More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (9)
Similar to Medi tema 3 (20)
More from cpnapenyal (20)
Medi tema 3
- 1. TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA. 1. EL CLIMA EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS. Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques (temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en una zona concreta de la Terra. El clima està determinat per: – La latitud: per la distà ncia a què estan situades de l'equador. La temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud. – La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar tenim temperatures més suaus que a l'interior. Plou més perquè hi ha més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos, hiverns freds i reben poca pluja. – L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les temperatures són més baixes. Segon la disposició del relleu també modifica les temperatures i les precipitacions. ELS CLIMES D'ESPANYA. A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani (estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot a la primavera i a la tardor). Trobam cinc zones o conjunts climà tics: atlà ntic (GalÃcia, Cantà bria), mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones muntanyoses), subtropical (Illes Canà ries). LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA. A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment damunt la superfÃcie terrestre i escalfen més. Aixà com ens allunyam de l'equador, escalfen menys. 3 zones: cà lida, temperada i freda. (MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49) 2. LA VEGETACIÓ. ELS PAISATGES Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans.
- 2. LES FORMACIONS VEGETALS. Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus de boscs: de tipus oceà nic, mediterrani, de conÃferes, de la riba dels rius. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA. La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament. A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals, que són espais protegits. Hi ha tres grans à rees de vegetació: la zona del cantà bric i de GalÃcia (format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la zona de l'interior i costa mediterrà nia (format per arbres de fulla perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes Canà ries (la vegetació canvia amb l'altitud, l'orientació i la quantitat de pluja que rep). 3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS. CLIMA ATLÀNTIC (GalÃcia i Cantà bria) L'Espanya humida. La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui pluges durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures. Temperatures: hiverns suaus i estius frecs. Precipitacions: abundants (durant tot l'any) VEGETACIÓ ATLÀNTICA. Vegetació rica i variada grà cies a les pluges. * Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les parts altes de les muntanyes hi abunden les conÃferes. Repoblació forestal de pi i eucaliptus. * Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra) *Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any. 4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS. CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla) Clima cà lid amb pluges escasses. Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L'estiu és l'estació més seca.
- 3. VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA. Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són extenses i profundes per arribar a les capes humides del subsòl. * Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres) * Sotabosc (garric, bruc, frÃgola i romanÃ) * Quan el bosc desapareix (garriga o mà quia) * Zones més à rides (espart, garballó i pita). 5. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR. CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya) El clima és molt semblant al mediterrani. Temperatures: estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera. VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR. * Zones de més altitud (conÃferes de pins o avets i matolls o pastures als cims). * Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre caracterÃstic és l'alzina. També trobam savines, pins i sureres, oms i pollancres. *Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frÃgola, romanÃ, espÃgol, estepa, ...) Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrÃcola i ramadera. Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius. 6. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA. EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya) Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt abundants i durant l'hivern neu.
- 4. VEGETACIÓ DE MUNTANYA. Segons l'altitud: - zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i roures o faigs al clima humid) - zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca. - zones altes: pins i avets. - per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de muntanya. Segons l'orientació: - nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla caduca com els roures) - sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com les alzines) 7. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES. EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES. Tenen un clima subtropical à rid. Hiverns suaus i estius moderadament cà lids ja que sofreixen el corrent marà fred de l'Atlà ntic. Precipitacions escasses. VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES. És poc abundant. * A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient com l'atzavara i el cardón) * A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el boix grèvol canari i el til·ler) * A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la viola del Teide.