeten ampliar la informaci坦 cal descarregar la presentaci坦.
El arte Op surgi坦 en Estados Unidos en 1958 y se caracteriza por producir la ilusi坦n de movimiento a trav辿s de colores y formas geom辿tricas que crean efectos 坦pticos. Representantes importantes incluyen a Victor Vasarely, Bridget Riley y Kenneth Noland, cuyas obras utilizan patrones y colores para generar vibraciones en la retina del espectador.
Breu resum de la hist嘆ria de la civilitzaci坦 romana. Presentaci坦 dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes hist嘆riques en que tradicionalment 辿s divideix el desenvolupament d'aquesta civilitzaci坦: La Monarquia, la Rep炭blica i l'Imperi.
Presentaci坦 molt 炭til per emmarcar hist嘆ricament les obres d'Art Rom, seleccionades per les PAU 2020.
La presentaci坦 inclou una selecci坦 d'enlla巽os de pgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentaci坦.
Nota: Es recomana descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
NOVA VERSI ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentaci坦 dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eq端estre de Marc Aureli.
La presentaci坦 tamb辿 inclou una selecci坦 d'enlla巽os amb d'altres pgines, presentacions, articles o v鱈deos que permenten ampliar la informaci坦 sobre les obres comentades.
NOVA VERSI ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de dun dels edificis m辿s emblemtics de lanomenada escola de Chicago: Els magatzems Crson, Pirie, Scott de larquitecte nord-americ Louis Sullivan seguint les pautes de lesquema proposat per lanlisi duna obra arquitect嘆nica PAU 2017.
Nota: Per poder visualitzar les animacions i activar els links amb pgines web i videos que pewrmeten ampliar la informaci坦 cal descarregar la presentaci坦.
El arte Op surgi坦 en Estados Unidos en 1958 y se caracteriza por producir la ilusi坦n de movimiento a trav辿s de colores y formas geom辿tricas que crean efectos 坦pticos. Representantes importantes incluyen a Victor Vasarely, Bridget Riley y Kenneth Noland, cuyas obras utilizan patrones y colores para generar vibraciones en la retina del espectador.
Este documento proporciona definiciones concisas de m叩s de 100 t辿rminos relacionados con la arquitectura y la escultura. Define elementos arquitect坦nicos como el 叩bside, el alfiz, el arco, la b坦veda, la c炭pula y la columna. Tambi辿n define conceptos escult坦ricos como el bulto redondo, el canon, el contrapposto, el relieve y el retablo. El documento ofrece informaci坦n fundamental sobre una amplia gama de vocabulario t辿cnico de la arquitectura y la escultura de manera conc
Aquesta presentaci坦 inclou els continguts necessaris per desenvolupar el comentari d'una obra d'art grega en la preparaci坦 de les proves a les PAU, segons els criteris d'avaluaci坦 aplicats a Catalunya. Nivell: Batxillerat
PARTEN.ppt el templo m叩s representativo del arte griego con sus 坦rdenes d坦ri...LuisJavierMiguelCond
油
El modelo m叩s perfecto de la arquitectura griega es el 永温姻岳艶稼坦稼 que se encuentra en la Acr坦lis de la ciudad de Atenas y que fue recostruido por Pericles despu辿s de las guerras M辿dicas contra los persas.
2. Cronologia i marc geogrfic
L`mbit bsic de la cultura i lart grec el constitu誰en les
terres que envolten la mar Egea: Pen鱈nsula Hel揃l竪nica,
costa de lsia Menor i les illes. Per嘆 no hem doblidar
aquells territoris que sintegren en la seva rea
dinflu竪ncia que comprenen les costes de la mar Negra i
arreu de la Mediterrnia (col嘆nies gregues), i els
territoris per on sestengu辿 Alexandre el Gran.
mbit mediterrani: espais oberts i comunitaris.
3. Esquema cronol嘆gic
Lart grec es desenvolupa al llarg dun per鱈ode de temps molt
llarg que va del 2600 aC, fins a la conquesta romana al 146 aC.
poca de les civilitzacions prehel揃l竪niques (2600-1150 aC).
