Maquines Simples I Mecanismes (Mecanica)Glòria García GarcíaClassificació dels principals mecanismes de transmissió del moviment i de les màquines simples. Conceptes: parell cinemàtic, grau de llibertat de les cadenes cinemàtiques. Realització de diagrames de mecanismes.
Màquines Simples I MecanismesGlòria García GarcíaFuncionament i descripció de les màquines simples i dels diferents mecanismes transformadors del moviment.
Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadorsCarlos del RíoManual de Seguretat i Salut per a Conductors de Carretons Elevadors
Copyright: Fremap
Más manuales en:
http://prevencion.fremap.es/BuenasPracticas/Paginas/Manuales.aspx
Aquest document a:
http://prevencion.fremap.es/Buenas%20prcticas/MAN.020%20(catalan)%20-%20M.S.S.%20Cond.%20Carretillas%20El.pdf
En altres idiomes a:
http://prevencion.fremap.es/BuenasPracticas/Paginas/Manuales.aspx#contenido111
Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadorsCarlos del RíoManual de Seguretat i Salut per a Conductors de Carretons Elevadors
Copyright: Fremap
Más manuales en:
http://prevencion.fremap.es/BuenasPracticas/Paginas/Manuales.aspx
Aquest document a:
http://prevencion.fremap.es/Buenas%20prcticas/MAN.020%20(catalan)%20-%20M.S.S.%20Cond.%20Carretillas%20El.pdf
En altres idiomes a:
http://prevencion.fremap.es/BuenasPracticas/Paginas/Manuales.aspx#contenido111
Técniques de fabricacióGlòria García GarcíaDescripción de les principales técnicas de fabricación de objectos a la industria.
Tolerancias y ajustes definitivoGlòria García GarcíaEl documento trata sobre las tolerancias dimensionales y los ajustes. Explica que siempre hay diferencias entre las medidas teóricas y reales de las piezas debido a factores como las máquinas, errores de medición y dilatación térmica. Define conceptos como tolerancia dimensional, dimensiones límites y representación de tolerancias. También describe los tipos de ajustes como con juego o apriete, y presenta ejercicios sobre el cálculo y representación de tolerancias.
Treball en xarxa. Realitat o ficció?.pdfJosé Manuel Alonso VareaConeixeu algun servei que digui que no treballa en xarxa?. Tothom diu que ho fa però la realitat ens mostra que estem lluny d’això.
Als nostres àmbits, a partir de reconèixer que cada servei no té prou saber i prou poder, cal adonar-se de que treballant en xarxa podem tenir més saber i més poder per donar suport a que persones, famílies i grups es desenvolupin i superin les seves dificultats.
A partir d’aquestes premisses i de la meva experiència en atenció directa i en supervisió d’equips, us proposo en sis blocs unes regles de joc pel treball en xarxa.
Ressenya del llibre "Poemania" d'Anna BallesterAndrea R. LluchRessenya del llibre "Poemania" d'Anna Ballester d'Edicions Bromera. I publicat al número 34 de la revista Lletres Valencianes.
Reportatge periodístic sobre Andana EditorialAndrea R. LluchReportatge periodístic sobre Andana Editorial publicat al número 33 de la revista Lletres Valencianes.
4. Moment d’una força respecte a un puntMoment d’una força respecte a un punt
O
F
r
r//
rp
θ
EsdefineixelmomentdelaforçaFrespectealpunt
Ocomelproductevectorialdelvectordeposiciór i
laforçaF
Mo = r x Fés un vector
5. Propietats del moment respecte a un puntPropietats del moment respecte a un punt
a)Mòdul: Mo=rFsenθθ=àngulentre riF
b) Direcció: sempreperpendicularalplaformatper r i F
c) Sentit: definitpelgirqueportaar aserparal·lelaF
-Posarelsdosvectorsambunorigen
-Determinarl’angledesderaFpelcamíméscurt.
M és positiu si el sentit és antihorari
M és negatiu si el sentit és horari
7. ΣFx
= 0
ΣF = 0 ΣFy
= 0 No hi ha trasllació
ΣFz
= 0
ΣMx
= 0
ΣMo
ΣMy
= 0 No hi ha rotació
ΣMz
= 0
Les forces externes aplicades no exerceixen al sòlid
moviment ni de trasllació ni de rotació.
CONDICIONS EQUILIBRI DEL SÒLIDCONDICIONS EQUILIBRI DEL SÒLID
8. -Identificar totes les F aplicades sobre el SR i dibuixar el
diagrama de SR.
