Poesia eial iii_1516
Download as pptx, pdf0 likes637 views
Reflexions per al treball de la poesia a l'aula.
Poesia eial iii_1516
- 1. LA POESIA ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGES I LECTOESCRIPTURA III DOBLE TITULACI DEDUCACI INFANTIL I PRIMRIA FRANCESCA SEGARRA IBEZ CURS 2015-2016
- 2. "La poesia, en un primer moment, 辿s vida, 辿s la vida viscuda en present, amb tot el que aix嘆 vol dir d'esperan巽a i de desesperan巽a de calma i desesperaci坦. Despr辿s, la poesia es pot tornar paraula, paraula viva en el temps. Rosa Maria Ram鱈rez Palau La poesia a parvulari Guix num. 241
- 3. CARACTERSTIQUES LRIQUES DE LA POESIA RELACIONADES AMB L'EDUCACI - Interioritzaci坦 o visi坦 subjectiva de les coses. - El suggeriment o la insinuaci坦 en comptes del desenvolupament d'una hist嘆ria - La coher竪ncia global del text po竪tic en un espai breu - La crida d'atenci坦 cap als valors est竪tics del llenguatge. - La versificaci坦, contribueix a elevar el llenguatge per sobre la quotidianitat. - El ritme - L'oralitat, lligada a la naturalesa r鱈tmica i musical de la l鱈rica, 辿s la seva forma m辿s originria. - La visualitat, paral揃lel modern de l'anterior, l'evoluci坦 de la l鱈rica en el segle XX va anar lligada als elements visuals i tipogrfics (disposicions esglaonades, diferents tipus de lletres...), es tracta del que s'anomena sintetisme, captar m辿s l'ull que l'o誰da, caracter鱈stica de la poesia actual. - La musicalitat: derivada, no nom辿s del ritme , sin坦 tamb辿 de l'acoloriment dels sons i les onomatopeies.
- 4. La poesia 辿s un g竪nere literari amb funci坦 creadora, un mitj d'expressi坦 i comunicaci坦 dif鱈cil de definir perqu竪 no t辿 una modalitat enunciativa clara
- 5. PER AIX El text po竪tic 辿s un dels millors instruments per descobrir les possibilitats dexpressi坦 que ofereix la paraula, ja que incita a fer- ne un 炭s imprevist i creatiu; convida a lartifici i al joc i indueix a manifestar lins嘆lit, labsurd o els matissos m辿s sorprenents dall嘆 que 辿s real. La creativitat i la fantasia shi poden esplaiar sense l鱈mits, ja que linici del treball po竪tic 辿s aprendre a relacionar paraules i sensacions. Per aix嘆 la poesia 辿s un bon recurs per a treballar el llenguatge amb lalumnat, ja que partim de textos curts amb una gran riquesa de llenguatge.
- 6. El mestre haur diniciar els alumnes en la funci坦 po竪tica del llenguatge, a la creativitat i a lhumor, tres dimensions connectades a lensenyament de la llengua. Pierre Coran (1980)
- 7. EL RITME 1.- Repeticions Treballant poemes que remarquin el ritme amb la repetici坦 de paraules. Hi ha versos constru誰ts a partir de la repetici坦 duns sons o paraules per tal de produir un efecte determinat que t辿 a veure amb el significat del poema. 2.- Versos curts i versos llargs Llegint i recitant poemes amb versos curts i llargs per descobrir que: - sovint els versos curts donen un ritme rpid i alegre al poema - en general els versos llargs serveixen per donar la impressi坦 de calma, de lentitud i de tranquil揃litat. 3.- El ritme del llenguatge de cada dia Observant que el llenguatge que fem servir per dir-nos les coses tamb辿 t辿 un ritme determinat en funci坦 de la intenci坦 amb qu竪 es diu el missatge 4.- El ritme de les can巽ons de jugar Observant que les can巽ons de joc, generalment, tenen un ritme molt marcat. Aprenent, tot jugant, can巽ons de triar o jocs de rotllana i adonar-se que el seu ritme ens marca el gest de comptar o de marcar el pas. 5.- Poemes que es poden cantar Treballant i cantant poemes que tenen un mateix ritme o estructura r鱈tmica i adonar-se que es poden cantar amb la mateixa melodia encara que es tractin de poemes diferents.
- 8. LA RIMA La repetici坦 de sons al final dels versos tamb辿 contribueix a la m炭sica del poema. 1.- Rodolins Llegint i escrivint composicions de dos versos que rimen, sovint de caire humor鱈stic o enginy坦s. El seu 炭s fa que es desvetllin les ganes de jugar amb les paraules. 2.- Versos que rimen Llegint , recitant i observant poemes que rimen. Buscant, entre tots, quines s坦n les paraules que rimen dalguns poemes.
- 9. COM S EL LLENGUATGE DELS POEMES ? 1.- Comparacions Fent com fa el/la poeta, comparant una cosa amb una altra que shi assembla. 2.- Personificaci坦 Observant poemes en els quals el poeta ha donat vida als elements, als objectes, atribuint-los accions que fan els 辿ssers vius. 3.- Amb qui parla el poeta Observant com el/la poeta, a vegades, parla amb els elements que apareixen en el poema.