Entre 2600 i 1450 aC es desenvolupa la civilitzaci坦 minoica o
cretenca a lilla de Creta, i a partir del 1600-1150 a C es
desenvolupa a la Gr竪cia peninsular la civilitzaci坦 mic竪nica.
Edat Mitjana grega o 竪poca fosca: 竪poca culturalment pobre,
per嘆 de gestaci坦 de les polis.
Per鱈ode geom竪tric: 辿s l竪poca dHomer, de les primeres
colonitzacions i dels primers Jocs Ol鱈mpics.
Per鱈ode arcaic (segles VII i VI aC): la cultura grega sest辿n
arreu de la Mediterrnia, i comencen a fixar-se les tipologies dels
temples, els ordres arquitect嘆nics, lescultura monumental, etc.
Per鱈ode clssic (segles V i IV aC), des del 499 aC
(comen巽ament de les Guerres m竪diques) fins al 323 aC (mort
dAlexandre el Gran). poca de major esplendor i vitalitat de la
cultura grega.
Per鱈ode hel揃len鱈stic (323-146 aC): lexpansi坦 territorial
dAlexandre el Gran marca un canvi substancial en els
plantejaments art鱈stics.
4. Antecedents de lart grec (1)
Lart cretenc o minoic
Cultura sorgida a lilla de Creta a lEdat del Bronze.
La seva prosperitat sexplica per la situaci坦 ideal per
a lestabliment de factories comercials.
Ledifici m辿s important 辿s el palau, centre
administratiu, econ嘆mic i religi坦s (Cnossos, Faistos i
Mallia). T辿 estructura llindada sostinguda per
columnes troncoc嘆niques invertides i les parets
apareixen sovint cobertes per pintura al fresc. Cal
destacar la important producci坦 de cermica que va
ser objecte dun comer巽 molt actiu.
Al final del segon mil揃lenni els palaus van ser
destru誰ts i el control del comer巽 de lEgeu va passar a
la pen鱈nsula del Pelopon辿s.
5. Antecedents de lart grec (2)
Lart mic竪nic
Entre 1600 i 1100 aC es desenvolupa a la Gr竪cia
continental la civilitzaci坦 mic竪nica (Micenes).
Les ciutats mic竪niques presenten grans muralles amb
aparell ciclopi i portes monumentals (Porta dels
Lleons de Micenes).
S坦n notables les tombes monumentals amb rics
aixovars funeraris. (Tresor dAtreu, la Mscara dor
dAgam竪mnon).
Aparici坦 del M竪garon, antecedent del temple grec.
Cap al 1100 aC aquesta civilitzaci坦 s'enfonsa per
causes no gaire conegudes, per嘆 que es pot
relacionar amb la crisi general que pateix tota la
Mediterrnia oriental provocada pels pobles del mar.
6. Trets fonamentals de la cultura grega
Nova forma dorganitzaci坦 pol鱈tica: la polis.
Lhome 辿s la mesura de totes les coses. Lhome grec
tan sols est sotm竪s a lhome col揃lectiu, la polis. Els
d辿us shumanitzen, tant en la seva forma com en els
seus sentiments. A lart lhome tamb辿 ser el centre i la
principal font dinspiraci坦.
Gr竪cia 辿s el bressol de la filosofia, el pensament
racional. Art basat en la realitat i en la ra坦.
Religiositat que implica un sentiment de relaci坦 amb la
divinitat. Els d辿us s坦n propers als homes i aconsellen i
ajuden. La religi坦 辿s lelement de cohesi坦 de la ciutat i
del m坦n hel揃l竪nics. Les grans cerim嘆nies religioses s坦n
actes dafirmaci坦 de lhel揃lenisme.
La concepci坦 de lart com a recerca de la bellesa.
7. Larquitectura
Arquitectura arquitravada, basada en l鱈nies horitzontals i
verticals, i la pe巽a clau de ledifici era larquitrau.
