�ݺ�ߣ

Tema 9: “EL FRANQUISME DURANT
LA POSTGUERRA (1939-1959)”

Història (2on de batxillerat)

INTRODUCCIÓ
• La paraula “postguerra” s’aplica als anys posteriors a la Guerra
Civil degut al gran impacte que va tenir aquesta en la societat
espanyola: molts morts, fam i racionament de menjar,
epidèmies, destrucció d’infraestructures, repressió política del
franquisme als republicans, milers d’exiliats...
• Franco va guanyar la guerra l’1 d’abril del 1939 i en setembre va
començar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Espanya es va
declarar neutral. En aquesta guerra el feixisme va ser derrotat a
Europa (Itàlia i Alemanya), però no a Espanya ni a Portugal. El
règim franquista va quedar aïllat.
• Els republicans esperaven una intervenció aliada que derroqués
Franco, però això no va passar mai. Franco es va consolidar al
poder i va establir una dictadura (1936-1975) que duraria
dècades, fins a la seva mort.

Apartat 1: “La consolidació de la dictadura
franquista”
• Durant la Guerra Civil ja s’havia organitzat una dictadura d’estil
feixista a dins del bàndol nacional i Franco ja havia acaparat tots els
poders.
• Les característiques del règim franquista van ser:
1) Franco és el cap d’estat (“Caudillo de España”), cap de govern i cap
dels exèrcits (“Generalísimo”). Els seus poders es justifiquen per “la
Gràcia de Déu” i per la seva victòria militar a la guerra (una “cruzada
contra el comunisme”).
2) Queden anul·lades les llibertats individuals i col·lectives, la
democràcia parlamentària, la constitució republicana del 1931 i
l’estatut i autogovern de Catalunya. Espanya es converteix,
formalment, en una dictadura.
3) Centralització de l’estat. Espanya és una “unidad de destino universal”.
Els governadors civils de cada província seran els encarregats de fer
complir les ordres de Franco. L’única llengua oficial serà el castellà.

Apartat 1: “La consolidació de la
dictadura franquista”
L’any 1 de la “Cruzada”. El franquisme es veia com la
salvació moral i espiritual del món en front de l’ateisme
Franco representat com un
i el comunisme. cavaller a les croades

franquista”
4) FET-JONS serà l’únic partit polític. Franco vol “pacificar
Espanya” donant la llibertat a tots els espanyols de
pertànyer al partit, superant els odis i les rivalitats
polítiques.
5) El franquisme també vol acabar amb la “lluita de classes”
mitjançant el sindicalisme vertical. Es redactarà un “Fuero
del trabajo” (1938) on es prohibirà la llibertat sindical i el
dret de vaga. L’únic sindicat serà l’OSE (“Organización
Sindical Española”), vinculat a la Falange. Aquest sindicat
mediarà en els conflictes entre treballadors i empresaris.
Durant els primers anys del franquisme la disciplina laboral
serà molt rígida, les jornades laborals llargues i
extenuants, els sous molt baixos i serà habitual el treball
infantil.

franquista”
6) L’any 1942 neix la “democràcia orgànica” mitjançant la creació
de les Corts franquistes (poder legislatiu); fins llavors s’havia
legislat per decret (les lleis les feia Franco). En la pràctica, Franco
seguia tenint el poder legislatiu, doncs les Corts eren una
institució consultiva (proposaven lleis que Franco aprovava, o
no). Les Corts estaven formades pels procuradors, que eren
escollits pel propi Franco, o per les corporacions. Les
corporacions, que feien del franquisme una “democràcia
orgànica”, eren la família, el sindicat, l’Església, l’Exèrcit, el
partit polític, els alcaldes i els rectors de les universitats.
Aquestes agrupacions escollien els procuradores en Corts.
7) La Justícia quedava per sota del poder executiu (Franco).
8) Quedaven suprimits els impostos pel patrimoni i pels ingressos.
Tots els impostos eren indirectes (cosa que afavoria els rics).

franquista”
- Dues institucions serien els pilars del règim franquista:
l’Església i l’Exèrcit.
9) L’Església estaria finançada per l’Estat i tindria el
monopoli de l’educació, la sanitat i la caritat; seria
també l’encarregada del control social i ideològic de la
població. La religió catòlica serà “única i obligatòria”,
donant cohesió social a Espanya (tots els espanyols
tenen en comú una mateixa religió, llengua, història i
tradició).
10) L’Exèrcit acapararà el 40% del pressupost de l’Estat.
Una tercera part dels ministres i governadors civils eren
militars.