- 10. Paraula po竪tica, veu i melodia contribueixen a la unitat de sentit. Paul Zumthor (1983): Introduction la po辿sie orale Cal destruir la noci坦 de recitaci坦 i reempla巽ar-la per la dactivitat po竪tica. Georges Jean (1971): Science du langage et po辿sie: Perspectives pedagogiques
- 11. COM PODEM FER-HO? 1. Escoltant poemes recitats pel professorat o per alguna altra persona i/o gravacions de poemes recitats o cantats. 2. Parlant del poema per tal dafavorir la seva comprensi坦: qu竪 ens explica, com ho explica, quines sensacions hem tingut en escoltar el poema. Ens ha agradat, per qu竪 Treballar el vocabulari. 3. Llegint els poemes en veu alta davant de companys i companyes. 4. Memoritzant poemes treballats; si un poema no sent辿n no se li pot donar lentonaci坦 adequada. Assajar quina 辿s la millor manera de dir cadascun dels versos, com jugar amb la intensitat de la veu, amb el ritme, la pronunciaci坦 correcta 5. Recitant els poemes memoritzats davant de companys i companyes o davant dun petit p炭blic. 6. Escenificant algun poema que expliqui una petita hist嘆ria o situaci坦 representable. 7. Cantant algun dels poemes treballats. 8. Expressant plsticament algun dels poemes treballats.
- 12. POESIA PER MIRAR 1.- Les lletres juguen Fent que les lletres agafin formes a partir dunes accions, lletres que: sinflen, floreixen, es desfan, corren... 2.- Abecedaris Dibuixant les lletres buscant una relaci坦 entre la forma que tenen i els objectes que recorden la seva forma. 3.- Paraules Jugant a interpretar paraules-imatges, 辿s a dir, paraules que les seves lletres shan disposat de tal manera que el mot sencer sigui el dibuix del seu significat. 4.- 遺温鉛揃鉛庄乙姻温馨艶壊 Realitzant composicions, generalment po竪tiques, en les quals la distribuci坦 del text t辿 relaci坦 amb el seu contingut.
- 13. POESIA PER JUGAR 1.- Acr嘆stics Serveix per dir una cosa o una paraula de manera que quedi amagada. Aquesta paraula sescriu verticalment i cadascuna de les seves lletres 辿s la inicial duna altra paraula o frase. 2.- Encadenaments Treballant poemes i composicions po竪tiques en les quals una paraula porta a laltra. 3.- Embarbussaments Treballant composicions o jocs de paraules amb sons que es van repetint i que ofereixen una certa dificultat a lhora de recitar-los. 4.- Endevinalles Treballant composicions, generalment rimades, que descriuen un enigma i jugar a endevinar-les.
- 14. OBJECTIU: CONTACTE ACTIU AMB EL LLENGUATGE POTIC Aquest contacte amb el llenguatge po竪tic, lalumnat no el pot fer sol ni en fred, lha de fer guiat. La creativitat es basa fonamentalment en la disposici坦 de lindividu i, per tant, necessita un clima de seguretat i de llibertat per expressar-se. Lalumnat ha dadonar-se que la poesia 辿s una expressi坦 lliure i no el fruit de la rigidesa normativa; hem devitar que vulgui fer una calca dels poemes rimats dels adults. El poema no ha de ser nom辿s una assonncia o un nombre de s鱈l揃labes; ha de ser essencialment lexpressi坦 dun pensament i/o sentiment.
- 15. POEMES A DINS UNA CAPSETA
- 16. WEBGRAFIA Apartat de ledu365 dedicat a la poesia infantil; per a parvulari i primria. Poemes de molts temes diversos que es poden escoltar, imprimir, llegir en lletra lligada i en lletra de pal, acompanyats d'imatges. http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm Web per als tres cicles de primria, amb autors i autores de tot el m坦n, poemes, activitats i muntatges po竪tics... s interessant l'apartat Poesia i Educaci坦. http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html Pgina personal del mestre Jaume Centelles, amb un apartat dedicat a la poesia; per a infantil i primria: http://www.xtec.cat/~jcentell/index.htm Web elaborat pel Grup de Recerca Poci坦, Poesia i Educaci坦, de la Universitat de Barcelona i dirigit per Gl嘆ria Bordons: http://www.viulapoesia.com Confer竪ncia de Ricard Bonmat鱈: Jugar amb la poesia, al Seminari El gust per la lectura del curs 2007-2008: paper de la / del mestra/e en el treball de la poesia, orientacions i suggeriments per a treballar-la a l'aula... http://xtec.net/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust%202007_08/conferencies/confer_bonmati. pdf Poesia a Escola I : Dossier la maleta pedag嘆gica. Servei Educatiu Ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Centre de recursos Pedag嘆gics http://www.xtec.cat/crp-santacolomag/mediateca/maletes/poesia1.pdf Un poema dins una capseta Beatriz P辿rez Seara, CEIP Sant Salvador Qui diu que els poemes nom辿s s坦n als llibres? blocs.xtec.cat/jornadaeduinf/files/2008/03/tabula-ii_beatiz-perez.pdf
- 17. 赫姻界庄艶壊