![Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/ensenyar20llengua20avui1-100202033821-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (16)
Viewers also liked (6)
Similar to í (20)
í
- 1. Índex 1.Intraducció 2. Coneixement del català i competència lingüística de la població marroquina 3. Escolarització dels alumnes marroquins 4.Marc actual 5.Acollida d’alumnes d’origen marroquí 6.Mètodes d’ensenyament 7.Conclusions
- 2. 1.Introducció El concepte integració, és un procés llarg i complex. “té com a finalitat aconseguir la integral i gradual incorporació i participació dels immigrants en la vida econòmica, social i cultural del país d’intal·lació, en un clima de respecte i acceptació recíprocs” (Oumaya Sagaama 2010: 72). La integració és un procés bidireccional:
- 3. La societat d’acollida ha, d’oferir oportunitats de treball i fer possible la mobilitat ascendent en l’escala social. Factors que afavoreixen o dificulten la integració dels immigrants: L’edat amb la que arriben. Temps de residència i idea del retorn. En el procés d’inserció, el coneixement de la llengua esdevé l’element principal perquè aquest es pugui dur a terme.
- 4. 2. Coneixement del català i competència lingüística en català de la població marroquina Immigrants adults de primera generació: Aquests assoleixen una competència lingüística baixa en català. Grau d’escolarització molt precària en el seu país d’origen. Desenvolupen competències passives en català. Utilitzen més el castellà que el català. El desconeixement del català no els suposa cap obstacle ni per treballar ni per relacionar-se.
- 5. Els fills dels immigrants que van arribar de molt petits o els nascuts al país de destinació. Trets importants: Desenvolupen competències actives en català, gràcies a l’escolarització en aquesta llengua. Parlen castellà amb el pare, i amb la mare parlen àrab o berber. Amb els companys de l’escola parlen català i/o castellà.
- 6. 3. Escolarització dels alumnes marroquins La immersió lingüística del català és el mètode per garantir el seu aprenentatge, però no és factible, d’entrada, per diversos motius:
- 7. Els alumnes tenen moltes dificultats perquè els professors i els companys els entenguin. Hi ha molta distància cultural i lingüística dels alumnes marroquins respecte els altres alumnes. L’àrab i el berber són llengües molt diferents al català i “la llengua materna té una influència central en l’aprenentatge d’una segona llengua” (Badia, 2005:14).
- 8. L’edat d’arribada dels alumnes no és rellevant en el procés d’aprenentatge del català. Però aquest procés és llarg i que el domini de la llengua es va adquirint progressivament: Durant els tres primers anys d’escolarització, aprenen habilitats conversacionals. A partir del quart o cinquè any d’escolarització, desenvolupen la competència lectora. I la competència escrita encara té més dificultat per aquests alumnes.
- 9. 4. Marc actual En els darrers anys la incorporació al sistema educatiu català d’alumnes estrangers, ha anat creixent. Des del punt de vista de l’escola l’ensenyança de la llengua catalana al col·lectiu estranger és un dels grans reptes escolars.
- 10. Un dels primers objectius és poder aconseguir que aquests alumnes nouvinguts, juntament amb les seves famílies comparteixin espais amb els alumnes i les famílies autòctones. S’ha d’evitar de totes les maneres possibles que l’escola sigui un espai d’exclusió social. Les situacions de marginació social són una dificultat afegida que incideix clarament de manera negativa en l’aprenentatge de la llengua.
- 11. 5. Acollida d’alumnes d’origen marroquí Les primeres orientacions per a començar a aprendre la llengua catalana són conceptes bàsics sobre Catalunya. Aquesta prèvia de coneixements servirà perquè l'alumne situat en un nou marc social aconsegueixi trobar el sentit i tingui l’actitud positiva necessària per aprendre la llengua catalana. El nou integrant de l’escola catalana ha de saber que a Catalunya la llengua pròpia és el català, que comparteix oficialitat amb el castellà, i trets bàsics de la cultura catalana.
- 12. Durant l’etapa inicial de l’aprenentatge de la llengua catalana els alumnes nouvinguts aniran creant el seu sistema lingüístic propi,interllengua. És molt important que durant els seus primers dies a l’escola tinguin la consciència i la percepció del valor que representa la llengua i la cultura dins la societat catalana. Les característiques que presenta la societat marroquina, a nivell cultural, religiós i lingüístic no mostra cap tipus d’aproximació amb la cultura catalana.
- 13. 6. Mètodes d’ensenyament Se’ls ubicarà en una aula d’acollida on s’encarregaran d’anar tractant les seves funcions i que alternaran amb l’aula convencional. No ha d'existir una situació que els alumnes aprenguin primer la llengua i després s'integrin a les aules. La funció de l’aula d’acollida és que quan un alumne tingui uns coneixements bàsics de llengua catalana, es pugui anar incorporant a l’aula amb la resta d’alumnes.
- 14. L’objectiu d’aquesta primera etapa serà poder entendre els enunciats orals en relació als contextos més habituals que fan referència a l’escola o bé a la vida quotidiana. És una etapa que no hi ha domini de les habilitats de lectura i evidentment l’escriptura és de les coses que els costarà més. Els errors més habituals d’aquesta època són: La vacil·lació e/i i en menor grau o/u, Lèxic molt limitat, predomini d’estratègies lèxiques (gestos, hiperònims, honomatopeies...), freqüents malformacions verbals
- 15. Amb la finalitat de poder començar a solucionar aquests primers dèficits es pot confeccionar un club de lectura, un taller de contes per treballar el llenguatge oral a partir de contes tradicionals catalans a través de la seva lectura o bé d’enregistrament sonor. Aquest tipus de contes el llenguatge que utilitzen és senzill i repetidor ideal per iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua.
- 16. No és fins el tercer any d’estada que la llengua oral es comença a desenvolupar amb la finalitat de mantenir una conversa. Durant aquesta etapa se sol utilitzar la llengua castellana com a “falca”. Un dels entrebancs més evidents en aquesta etapa és la possible manca de lèxic. Es pot considerar que s’assoleix una competència gairebé completa a nivell oral i escrit a partir del quart o cinquè any d’estada. S’ha de constatar que l’aprenentatge del català per part del col·lectiu marroquí, en termes generals, és llarg i bastant desigual.
- 17. Conclusions: Catalunya en els darrers anys ha estat un país d’acollida. Un dels col·lectius que han arribat amb més força ha estat el marroquí. Amb això s’ha originat un problema en forma de repte a nivell social i escolar. El procés d’aprenentatge del català dels alumnes marroquins és un procés complex. Les diferències culturals, socials i de la seva llengua de procedència són alguns dels motius que dificulten l’aprenentatge i la integració.
- 18. Hi ha molts factors que determinen l’èxit o el fracàs de l’aprenentatge del català i que recauen sobre l’alumne i el professor. L’alumne ha de tenir una bona predisposició, actitud, motivació... complementada amb la bona docència del professor, amb una psicologia adequada i un bon estil d’aprenentatge i estratègia educativa. Avui sortosament les eines d’aprenentatge són múltiples i variades. Només d’aquesta manera s’aconseguirà una òptima competència comunicativa de la llengua catalana.