Apartat 1: “La consolidació de la
dictadura franquista”
L’Església i l’Exèrcit van ser els dos pilars
Franco sota pali que sostenien el règim franquista

Apartat 2: “L’aïllament polític del règim”
• Franco va declarar a Espanya neutral durant la II Guerra
Mundial degut a que el país acabava de sortir d’una llarga
guerra civil. L’entrevista de Franco amb Hitler a Hendàia
l’octubre del 1940 va descartar la participació espanyola en
la guerra (Hitler sabia que l’ajut seria poc important i
Franco tenia masses pretensions: Gibraltar i el nord
d’Àfrica). A més, una guerra podia fer reviure els
republicans.
• L’estiu del 1941 Espanya va deixar de ser neutral per ser un
estat “no bel·ligerant”. Franco va permetre que una sèrie
de voluntaris lluitessin contra el comunisme al costat dels
nazis. Aquests combatents es coneixen amb el nom de la
“División Azul”. L’any 1943 Franco va ordenar el seu retorn
degut a que la derrota alemanya semblava irreversible.

Franco i Hitler es reuneixen a Hendàia
Soldats espanyols de la División Azul llegint el diari
esportiu Marca al front rus durant la II Guerra Mundial

Hitler va conquerir França i els nazis van
arribar fins a la frontera amb Espanya.
El Führer va viatjar en tren fins al pas fronterer
d’Hendàia (País Basc francès) per entrevistar-se amb Franco.
No va haver acord i Espanya no participaria a la guerra. Hitler va afirmar que preferia anar
al dentista abans que tornar a parlar amb Franco. La doble imatge mostra el retoc que va fer
la propaganda franquista per millorar la imatge del Caudillo, no gaire afortunada a la foto original.

• Amb la derrota del feixisme a la II Guerra Mundial (1945) Franco va haver
de canviar d’estratègia per tal d’evitar una intervenció dels aliats
(França, Regne Unit, Estats Units) que enderroqués el règim.
• En primer lloc, va suprimir alguns símbols feixistes (com la salutació
romana obligatòria) i va fer disminuir la presència de falangistes al poder
(substituïts per eclesiàstics). També va convertir l’estat en una
“democràcia orgànica” i es van fer una sèrie de lleis per donar una falsa
sensació de llibertat:
- “Fuero de los Españoles” (1945): conjunt de drets i llibertats que tenien
tots els espanyols; drets i llibertats que es podien exercir sempre que no
qüestionessin el poder indiscutible de Franco o els fonaments del règim.
- “Ley de Referéndum Nacional” (1945): totes les decisions importants
serien consultades al poble en plebiscit. [Evidentment, havia frau
electoral]. El primer plebiscit va ser aprovar la “Ley de Sucesión” (1947) on
Franco va ser “escollit” cap d’estat vitalici i Espanya tornava a ser una
monarquia provisionalment suspesa; Franco tindria l’atribució de nomenar
el seu successor.