Els materials utilitzats s坦n el conglomerat o la pedra de mar竪s
i el marbre, en carreus regulars formant paraments is嘆doms.
La fusta sutilitza per les armadures de les cobertes a dues
aig端es
Recerca dharmonia visual per tal de corregir les
imperfeccions de la visi坦 humana a causa dels efectes 嘆ptics
que distorsionen les proporcions reals:
Curvatura de lentaulament i de lestilobat
Inclinaci坦
ntasi
Distncia desigual dels intercolumnis
Utilitzaci坦 dels ordres arquitect嘆nics: d嘆ric, j嘆nic i corinti.
Els edificis representatius m辿s importants s坦n els temples,
duna enorme simplicitat: poc m辿s duna sala allargada i
un`p嘆rtic.
Trobarem altres edificis de carcter p炭blic com s坦n el teatre o
els edificis que saixecaven a lgora, la pla巽a p炭blica.
8. Recerca de lHARMONIA VISUAL TOTAL a partir de
les proporcions i les l鱈nies, utilitzant clculs matemtics complexos
i REAJUSTAMENTS PTICS com l竪ntasi.
9. Correccions
嘆ptiques
1) Curvatura o corbament, cap a dalt, dentaulament i
estil嘆bat per a evitar la sensaci坦 de bombament o
vinclament (pandeo).
2) Inclinaci坦 de les columnes cap a dins per evitar
la sensaci坦 de caiguda.
3) Columnes dels extrems o cantons m辿s grosses als
efectes que pareguin iguales a la resta, donat que per
la seva situaci坦 poden donar sensaci坦 de ser m辿s primes.
CORRECCIONS PTIQUES
10. Correccions
嘆ptiques
4) En el centre de les columnes hi ha un lleuger
eixamplament per a evitar la sensaci坦 daprimament
(竪ntasi).
5) Intercolumnis desiguals, per qu竪 semblin tots
iguales, disminueixen amplada cap als cantons.
6) Els tr鱈glifs han de coincidir amb leix de
les columnes o amb el centre dels intercolumnis.
CORRECCIONS PTIQUES
17. Evoluci坦 del temple grec
El temple sedificava per tal dallotjar-hi la imatge duna divinitat
i no pas com a lloc destinat als fidels.
s de planta rectangular, amb la sala central anomenada cel揃la o
naos on es troba la imatge del d辿u. Davant la cel揃la hi ha un p嘆rtic
(pronaos) i darrera la sala tancada (opist嘆dom).
Segons el nombre de columnes que tinguin a la fa巽ana, els
temples poden ser tetrstils (quatre), hexstils (sis), octstils (vuit)
o decstils (deu). Si t辿 p嘆rtic al davant i al darrera sanomena
anfipr嘆stil, i si tot el per鱈metre est envoltat de columnes es diu
per鱈pter (pseudoper鱈pter si les columnes s坦n adossades al mur) i
d鱈pter si 辿s envoltat duna doble fila de columnes. Quan els murs
de la cel揃la savancen fins a tancar les parets laterals del p嘆rtic,
el temple rep el nom de in antis.
A partir del segle IV aC apareixen temples de planta circular anomenats
tholos.
El tipus de temple clssic pren la seva configuraci坦 entre els segles VIII i VI
aC (per鱈ode arcaic) i arriba a la seva perfecci坦 el segle V aC.
A l竪poca clssica nom辿s sutilitza lordre d嘆ric i la planta tendeix a ser molt
allargada.
Al llarg del segle VI aC es fan habituals les construccions en pedra, de les
quals es conserven nombrosos exemples.
Lordre d嘆ric continua essent el m辿s utilitzat el segle V aC per嘆 el sistema
de proporcions a partir de la columna es perfecciona.
18. Tipus de
temples
Mon嘆pter
pter in antis
Pr嘆stil
Anfipr嘆stil
Per鱈pter
D鱈pter
TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICI COLUMNES
Mon嘆pter (Tholos) Dit dun
temple circular que no t辿 murs,
sin坦 un cercle de columnes que
sustenten el sostre
20. L'acr嘆polis era la part alta de les ciutats gregues, situada en un tur坦, que
tenia un valor defensiu en cas d'atac i era el centre religi坦s en temps de
pau.
