More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Pdf 2 (20)
Pdf 2
- 1. Catalunya 辿s un territori hist嘆ric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispnica, al nord-est de la Pen鱈nsula Ib竪rica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Aut嘆noma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a Fran巽a. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formaci坦 del que ser Catalunya: el visigot i l'rab, amb diferent grau d'incid竪ncia segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influ竪ncia en el temps d'estada i la composici坦 social. El nom de Catalunya podria venir d'aquesta 竪poca i faria refer竪ncia al gran nombre de castells i fortaleses que hi havia pel seu carcter de frontera. En el sistema feudal era habitual que el noble en possessi坦 d'un feu delegu辿s l'administraci坦 d'un castell en un vassall seu, anomenat castl. Sembla que seria a partir d'aquest crrec que sorgiria el nom de Catalunya, en un proc辿s ling端鱈stic semblant al que origin el nom de Castella a partir de castell. INTRODUCCI Gran part de la hist嘆ria de Catalunya, fins el 1714, est vinculada a l'establiment d'una uni坦 dinstica d'Arag坦 i Catalunya que es materialitz pol鱈ticament en laCorona d'Arag坦. Per tant, la gran majoria dels fets hist嘆rics que afectaren a Catalunya tracten d'esdeveniments que ja havien implicat, o acaben implicant igualment, la resta dels pa誰sos hispnics de la Corona d'Arag坦. No obstant aix嘆, pel carcter confederal de la seva estructura pol鱈tica, els esdeveniments poden haver tingut en moments diferents o, fins i tot, amb algunes difer竪ncies respecte de la resta del territori. Aix鱈, per exemple, la numeraci坦 dels reis de la Corona, com a sobirans de Catalunya, podria no coincidir amb la numeraci坦 respectiva al Regne de Val竪ncia o al Regne d'Arag坦 o, un altre exemple, els Decrets de Nova Planta no s'aplicaren exactament igual ni en el temps ni en la forma ni en el contingut. Quan parlem de la hist嘆ria de Catalunya, com a entitat territorial, no es refereix a les delimitacions territorials de l'actual Comunitat Aut嘆noma de Catalunya, sin坦 a les delimitacions del territori hist嘆ric del Principat de Catalunya. Per tant, en aquest article tamb辿 es recull la hist嘆ria de la Catalunya Nord i de la Franja de Ponent. La gran expansi坦 feudal catalana es d坦na, per嘆, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual la Corona d'Arag坦 s'ampli amb els dominis mediterranis de Mallorca, Sic鱈lia i Sardenya, a m辿s de Val竪ncia. L'expansi坦 s'inici amb el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expuls la poblaci坦 musulmana- i Val竪ncia (1238) -territori al qual es don l'estatut de regne i que fou repoblat majoritriament per catalans-. Posteriorment, i coincidint amb el gran desenvolupament social i econ嘆mic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans s'estengueren Mediterrnia enll fins a Sic鱈lia i Sardenya.