• Artículo 1 – El Estado Español proclama como principio rector de sus actos el respeto a la dignidad, la integridad y la libertad
de la persona humana, y reconoce al hombre, en cuanto es portador de los valores eternos y miembro de una comunidad
nacional, titular de derechos y deberes, el ejercicio de los cuales garantiza en orden al bien común. (…).
• Artículo 2 - Los españoles deben servicio fiel a la Patria, lealtad al Jefe del Estado y obediencia a las leyes.
• Artículo 3 - La Ley ampara por igual el derecho de todos los españoles, sin preferencia de clases ni acepción de personas.
• Artículo 4 - Los españoles tienen derecho al respeto de su honor personal y familiar. Quien lo ultraje, cualquiera que fuese
su condición, incurrirá en responsabilidad.
• Artículo 5 - Todos los españoles tienen derecho a recibir educación e instrucción y el deber de adquirirlas, bien en el seno de
su familia o en centros privados o públicos, a su libre elección. El Estado velará para que ningún talento se malogre por falta
de medios económicos.
• Artículo 6 - La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del Estado español, gozará de la protección oficial.
• El Estado asumirá la protección de la libertad religiosa, que será garantizada por una eficaz tutela jurídica que, a la vez,
salvaguarde la moral y el orden público.
• Artículo 7 - Constituye título de honor para los españoles el servir a la Patria con las armas. Todos los españoles están
obligados a prestar este servicio cuando sean llamados con arreglo a la Ley.
• Artículo 10 - Todos los españoles tienen derecho a participar en las funciones públicas de carácter representativo, a través
de la familia, el municipio y el sindicato, sin perjuicio de otras representaciones que las leyes establezcan.
• Artículo 12 - Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atenten a los principios fundamentales del
Estado.
• Artículo 18 - Ningún español podrá ser detenido sino en los casos y en la forma que prescriben las Leyes. En el plazo de
setenta y dos horas, todo detenido será puesto en libertad o entregado a la Autoridad judicial.
• Artículo 19 - Nadie podrá ser condenado sino en virtud de Ley anterior al delito, mediante sentencia de Tribunal competente
y previa audiencia y defensa del interesado.
• Artículo 33.- El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y
social de España.
Alguns articles del “Fuero de los Españoles” (1945)


• L’ONU va decidir aïllar Espanya decretant la retirada
dels ambaixadors a Madrid (1946), però mai es van
plantejar una intervenció militar contra Franco.
• Amb el començament de la “Guerra Freda” (situació
de gran tensió internacional entre les democràcies
capitalistes dirigides pels EUA i les dictadures
comunistes vinculades a l’URSS) Franco va passar de
ser un enemic dels aliats, a ser un soci en la lluita
contra el comunisme.
• Això sí, Espanya no va rebre els ajuts econòmics nord-
americans del “Pla Marshall”.


Fotograma de la pel·lícula
Bienvenido Mister Marshall
(1953) de Luís García Berlanga.
L’ajut econòmic que va donar el
govern dels Estats Units als
països d’Europa occidental
després de la II Guerra Mundial
va passar de llarg pel territori
espanyol. Mentre la resta
d’Europa sortia de la crisi de la
postguerra, Espanya patia la
misèria econòmica i la manca de
llibertats.

Apartat 3: “Anys de gran repressió”
• L’objectiu de Franco durant la guerra era, a més de conquerir territoris
republicans, fer una “neteja” de qualsevol persona anarquista,
independentista o d’esquerres. Es va imposar la por i el terror a la població
mitjançant execucions, penes de presó o deportacions.
• La repressió va continuar després de la guerra. L’any 1940 unes 300.000
persones estaven tancades a les presons o als camps de concentració en
condicions infrahumanes: gairebé sense menjar, sense llit i sense abric, molts
van morir de fam, de malalties o van ser apallissats per falangistes, policia o
per familiars del “caídos” a la guerra. La majoria de presos polítics van ser
torturats als calabossos. Només a l’any 1939 van ser executades 1.077
persones a Barcelona, al Camp de la Bota. Una denúncia anònima era suficient
per resoldre amb pena de mort un consell de guerra.
• La “Ley de Responsabilidades Políticas” (1939) va permetre la confiscació de
tots els béns de les persones o associacions implicades en política abans o
durant la guerra. També es va fer una depuració de persones suposadament
d’esquerres a qualsevol institució (Exèrcit, Església o funcionaris).