L'acr嘆poli d'Atenes va ser destru誰da pels perses el 480 a. C. i P竪ricles va
impulsar-ne la reconstrucci坦 amb la intenci坦 que fos el s鱈mbol de la
grandesa d'Atenes en el seu moment de mxim esplendor. Les obres,
dirigides per F鱈dias, van allargar-se durant la resta del s. V, fins despr辿s de
la mort de P竪ricles i F鱈dias.
El recinte estava tancat per una muralla, amb un sol acc辿s monumental, els
Propileus, que feien de porta i vest鱈bul. Al mig de tot el conjunt hi havia
l'Athena Promachos, 'Atena
defensora',una esttua de
bronze del mateix F鱈dias amb
una al巽ada de m辿s de 10 metres.
Quedava fora de la muralla
un petit temple d'ordre j嘆nic
dedicat a Athena Nike 'Atena
vict嘆ria'. Els dos temples principals
de l'Acr嘆poli del s. V a. C. s坦n
el Parten坦 i l'Erect竪on.
LAcr嘆polis dAtenes
22. ORDRE DRIC.
Temple del Parten坦, Atenes (447-442 aC)
Plnol amb la decoraci坦 dels relleus del Parten坦.
FDIES (447-432 aC).
23. EL PARTEN
El Parten坦 辿s el temple m辿s gran del conjunt de l'Acr嘆poli.
El nom 辿s degut que era consagrat a Athena Parthenos,
'Atena verge', tal com de vegades s'invocava Atena perqu竪
sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol uni坦 sexual.
La seva estructura 辿s la t鱈pica d'un temple grec, nom辿s que
molt monumental. El naos, la cambra sagrada, 辿s l'estan巽a
reservada a la divinitat, representada per la seva esttua. El
Parten坦 est dividit en tres naus per dues files de columnes
i estava presidit per una enorme esttua d'Athena
Parthenos, feta de marfil i or. Al davant hi havia un vest鱈bul,
pr嘆naos, i al darrera, separat per una paret del naos i obert
a la fa巽ana posterior, l'opist嘆domos, que guardava el tresor
de la deesa i el de l'Estat. Tot al voltant del temple hi ha uns
esglaons per pujar a la plataforma on est situat (estil嘆bat) i
una renglera de columnes. El material de construcci坦 辿s el
marbre, que no es va deixar nu, sin坦 que, com tots els
temples grecs, es pintava de colors variats i llampants.
24. Lany 447aC es va comen巽ar lactual Parten坦, segons els projectes dels arquitectes Ictinos
i Cal揃l鱈catres. F鱈dies, que en l竪poca de P竪ricles era el supervisor de totes les obres de
l'Acr嘆poli, en va ser lescultor.
Ledifici 辿s un per鱈pter octstil dordre d嘆ric, amb disset columnes als costats laterals i
unes mides en planta de 69,5 per 31 m. El material emprat 辿s el marbre, excepte larmadura
de fusta de la teulada a dues aig端es.
Les diferents parts del Parten坦 segueixen un esquema de proporcions constant. La
relaci坦 辿s de 9 a 4 entre lamplada i la longitud total, entre lample de la fa巽ana o lal巽ada
fins a la cornisa, entre el gruix de la columna a la base i lintercolumnis. Aquestes
proporcions donen a ledifici una gran harmonia, que es veu accentuada per la utilitzaci坦 de
petites correccions 嘆ptiques: lleugera curvatura delements rectilinis (estilobat, 竪ntasi),
petites desigualtats en les mides de les m竪topes, engruiximent de les columnes de les
cantonades
Molta de la iconografia del Parten坦 (els relleus que es troben als frisos i als frontons) est
relacionada amb Atena. Els frontons no s'han conservat m辿s que algunes figures, per嘆 es
pot intentar reconstruir-los. Observa, a la reconstrucci坦, el front坦 davanter, que tractava la
disputa d'Atena i Posid坦.
