�ݺ�ߣ

Institut de Camarles
DEPARTAMENT de CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
CIÈNCIES DE LA NATURALESA
Grup/classe: 2n ESO
PRÀCTIQUES DE LABORATORI DE FÍSICA
PRÀCTIQUES DE FÍSICA 2n ESO
1. MESURAR FORCES
2. FORÇA D’EMPENYIMENT
3. CALCULAR PRESSIÓ
4. PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
5. MOVIMENT MRU
6. ENERGIA QUÍMICA
7. PROPAGACIÓ DE LA CALOR
8. LA LLUM
9. PROBLEMES DE VISIÓ
10. EL SO I EL SOROLL

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
MESURAR FORCES
PRÀCTICA 1: MESURAR FORCES
1. OBJECTIU
Observar i mesurar, utilitzant un dinamòmetre, la força elàstica i la força de la gravetat o pes.
2. FONAMENT TEÒRIC
3. MATERIAL
El dinamòmetre és l’instrument que serveix per mesurar forces i la unitat de mesura al
SI és el newton (N). El seu funcionament es basa en la deformació que sofreix una molla
elàstica interna quan s’hi aplica una força que l’estira. Quan aquesta força deixa
d’actuar, la molla es recupera per la força elàstica Fe.
Quan s’hi penja d’un dinamòmetre una massa m (kg) qualsevol, la deformació que
experimenta la molla és deguda a la força de la gravetat o pes del cos penjat Pes (N).
L’estirament produït, mesurat en el dinamòmetre, mesura el pes del cos en newtons.
En despenjar-hi el cos, la molla recuperarà la seva forma gràcies a la força elàstica.
Matemàticament, sabent la massa m d’un cos, es pot calcular el seu pes amb la fórmula
P = m. g, on g, la intensitat de la gravetat, és aproximadament 10 N/kg a la Terra.
L’instrument que serveix per mesurar la massa d’un cos (quantitat de matèria que té) és
la balança i la unitat de mesura al SI és el kg.
En el moment en què s’arriba a la posició d’equilibri, pes i força elàstica tenen la
mateixa intensitat, el mateix valor (mòdul), actuant les dues en la direcció de la vertical,
però en sentit contrari, per la qual cosa, la força resultant és zero. Per tant, en situació
d’equilibri, la força elàstica té el mateix valor (mòdul) que la força pes.
suport, pinces, nous, dinamòmetre, porta-pesos, cossos de massa coneguda i desconeguda, balança.
4. PROCEDIMENT
1) Muntar el dinamòmetre (5N) en vertical, ben subjectat amb la pinça al suport, deixant una distància
adequada respecte la taula i procurant que quedi a una alçada que permeti la fàcil lectura de la mesura.
2) Penjar-hi el porta-pesos amb una massa coneguda. Fer el pas 3. Anar augmentant la massa de 50 en 50 g
fins al màxim que pugui mesurar el dinamòmetre.
3) Mesurar, per a cada massa, el pes que marca el dinamòmetre.
4) Penjar 5 cossos diferents, mesurant la massa del cos prèviament a la balança i calcular-ne el pes.
5. MESURES, CÀLCULS I QÜESTIONS
1) Què és la massa d’un cos? Amb quin instrument es mesura?
2) Què és el pes d’un cos? Amb quin instrument es mesura?
3) És el mateix “massa” i “pes”? Explica la resposta.

4) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa,
mitjançant fletxes, les forces que actuen quan el cos està en la posició d’equilibri.
5) Completa la taula amb les dades de l’experiment:
Experiència 1: Pes de peces de massa coneguda Experiència 2: Pes de material divers
Núm.
Massa
Pes
Nom
Massa
experiència
(g)
(N)
material
(g)
Pes
(N)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
6) Representa gràficament la variació de la massa (en grams g) [eix de les X] i el pes (en Newtons N) [eix
de les Y] obtingut en l’experiència 1. (adjunta el gràfic grapat al full de la pràctica).
7) Quin és el valor de la força elàstica en l’experiència 1? I en la 10? ..........................
Com se sap?
Per què els valors són diferents, si la molla és la mateixa?
8) Quin és el pes d’un cos de massa 100 kg? Calcula-ho matemàticament.
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
FORÇA D’EMPENYIMENT
PRÀCTICA 2: FORÇA D’EMPENYIMENT
1. OBJECTIU
Observar i mesurar la força d’empenyiment o ascensional que fa l’aigua i entendre què és el pes aparent.
2. FONAMENT TEÒRIC
Quan es mesura el pes d’un cos amb el dinamòmetre s’obté el pes real del cos. Si aquesta mesura es fa
introduint el cos en aigua, s’obté un pes aparent, menor que el pes real, degut a què l’aigua (o qualsevol
líquid) fa una força d’empenyiment en direcció vertical i sentit cap amunt, contrària al pes. La intensitat o
valor (mòdul) de la força d’empenyiment E és la diferència entre el pes real i el pes aparent del cos. Gràcies
a ella, sembla que els cossos pesen menys dintre l’aigua (i qualsevol fluid) que fora.
3. MATERIAL
suport, pinces, nous, dinamòmetre, peces diverses i bany d’aigua.
4. PROCEDIMENT
1) Muntar el dinamòmetre (5N) en vertical, ben subjectat amb la pinça al suport, deixant una distància
adequada respecte la taula i procurant que quedi a una alçada que permeti la fàcil lectura de la mesura.
2) Penjar-hi primer una peça i mesurar-ne el seu pes real. Fer el mateix amb l’altra peça de l’altre material,
però idèntic volum, per tant, de diferent densitat.
3) Repetir les mesures, però submergint totalment cada peça en aigua. Mesurar el pes aparent de la peça.
4) Repetir l’experiència amb unes peces del mateix material que les anteriors, però amb un volum major.
Mesurar el pes real i el pes aparent de cadascuna.
1) Explica què és la força d’empenyiment.
2) Completa la taula següent amb les dades de l’experiment, calculant, en cada cas, la força
d’empenyiment E:
Fora del bany Dintre del bany
Núm.
experiència
peça
(indicar material)
Pes (real)
(N)
Pes aparent
(N)
E = Preal-Papar.
(N)
1
2
3
4

