More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (11)
Similar to °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ (20)
More from ahidalg_04 (20)
Recently uploaded (11)
°Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³
- 1. Tema 11: “LA TRANSICIÓ†Història 2on de Batxillerat
- 2. Apartat 1: “La preparació de la democrà cia†• A Catalunya s’havien format organitzacions d’oposició al règim durant els últims anys del franquisme. • L’any 1969 es crea la Coordinadora de Forces PolÃtiques que aglutinava diversos partits polÃtics, com el PSUC, ERC o Unió Democrà tica de Catalunya. • També van néixer nous partits: Convergència Democrà tica de Catalunya (CDC), catalanistes conservadors, Convergència Socialista o Reagrupament Socialista (tots dos, partits socialistes catalans).
- 3. Apartat 1: “La preparació de la democrà cia†• En 1971 es va formar l’Assemblea de Catalunya, que incorporava, a més de partits polÃtics, organitzacions sindicals clandestines, associacions de veïns, col·legis professionals, etc. • Els objectius de l’Assemblea de Catalunya eren aconseguir llibertats polÃtiques, amnistia pels presos polÃtics, recuperar l’Estatut d’Autonomia de 1932 i convocar manifestacions per reclamar la fi de la dictadura.
- 4. Apartat 1: “La preparació de la democrà cia†• A Espanya van aparèixer plataformes semblants. La Junta Democrà tica va ser creada en juliol de 1974. • Participaven CC.OO. i diversos grups comunistes i d’esquerres. La Junta Democrà tica pretenia crear un govern provisional que implantés la democrà cia i convoqués eleccions. • No va aconseguir els seus objectius degut a que la dreta democrà tica i el PSOE no van participar-hi. • El PSOE, juntament amb la UGT, el PNB i altres organitzacions d’esquerres, van crear la Plataforma de Convergència Democrà tica que tenia uns objectius similars als de la Junta Democrà tica.
- 5. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†• Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 comença un procés de ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ polÃtica per convertir Espanya en un estat democrà tic i integrat a Europa. • Les bases de la ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ estaven marcades anys enrere pels sectors reformistes del propi règim franquista. • El 22 de novembre de 1975 Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d’Espanya, com Franco havia previst. El rei va mantenir el govern d’Arias Navarro.
- 6. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà ciaâ€
- 7. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†• El govern era immobilista i l’oposició polÃtica començava a impacientar-se. Les mobilitzacions populars van ser reprimides amb duresa per part de la policia. • Es van succeir les vagues obreres (al mateix temps laborals i polÃtiques) i manifestacions populars on es demanava: llibertat, amnistia, estatuts d’autonomia i ajuntaments democrà tics. • El 30 de juny de 1976 Arias Navarro va dimitir i el va substituir un jove reformista del règim, Adolfo Suárez. El nou president del govern iniciaria la ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia, amb el vist i plau del rei.
- 8. Apartat 1: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†La vaga de la Motor Ibérica de Barcelona (actual Nissan) va durar 100 dies de l’any 1976.
- 9. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†Suárez jurant el cà rrec de president del govern davant el rei i la figura de Jesucrist.
- 10. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†- Suárez va amnistiar alguns presos polÃtics, - es va posar en contacte amb els grups de l’oposició, - va elaborar la Llei de Reforma PolÃtica (LIRP) on es proclamava la democrà cia i la sobirania popular a Espanya, - a més d’iniciar un procés per canviar les Corts franquistes per un Parlament bicameral format pel Congrés dels Diputats i el Senat, basats en el sufragi universal. - Va posar data a les primeres eleccions democrà tiques a Corts constituents (15 de juny de 1977), - va legalitzar els partits polÃtics (excepte els comunistes) - i va desmantellar les institucions franquistes.
- 11. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†• Suárez no ho va tenir gens fà cil: el “búnquerâ€, és a dir, els franquistes més intransigents es van oposar als canvis. • Si una majoria de procuradors en Corts va votar a favor de la LIRP va ser per la garantia que van rebre del rei i del president de que els nous governs democrà tics no exigirien cap responsabilitat legal als implicats a la dictadura. • Per tant, es pot afirmar que la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ va ser un pacte on Espanya es va convertir en una democrà cia, a canvi de passar pà gina i no acusar als franquistes de les seves accions durant la dictadura o la guerra civil.