- Forces contingudes en un pla estructures
bidimensionals
- Forces tridimensionals estructures
tridimensionals
- Soports de les estructures (o recolzaments): es
consideraran les reaccions exercides sobre l’estructura o
peça pels seus recolzaments.
-Immobilització d’estructures o peces que dependerà dels
recolzaments utilitzats.
EQUACIONS D’EQUILIBRIEQUACIONS D’EQUILIBRI
9. Incloure totes les F que actuen sobre el sòlid i excloure
totes les que no estiguin directament aplicades a ell.
a) Elecció del sòlid lliure: es separa de la seva base i es
deslliga de qualsevol altre cos. Es dibuixa el seu contorn.
b) Es dibuixen totes les F externes:
1-Les exercides per la base de recolzament
sobre el sòlid.
2-Les exercides pels cossos als quals estava
lligat.
3-La F de atracció exercida per la terra, el pes
(c. g).
DIAGRAMA DEL SÒLID LLIUREDIAGRAMA DEL SÒLID LLIURE
10. c) El mòdul, direcció i sentit de les F externes
conegudes. En particular, el sentit de la F exercida
sobre el sòlid lliure i no pel sòlid lliure.
d) Les F externes desconegudes són les reaccions en
els recolzaments.
- Amb aquestes F s’impossibilita el moviment del
cos.
- S’exerceixen en els punts en els quals el cos està
soportat o unit a altres cossos.
12. MECANISME:
Conjunt d’elements mecànics
que transmeten movimient,
desenvolupen forces de molt
poca intensitat i transmeten
poca potència. Ex. Compte
quilòmetres, caixa de canvis...
MÀQUINA:
Conjunt de mecanismes que
transformen l’energia en treball útil.
Contenen mecanismes que aporten
forces importants i transmeten
potència. Ex. Premsa, Màquina de
Cosir, trepant.
CONCEPTES BÀSICSCONCEPTES BÀSICS
15. NomenclaturaNomenclatura SignificatSignificat
n Barres
i Parells inferiors
s Parells superiors
GL Graus de llibertat
V Velocitat lineal
a Acceleració lineal
w Velocitat angular
a Acceleració angular
θ Angle de posició de la barra
R Longitud del vector de posició o de les barres
M Par
F Força
I Moment d’inèrcia
Ec Energia cinètica
G Centre de gravetat
Fi
Força d’inèrcia
Mi
Parell d’inèrcia
W Treball
m Massa
NOMENCLATURANOMENCLATURA
17. PLA INCLINATPLA INCLINAT
• Màquina simple que
permet pujar objectes
amb menys esforç.
• Per calcular la tensió de
la corda que equilibra al
pla es fa el diagrama de
sòlid rígid del cos i es
descomposen les forces i
es recomenable girar el
sistema d’eixos de tal
forma que un d’ells
estigui paral·lel al pla.
• ΣFx = 0 ΣFy = 0
18. CÀLCUL PLA INCLINATCÀLCUL PLA INCLINAT
• El pes del cos es descomposa en les dues
components F1 o força tangencial que és
paral·lela al pla i F2 o força normal que
és perpendicular.
• La F2 queda anul·lada per la resistència
del pla i per tant només s’ha de vèncer la
F1 i la F fregament=N·µ=Pcosα·µ.
• FM= Psinα=P·H/L
• FM·L=P·H
• FM=F1+FF= Psinα+ Pcosα·µ
• AM=FR/FM
• AM=P/FM=P/
sinα+cosα
19. MECANISME CARGOL-FEMELLAMECANISME CARGOL-FEMELLA
• És l’aplicació del pla inclinat perquè la rosca és
un pla inclinat que remunta una superfície
cilíndrica.
• Mecanisme que transforma el moviment circular a
lineal de forma irreversible. Si el cargol gira i es
manté fixe la femella el cargol avança amb un
moviment rectilini dintre d’aquesta.
• Tipus d’unió desmuntable més comú.
20. MECANISME CARGOL-FEMELLAMECANISME CARGOL-FEMELLA
• L’avanç depèn de dos factors:
– La velocitat de gir d’element motriu.
– El pas de la rosca del cargol, es a dir, la
distància que existeix entre dues crestes de la
rosca. Quan més gran sigui el pas, més gran serà
la velocitat d’avanç.
21. CÀLCUL CARGOL-FEMELLACÀLCUL CARGOL-FEMELLA
WMOTOR=WRESISTENT
FF màmà·2·2ππ·r··r·ηη=F=F cargol ·Acargol ·A
• Avantatge mecànic= R/F aplicadaAvantatge mecànic= R/F aplicada
AM=R/F=2AM=R/F=2ππr/Ar/A
• AVANÇ:AVANÇ: És la distància, paral·lela a l’eix del
cargol,que desplaça una femella quan se li dóna la
volta sencera.