27. LErecton
L'Erect竪on, al contrari que el Parten坦,
presenta una forma inusual en els temples
grecs, ja que integra en un mateix edifici
m炭ltiples cultes lligats amb l'origen de la ciutat.
La planta 辿s m辿s complexa perqu竪 aprofita
els desnivells del terreny amb una estructura en
terrasses, a m辿s de substituir les columnes per figures femenines (caritides) en una
de les seves tribunes.
Es composa de dos espais bsics sense comunicaci坦 entre si, als quals s'entra per
sengles p嘆rtics (A i G) de columnes j嘆niques. Per una banda t辿 un pr嘆naos dedicat a
Athena Polias 'Atena protectora de la ciutat' (B). L'altra part del temple (C i D) 辿s
formada per diverses cambres (Ci D), (E) i t辿, a l'extrem oposat de l'entrada, un altre
p嘆rtic sostigut per sis pilastres anomenades Caritides (G). Aquestes pilastres s坦n
molt famoses per la seva forma. Al costat del P嘆rtic de les Caritides hi havia la
suposada tomba de C竪crops, el m鱈tic primer rei d'Atenes (F).
El nom del temple prov辿 d'un dels herois a qui s'hi retia culte, Erecteu. L'avi
d'Erecteu, Erectoni, va n辿ixer de la Terra quan el semen dHefest va caure mentre
aquest d辿u intentava violar Atena. Erictoni va ser el successor del rei C竪crops. Quan
el fill d'Erictoni, Pand鱈on, mor鱈, el seu poder fou repartit entre els seus dos fills,
Erecteu i Butes, de manera que Erecteu esdevingu辿 el quart rei d'Atenes, i el seu
germ, sacerdot d'Atena i Posid坦.
N
O
S
E
29. Laltar de Zeus a P竪rgam (s. II aC)
A l竪poca hel揃len鱈stica, es tendeix a la recerca de
noves solucions arquitect嘆niques per als edificis de
culte que tendeixen a fer-se de proporcions m辿s
grans, al mateix temps es tendeix a dotar de major
monumentalitat algunes construccions que fins
aleshores eren senzills complements dels temples i
santuaris.
El cas m辿s significatiu 辿s el de lAltar de Zeus a
P竪rgam, situat al punt m辿s alt daquesta ciutat de
lsia Menor, que reprodueix el tipus daltar dofrenes
dels santuaris per嘆 amb mides monumentals i amb
un espectacular fris esculpit, que 辿s una de les obres
cimeres de lescultura hel揃len鱈stica.
30. Caracter鱈stiques 竪poca hel揃len鱈stica
Uni坦 de Gr竪cia sota Alexandre el Gran ( segle III a. C. )
Despr辿s de les conquestes dAlexandre el centre de gravetat es
trasllada de Gr竪cia a Orient
Influ竪ncies m炭tues entre les cultures orientals i grega
El gust de l竪poca porta a lacceptaci坦 de tots els est鱈muls i a la
comprensi坦 dels diferents ideals del passat que porten a un
col揃leccionisme precursor dels nostres museus, i al
desenvolupament simultani de diferents estils i formes
(Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal
moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que
reflecteixen una amplitud i una varietat simultnia de gustos en
les classes socials mitjanes molt m辿s nombroses que en segles
anteriors i que s坦n els grans clients dels artistes daquesta
竪poca
En arquitectura es barregen els ordres, sobliden els cnons
Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. Sacaba la sobrietat
clssica
32. Caracter鱈stiques de lAltar de Zeus
El rei Atlida umenes II va fer aixecar aquest monument a
P竪rgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves
vict嘆ries al Pont i a Bit鱈nia. Consisteix en una monumental
plataforma aixecada sobre un podi mass鱈s, envoltat d'una
columnata j嘆nica, a la qual s'accedeix des de l'oest per una
ampla escalinata. Cal remarcar el protagonisme atorgat a
l'escalinata, de dimensions monu足mentals en comparaci坦 amb
la columnata. Fou erigit sobre una terrassa de l'Acr嘆poli de
P竪rgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell
inferior. A l'est hi ha un propileu, o gran escalinata. El primer que
es veia en apropar足s'hi, era la part posterior de l' altar.
