ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
ORIENTACIONS PER
ESTIMULAR EL
LLENGUATGE DE
L'INFANT
DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
O La major part del temps el nin la
passa amb la seva família, per
això, l’entorn familiar és el qui
millor pot estimular la seva
expressió oral d'una manera lúdica.
Ex: jugar al veig-veig, amagar coses
i després donar-li pistes perquè les
trobi.
O
S'ha de dedicar un temps
breu, per no fatigar el nin,
proporcionant activitats que
siguin motivadores i
variades.
O
Convé parlar
molt, preguntant per les
seves preferències, els
amics, les activitats
preferides, com va vestit ....
O
Aprofitar qualsevol ocasió (com
les tasques de la casa, l'observació
de les peces de vestir a l'armari, els
mobles d'una habitació, o els colors)
per proporcionar missatges clars i
breus. Sempre col•locant-nos a
l'altura dels seus ulls.
O Per augmentar el seu vocabulari
es mostraran objectes i se li
indicarà el seu nom. A la vegada
que se li explica per a què serveix,
quin color té, la forma, les seves
característiques. En definitiva, fer-li
observar tot el que té al seu voltant.
O
En quant a l'esquema corporal, se
li ha d'ensenyar, les diferents parts
del cos i que el generalitzi en els
altres: ensenyant-li la part esquerra i
la dreta.
O
Amb suport visual de llibres o
fotografies, estimular una conversa
a través del dibuix que aparegui,
repassant els conceptes bàsics:
dreta-esquerra, dalt-baix, colors,
utilitat de cada objecte ...
O
És molt motivant per al nin,
explicar-li contes curts, en els quals
intervinguin animals, i ells puguin
participar fent sorolls, balls, gestos,
etc., després se li faran una sèrie de
preguntes senzilles sobre el
contingut.
O
Feis-li aprendre el seu nom
complet, el de la seva família i la
direcció.
O Manifestar entusiasme i alegria
cada vegada que posi interès en
l'activitat que està realitzant, encara
que no sempre li surti bé.
O
No s'ha de protegir massa, ja que
d’aquesta manera no deixam que
desenvolupi la seva personalitat al
complet. Per tant, cal donar-li
autonomia perquè es relacioni amb
els altres i participi en diferents
activitats.
O
Se l’ha d'escoltar atentament i
sempre hem de respondre a les seves
preguntes, convertint la comunicació
en un plaer.
O
Els nins aprenen molt per imitació.
Per això, quan parlem amb ell cal fer-
ho poc a poc, pronunciant
correctament, sense donar-li crits.
Mai se l’ha d'ignorar quan vulgui
parlar, ni tampoc reforçar-li
l'expressió defectuosa que en un
principi pot parèixer.
O
Realitzi amb el seu fill jocs de buf:
inflar globus, xuclar amb una
palleta, xiulets, trompetes, bufar
espelmes, imitar sorolls o sons
produïts per animals ...
O  Premiar al nin quan parli bé,
corregir-lo quan cometi errors, però
no criticar-lo, ridiculitzar o comparar-
lo amb altres nins o germans.
ONO digui al seu
fill, mentre parla, que
s'aturi i comenci de nou.
O "NO hem de respondre en lloc del
nin”. Serà millor que quan li
preguntem ho facem de tal manera
que aquest no pugui respondre
només un" si " o un " no ", es farà
per ara la pregunta: Vols una pera o
una poma? En lloc de Vols una pera?
"
O
NO cal parlar amb un llenguatge
infantilitzat. El nin utilitza aquest
llenguatge infantil perquè es troba
en aquest estadi del procés
d'adquisició del llenguatge i si ho
imitem estarem frenant el seu procés
evolutiu.
O
Recordem que a partir dels 18
mesos d'edat, el nin ha de prendre
l'alimentació com la resta de la
família, no feta puré, ja que
mastegant desenvolupa la
musculatura de la boca i per tant
millora el seu llenguatge.
O Les mostres d'afecte i d'amor
ajuden a un millor
desenvolupament del llenguatge
del seu fill.
O Si el seu fill està freqüentment
distret, repeteix constantment què?
i/o quan parla, ho fa en un to
excessivament alt o baix és
aconsellable no descartar un
problema d'audició (Tap de
cerumen, hipoacúsia ...) per això
acudirem a un especialista d’ORL
(Otorrinolaringologia).
O
Cal vigilar la veu del nin. A vegades
passa que el petit força el seu propi
registre vocal, reproduint sons o
sorolls molt aguts, greus o molt
intensos ( imitant sorolls d'animals,
sorolls de motors, etc.) o fins i tot dels
seus propis. Tot canvi durable (d'una o
dues setmanes) de la veu del nin petit,
hauria de ser objecte de consulta per
part de l'otorinolaringòleg.
O
Evitar comparar el nin amb altres.
Deixar que es desenvolupi al seu
ritme, proporcionant-li un ambient
verbal i articulatori de qualitat.
O “Comença per fer el que sigui
necessari , després fes el que sigui
possible i sobtadament estaràs fent
l'impossible.”
Francesc d’Assís
OFI
Ad

