More Related Content
What's hot (20)
Similar to Narrativa catalana a partir del segle xix (20)
More from Cristina Pueyo (20)
Narrativa catalana a partir del segle xix
- 1. NARRATIVA CATALANA A PARTIR DEL SEGLE XIX 1. Realisme i Naturalisme 1.1. Realisme Europa, mitjans del s. XIX. Stendhal i Balzac, precursors del realisme. Contrari al romanticisme. Basat en la ra坦 i la representaci坦 objectiva de la realitat. Descrivia les tensions pr嘆pies de la societat obrera mitjan巽ant lobservaci坦 met嘆dica de la realitat. Interessat per la societat: anlisi cr鱈tic, sense sentiments ni idealitzacions. Flaubert, Dickens, Gald坦s i Clar鱈n. 1.2. Naturalisme Fran巽a 1870, mile Zola. Pret辿n transformar la literatura en ci竪ncia utilitzant el m竪tode cient鱈fic en lanlisi del comportament hum. Positivisme: vol donar la ra坦 de tots els fen嘆mens naturals amb lobservaci坦, i aix鱈 establir les lleis que regeixen lUnivers. Determinisme: classifica el comportament hum segons la ra巽a, el medi i el moment hist嘆ric. Novel揃la experimental, . Z. (Positivisme + determinisme) Amb lobservaci坦, analitza els aspectes de la societat amb lobjectiu de millorar les condicions socials i el comportament hum. 2. NARCS OLLER 2.1. VIDA Valls 1846-1930 Barcelona Pertany a la Segona Generaci坦 de la 檎艶稼温庄恰艶稼巽温. Estudia Dret + sinstal揃la a Barcelona. Mira cap Europa (Fran巽a) per inspirar les seves obres. Rebutja el castell; escriu en catal per reviure la narrativa catalana. Jocs Florals 1877. 2.2. OBRA LA PAPALLONA (1882): amor adolescent entre una 嘆rfena i un estudiant . Romanticisme + Barcelona LESCANYAPOBRES o ESTUDI DUNA PASSI (1884): degradaci坦 moral dun home avar en la societat rural. Estudia lavar鱈cia i les seves conseq端竪ncies. Realisme i Naturalisme + Valls VILANIU (1885): descriu les cal炭mnies duna fam鱈lia en el m坦n rural. Vilaniu representa Valls. Romanticisme + Valls LA FEBRE DOR (1890): observa la transformaci坦 de societat barcelonina amb laparici坦 de la borsa. Naturalisme + Barcelona LA BOGERIA (1898): analitza el comportament psicol嘆gic duna personatge boig. Naturalisme PILAR PRIM (1906): evoluci坦 psicol嘆gica duna v鱈dua que lluita per prevaler els seus sentiments contra la pressi坦 de la societat. Realisme Marcs espacials: Barcelona representa lurb i Valls el rural. Temes secundaris: borsa, ferrocarril, caciquisme, etc. Transformaci坦 social causada per la Revoluci坦 Industrial.
- 2. 3. VCTOR CATAL 3.1. VIDA Caterina Albert i Parad鱈s, LEscala 1869-1966. Fam鱈lia rural important, compromesa amb les obligacions socials i familiars. Formaci坦 autodidctica. Pren el pseud嘆nim de V鱈ctor Catal. Escriu narrativa, poesia i teatre. Destaca narrativa rural modernista. Diversos Jocs Florals. 3.2. OBRA 4 etapes separades per per鱈odes dinactivitat. SOLITUD (1905) obra universal: Enfrontament moral. Tema: Mila (protagonista) 辿s una dona sola que lluita contra lentorn social amb lobjectiu de superar la insatisfacci坦 de la seva vida i assolir la realitzaci坦 personal: lamor i la llibertat. Espai: converteix lAlt Empord en un referent hist嘆ric dins lobra (entorn real de lautora). Llengua: llenguatge ric, expressiu i dif鱈cil dentendre Paraula 炭nica i viva de Maragall. 4. NARRATIVA DE POSTGUERRA La censura va tenir un paper decisiu pels autors de postguerra. Va provocar desercions entre els autors, la desaparici坦 dun p炭blic lector del g竪nere narratiu i el retard de corrents nous. A m辿s, nom辿s hi havia dos editorials que controlaven les publicacions i fins als anys seixanta no es van poder traduir algunes novel揃les. En conclusi坦, tots aquests elements van provocar laparici坦 de narradors desvinculats de moviments literaris, sent figures a誰llades. Tot i aix鱈, es poden classificar en quatre grups segons els temes: Novel揃la psicol嘆gica: amb Merc竪 Rodoreda i Lloren巽 Villalonga. Existencialisme: on destaca el personatge de la femen鱈, amb Manuel de Pedrolo i Maria Aur竪lia Capmany. Literatura fantstica: amb Pere Calders, Joan Perucho i Jordi Sarsanedas. Novel揃la dexili: narren les vicissituds dels catalans en camps nazis, amb Riera Llorca. Els autors tamb辿 es poden classificar segon si van formar-se abans o despr辿s de la Guerra Civil Espanyola. 5. FORMATS ABANS DE LA GUERRA CIVIL 5.1. LLOREN VILLALONGA 5.1.1. VIDA Mallorca 1897-1980. Fam鱈lia benestant, estudia Psiquiatria a Paris. Afiliat a la Falange. Pertany a la novel揃la psicol嘆gica i destaquen els personatges femenins. 5.1.2. OBRA MORT DE DAMA (1931): 辿s una stira contra laristocrcia mallorquina. BEARN O LA SALA DE LES NINES (1956): 辿s una ant鱈tesi de Mort de dama, 辿s a dir, real巽a laristocrcia mallorquina, i on lautor i la seva esposa apareixen sota els personatges protagonistes. Tamb辿 va escriure bastants contes.