- 2. Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inici una 竪poca de crisi demogrfica (desencadenada fonamentalment per la pesta negra, per嘆 tamb辿 per les recurrents crisis agrries), econ嘆mica i pol鱈tica, que culminar en el desenvolupament d'una Guerra civil catalana entre 1462 i 1472. La Prehist嘆ria a Catalunya Malgrat els esfor巽os fets en els darrers vint anys, el coneixement de la Prehist嘆ria a Catalunya resulten encara superficials i incomplets. Fins fa pocs anys es considerava que els primers signes clars de pres竪ncia humana a l'espai geogrfic que avui es coneix com Catalunya corresponien a la fase del Paleol鱈tic mitj i presentaven una antiguitat aproximada de 25.000 anys, si b辿 a la Catalunya Nord, es conserven restes del Paleol鱈tic inferior d'una antiguitat de 450.000. Ara b辿,els treballs realitzats en els darrers anys a alguns jaciments importants, com la Cova de la Font Major (L'Espluga de Francol鱈), algunes troballes fetes a Salt i altres indicis detectats arreu del pa鱈s, apunten la possibilitat d'una ocupaci坦 en el Paleol鱈tic inferior de fins a 300.000 anys d'antiguitat. Pel que fa al Paleol鱈tic Mitj, es conserven diferents jaciments prehist嘆rics al nord i sud de Catalunya, com ara el cau del Duc o la cova de Mollet (Pla de l'Estany). I el Paleol鱈tic Superior, que es desenvolupa fa aproximadament uns 20.000 anys, i que ha deixat restes a indrets com la Bora Gran d'en Carreres, a Seriny, o el Cau de les Goges, en Sant Juli de Ramis Entre el 8000 i el 5000 aC es desenvoluparia la fase prehist嘆rica coneguda com a Mesol鱈tic o Epipaleol鱈tic. Vers el 4500 aC s'iniciaria la fase del neol鱈tic, del qual s'ha destacat que la sedentaritzaci坦 presenta uns trets molt menys profunds que en altres territoris, a causa de la forta pres竪ncia de bosc mediterrani, que permetria el manteniment d'una elevada activitat ca巽adora i recol揃lectora. Es troba representat fonamentalment pels jaciments de les Mines de Gav o de la Draga Banyoles. Entre els anys 2500 i 1800 aC es desenvolupar la fase del Calcol鱈tic, en la qual apareixeran els primers objectes de coure. Li segueix l'Edat del Bronze, entre els anys 1800 i 700 aC, moment que coincidir amb l'arribada dels pobles indoeuropeus. I en el segle VII aC el territori assolir l'Edat del Ferro. Edat antiga Els ibers s坦n un conjunt de pobles que, segons les fonts clssiques dels historiadors, escriptors i g竪ografs grecs i romans com Hecateu de Milet, Ruf Fest Avi竪, Herodot, Estrab坦, etc., identifiquen a la costa oriental de la Pen鱈nsula Ib竪rica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: elisics, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castellans, lacetans, laietan s, cossetans, ilergets, iacetans,suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turd etans. Tot i que les fonts clssiques no sempre coincideixen en els l鱈mits geogrfics precisos ni en
- 3. l'enumeraci坦 de pobles concrets, sembla que la llengua 辿s el criteri fonamental que els identificava com a ibers, at竪s que les inscripcions en llengua ib竪rica apareixen a grans trets en el territori que les fonts clssiques assignen als ibers: la zona costera que va des del sud del Llenguadoc fins Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir. El concepte de cultura ib竪rica no 辿s un patr坦 que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sin坦 la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, per嘆 que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. L'arribada dels pobles orientals Des del final del segon mil揃lenni, els pobles de la Mediterrnia oriental es van sentir atrets per la Pen鱈nsula Ib竪rica, com ho demostra la instal揃laci坦 de les primeres col嘆nies fen鱈cies a Andalusia vers el 1100 aC. Seguint les rutes obertes pels fenicis, en el segle VIII aC, es fundaren les primeres col嘆nies gregues a l'est de la costa mediterrnia, com ara Rhode (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Emp炭ries), tot deixant per als fenicis el sud de la costa. Colonitzaci坦 romana Article principal: Per鱈ode rom a Catalunya L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (269 aC). Despr辿s de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes p炭niques liderades per Hann鱈bal el 218 aC va esclatar la Segona Guerra P炭nica, que duria al ple domini rom de la pen鱈nsula ib竪rica. Els romans van ser els estructuradors bsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant en infraestructures com en creadors de ciutats. La Hispnia Citerior fou una de les dues prov鱈ncies en qu竪 es va dividir la pen鱈nsula Ib竪rica despr辿s de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC, i s'hi inclou l'actual territori de Catalunya. Tarraconensis, 27 aC L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que aix嘆 produ誰a en els seus governants va conduir a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la Rep炭blica Romana en Imperi rom quan Octavi (August) va v竪ncer tots els seus enemics el 31 aC. August va proclamar l'imperi el 13 de gener de l'any 27 aC. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del
