Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part
Download as PPTX, PDF0 likes3,592 views
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part (20)
More from Laura Garcinuño Velayos (20)
Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part
- 1. EL JOC COM A PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT UNITAT FORMATIVA 1 NUCLI FORMATIU 2 (2a part)
- 2. Estadis evolutius i tipus de joc
- 3. Estadis evolutius i tipus de joc
- 4. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (II) De 0 a 3 mesos. Característiques: • Més que jocs pròpiament es tracta de reaccions reflexes del nadó davant els estímuls rebuts. • Com no pot dominar les mans, dedicarà el seu temps a l’escolta i l’observació dels estímuls. • El temps dedicat a aquests jocs estarà supeditat a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques.
- 5. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (III) De 0 a 3 mesos. Jocs i joguines: • Les persones adultes: somriures, mirades, pessigolles, massatges… • Cançons de bressol i falda. • Joguines: mòbils, cintes de colors, sonall, campanetes…
- 6. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (IV) De 3 a 6 mesos. Característiques. Primeres manifestacions de joc del nadó: • Fixa la mirada més temps i pot seguir els objectes en moviment. • La mà es dirigeix cap als objectes i se’ls posa a la boca. • Amb la cara somriu i té significat de satisfacció. • Gaudeix de repetir les accions una vegada i una altra. • El temps dedicat als jocs serà més perllongat, encara que supeditat a la satisfacció de les seves necessitats.
- 7. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (V) De 3 a 6 mesos. Jocs i joguines: A més dels de l’etapa anterior (propi cos, persones que l’envolten i jocs sensorials), s’introdueixen objectes i joguines manipulatives: claus, ninos, mantetes amb estímuls, anelles de colors, etc.
- 8. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (VI) De 6 a 12 mesos. Característiques. • Avanç important en la seva autonomia motriu. – Comença a actuar sobre l’espai circumdant (girs, gateix i inici de la deambulació) – Agafa amb destresa els objectes i els llança. • Avanç en el desenvolupament cognitiu, especialment en la comprensió dels successos. • Augmenta la curiositat i l’experimentació. Explora els objectes i les seves qualitats. • Les persones adultes continuen sent necessàries, però deixen de ser l’eix de l’activitat lúdica, en pro dels objectes.
- 9. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (VII) De 6 a 12 mesos. Jocs i joguines: • Tot tipus de joguines i objectes quotidians (taps, roba, fruites…) que pugui agafar, copejar, llançar-los… • Objectes de joc que proporcionin gran varietat d’estímuls tàctils, sonors i auditius. Que facilitin la percepció ritmicomusical. • Jocs d’encaixar senzills, amb peces grans i de colors. • Contes amb dibuixos grans i acolorits. • Cançons de bressol, de falda i jocs de mans.
- 10. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (VIII) De12 a 24 mesos. Característiques. • Presenten més autonomia en els seus jocs. • Al desplaçar-se lliurement poden explorar espais més llunyans. • La seva principal preocupació continua sent l’exploració, observació i manipulació d’objectes; i les seves accions preferides trencar, rebregar o copejar. • Les relacions socials es centren en les pròpies accions i activitats, mentre que la interacció amb els iguals pot resultar conflictiva. • Al final d’aquesta etapa, apareix de manera incipient la funció simbòlica.
- 11. Estadis evolutius i tipus de joc Estadi sensoriomotor i joc funcional (IX) De12 a 24 mesos. Jocs i joguines: • Continuen les mateixes preferències que en la fase anterior però amb més precisió. • Adquireixen importància nous objectes de joc: cotxes, trens, avions… És important que siguin grans per a facilitar la manipulació. • Apareixen els tricicles. • Agradaran les joguines de cuina i els utensilis quotidians. • Seran necessaris els jocs de construcció, encara amb peces grans. • S’incorporen materials per a l’expressió (pintura de dits), contes il·lustrats.
- 12. Estadis evolutius i tipus de joc
- 13. Estadis evolutius i tipus de joc
- 14. Estadis evolutius i tipus de joc
- 15. Estadis evolutius i tipus de joc
- 16. Estadis evolutius i tipus de joc
- 17. Cas pràctic • En el pati d’un centre infantil hi ha un grup de nens. Tenen entre 2 i 4 anys. Maria, una nena gran, troba un pal i li diu a Pere, un dels nens més petits, que ella “farà de metge” i li “posarà el termòmetre a l'axil·la perquè està malalt”. Pere accepta però es treu el pal, comença a fer com si mengés i després a simular que menja el seu cavall de joguina. Maria s’enfada i interromp el joc. Què està passant a cada un dels nens amb respecte al joc simbòlic?
- 18. Estadis evolutius i tipus de joc
- 19. Estadis evolutius i tipus de joc
- 20. Estadis evolutius i tipus de joc
- 21. Estadis evolutius i tipus de joc
- 22. Estadis evolutius i tipus de joc
- 23. Estadis evolutius i tipus de joc
- 24. Estadis evolutius i tipus de joc
- 25. Cas pràctic • En un centre infantil l’educadora ha proposat als infants de 4 anys jugar al “escondite inglés” (pica- paret). Alguns no coneixen el joc, i només començar a contar s’amaguen i no segueixen el joc. Què està passant i com ha d’intervenir l’adult?
- 26. L’adult i l’estimulació del joc • Els adults juguen amb els infants des de ben petits, i s’estableix així una interacció mutua satisfactòria entre adult-infant. • Els infants gaudeixen de la nostra atenció i a nosaltres ens satisfà veure’ls feliços, això crea llaços afectius entre ambdues parts.
- 27. L’adult i l’estimulació del joc • Deixar jugar lliurement als infants i possibilitar el joc és tarea dels adults (familia-escola). • Jugar per jugar (important pels beneficis que té)
- 28. El paper de les famílies • Dilema dels pares: Jugar amb ells o deixar-los jugar sols? • Hi podem trobar dues conductes: – Pares que dirigeixen el joc dels seus fills – Pares que pensen que el joc és una pèrdua de temps.
- 29. El paper de les famílies RECORDAR QUE… • La tarea fonamental dels adults: Facilitar el joc lliure i l’activitat lúdica • El vincle afectiu que es crea entre pare- infant. • El joc és la forma de comunicació més freqüent entre pares-infants. • Ser conscients del benefici de Jugar per jugar i no pensar que sempre ha d’haver- hi en el joc una intenció pedagògica.
- 30. El paper de les famílies RECORDAR QUE… • L’infant se sent el centre d’atenció dels seus familiars, apreciat, etc…això li crea seguretat i confiança. (necessari per al desenvolupament integral de l’infant) • Els pares han de deixar-se guiar per l’infant i de vegades, prendre la iniciativa de proposar un joc.
- 31. El paper de les famílies RECORDAR QUE… • Promoure jocs en família, crearà moments màgics que es recordaran tota la vida, és el millor regal que li podem fer als nostres infants. • Recordeu algun????