- 3. 5.2. MERC RODOREDA 5.2.1. VIDA Barcelona 1909-1983 Girona. Fam鱈lia lletraferida i catalanista, formaci坦 autodidctica. Es casa amb el seu oncle, Joan Gurgu鱈 i tingueren un fill. De ben jove va col揃laborar en diverses publicacions. Sexilia a Fran巽a i Ginebra. Premi dHonor de les Lletres Catalanes. 5.2.2. OBRA Exclusivament narrativa. Pertany a la narrativa psicol嘆gica. Utilitzaci坦 de s鱈mbols com les flors que representen la infantesa i la innoc竪ncia, els coloms que representen lopressi坦 i laigua que representa la connexi坦 entre la infantesa i la mort. Es pot dividir en tres etapes: JOVENTUT: s坦n les obres que van ser publicades abans de la Guerra Civil, petites novel揃les diniciaci坦 que m辿s tard desenvoluparia. Les protagonistes s坦n femenines i estan influenciades pel marit. Aloma MADURESA: s坦n les obres que van ser publicades durant lexili, i que la van consagrar com una autora coneguda arreu del m坦n. Introdueix lescriptura parlada, els dilegs. La pla巽a del diamant VELLESA: s坦n novel揃les impregnades de fantasia en un m坦n on鱈ric on els protagonistes pateixen una metamorfosi que permet el seu alliberament. Mirall trencat 5.3. PERE CALDERS 5.3.1. VIDA Barcelona 1912-1994 Escriptor i dibuixant. Afiliat a la Rep炭blica. Sexilia a M竪xic. La companyia Dagoll Dagom adapta les seves obres per representacions teatrals. Premi dHonor de les Lletres Catalanes. 5.3.2. OBRA Caracter鱈stiques de les seves obres: la influ竪ncia mexicana, lhumor, la ironia, labsurditat, limprevist i latzar. Va escriure novel揃les i contes. Pertany a la literatura fanstica. Quatre etapes: PRIMERES OBRES: participa com escriptor i dibuixant. El primer arlequ鱈 OBRES DEXILI: sense voluntat dintegraci坦, sempre recordant Catalunya. Cr嘆niques de la veritat oculta RETORN A CATALUNYA: amb influ竪ncia mexicana, connecta amb un realisme mgic analitzat com una rebel揃li坦 social. Aqu鱈 descansa Nevares DARRERES OBRES: marcada pel fi de la dictadura i un creixement notable de les seves obres com escriptor i periodista. Antaviana
- 4. 6. FORMATS DESPRS DE LA GUERRA CIVIL NARRATIVA ANYS SEIXANTA La narrativa dels anys 60 es classifica en REALISME HISTRIC i LITERATURA DE FANTASIA. 6.1. REALISME HISTRIC (SOCIAL). Es don entre els anys 1958-1968 i destaca per propugnar una ruptura amb les actituds culturals i literries. 6.1.1. MANUEL DE PEDROLO Segarra 1918-1990 Barcelona Premi dHonor de les Lletres Catalanes. Pertany a la narrativa existencialista. Temes: la postguerra, la situaci坦 de Catalunya, la solitud i les relacions entre home i dona. Tres etapes: 1. Poesia i narracions curtes. Experimentaci坦 amb la distorsi坦 del temps i lespai. 2. Es compromet amb la realitat social i cultural. Totes les b竪sties de crrega 3. Es professionalitza com escriptor i experimenta amb noves t竪cniques com la ci竪ncia- ficci坦. Mecanoscrit del segon origen 6.1.2. JOSEP M. ESPINS Barcelona 1927-actual. Escriptor i periodista: novel揃la reportatge. Li agrada molt caminar, i despr辿s escriu novel揃les basades en aquestes experi竪ncies. Combat de nit i Viatge al Pirineu de Lleida 6.1.3. MARIA AURLIA CAPMANY Barcelona 1918-1991 Lligada a la vida pol鱈tica i p炭blica. Conrea novel揃la, teatre i publicacions period鱈stiques. Pertany a la narrativa existencialista. Caracter鱈stiques de les seves obres: intimista, psicol嘆gica i feminista. Necessitem morir i Bet炭lia 6.2. LITERATURA DE FANTASIA Destaca per barrejar la realitat amb la fantasia. 6.2.1. JOAN PERUCHO Barcelona 1920-2003 Pertany la literatura fantstica, concretament al realisme mgic. Escriu obres farcides de refer竪ncies hist嘆riques i literries i s坦n ir嘆niques i sorprenents. Llibre de cavalleries i Les hist嘆ries naturals 6.2.2. JORDI SARSANEDAS Barcelona 1924-2006 Escriu novel揃les, contes i traduccions. Va treballar a la revista Serra dOr. Premi dHonor de les Lletres Catalanes. Pertany a la literatura fantstica. Mites i Contes
