More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Mireia judit noe (20)
More from maria7rs (11)
Mireia judit noe
- 2. ELS RIUS En general, els rius catalans s坦n curts i poc cabalosos, a excepci坦 de lEbre . Tamb辿 tenen forts estiatges: la manca de pluja a lestiu fa que portin poca aigua i que sassequin. A vegades tamb辿 provoquen inundacions si les pluges s坦n molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Nom辿s la Garona i els seus afluents ho fan a loce Atlntic. LEBRE [s el riu m辿s cabal坦s a Catalunya. Neix a la Serralada Cantbrica i arriba al mar Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de lEbre neixen als Pirineus i porten for巽a aigua durant tot lany grcies a les nevades i a les pluges. Lafluent principal de lEbre 辿s el Segre, que recull les aig端es duns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagor巽ana. RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal for巽a regular, excepte a lestiu, que 辿s quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvi, la Muga, la Tordera, el Bes嘆s, el Foix i el Francol鱈. LAPROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius shan constru誰t grans rescloses per retenir laigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i laigua saprofita per produir energia el竪ctrica, per regar els camps mitjan巽ant canals i per abastar poblacions i ind炭stries. Alguns dels pantans catalans m辿s important per la seva capacitat s坦n el de Canelles, a la Noguera Ribagor巽ana; el de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.
- 3. LES MUNTANYES Pirineus Pirineu Central: t辿 les muntanyes m辿s altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu bona part de lany: la Pica dEstats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedr坦s (2912 m). Prepirineu: un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds m辿s baixes que les del Pirineu Central, per嘆 hi ha molts cims de m辿s de 2000 m (Pedraforca 2497 m). LES SERRALADES LITORALS Serralada Prelitoral: conjunt de massissos m辿s o menys a誰llats separats per les valls dels rius que hi passen. El cim m辿s alt 辿s el Tur坦 de lHome (1712 m) al Montseny. Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota mxima 辿s al Montnegre (757 m). LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes m辿s altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no 辿s gaire apropiat per a lagricultura. La poblaci坦 es concentra m辿s a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines m辿s habituals s坦n: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i lexplotaci坦 del bosc. A les Serralades Litorals la poblaci坦 viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que s坦n valls mplies els nuclis de poblaci坦 s坦n grans i shi desenvolupa lagricultura i la ind炭stria.
- 4. LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes m辿s altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no 辿s gaire apropiat per a lagricultura. La poblaci坦 es concentra m辿s a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar- se al fons de les valls. Les feines m辿s habituals s坦n: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i lexplotaci坦 del bosc. A les Serralades Litorals la poblaci坦 viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que s坦n valls mplies els nuclis de poblaci坦 s坦n grans i shi desenvolupa lagricultura i la ind炭stria.