- 12. Apartat 2: “La ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ cap a la democrà cia†• La LIRP va ser consultada al poble espanyol en referèndum el 15 de desembre del 1976. • Les forces d’esquerra van demanar l’abstenció (que va ser d’un 23%) degut al seu rebuig de veure com els franquistes dirigien el procés de ³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³. • El poble va votar “sÆa la llei (94 %) i les forces d’esquerra van canviar d’estratègia, començant a acceptar la “³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ institucional†i abandonant el model de “³Ù°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ rupturistaâ€.
- 13. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€ • El camà cap a les primeres eleccions democrà tiques tampoc va ser fà cil: 1) Els grups terroristes d’esquerra i de dreta van intensificar les seves accions. L’exemple més clar va ser l’assassinat de cinc advocats laboralistes vinculats al PCE al carrer Atocha de Madrid (gener de 1977) per part d’un grup d’ultradreta. 2) Les manifestacions i la repressió policial augmentaven.
- 14. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€ Multitudinari enterrament dels advocats comunistes morts a l’atemptat Del carrer Atocha de Madrid (1977) per part de l’ultradreta.
- 15. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€ VÃCTIMES MORTALS DEL TERRORISME Anys ETA GRAPO Extrema dreta Altres TOTAL 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 17 16 17 17 12 65 78 96 40 43 33 37 - 5 1 7 6 31 6 5 2 2 5 0 0 0 3 8 1 6 20 1 0 0 0 0 0 5 0 1 13 3 2 2 2 2 3 21 17 26 21 28 85 118 124 38 44 47 41 51 TOTAL 484 70 39 54 647
- 16. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€ EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL (1970-1979) Anys Nombre de vagues iniciades Nombre de treballadors afectats 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1.547 542 853 743 1.730* 2.807 3.662 1.194 1.128 2.680 440.114 196.665 236.421 303.132 426.037 504.300 2.558.800** 2.955.600 3.863.800 5.713.200 *El nombre de vagues es dispara amb la Crisi del Petroli ** El nombre de treballadors en vaga es dispara per les convocatòries de “vaga generalâ€.
- 17. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€ • Es coneix com “terrorisme tardofranquista†al conjunt d’accions violentes protagonitzades per grups feixistes durant el perÃode de °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ i fins a principis dels anys 80. • Els grups més actius van ser: - Batallón Vasco Español (BVE): fins a 24 morts. Les seves vÃctimes preferides eren membres o simpatitzants d’ETA. Alguns dels seus integrants eren policies o guà rdia civils. - Guerrilleros de Cristo Rey: d’ideologia carlina.
- 18. Apartat 3: “Les traves a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³â€
- 19. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†• Aquesta és la relació de grups polÃtics estatals que van participar a les eleccions a Corts constituents del 15 de juny de 1977: - Unión de Centro Democrático (UCD): el partit de Suárez. Estava format per reformistes del règim (liberals i democristians). CENTRE-DRETA - Alianza Popular (AP): liderat per una coalició de franquistes que acceptaven la democrà cia: antics falangistes (Fraga) i tecnòcrates de l’Opus (López Rodó). DRETA
- 20. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õâ€
- 21. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†- PSOE: liderat per Felipe González i Alfonso Guerra. Al Congrés de Suresnes (1974), el partit a l’exili va escollir González com a lÃder, qui va optar per la ideologia socialdemòcrata (descartant el marxisme). CENTRE-ESQUERRA - PCE: liderat per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo, va ser legalitzat per Suárez en la Setmana Santa del mateix any 1977. (Ideologia comunista). ESQUERRA
- 22. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†Dolóres Ibárruri, “La Pasionà ria†amb Santiago Carrillo (PCE) Felipe González amb Alfonso Guerra (PSOE) cantant sense gaire convenciment “La Internacionalâ€
- 23. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†• Relació de grups polÃtics catalans: - Partit Socialista de Catalunya (PSC): liderat per Joan Reventós. Federat amb el PSOE, socialdemòcrates federalistes. CENTRE-ESQUERRA CATALANISTA - PSUC: liderat per Gregori López Raimundo. Partit comunista català . ESQUERRA CATALANISTA - Pacte Democrà tic: coalició formada per partits catalanistes conservadors, com Convergència Democrà tica de Catalunya o Unió Democrà tica de Catalunya. LÃder: Jordi Pujol. CENTRE-DRETA NACIONALISTA.
- 24. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†Joan Reventós (PSC) Jordi Pujol (Pacte Democrà tic)
- 25. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†• A les eleccions va guanyar la UCD de Suárez, amb un gran resultat del PSOE. • Els partits més radicals, PCE i AP, van patir greus derrotes. • Resultat de les eleccions a Espanya: - UCD: 34% dels vots, 165 escons (d’un total de 350). - PSOE-PSC: 29%, 118 escons. - PCE-PSUC: 9%, 20 escons. - AP: 8%, 16 escons. - Altres: 31 diputats.