- 5. 7. NARRATIVA DELS ANYS SETANTA I NORANTA A partir de lany 1975 van haver-hi un seguit daven巽os importants per a la normalitzaci坦 de la cultura i la llengua catalana, sense censura ni clandestinitat. Els escriptors que sorgeixen s坦n molt heterogenis, per嘆 coincideixen en unes caracter鱈stiques comunes: Inquietud per assolir un nivell de qualitat literari. Exploraci坦 de nous camins de creaci坦. Curiositat per la tradici坦 anterior que 辿s assumida o no. Coneixement profund i rigor坦s de la llengua pr嘆pia. Temes: ambients urbans i problemes rebels dels joves. 7.1. ANYS SETANTA 7.1.1. BALTASAR PORCEL Andratx 1937-actual Novel揃la, contes, teatre i articles period鱈stics. En les seves obres fa refer竪ncia la seva terra: Mallorca, reflectint els problemes que hi havia, com els contrabans als ports. Els argonautes i La lluna i el cala Llamp Premi dHonor de les Lletres Catalanes. 7.1.2. JESS MONCADA Mequinensa 1941-2005 Barcelona Estudia magisteri amic de Pere Calders. Escriptor i traductor (treballa en una editorial). Obres tradu誰des a m辿s de dotze idiomes. En les seves obres reviu el seu poble natal, Mequinensa, que va ser destrossat per poder-hi construir un embassament del riu Ebre. Cam鱈 de sirga i El caf竪 de la Granota 7.1.3. MONTSERRAT ROIG Barcelona 1946-1991 Llicenciada en Filosofia i Lletres Caire feminista forma part del PSUC Va rebre molts premis: Jocs Florals, V鱈ctor Catal, Serra dOr, etc. Escriu narrativa breu, teatre i articles period鱈stics. Ramona, ad辿u i El temps de les cireres 7.2. ANYS NORANTA 7.2.1. TERENCI MOIX Barcelona 1942-2003 Formaci坦 autodidctica escriu novel揃les i articles. Tracta temes rupturistes amb la temtica de postguerra: la cr鱈tica sistemtica. La torre dels vicis capitals i El sexe dels ngels 7.2.2. JAUME FUSTER Barcelona 1945-1998 Novel揃lista, traductor, guionista i articulista. Temes rupturistes amb la temtica de postguerra. Escriu obres de g竪nere polic鱈ac, ficci坦, periodisme pol鱈tic, etc.: novel揃la negre. Les claus de vidre i Lilla de les Tres Taronges
- 6. 7.2.3. CARME RIERA Palma de Mallorca 1948-actual Obres riques de referents cultes i populars. Dins el darrer blau i Joc de miralls Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura i molts m辿s. 7.2.4. QUIM MONZ Barcelona 1952-actual Actualment est actiu escrivint en novel揃les, contes, dilegs, reportatges i columnes. Tracta temes quotidians distorsionats, barrejant la trag竪dia amb la com竪dia. Els escrits es caracteritzen per la concisi坦 i lexactitud, combinada amb lhumor negre, el distanciament, la coher竪ncia interna i loralitat fingida (expressions pr嘆pies del llenguatge oral molt elaborades per ser representades). Uf, va dir ell i El perqu竪 de tot plegat 7.2.5. ISABEL-CLARA SIM Alcoi 1943-actual Llicenciada en Filosofia combina tasques educatives amb period鱈stiques. Gran creaci坦 literria a partir de 1990. Raquel i La salvatge