More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (7)
Similar to Unitat 1. Els GèNeres Literaris (20)
More from àپ (20)
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
- 1. UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS
- 2. ÍNDEX 1. Definició 2. Característiques 3. Classificació 3.1. La poesia 3.2. La narrativa 3.3. El teatre 4. Fonts consultades
- 3. Definició Gèneres literaris: Manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut. 2. Característiques • Predomini de la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa. • El llenguatge literari: creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús de figures retòriques (efecte estètic).
- 4. 3. Classificació 3.1. La poesia 3.1.1. La poesia narrativa La poesia narrativa és la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’ Odissea d’Homer). 3.1.2. La poesia lírica La poesia lírica és l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat.
- 5. 3.1.3. Elements bàsics de la poesia • Els versos: Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més). • El ritme: Repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitats rítmiques o peus rítmics més corrents en català: la combinació de dues síl·labes (àtona-tònica o tònica-àtona). • La rima: Repetició dels sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica. Classificació: . Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics.
- 6. . Assonant: Repetició de sons vocàlics. .Masculina: Paraula rimada: aguda. .Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola. .Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme. .Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica. • Les estrofes Classificació: .L’apariat: Dos versos amb rima consonant. .El tercet: Estrofa de tres versos.
- 7. . La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor. .El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major. .El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major. .El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major. .L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major. .La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor. .El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets. (Versos isosil·làbics : Versos amb el mateix nombre de síl·labes; Versos anisosil·làbics : Versos amb un nombre de síl·labes diferent.)
- 8. 3.1.4. Les figures retòriques (Vegeu pàgines 12-14 del llibre de text.) • Les fonètiques: Incideixen en els sons de les paraules. A tall d’exemple, l’ homofonia : identificació fonètica total de dues paraules de significat diferent (exemple: tems i temps ) . • Les morfosintàctiques: Incideixen en la forma. A tall d’exemple, el polisíndeton : ús abundant de conjuncions coordinades. • Les semàntiques: Incideixen en el significat. A tall d’exemple, la hipèrbole : exageració (exemple: personatges que es feien ombra amb els peus ).
- 9. 3.2. La narrativa Gènere literari l’autor del qual narra uns fets reals, imaginaris o fantàstics. 3.2.1. Classificació ▪ Narrativa de ficció a) Culta Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa. Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista; històrica; d’aventures; psicològica...).
- 10. b) Popular Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora. Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets. ▪ Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...). Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions...
- 11. Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor. Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...). 3.2.2. Elements bàsics de la narrativa • Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració. .Lineal: Fets narrats cronològicament. .No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions. .Oberta: Sense desenllaç concret de la història.
- 12. • El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta. .Intern (1a persona) : El narrador és un personatge de la història. .Extern (3a persona) : El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges). • L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.
- 13. • El temps . Extratextual o històric : Època en la qual passen els esdeveniments narrats. . Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats. • Els personatges . Principals: Protagonistes de l’acció. . Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció. . Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració. . Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar...
- 14. 3.3. El teatre Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic. 3.3.1. Classificació ▪ El teatre culte a) La tragèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte. b) El drama (origen: drama satíric grec) : Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard.
- 15. c) La comèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora. ▪ El teatre popular Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...). b) Teatre profà Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia. Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums).
- 16. 3.3.2. Elements bàsics del teatre • Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre. • Les escenes: Parts en què es divideix cada acte. • Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari. • L’estructura argumental .Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte. .Nus: Part en què es desenvolupa la trama. .Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte.
- 17. 4. Fonts consultades ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.