A la fa巽ana principal, per la part oest, els murs laterals es
projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa
escalinata principal que donava acc辿s al pati tancat de l'interior.
L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'interior d'aquest pati.
L'acc辿s, les ales i l'escalinata 辿s tot el que ens resta del gran
edifici. Nom辿s queda in situ, a P竪rgam, la base de l'altar per
donar足nos testimoni de la seva exist竪ncia.
La part exterior del podi que aguanta la columnata era ornada
amb un fris ple de relleus escult嘆rics que representaven la lluita
entre els d辿us i els gegants, la Gigantomquia; les cares
interiors de l'altar eren ornades amb un fris de dimensions
menors que relata la vida de T竪lef, el fundador mitol嘆gic de la
nissaga atlida. Al sostre de la columnata tamb辿 hi havia
diverses figures: tritons, grius, lleons i cavalls.
33. L'altar 辿s un espl竪ndid monument escult嘆ric del qual nom辿s podem
percebre fragmentriament la seva categoria i estil a causa de les
restes escasses que ens han arribat. s el m辿s fam坦s de tots els
monuments hel揃len鱈stics. L'estat del monument no ens permet
assegurar a qui era dedicat, si a Zeus, o b辿 a la deessa Atena, o
potser a ambd坦s.
El programa sencer del fris i la seva interpretaci坦 general poden ser
entesos seguint la Teogonia d'Hes鱈ode i la Biblioteca d'Apol.lodor,
reculls de relats mitol嘆gics. Els gegants eren una ra巽a monstruosa
nascuts de Gea, la Terra, i ranos, el Cel, les de誰tats principals de
la nissaga m辿s antiga de d辿us grecs, el lloc preeminent dels quals
fou usurpat per Zeus i els Ol鱈mpics.
En el fris de la Gigantomquia, fet a l'alt relleu, d'una grandria
superior a la natural, hi van treballar m辿s de quaranta escultors de
l'escola de P竪rgam, alguns dels quals van deixar la seva signatura
en el s嘆col del fris. Els personatges semblen presa del furor,
atacats d'hist竪ria col. lectiva. Tot 辿s moviment exacerbat, brusc; hi
ha un marcat contrast entre les cares en tensi坦 dels gegants i les
fesomies de trets serens dels d辿us. Els vestits s坦n representats
com si fossin sacsejats per vents huracanats. Les teles formen
dibuixos que ignoren l'estructura dels cossos que cobreixen, i se
n'independitzen. L'art hel揃len鱈stic assoleix amb aquesta obra el seu
punt m辿s barroc, m辿s lgid, tot seguit vindr la decad竪ncia. Cal
remarcar el relleu d'un episodi de la Gigantomquia on hi ha
representats Gea, la mare dels Gegants, Nike alada i la deessa
Atena, que agafa pels cabells un dels gegants.
36. ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
Ja des de l竪poca arcaica hi havia a les ciutats i als santuaris llocs de
reuni坦 i espais rituals que no eren exactament temples, tot i que sovint
tenien una funci坦 relacionada amb la religi坦.
A partir del segle V aC comencen a apar竪ixer tot un seguit de
construccions destinades a les activitats pol鱈tiques, comercials i culturals.
El centre de la vida urbana es trasllada de lacr嘆poli a lgora o pla巽a
p炭blica on es troben els edificis destinats a les funcions pol鱈tiques i
comercials de la polis: el Bouleuterion, lEcclesiasterion
A l'竪poca hel揃len鱈stica prenen molta importncia els grans p嘆rtics destinats
a activitats comercials: la Sto. Tamb辿 prenen importncia els monuments
commemoratius i els funeraris.