Impressionant imatge del Valle de
los Caídos a San Lorenzo del
Escorial (Madrid). Aquesta església i
monument va ser construït en
memòria dels caiguts a la guerra (del
bàndol nacional). Aquí trobem la
sepultura del “màrtir” i fundador de
la Falange José Antonio Primo de
Rivera, i del propi Franco. El complex
va ser edificat entre 1940 i 1958 per
uns 20.000 presos polítics
republicans.

• L’Església va dirigir la repressió ideològica. La moral catòlica i
tradicional era molt estricta. Es va prohibir qualsevol publicació o
influència cultural contrària a la ideologia del règim que vingués de
l’estranger. La censura era habitual en cine, revistes o diaris.
• Es consolida el “nacionalcatolicisme”: la ideologia franquista
exaltava els valors del nacionalisme espanyol (la tradició, la llengua,
la cultura, la història, la força militar, la bandera) representat per
l’Exèrcit i la Falange; afegint els valor tradicionals de la moral
catòlica representada per l’Església (la família tradicional i
nombrosa, l’home com a cap de família, la decència).
• Des de l’escola es fomentarien aquests valors amb assignatures
com “Formación del Espíritu Nacional” o l’obligació de resar o de
cantar cada matí l’himne de la Falange, el “Cara al Sol”.
• Les dones serien adoctrinades mitjançant l’escola o institucions com
la “Sección Femenina” de la Falange.

La Sección Femenina de FET-JONS va ser
fundada per Pilar Primo de Rivera,
germana de José Antonio, en 1934. Era
una organització de dones catòliques,
admiradores de la mística Santa Teresa
de Jesús i de la reina Isabel la Catòlica.
El seu paper era educar a les dones per
ser bones mares i esposes (aprendre les
feines de la llar i tenir cura dels fills), però
també encarregar-se de la logística en
temps de guerra: infermeria, provisions...
(el conegut auxili social). Fins i tot van
crear una mena de servei militar femení,
el Servicio Social de la Mujer ,on les dones
aprenien les tasques esmentades.

• El “Moviment Nacional” és el nom com es coneix al
concepte de participació política de la societat
espanyola durant la dictadura franquista.
• D’inspiració feixista, el “Movimiento” responia a un
model de societat no individualista, sinó
corporativa, on la família, el municipi i el sindicat eren
els elements des d’on un ciutadà podia participar de la
política.
• El “Moviment Nacional”, per tant, constituïa la base de
l’anomenada “democràcia orgànica” de Franco.
• El “Ministre del Movimiento” s’encarregava de
controlar aquesta maquinària de control ideològic.

• Les institucions que formaven el Moviment Nacional
eren:
- FET y de las JONS (partit únic)
- OSE (“Organización Sindical Española”), el sindicat
vertical.
- La totalitat dels càrrecs públics: governadors civils,
alcaldes, professors universitaris, funcionaris de
carrera... Tots eren designats i formaven part del
“Moviment”, i havien de jurar fidelitat al règim.
- Diverses institucions vinculades a la Falange (les
“Flechas” (nens) i “Pelayos” (adolescents); la Sección
Femenina (dones)...

Apartat 4: “L’autarquia”
• La postguerra van ser uns anys de misèria. La indústria
i les infraestructures del país van quedar destruïdes, els
camps abandonats i calia retornar el deute extern de
guerra. Bona part de la població espanyola va passar
gana.
• Espanya va trigar molts anys en recuperar la normalitat
econòmica degut a l’alt nivell de corrupció i per ser un
país aïllat: Espanya no es va aprofitar dels ajuts del Pla
Marshall, ni de la bona conjuntura econòmica mundial
dels anys posteriors a la II Guerra Mundial. Fins els
anys 60 la recuperació econòmica no es va fer efectiva.