- 26. Apartat 4: “Les primeres ±ð±ô±ð³¦³¦¾±´Ç²Ô²õ†• A Catalunya van guanyar clarament les forces d’esquerra, amb pocs vots catalanistes. • Resultat de les eleccions a Catalunya: - PSC-PSOE: 28% - PSUC: 18% - UCD: 17% - PDC: 17%
- 27. Apartat 5: “L’etapa constituent†• Les noves Corts sorgides de les eleccions van aprovar la Constitució que van elaborar 7 “pares†(3 d’UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE- PSUC, 1 d’AP i un del PDC). • La Constitució va ser finalment ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978. • Les primeres eleccions generals quedaven fixades per març de 1979.
- 28. Apartat 5: “L’etapa constituent†• Era un text curt (169 articles) i flexible. Es caracteritzava per: - Espanya és un Estat democrà tic i social de dret. - També és una monarquia parlamentà ria. - Es reconeixen els drets i llibertats individuals i col·lectius. - Reconeixia Espanya com un conjunt de nacionalitats i regions que podien formar Comunitats Autònomes. - Derogació de totes les lleis i institucions franquistes encara vigents.
- 29. Apartat 5: “L’etapa constituent†• A Catalunya es va pressionar per la creació d’un govern autònom mitjançant manifestacions multitudinà ries com: - la de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat o - la “manifestació del milió de persones†al Passeig de Grà cia de Barcelona (1977). • Suárez va permetre el restabliment d’una Generalitat de Catalunya provisional el 23 d’octubre de 1977 amb Josep Tarradellas com a President. • Mesos després (1978) es va crear el Consell General Basc i una Xunta provisional a GalÃcia.
- 30. Apartat 5: “L’etapa constituent†Imatge de la manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquÃ!â€, va dir Tarradellas
- 31. Apartat 6: “Els governs d’UCD†• Un dels fets que va marcar l’etapa de la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ va ser la greu crisi econòmica que patia el paÃs. La crisi era internacional i es va originar l’any 1973 (“Crisi del petroliâ€). L’augment del preu dels carburants va provocar una greu inflació general (la més alta d’Europa). • A Espanya es va fer ben poc per sortir de la crisi, degut a que els governants estaven més preocupats per la situació polÃtica: - No va existir la reconversió industrial a Espanya. Es van nacionalitzar indústries que van fer augmentar la despesa pública i que no eren gens competitives. - La crisi es va centrar en el sector industrial i, per tant, va tenir molta repercussió a Catalunya: expedients de regulació de treball, suspensions de pagaments i empreses fallides. L’atur va pujar del 8,1% (1973) al 19% (1982). La immigració a Catalunya es va aturar i la població es va estabilitzar.
- 32. Apartat 6: “Els governs d’UCD†• La crisi econòmica va començar a ser una preocupació principal pel govern de Suárez, que va convocar a les forces de l’oposició, sindicats i patronal per signar els Pactes de la Moncloa (octubre de 1977). • Els principals acords van ser: - Espanya passaria a tenir una fiscalitat similar a la resta d’Europa: creació d’impostos sobre el patrimoni i la renda (IRPF). Aquesta reforma permetia la consolidació de l’estat del benestar. - Devaluació de la pesseta. - Major control de la despesa pública.
- 33. Apartat 6: “Els governs d’UCD†• A les eleccions generals de març de 1979 va tornar a guanyar UCD, això sÃ, de manera més ajustada. • La primera decisió de Suárez va ser aprovar l’Estatut dels Treballadors (1980). Calia regular les relacions laborals durant la nova etapa constitucional: llibertat sindical, dret de vaga, major flexibilitat de sous, horaris, contractacions i acomiadaments, etc. • Però la crisi econòmica desgastava el govern d’UCD, partit que va perdre les eleccions municipals de 1979 (guanyades pel PSOE que, a més, va aconseguir l’alcaldia de totes les grans capitals). • UCD també va perdre les eleccions autonòmiques de 1980 a Catalunya i PaÃs Basc.
- 34. Apartat 6: “Els governs d’UCD†• Aquestes derrotes electorals, juntament amb la crisi econòmica, les manifestacions obreres, els continus atemptats terroristes i la violència policial van fer que el lÃder de l’oposició, Felipe González (PSOE) presentés una moció de censura (1980) contra el President Suárez. • Adolfo Suárez va dimitir en gener de 1981.