Per嘆 ledifici m辿s innovador i important des del punt de vista arquitect嘆nic
fou el teatre, edifici destinat a les representacions daquest g竪nere literari
nascut a Gr竪cia.
Es desenvolupa a partir del cercle mgic (orchestra) on els pagesos feien
els seus balls a lentorn de laltar de Di坦nysos i que normalment se situava
al peu dun tur坦 el pendent del qual servia per a situar el p炭blic.
Posteriorment es comen巽a a fer graderies de fusta i, finalment, de pedra.
El tipus clssic de teatre consta duna graderia (koilon o cavea) que
aprofita el pendent dun tur坦 i a la qual saccedia per dos passadissos
(prodoi), lorquestra (espai circular on se situa el cor) i lescena (edifici
tangent a lorquestra per on entraven i sortien els actors i davant del qual
actuaven); posteriorment a molts teatres es va afegir una construcci坦
semblant a un p嘆rtic amb columnes, el prosk辿nion, situada davant de
lescena, que va passar a ser el lloc on actuen els actors.
37. Teatre dEpidaure
Autor: Policlet de Sici坦, anomenat el Jove. Tipus d'obra: edifici
dedicat a representacions teatrals. Estil: art grec clssic.
Cronologia: vers 330 aC. Localitzaci坦 geogrfica: Epidaure, a
l'Arg嘆lida, al Peloponn竪s. Descripci坦 i anlisi de l'obra: El teatre
d'Epidaure 辿s c竪lebre per la seva perfecci坦, segons Pausnias,
escriptor grec del segle 11 dC. Est situat al sud足est del
santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir representacions
dramtiques d'origen dionis鱈ac.
L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, 辿s ornat amb dotze
columnes dividides en dos grups separats per una zona central,
que d坦na entrada als actors. Sovint el sostre de l'arquitectura
figurada serveix d'escenari. Aix嘆 fa que els seients d'honor que
se situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la
primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms
frueixin d'una visi坦 total de l'espectacle. L'escena posse誰a un
rudimentari mecanisme de tel坦 per tal de permetre el canvi dels
actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrev辿s
del dels telons actuals, sortia del terra i s'hi amagava a trav辿s
d'unes obertures practicades al paviment situat davant de
l'escenari. El teatre d'Epidaure, a m辿s, t辿 uns murs laterals de
contenci坦 del terreny, necessaris per les seves grans
dimensions.
38. L'esquema bsic del teatre grec, i posteriorment del rom, es basa en un
pentgon regular inscrit en el cercle de l'orquestra, la base del qual es
correspon amb el mur del prosceni, un p嘆rtic d'ordre j嘆nic, avui
desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure,
mesura 4 m d'al巽ada per 2 m de fondria. Les grades de la cvea, on seien
els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi
aquest teatre tenia 30 grades, per嘆 se n'hi van afegir 20 posteriorment,
separades per un passad鱈s. Tenia un aforament de 14.000 espectadors. L'
ac炭stica d'aquest teatre 辿s excepcional: des de la fila m辿s allunyada es pot
sentir perfectament el que es diu a l'escenari.
L'orquestra, circular, de 20,30 m de dimetre, era un cercle de terra batuda
situat entre la cvea i l'escenari, en el qual evolucionava el cor durant les
representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. Tamb辿 hi
havia l'altar del d辿u Dion鱈s.
Els teatres grecs es constru誰en aprofitant els accidents naturals del terreny,
usualment el vessant d'un tur坦 per formar la cvea, les grades de la qual
sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposici坦 permetia una
visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la cvea.
Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col揃locades
radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les
dues parts m辿s allunyades ultrapassen la figura can嘆nica semi足circular, i
s'avancen cap a l'escena. M辿s tard, el teatre rom, hereu del grec, far que
la cvea no ultrapassi la semicircumfer竪ncia.
Encara avui dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre
que s'hi celebra 辿s el m辿s important de Gr竪cia. Aquest 辿s el teatre m辿s bell
i millor conservat dels teatres grecs antics.
