ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA.
1.   EL CLIMA
     EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS.
     Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques
     (temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en
     una zona concreta de la Terra.
     El clima està determinat per:
–    La latitud: per la distància a què estan situades de l'equador. La
     temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud.
–    La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar
     tenim temperatures més suaus que a l'interior. Plou més perquè hi ha
     més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos,
     hiverns freds i reben poca pluja.
–    L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les
     temperatures són més baixes. Segon la disposició del relleu també
     modifica les temperatures i les precipitacions.

     ELS CLIMES D'ESPANYA.
     A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani
     (estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot a
     la primavera i a la tardor).
     Trobam cinc zones o conjunts climàtics: atlàntic (Galícia, Cantàbria),
     mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes
     Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones
     muntanyoses), subtropical (Illes Canàries).

     LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA.
     A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment
     damunt la superfície terrestre i escalfen més. Així com ens allunyam
     de l'equador, escalfen menys.
     3 zones: càlida, temperada i freda.
     (MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49)

2. LA VEGETACIÓ.
   ELS PAISATGES
   Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats
   per l'acció dels éssers humans.
LES FORMACIONS VEGETALS.
  Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus
  de boscs: de tipus oceànic, mediterrani, de coníferes, de la riba dels
  rius.

  ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA.
  La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna
  Silvestre té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i
  prevenir-ne el deteriorament.
  A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals,
  que són espais protegits.
  Hi ha tres grans àrees de vegetació: la zona del cantàbric i de Galícia
  (format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la
  zona de l'interior i costa mediterrània (format per arbres de fulla
  perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes
  Canàries (la vegetació canvia amb l'altitud, l'orientació i la quantitat
  de pluja que rep).

3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS.
   CLIMA ATLÀNTIC (Galícia i Cantàbria) L'Espanya humida.
   La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui
   pluges durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures.
   Temperatures: hiverns suaus i estius frecs.
   Precipitacions: abundants (durant tot l'any)

  VEGETACIÓ ATLÀNTICA.
  Vegetació rica i variada gràcies a les pluges.
  * Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les
  parts altes de les muntanyes hi abunden les coníferes. Repoblació
  forestal de pi i eucaliptus.
  * Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra)
  *Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any.

4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS.
   CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla)
   Clima càlid amb pluges escasses.
   Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars.
   La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L'estiu és
   l'estació més seca.
VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA.
  Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són
  extenses i profundes per arribar a les capes humides del subsòl.
  * Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres)
  * Sotabosc (garric, bruc, frígola i romaní)
  * Quan el bosc desapareix (garriga o màquia)
  * Zones més àrides (espart, garballó i pita).

5. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR.
   CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de
   l'interior d'Andalusia i de Catalunya) El clima és molt semblant al
   mediterrani.
   Temperatures: estius calorosos i hiverns freds.
   Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera.

  VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR.
  * Zones de més altitud (coníferes de pins o avets i matolls o pastures
  als cims).
  * Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre
  característic és l'alzina. També trobam savines, pins i sureres, oms i
  pollancres.
  *Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frígola, romaní,
  espígol, estepa, ...)
  Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrícola i
  ramadera.
  Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius.

6. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
   EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels
   diferents sistemes muntanyosos d'Espanya)
   Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i
   llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt
   abundants i durant l'hivern neu.
VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
  Segons l'altitud:
  - zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i
  roures o faigs al clima humid)
  - zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca.
  - zones altes: pins i avets.
  - per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de
  muntanya.
  Segons l'orientació:
  - nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla
  caduca com els roures)
  - sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com
  les alzines)

7. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
   EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES.
   Tenen un clima subtropical àrid. Hiverns suaus i estius
   moderadament càlids ja que sofreixen el corrent marí fred de
   l'Atlàntic. Precipitacions escasses.

  VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
  És poc abundant.
  * A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient
  com l'atzavara i el cardón)
  * A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el
  boix grèvol canari i el til·ler)
  * A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi
  trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la
  viola del Teide.

More Related Content

Medi tema 3

  • 1. TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA. 1. EL CLIMA EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS. Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques (temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en una zona concreta de la Terra. El clima està determinat per: – La latitud: per la distància a què estan situades de l'equador. La temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud. – La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar tenim temperatures més suaus que a l'interior. Plou més perquè hi ha més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos, hiverns freds i reben poca pluja. – L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les temperatures són més baixes. Segon la disposició del relleu també modifica les temperatures i les precipitacions. ELS CLIMES D'ESPANYA. A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani (estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot a la primavera i a la tardor). Trobam cinc zones o conjunts climàtics: atlàntic (Galícia, Cantàbria), mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones muntanyoses), subtropical (Illes Canàries). LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA. A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment damunt la superfície terrestre i escalfen més. Així com ens allunyam de l'equador, escalfen menys. 3 zones: càlida, temperada i freda. (MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49) 2. LA VEGETACIÓ. ELS PAISATGES Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans.
  • 2. LES FORMACIONS VEGETALS. Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus de boscs: de tipus oceànic, mediterrani, de coníferes, de la riba dels rius. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA. La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament. A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals, que són espais protegits. Hi ha tres grans àrees de vegetació: la zona del cantàbric i de Galícia (format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la zona de l'interior i costa mediterrània (format per arbres de fulla perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes Canàries (la vegetació canvia amb l'altitud, l'orientació i la quantitat de pluja que rep). 3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS. CLIMA ATLÀNTIC (Galícia i Cantàbria) L'Espanya humida. La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui pluges durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures. Temperatures: hiverns suaus i estius frecs. Precipitacions: abundants (durant tot l'any) VEGETACIÓ ATLÀNTICA. Vegetació rica i variada gràcies a les pluges. * Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les parts altes de les muntanyes hi abunden les coníferes. Repoblació forestal de pi i eucaliptus. * Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra) *Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any. 4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS. CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla) Clima càlid amb pluges escasses. Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L'estiu és l'estació més seca.
  • 3. VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA. Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són extenses i profundes per arribar a les capes humides del subsòl. * Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres) * Sotabosc (garric, bruc, frígola i romaní) * Quan el bosc desapareix (garriga o màquia) * Zones més àrides (espart, garballó i pita). 5. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR. CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya) El clima és molt semblant al mediterrani. Temperatures: estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera. VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR. * Zones de més altitud (coníferes de pins o avets i matolls o pastures als cims). * Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre característic és l'alzina. També trobam savines, pins i sureres, oms i pollancres. *Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frígola, romaní, espígol, estepa, ...) Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrícola i ramadera. Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius. 6. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA. EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya) Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt abundants i durant l'hivern neu.
  • 4. VEGETACIÓ DE MUNTANYA. Segons l'altitud: - zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i roures o faigs al clima humid) - zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca. - zones altes: pins i avets. - per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de muntanya. Segons l'orientació: - nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla caduca com els roures) - sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com les alzines) 7. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES. EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES. Tenen un clima subtropical àrid. Hiverns suaus i estius moderadament càlids ja que sofreixen el corrent marí fred de l'Atlàntic. Precipitacions escasses. VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES. És poc abundant. * A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient com l'atzavara i el cardón) * A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el boix grèvol canari i el til·ler) * A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la viola del Teide.