- 4. proconsulat de totes aquelles prov鱈ncies que tenien acantonades legions (prenent aix鱈 el comandament de tot l'ex竪rcit) i del mateix August dependrien els oficials i soldats. Entre les prov鱈ncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Hispnia, constitu誰da per dues prov鱈ncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, B竪tica i Lusitnia (27 aC). La pressi坦 dels huns, que liderats per tila va arribar a les portes de Roma, va emp竪nyer les tribus germniques cap a Europa Occidental. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el gran va deixar la part occidental (en la que es trobava Hispnia) de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. La invasi坦 va precipitar la Caiguda de l'imperi rom el 476. Els visigots Article principal: Per鱈ode visig嘆tic a Catalunya Els gots eren un poble dels considerats brbars pels romans que procedent de l'est es van anar traslladant al llarg del segle III i IV vers occident empesos pels huns. Al Danubi els gots es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religi坦 cristiana en la forma arriana, i eren de fet els m辿s romanitzats de tots els pobles germnics que van arribar a la pen鱈nsula ib竪rica durant el segle V. El 410 els visigots van saquejar Roma i van establir-se a Barcelona el 415. Poc despr辿s arriben a un pacte (foedus) amb Roma (418-507) segons el qual es federaven i combatrien a favor de l'imperi, enfrontant-se als huns, a qui venceren a la batalla dels Camps Catalunics (451). Es va establir el regne de Tolosa des d'on iniciaren durant el regnat d'Euric una expansi坦 que els portar un altre cop a Catalunya i la pen鱈nsula, aquest cop de forma definitiva ja que progressivament els francs, un altre poble germnic, els van anar empenyent fins v竪ncer-los a la batalla de Vouill辿 (507). Llavors van establir la capital a Narbona, Barcelona un altre cop, i finalment Toledo, lloc des d'on podien controlar per una banda els sueus establerts al que avui 辿s m辿s o menys Gal鱈cia, els vascons i cntabres al nord i els bizantins establerts a la b竪tica. Hispania 711-714 En morir V鱈tiza el 710, els seus enemics elegiren rei Roderic. Els fills de V鱈tiza, partidaris d'Aquila II es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olb, dit tamb辿 Juli, sota el domini de M笛s ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els rabs, comandats per Triq ibn Ziyad i ajudats per Olb, passaren l'estret i s'establiren al lloc despr辿s anomenat Gibraltar contra l'opini坦 del califa. Roderic torn a C嘆rdova i reun鱈 l'ex竪rcit, i s'entaul la Batalla de Guadalete, en la que els vitizans, encarregats de les ales, abandonaren el combat, i el centre d'aquest fou destru誰t. Les batalles es van anar succeint, i Ard坦, que va succeir Aquila II va concedir l'ocupaci坦 de Catalunya, que es va completar el 720, i Musa es va convertir en el primer
- 5. val鱈 de l'ndalus. L'organitzaci坦 de Catalunya durant el per鱈ode de domini visig嘆tic va continuar sent la mateixa que durant el domini rom, i l'impacte demogrfic molt limitat donat que els visigots eren relativament poca poblaci坦 respecte els hispano-romans, a m辿s que van establir-se preferentment al centre de la pen鱈nsula deixant potser guarnicions militars en llocs claus. La di嘆cesi de Tarragona i la Narbonense sembla que eren el marc de refer竪ncia administratiu. La revolta de Paulus al 673, personatge d'origen grec, 辿s el primer intent de crear un estat en aquests territoris, el reiVamba ho va impedir aprofitant que era a prop de Catalunya amb un ex竪rcit per reprimir els vascons. El judici a Paulus, general visigot, s'ha conservat. El llegat dels visigots principalment 辿s el dret rom compilat junt amb el visigot, El codi d'Euric, o el Liber Iudicum van tenir una gran repercussi坦 al llarg de tota l'竪poca medieval. Per嘆 tamb辿 van quedar alguns noms propis com Alfred o Arnau i for巽a vocabulari, sobretot militar, per嘆 tamb辿 alguns com maduixa, bru, bogada i top嘆nims com Geltr炭 o Areny. Segons l'historiador Ferran Soldevila aqu鱈 ja es troben certes caracter鱈stiques de la hist嘆ria de Catalunya: el fracs de l'intent de creaci坦 d'un regne a banda i banda dels Pirineus, el fet estrat竪gic de la meseta(altipl) central com punt de partida d'organitzaci坦 militar i pol鱈tica i la conflictivitat de Barcelona