– Rosca Simple:Rosca Simple: un sol filet, avanç=pas de roscaavanç=pas de rosca.
– Rosca múltiple:Rosca múltiple: diversos filets, avanç=pas·n filetsavanç=pas·n filets.
• vanç (recorregut del cargol)vanç (recorregut del cargol)
22. PALANCAPALANCA
• GÈNERE 1
• GÈNERE 2
• GÈNERE 3
ΣMo = 0 F·dΣMo = 0 F·d11=R·d=R·d22 Braç de palanca=força · distànciaBraç de palanca=força · distància
fins alfins al
23. POLITGESPOLITGES
• Són utilitzades per
multiplicar les forces i
canviar la direcció de
moviment mitjançant un
cable o corda.
• POLITJA FIXA:POLITJA FIXA:Aquest
sistema no augmenta la força.
F=QF=Q Q=pes del cosQ=pes del cos
24. TIPUS DE POLITGESTIPUS DE POLITGES
• POLITJA MÒBIL:POLITJA MÒBIL: Un dels
extrems de la corda es
troba fixe, el pes Q està
situat sobre l’eix i la força
aplicada P en l’altre extrem.
• S’amplifica la força P.
P=Q/2P=Q/2
25. POLIPASTPOLIPAST
• Combinació de politges
fixes i mòbils.
• Finalitat canviar la
direcció de l’esforç que
realitzem i amplificar la
força.
• A canvi s’ha d’augmentar
la longitud de corda que
s’ha de desplaçar.
27. MECANISMES TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
• TRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLE
• TRANSMISSIÓ PER ENGRANATGES
• Transmissió amb rosques.
• LLEVES I EXCÈNTRIQUES
• Mecanismes de transmissió directa.
• MECANISMES ARTICULATS
• Mecanismes de regulació.
28. TRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLETRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLE
• TRANSMISSIÓ PER CORRETJA/POLITJATRANSMISSIÓ PER CORRETJA/POLITJA
• ..Funció:Funció: Transmissió
indirecta del moviment
entre arbres que estan
separats.
• ElementsElements
• Avantatge:Avantatge: permet un cert moviment vertical
entre arbres i la transmissió a distància.
• Inconvenients:Inconvenients: Lliscament i pèrdua entre 3-
5% de potència. Hi ha corretges dentades per
millorar el lliscament. Potències petites.
• Aplicacions:Aplicacions: Canvi de velocitats trepant,
corretja de distribució cotxe, rentadora...
31. TRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLETRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLE
• TRANSMISSIÓ CADENA I ROD. DENTADESTRANSMISSIÓ CADENA I ROD. DENTADES
FuncióFunció
• Elements:Elements: cadena metàl·lica
amb baules articulades i
roda dentada.
• Avantatges:Avantatges: Transmissió
grans potències, no hi ha
lliscament, aplicació en gran
distàncies entre arbres.
• Inconvenients:Inconvenients: els arbres han de ser paral·lels, no
suporten gran velocitats, són sorolloses i tenen
desgast considerable necessiten lubrificació.
• Aplicacions:Aplicacions: bicicleta.
• Càlcul:Càlcul: i=Zi=Z22/Z/Z11 Z=nombre de dents.Z=nombre de dents.
• i=relació de transmissiói=relació de transmissió
32. Tren de politgesTren de politges
• iiTT=i=i1212·i·i3434
• iiTT=n=n11/n/n22·n·n33/n/n44=d=d22/d/d11·d·d44/d/d33
i = p conduïdes/p motrius=d ·d /d ·d
33. TRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLETRANSMISSIÓ PER UNIÓ FLEXIBLE
• JUNTA CARDAN
• Funció:Funció: transmetre el gir entre
dos eixos que no són paral·lels i
amb orientació relativa variable
al llarg del moviment (45º).
• Elements:Elements: 2 forquetes, 2
creuetes que s’uneixen a les
forquetes per 2 rodaments
d’agulles.
• Aplicació:Aplicació: suspensió cotxes,
paliers entre arbre motor i
arbre de les rodes existeixen 2
cardans.
• http://mecfunnet.faii.etsii.upm
35. TRANSMISSIÓ PER ENGRANATGESTRANSMISSIÓ PER ENGRANATGES
• Funció:Funció: transmeten el
moviment circular
continu per contacte de
les dents de les rodes.
• AvantatgesAvantatges::
– Arbres propers i no es
necessari que estiguin
alineats.
