Este documento presenta informaci坦n sobre varias monta単as en Espa単a y Catalu単a. Describe brevemente la ubicaci坦n, caracter鱈sticas y datos sobre el Montseny, Pedraforca, Montserrat, Berga y Sant Aman. Tambi辿n incluye secciones sobre el clima y un mapa de las monta単as.
2. ELS RIUS
En general, els rius catalans s坦n curts i poc cabalosos, a excepci坦 de lEbre . Tamb辿 tenen forts
estiatges: la manca de pluja a lestiu fa que portin poca aigua i que sassequin. A vegades tamb辿
provoquen inundacions si les pluges s坦n molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius
desemboquen al mar Mediterrani. Nom辿s la Garona i els seus afluents ho fan a loce Atlntic.
LEBRE [s el riu m辿s cabal坦s a Catalunya. Neix a la Serralada Cantbrica i arriba al mar
Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de lEbre neixen als Pirineus i porten for巽a aigua
durant tot lany grcies a les nevades i a les pluges. Lafluent principal de lEbre 辿s el Segre, que
recull les aig端es duns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagor巽ana.
RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal for巽a regular, excepte a lestiu,
que 辿s quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvi, la Muga, la
Tordera, el Bes嘆s, el Foix i el Francol鱈.
LAPROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius shan constru誰t grans rescloses per retenir
laigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i laigua saprofita per produir energia el竪ctrica, per
regar els camps mitjan巽ant canals i per abastar poblacions i ind炭stries. Alguns dels pantans
catalans m辿s important per la seva capacitat s坦n el de Canelles, a la Noguera Ribagor巽ana; el
de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.
3. LES MUNTANYES
Pirineus
Pirineu Central: t辿 les muntanyes m辿s altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu
bona part de lany: la Pica dEstats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedr坦s (2912 m).
Prepirineu: un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds m辿s baixes que les del Pirineu
Central, per嘆 hi ha molts cims de m辿s de 2000 m (Pedraforca 2497 m).
LES SERRALADES LITORALS
Serralada Prelitoral: conjunt de massissos m辿s o menys a誰llats separats per les valls dels rius que
hi passen. El cim m辿s alt 辿s el Tur坦 de lHome (1712 m) al Montseny.
Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota
mxima 辿s al Montnegre (757 m).
LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes m辿s altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i
el terreny no 辿s gaire apropiat per a lagricultura. La poblaci坦 es concentra m辿s a la zona del
Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines m辿s habituals s坦n: la ramaderia
(vaques de llet), el turisme i lexplotaci坦 del bosc. A les Serralades Litorals la poblaci坦 viu a les valls
que envolten aquestes muntanyes. Com que s坦n valls mplies els nuclis de poblaci坦 s坦n grans i shi
desenvolupa lagricultura i la ind炭stria.
4. LA VIDA A LA MUNTANYA
A les muntanyes m辿s altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el
terreny no 辿s gaire apropiat per a lagricultura.
La poblaci坦 es concentra m辿s a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-
se al fons de les valls. Les feines m辿s habituals s坦n: la ramaderia (vaques de
llet), el turisme i lexplotaci坦 del bosc.
A les Serralades Litorals la poblaci坦 viu a les valls que envolten aquestes
muntanyes. Com que s坦n valls mplies els nuclis de poblaci坦 s坦n grans i shi
desenvolupa lagricultura i la ind炭stria.