- 35. Apartat 6: “Els governs d’UCD†• El 23 de febrer de 1981, quan era nomenat com a nou President del govern Leopoldo Calvo Sotelo (també d’UCD), es va produir un intent de cop d’estat militar dirigit pel tinent coronel de la Guà rdia Civil Antonio Tejero. • El general Milans del Bosch, des de València, va ser l’encarregat de treure els tancs als carrers. • Durant unes hores d’incertesa, el rei Joan Carles I va fer una declaració pública rebutjant el cop i manifestant-se a favor de la democrà cia, provocant el fracàs colpista. • Calvo Sotelo dirigiria el govern provisional fins a les eleccions generals anticipades d’octubre de 1982.
- 36. Apartat 6: “Els governs d’UCD†Leopoldo Calvo Sotelo ¡Todo el mundo al suelo! Imatge kitsch del 23-F
- 37. Apartat 7: “La Catalunya autònoma†• A Catalunya es va crear un govern provisional de concentració (octubre del 77) presidit per Josep Tarradellas. Estava format per tots els partits importants, a excepció d’Alianza Popular. • L’encarregat d’elaborar el nou Estatut va ser una Assemblea de Parlamentaris que es va crear en juny de 1977 i estava formada per diputats i senadors catalans. • Aquesta Assemblea va designar a 20 diputats per redactar l’Estatut a la localitat de Sau.
- 38. Apartat 7: “La Catalunya autònoma†• L’Assemblea de Parlamentaris va aprovar l’Estatut en desembre del 1978 i va ser ratificat en referèndum en octubre de 1979 (després del vist i plau de les Corts espanyoles). • Es va crear la Generalitat de Catalunya en desembre de 1979. • Les competències de la Generalitat que garantia l’Estatut eren, entre d’altres: - Educació - Sanitat - JustÃcia - Obres públiques - PolÃtica lingüÃstica i cultural - Creació d’una policia (els Mossos d’Esquadra)
- 39. Apartat 7: “La Catalunya autònoma†• El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques catalanes. • Va guanyar la coalició nacionalista conservadora CiU (Convergència i Unió) amb un 28% dels vots. L’esquerra va quedar dividida entre el PSC (22%) i el PSUC (19%). UCD va fracassar amb un 10% dels sufragis. • Jordi Pujol va crear un govern en minoria amb el recolzament d’ERC (9%).
- 40. Apartat 7: “La Catalunya autònoma†• Pujol va voler pactar amb Suárez per aconseguir una gran autonomia per Catalunya, però la Llei Orgà nica del Procés Autonòmic (LOHPA) de 1982 va retallar les aspiracions de més autogovern. • Aquest fet va provocar una radicalització del discurs nacionalista de CiU. • Pujol va aconseguir una clara majoria absoluta a les eleccions autonòmiques de 1984. • Es va anar conformant “l’Espanya de les autonomiesâ€, amb 17 comunitats autònomes que van aprovar els seus estatuts entre 1979 i 1983.
- 41. Apartat 8: “L’hegemonia socialista†• A les eleccions generals d’octubre de 1982 Felipe González (PSOE) aconseguiria la majoria absoluta (202 diputats) i va iniciar una llarga presidència del govern que posaria fi a la °Õ°ù²¹²Ô²õ¾±³¦¾±Ã³ espanyola. • Amb l’escissió del centre entre UCD i el nou partit de Suárez, CDS, el gran beneficiat va ser l’AP de Fraga amb 106 diputats. • L’altre fracà s va ser del PCE de Carrillo.
- 42. Apartat 8: “L’hegemonia socialista†• Les fites més importants dels governs de González van ser: - Entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l’any 1986. - Ampliació de la Seguretat Social i consolidació de l’estat del benestar (pensions de jubilació, prestació d’atur...) - Pujada d’impostos, especialment dels directes. - Altres: disminució d’efectius militars, nova llei educativa, despenalització de l’avortament, etc.
- 43. Apartat 8: “L’hegemonia socialista†Felipe González i el Ministre d’Afers Exteriors, Fernando Morán, signen l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986)
- 44. Apartat 8: “L’hegemonia socialista†• Els problemes més importants dels governs de González van ser: - Atemptats terroristes d’ETA - Altes taxes d’atur. Amb la Reforma Laboral es van introduir nous contractes de treball més precaris que van promoure la Vaga general de 1988.
- 45. Apartat 8: “L’hegemonia socialista†L’atemptat etarra a l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona (1987) va causar 21 morts i 45 ferits. La policia i els propietaris no van considerar necessari desallotjar el local després de l’avÃs de bomba.