– Transmeten grans
potències es a dir grans
moments.
– S’apliquen per gran
velocitats.
• InconvenientInconvenient:
– No s’apliquen per distàncies
molt petites.
36. Tipus d’engranatgesTipus d’engranatges
• Engranatge boigEngranatge boig
• Engranatges rectes.Engranatges rectes.
• Engranatges helicoïdals.Engranatges helicoïdals.
• Engranatges cònics.Engranatges cònics.
• Engranatges interiors.Engranatges interiors.
• Sistema Pinyó-Cremallera.Sistema Pinyó-Cremallera.
• Sistema caragol sense fi o vis sense fiSistema caragol sense fi o vis sense fi
37. ENGRANATGE BOIGENGRANATGE BOIG
• És l’engranatge
intermig que no
varia la relació de
velocitats entre el
1r i el 2n
engranatge i fa
que els dos girin en
un mateix sentit.
38. ENGRANATGES RECTESENGRANATGES RECTES
• S’utilitzen entre eixos
paral·lels.
• Les dents són paral·lels
a l’eix. Posen en
contacte una única dent.
• Transmeten velocitats i
potències intermitges.
• AvantatgesAvantatges:
– Fàcil fabricació.
• InconvenientsInconvenients:
– Sorollosos i produeixen
vibracions.
• AplicacionsAplicacions: marxa
enrere caixa canvis
cotxes, motos i cotxes
de competició.
40. PARÀMETRES ENGR. RECTESPARÀMETRES ENGR. RECTES
1. ZZ==Nombre de dents
2. Circumferència o diàmetre primitiuCircumferència o diàmetre primitiu:
s’obté d’unir els punts de contacte entre
cada dent dels dos engranatges.
41. PARÀMETRES ENGR. RECTESPARÀMETRES ENGR. RECTES
3.Mòdul3.Mòdul: són els mm del dp que correspon a cada dent.
M=dp/ZM=dp/Z
4. Pas4. Pas: és la distància entre punts equivalents mesurats
sobre el dp.
Pas= longitud dp/Z=dpPas= longitud dp/Z=dpππ/Z=m·/Z=m·ππ
5. Circumferència exterior: (de)=dp + 2m5. Circumferència exterior: (de)=dp + 2m
6. Circumferència interior: (di)=dp - 2,5m6. Circumferència interior: (di)=dp - 2,5m
5.Característiques de les dents:5.Característiques de les dents:
– Gruix: p/2Gruix: p/2
– Cap: mCap: m
– Peu: 1,25mPeu: 1,25m
42. ENGRANATGES HELICOÏDALSENGRANATGES HELICOÏDALS
• Les dents formen un angle amb l’eix
de gir.
• S’utilitzen per eixos paral·lels i
perpendiculars.
• Doble helicoïdal dóna més força.
• AvantatgesAvantatges:
– Es posen en contacte més una dent a
l’hora amb un únic punt de contacte,
hi ha més rodament i menys fricció i
per això són silenciosos.
– Transmeten més velocitat.
• InconvenientInconvenient:
– És generen esforços axials en
direcció de l’eix que no participen en
el gir de les rodes i s’han d’aborvir
mitjançant rodament i això fa que hi
hagi una pèrdua de potència.
• AplicacionsAplicacions: marxes de les caixes
de canvis.
43. ENGRANATGES CÒNICSENGRANATGES CÒNICS
• CaracterístiquesCaracterístiques:
– Eixos que es tallen 90º
– Poden tenir dents rectes o
helicoïdals.
– Els vèrtex dels dos cons
coindideixen en un punt per
assegurar que el pas és el
mateix.
• AvantatgesAvantatges:
– Transmeten esforços importants
• InconvenientsInconvenients:
– Es generen forces axials que no
s’aprofiten en el moviment.
• AplicacionsAplicacions:
– Industrial.
44. PINYÓ-CREMALLERAPINYÓ-CREMALLERA
• FuncióFunció: transformar el moviment
circular continu en lineal continu
mitjançant contacte directe i a
l’inrevés.
• ElementsElements:
– Cremallera
– Pinyó
• AplicacióAplicació:
– Portes de parking.
– Tren cremallera.
– Màquines eines.
• CàlculsCàlculs:
V=r·V=r·ωω=dp/2·=dp/2·ωω=m·Z/2·10=m·Z/2·10-3-3
·· ωω (m/s)(m/s)
45. VIS SENSE FIVIS SENSE FI
• FuncióFunció: s’utilitze per fer
grans reduccions entre
eixos que es creuen.