More Related Content

What's hot (19)

Pautes d’estimulació del llenguatge
Pautes d’estimulació del llenguatgePautes d’estimulació del llenguatge
Pautes d’estimulació del llenguatge
Margalida Gili Alou
Dossier families laia_cardus
Dossier families laia_cardusDossier families laia_cardus
Dossier families laia_cardus
lcardus
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatgePresentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Lucia Palop Serrano
Deficit auditiu
Deficit auditiuDeficit auditiu
Deficit auditiu
Marta Morera Sauret
Dossier families pautes estimulacio llenguatge
Dossier families pautes estimulacio llenguatgeDossier families pautes estimulacio llenguatge
Dossier families pautes estimulacio llenguatge
lcardus
TRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLATRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLA
Alba
Lamines estimulació parla
Lamines estimulació parlaLamines estimulació parla
Lamines estimulació parla
FLORDECAMP
Ajuda‘m a parlar millor
Ajuda‘m a parlar millorAjuda‘m a parlar millor
Ajuda‘m a parlar millor
mferra36
English, a l'educació infantil
English, a l'educació infantilEnglish, a l'educació infantil
English, a l'educació infantil
Mª del Pilar García Díez
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORALTREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
aidapi
El llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nenEl llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nen
Marta Morera Sauret
Comunic. no verbal
Comunic. no verbalComunic. no verbal
Comunic. no verbal
thneuncet
Les dislalies
Les dislaliesLes dislalies
Les dislalies
Marta Morera Sauret
La comunicació no verbal
La comunicació no verbalLa comunicació no verbal
La comunicació no verbal
AnnaMF4
Conclusions exposició
Conclusions exposicióConclusions exposició
Conclusions exposició
CrisGim
Presentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Presentació per alumnes d'E.S.O de la SordesaPresentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Presentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Núria Sadurní
Pautes d’estimulació del llenguatge
Pautes d’estimulació del llenguatgePautes d’estimulació del llenguatge
Pautes d’estimulació del llenguatge
Margalida Gili Alou
Dossier families laia_cardus
Dossier families laia_cardusDossier families laia_cardus
Dossier families laia_cardus
lcardus
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatgePresentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Lucia Palop Serrano
Dossier families pautes estimulacio llenguatge
Dossier families pautes estimulacio llenguatgeDossier families pautes estimulacio llenguatge
Dossier families pautes estimulacio llenguatge
lcardus
TRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLATRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLA
Alba
Lamines estimulació parla
Lamines estimulació parlaLamines estimulació parla
Lamines estimulació parla
FLORDECAMP
Ajuda‘m a parlar millor
Ajuda‘m a parlar millorAjuda‘m a parlar millor
Ajuda‘m a parlar millor
mferra36
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORALTREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
TREBALL PER REFORÇAR L'EXPRESIÓ ORAL
aidapi
El llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nenEl llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nen
Marta Morera Sauret
Comunic. no verbal
Comunic. no verbalComunic. no verbal
Comunic. no verbal
thneuncet
La comunicació no verbal
La comunicació no verbalLa comunicació no verbal
La comunicació no verbal
AnnaMF4
Conclusions exposició
Conclusions exposicióConclusions exposició
Conclusions exposició
CrisGim
Presentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Presentació per alumnes d'E.S.O de la SordesaPresentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Presentació per alumnes d'E.S.O de la Sordesa
Núria Sadurní

More from mmmas (20)

ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del RealÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
mmmas
CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALSCONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS
CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS
mmmas
DISCALCULIA 2014 monopràctic
DISCALCULIA 2014 monopràcticDISCALCULIA 2014 monopràctic
DISCALCULIA 2014 monopràctic
mmmas
COM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONSCOM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONS
COM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONS
mmmas
ESCOLA INCLUSIVA
ESCOLA INCLUSIVAESCOLA INCLUSIVA
ESCOLA INCLUSIVA
mmmas
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
mmmas
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
mmmas
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
mmmas
Com ajudar als vostres fills a estudiar inca -13-03-2014
Com ajudar als vostres fills a estudiar  inca -13-03-2014Com ajudar als vostres fills a estudiar  inca -13-03-2014
Com ajudar als vostres fills a estudiar inca -13-03-2014
mmmas
T. 6. necesidad de seguridad e independencia.T. 6. necesidad de seguridad e independencia.
T. 6. necesidad de seguridad e independencia.
mmmas
T. 5. revisamos los principios de autoridadT. 5. revisamos los principios de autoridad
T. 5. revisamos los principios de autoridad
mmmas
T. 4. el niño y el juegoT. 4. el niño y el juego
T. 4. el niño y el juego
mmmas
T. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptaciónT. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptación
T. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptación
mmmas
T. 2. el despertar intelectualT. 2. el despertar intelectual
T. 2. el despertar intelectual
mmmas
T. 1. el niño es como una esponjaT. 1. el niño es como una esponja
T. 1. el niño es como una esponja
mmmas
T. 0. ¿por qué escuela de padresT. 0. ¿por qué escuela de padres
T. 0. ¿por qué escuela de padres
mmmas
Tecniques d'estudi
Tecniques d'estudiTecniques d'estudi
Tecniques d'estudi
mmmas
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
mmmas
Power fira 1 2013
Power fira 1 2013Power fira 1 2013
Power fira 1 2013
mmmas
Power point prueba aptitudes psicolingüísticasPower point prueba aptitudes psicolingüísticas
Power point prueba aptitudes psicolingüísticas
mmmas
ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del RealÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
ÚS TIC TAC A L'ESCOLA INCLUSIVA. Fer del Real
mmmas
CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALSCONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS
CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS
mmmas
DISCALCULIA 2014 monopràctic
DISCALCULIA 2014 monopràcticDISCALCULIA 2014 monopràctic
DISCALCULIA 2014 monopràctic
mmmas
COM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONSCOM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONS
COM I QUAN POSAR EN MARXA LES ADAPTACIONS
mmmas
ESCOLA INCLUSIVA
ESCOLA INCLUSIVAESCOLA INCLUSIVA
ESCOLA INCLUSIVA
mmmas
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
TÈCNIQUES D'ESTUDI 2
mmmas
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
TÈCNIQUES D'ESTUDI 1
mmmas
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
Orientació acadèmica i professional 4 eso 13 14
mmmas
Com ajudar als vostres fills a estudiar inca -13-03-2014
Com ajudar als vostres fills a estudiar  inca -13-03-2014Com ajudar als vostres fills a estudiar  inca -13-03-2014
Com ajudar als vostres fills a estudiar inca -13-03-2014
mmmas
T. 6. necesidad de seguridad e independencia.T. 6. necesidad de seguridad e independencia.
T. 6. necesidad de seguridad e independencia.
mmmas
T. 5. revisamos los principios de autoridadT. 5. revisamos los principios de autoridad
T. 5. revisamos los principios de autoridad
mmmas
T. 4. el niño y el juegoT. 4. el niño y el juego
T. 4. el niño y el juego
mmmas
T. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptaciónT. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptación
T. 3. desarrollo social. lenguaje y adaptación
mmmas
T. 2. el despertar intelectualT. 2. el despertar intelectual
T. 2. el despertar intelectual
mmmas
T. 1. el niño es como una esponjaT. 1. el niño es como una esponja
T. 1. el niño es como una esponja
mmmas
T. 0. ¿por qué escuela de padresT. 0. ¿por qué escuela de padres
T. 0. ¿por qué escuela de padres
mmmas
Tecniques d'estudi
Tecniques d'estudiTecniques d'estudi
Tecniques d'estudi
mmmas
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
Orientació acadèmica i professional 4 eso 12 13
mmmas
Power fira 1 2013
Power fira 1 2013Power fira 1 2013
Power fira 1 2013
mmmas
Power point prueba aptitudes psicolingüísticasPower point prueba aptitudes psicolingüísticas
Power point prueba aptitudes psicolingüísticas
mmmas
Ad