• L’objectiu econòmic del franquisme va ser l’autarquia, és a
dir, l’autosuficiència econòmica del país. Es tractava de produir tot allò que
els espanyols necessitaven per evitar la despesa en importacions. A
més, el govern regularia els preus i els salaris, acabant amb el lliure
mercat.
- Calia una autorització del govern per poder importar o exportar qualsevol
cosa. Això va provocar l’encariment del petroli i l’escassetat de productes
bàsics que no es podien importar. També es van separar els productes
entre superflus i de primera necessitat, encarint-ne el preu dels primers.
- Es va fomentar la indústria nacional. L’any 1941 es va crear l’INI (Institut
Nacional d’Indústria), una agrupació d’indústries públiques impulsades
per l’Estat. La indústria que es va recolzar era de béns d’equip (indústria
pesant): RENFE (ferrocarril), SEAT (automòbils), IBERIA (avions), ENDESA
(electricitat)... Es van crear infraestructures i ocupació, però es va
descuidar la producció de béns de consum.

GUERRA I RECUPERACIÓ A EUROPA (Segons el PIB per habitant)
Països europeus Nivell màxim de la Recuperació del Anys que el país
riquesa nacional màxim després de la triga a recuperar-se
previ al 1939 II Guerra Mundial

Portugal 1938 1945 0
Regne Unit 1938 1945 0
Suècia 1938 1945 0
Dinamarca 1938 1946 1
Noruega 1938 1946 1
Alemanya 1938 1948 3
Finlàndia 1937 1948 3
França 1929 1948 3
Països Baixos 1929 1948 3
Bèlgica 1929 1949 4
Grècia 1937 1948 4
Àustria 1929 1950 5
Itàlia 1930 1950 5
ESPANYA 1934 1954 9

• Fins a l’any 1952 els aliments es venien d’acord amb una
cartilla de racionament. Hi havia una per la carn, i una altra
per a la resta de productes. Els aliments racionats eren de
mala qualitat i del tot insuficients per a les famílies. La
manca de control feia que molts aliments es desviessin al
mercat negre.
• Com que l’Estat fixava els preus, molts productors agraris
preferien vendre la seva producció al mercat negre, doncs
era més rendible. A més, l’escassetat de productes bàsics
afavoria la importació il·legal de menjar estranger
(contraban). Aquest mercat negre es va conèixer amb el
nom d’estraperlo.
• La fam va ser més acusada a les ciutats, on els aliments
que arribaven eren escassos, i els d’estraperlo massa cars.

Apartat 5: “L’oposició al franquisme”
• La majoria dels opositors a Franco van morir a la guerra o
van ser executats, es van exiliar o no van tornar a oposar-se
al règim per por. Els partits polítics i sindicats van ser
prohibits. La fam i l’aïllament d’Espanya van fer la resta.
Gairebé no va existir oposició interna a la dictadura.
• Uns 160.000 espanyols es van exiliar i no van tornar mai a
Espanya. La majoria van quedar retinguts als camps de
concentració del sud de França. Amb l’ocupació nazi del
país veí, molts van haver de tornar, altres es van allistar per
lluitar contra els alemanys i molts van acabar als camps de
concentració nazis com Mauthausen. Els més rics van poder
instal·lar-se a l’estranger, la majoria a Amèrica llatina i,
especialment, a Mèxic, on es va crear un inoperant govern
republicà a l’exili.

• L’única excepció la va protagonitzar el maquis, grups
autònoms de guerrillers anarquistes o comunistes que van
fugir del franquisme amagant-se a les muntanyes i
practicant una feble guerra de guerrilles. Tenien el suport
dels familiars, que els hi procuraven aliments i informació.
Alguns d’aquests grups es refugiaven a França i feien
incursions esporàdiques en territori espanyol.
• L’acció més destacada del maquis va ser la invasió de la Vall
d’Aran (1944), que volia ser la preparació de la posterior
invasió aliada d’Espanya per derrocar Franco, cosa que no
va passar mai.
• A partir del 1948 es va fer evident que el règim estava més
que consolidat i l’activitat guerrillera va anar desapareixent.