• ElementsElements:
– Corona: rode conduïda
– Vis: 1,2 o 3 filets
• AvantatgesAvantatges:
– Transmissió de grans
esforços.
– Moviment
irreversible=seguretat.
• InconvenientInconvenient:
– Rendiment baix 40-70%.
– Molt desgast per la fricció.
• AplicacionsAplicacions:
– Grues.
48. MECANISME DIFERENCIALMECANISME DIFERENCIAL
• FuncióFunció: adaptar la velocitat
angular de les rodes motrius
al recorregut que han de
realitzar.
• ElementsElements:
– Corona i carcassa formen
un bloc i giren
conjuntament.
– 2 pinyons planetaris
solidaris als paliers.
– 2 pinyons satèl·lits que
poden girar.
• Lliurament sobre els eixos
portasatèl·lits
• Conjuntament i arrossegat
amb la corona i la carcassa.
• Tot el conjunt del
diferencial està situat
dintre d’una capsa i el
moviment passa als dos
paliers que van a les rodes.
49. DIFERENCIALDIFERENCIAL
• FuncionamentFuncionament:
– Cotxe en línia recta: quan gira la corona i la
carcassa degut a la transmissió del moviment
del pinyó del motor arrossega als satèl·lits,
aquests als planetaris i les rodes giren a la
mateixa velocitat i en el mateix sentit que la
corona.
– Corba o roda bloquejada: un planetari queda
bloquejat, els satèl·lits giren solidaris als
eixos portasatèl·lits i no són arrossegats per
la corona. Al planetari contrari arriba la
rotació de la corona acumulada i gira al doble
velocitat.
– Diferencial
50. LLEVES I EXCÈNTRIQUESLLEVES I EXCÈNTRIQUES
• FuncióFunció: transformar el moviment
circular continu en rectilini continu
irreversible.
• ElementsElements:
– Lleva: forma de pera reb el mov.
circular
– Excèntrica: rodona.
– Seguidor (palpador) i molla o
sistema de recuperació per evitar
que es perdi el contacte.
• AplicacióAplicació: arbre de lleves que
accionen les vàlvules que obren i
tanquen l’entrada i sortida del
cilindre del motor cotxe. El árbol
es el eje de giro de la leva y el
encargado de transmitirle su
movimiento giratorio.
53. BARRES ARTICULADESBARRES ARTICULADES
• http://www.emc.uji.es/d/IngMecDoc/Mecanismos
/Barras/Mec4Barras.jpg
• FuncióFunció: la transmissió
de moviment de
rotació alternatiu.
• ElementsElements:
– Maneta: gira
completament unida al
motor.
– Biela: moviment rotació
alternatiu.
– Balancí: moviment
oscil·latori
• AplicacióAplicació: suspensió
cotxes, apertura
maletero.
54. MECANISME BIELA-MANETAMECANISME BIELA-MANETA
• FuncióFunció: transformar el moviment
circular continu en rectilini
alternatiu o vicerversa.
• ElementsElements:
– Maneta: mov. Circular.
– Biela: per un extrem està unida a un
operador mecànic que té moviment
alternatiu de vaivé i per l’altre està
unida a la maneta.
– Pistó o èmbol: moviment rectilini
alternatiu
• AplicacionsAplicacions: cigonyal, locomotores
vapor.
55. REGULADOR CENTRÍFUG DE WATTREGULADOR CENTRÍFUG DE WATT
• FuncióFunció: regular la velocitat de
treball de la màquina de vapor
d’una forma automàtica.
• ElementsElements:
– 2 Boles
– Vàlvula
– Barres articulades
• FuncionamentFuncionament:
– Quan l’eix de la màquina va molt
depresa, les boles s’aixequen per
la força centrífuga i fa que es
tanqui la vàlvula que dóna pas del
vapor cap els cilindres.
– Quan la velocitat es redueix les
boles baixen perquè la força de
la gravetat és més important que
la centrífuga i la vàlvula s’obre
poguent passar el vapor.
57. CREU DE MALTACREU DE MALTA
• FuncióFunció: mecanisme
intermitent que
transforma el moviment
de rotació continu (360º)
en moviment de rotació no
continu (90º).
• ElementsElements:
– Maneta+passador: gira
completament.
– Roda conduïda en forma de
creu de malta que té 4
carrils per on s’introdueix
el passador fen girar la
creu 90º per cada volta de
la maneta.
59. • Máquinas y mecanismos
• MecanESO: Mecánica para la ESO
• MÁQUINAS SIMPLES Y MECANISMOS
| Algo más que Tecnología
• Araucaria2000.cl - Portal educacional