Pp estimulació del llenguatge

  • 1. ORIENTACIONS PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE DE L'INFANT DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
  • 2. O La major part del temps el nin la passa amb la seva família, per això, l’entorn familiar és el qui millor pot estimular la seva expressió oral d'una manera lúdica. Ex: jugar al veig-veig, amagar coses i després donar-li pistes perquè les trobi.
  • 3. O S'ha de dedicar un temps breu, per no fatigar el nin, proporcionant activitats que siguin motivadores i variades.
  • 4. O Convé parlar molt, preguntant per les seves preferències, els amics, les activitats preferides, com va vestit ....
  • 5. O Aprofitar qualsevol ocasió (com les tasques de la casa, l'observació de les peces de vestir a l'armari, els mobles d'una habitació, o els colors) per proporcionar missatges clars i breus. Sempre col•locant-nos a l'altura dels seus ulls.
  • 6. O Per augmentar el seu vocabulari es mostraran objectes i se li indicarà el seu nom. A la vegada que se li explica per a què serveix, quin color té, la forma, les seves característiques. En definitiva, fer-li observar tot el que té al seu voltant.
  • 7. O En quant a l'esquema corporal, se li ha d'ensenyar, les diferents parts del cos i que el generalitzi en els altres: ensenyant-li la part esquerra i la dreta.
  • 8. O Amb suport visual de llibres o fotografies, estimular una conversa a través del dibuix que aparegui, repassant els conceptes bàsics: dreta-esquerra, dalt-baix, colors, utilitat de cada objecte ...
  • 9. O És molt motivant per al nin, explicar-li contes curts, en els quals intervinguin animals, i ells puguin participar fent sorolls, balls, gestos, etc., després se li faran una sèrie de preguntes senzilles sobre el contingut.
  • 10. O Feis-li aprendre el seu nom complet, el de la seva família i la direcció.
  • 11. O Manifestar entusiasme i alegria cada vegada que posi interès en l'activitat que està realitzant, encara que no sempre li surti bé.
  • 12. O No s'ha de protegir massa, ja que d’aquesta manera no deixam que desenvolupi la seva personalitat al complet. Per tant, cal donar-li autonomia perquè es relacioni amb els altres i participi en diferents activitats.
  • 13. O Se l’ha d'escoltar atentament i sempre hem de respondre a les seves preguntes, convertint la comunicació en un plaer.
  • 14. O Els nins aprenen molt per imitació. Per això, quan parlem amb ell cal fer- ho poc a poc, pronunciant correctament, sense donar-li crits. Mai se l’ha d'ignorar quan vulgui parlar, ni tampoc reforçar-li l'expressió defectuosa que en un principi pot parèixer.
  • 15. O Realitzi amb el seu fill jocs de buf: inflar globus, xuclar amb una palleta, xiulets, trompetes, bufar espelmes, imitar sorolls o sons produïts per animals ...
  • 16. O  Premiar al nin quan parli bé, corregir-lo quan cometi errors, però no criticar-lo, ridiculitzar o comparar- lo amb altres nins o germans.
  • 17. ONO digui al seu fill, mentre parla, que s'aturi i comenci de nou.
  • 18. O "NO hem de respondre en lloc del nin”. Serà millor que quan li preguntem ho facem de tal manera que aquest no pugui respondre només un" si " o un " no ", es farà per ara la pregunta: Vols una pera o una poma? En lloc de Vols una pera? "
  • 19. O NO cal parlar amb un llenguatge infantilitzat. El nin utilitza aquest llenguatge infantil perquè es troba en aquest estadi del procés d'adquisició del llenguatge i si ho imitem estarem frenant el seu procés evolutiu.
  • 20. O Recordem que a partir dels 18 mesos d'edat, el nin ha de prendre l'alimentació com la resta de la família, no feta puré, ja que mastegant desenvolupa la musculatura de la boca i per tant millora el seu llenguatge.
  • 21. O Les mostres d'afecte i d'amor ajuden a un millor desenvolupament del llenguatge del seu fill.
  • 22. O Si el seu fill està freqüentment distret, repeteix constantment què? i/o quan parla, ho fa en un to excessivament alt o baix és aconsellable no descartar un problema d'audició (Tap de cerumen, hipoacúsia ...) per això acudirem a un especialista d’ORL (Otorrinolaringologia).
  • 23. O Cal vigilar la veu del nin. A vegades passa que el petit força el seu propi registre vocal, reproduint sons o sorolls molt aguts, greus o molt intensos ( imitant sorolls d'animals, sorolls de motors, etc.) o fins i tot dels seus propis. Tot canvi durable (d'una o dues setmanes) de la veu del nin petit, hauria de ser objecte de consulta per part de l'otorinolaringòleg.
  • 24. O Evitar comparar el nin amb altres. Deixar que es desenvolupi al seu ritme, proporcionant-li un ambient verbal i articulatori de qualitat.
  • 25. O “Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible.” Francesc d’Assís OFI