ZONA D’ACTUACIÓ DEL MAQUIS (1939-1948)

• La desesperació econòmica va portar a molts obrers a
fer protestes durant la dècada dels anys 40. Entre 1945
i 1947 es va viure una onada de protestes:
- Vaga general a Manresa (1946)
- Vaga general al País Basc (1er de maig del 1947), amb
20.000 obrers sense anar a treballar.
- Cal afegir l’anomenada “vaga de tramvies de
Barcelona” de l’any 1951 (boicot dels treballadors de
no voler agafar el tramvia l’1 de març en protesta per la
pujada del preu del bitllet).
• Als anys 50 va desapareixent el moviment vaguístic
amb la consolidació del règim.

Apartat 6: “La fi de l’autarquia”
• Dos factors expliquen la decisió de Franco d’acabar
amb l’autarquia econòmica a principis dels anys 50:
1) La situació econòmica crítica.
2) L’aliança d’Espanya amb els Estats Units, que va
permetre el reconeixement internacional del règim.
1) L’economia no funcionava: alts preus, salaris molt
baixos, corrupció, productivitat agrària molt minsa... La
manca d’aliments havia de ser recompensada amb la
importació de blat i carn argentina gràcies a un pacte
amb Perón, president d’aquets país.

2) La guerra freda es va fer més evident amb la “Guerra
de Corea” (1950-1953) i la fabricació de la bomba
atòmica soviètica (1949). EUA necessitava aliats contra
el comunisme, i Franco va ser un d’ells.
- Retorn dels ambaixadors a Madrid (1950).
- Acord amb els Estats Units (1953): EUA concedia ajuda
militar i econòmica a Espanya a canvi de la instal·lació
de dues bases militars (Rota i Torrejón).
- Admissió d’Espanya a alguns organismes de l’ONU, com
la FAO i l’UNESCO (1953).
- Ingrés d’Espanya a l’ONU (1955).

• A més, Franco va signar un nou Concordat amb el Vaticà
(1953), que encara feia més estreta la relació entre el règim
franquista i l’Església.
• El moviment vaguístic va tornar entre 1956 i 1958 amb
protestes obreres arreu d’Espanya.
• Aquestes protestes motivades per la crisi econòmica, i
l’aliança amb els EUA i la Santa Seu, van animar Franco a
trencar amb l’autarquia i canviar a molts dels dirigents
falangistes, pels anomenats “tecnòcrates”.
• Els tecnòcrates no eren fidels seguidors del feixisme, sinó
persones amb estudis que podien treure al país de la crisi, la
majoria d’ells, membres de l’Opus Dei.

El beat José María Escrivá de Balaguer (1902-1975),
fundador de l’Opus Dei. L’Opus Dei (“obra de Déu”) és
una prelatura de l’Església formada per eclesiàstics, però
sobretot, per laics. La seva missió és expandir la fe
catòlica i adquirir la santedat personal (la vida corrent és
un camí cap a la santedat). Els membres de l’Opus
són animats a tenir molts fills i l’organització els facilita
recomanacions per obtenir una bona posició social i
laboral. L’Opus té uns 90.000 membres arreu del món,
més de 2.000 sacerdots, centenars d’escoles i un
patrimoni estimat de 2.800 milions de dòlars.
L’organització ha rebut moltes crítiques per ser
considerada sectària o per la seva vinculació amb
l’extrema dreta i la seva gran influència al papat.

• Les “Leyes Fundamentales del Reino” eren set reculls
de normes i venien a representar el paper d’una mena
de constitució franquista o, més aviat, una carta
atorgada. Eren les lleis més importants i cap altra podia
contradir-les. Es van fer entre 1942 i 1967.
1) Fuero del trabajo (legislació laboral)
2) Ley Constitutiva de las Cortes (com havien de
funcionar les Corts franquistes)
3) Fuero de los Españoles (conjunt de drets i deures)
4) Ley de Referéndum Nacional (estableix com
funcionaven els plebiscits)

5) Ley de Sucesión de la jefatura del Estado
(estableix el model d’estat i la successió)
6) Ley de Principios del Movimiento Nacional
(estableix el funcionament de la justícia)
7) Ley Orgánica del Estado (es delimiten els
poders de Franco)

�ݺ�ߣ

Postguerra

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (11)

Similar to Postguerra (20)

More from ahidalg_04 (19)

Postguerra