3) Fes un dibuix del muntatge experimental (indica el nom del material) de l’experiència i representa,
mitjançant fletxes, les forces que actuen quan el cos està en la posició d’equilibri.
4) Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i la densitat del cos que se submergeix? Raona-ho.
5) Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i el volum del cos que se submergeix? Raona-ho.
6) Què creus que passaria si enlloc d’aigua fos un altre líquid de densitat major? I de densitat menor?
Raona-ho.
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
CALCULAR PRESSIÓ
PRÀCTICA 3: CALCULAR PRESSIÓ
1. OBJECTIU
Familiaritzar-se amb el concepte de pressió i saber calcular-la en casos pràctics senzills.
2. FONAMENT TEÒRIC
La pressió (Pa pascals) és una magnitud física que es defineix com la força (N) que s’exerceix per unitat de
superfície (m2): P = F / S. Un pascal és una unitat de pressió molt petita que representa la força que fa 1 N
sobre 1 m2 de superfície. Altres unitats de pressió són el mil·límetre de mercuri (mm Hg), l’atmosfera (atm)
i l’hectopascal (hPa). Les equivalències entre elles són: P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm
3. MATERIAL
regle, peu de rei, llapis, paper mil·limetrat i calculadora.
4. PROCEDIMENT
Activitat 1:
1) Esbrinar la pròpia massa, en quilograms (kg). Calcular el propi pes, segons Pes = m . g (on g = 10 N/kg).
Aquesta és la força, en N, que cadascú exerceix sobre el terra quan està dret/a.
2) Marcar al damunt de paper mil·limetrat el contorn d’un peu (millor descalç/a). Comptar el número de
quadres de 1 cm2 que queden dintre la marca. Aquesta serà la superfície d’un peu en cm2.
3) Utilitzant factors de conversió, calcular cada superfície anterior S1 i S2 en m2.
4) Calcular la pressió que cadascú fa sobre el terra: a) quan està dret sobre un peu, b) quan està dret sobre
tots dos peus. Pressió = F (Pes) / S (Pa).
Activitat 2:
1) Esbrinar la pròpia força màxima pensant amb els quilograms de massa que es poden aixecar del terra
com a màxim, multiplicats per g = 10 N/kg). Se suposarà que aquesta és la màxima força F, en N, que es pot
fer quan es vol enclavar alguna cosa.
2) Mesurar la superfície de la punta afilada d’un llapis S1 i la superfície roma del mateix llapis S2 amb un peu
de rei. Aquestes superfícies es mesuren en mm2.
3) Utilitzant factors de conversió, calcular cada superfície anterior S1 i S2 en m2.
4) Calcular la pressió que es faria enclavant el llapis: a) quan s’intenta per la part afilada, b) quan s’intenta
per la part roma. Pressió = F (Pes) / S (Pa).
1) Registra les mesures preses i els resultats dels càlculs en les taules següents:
1 m2 = 102 dm2 = 104 cm2 = 106 cm2
Activitat 1 Superfície 1 peu Superfície 2 peus Pressió = F / S
Pes (N) S1 (cm2) S1 (m2) Pressió P1 (Pa)
Pes = m . g
Pes (N) S2 (cm2) S2 (m2) Pressió P2 (Pa)
Pes = m . g

Activitat 2 Superfície afilada Superfície roma Pressió = F / S
Força màxima (N)
(Suposar que es calcula
com els kg màxims que
s’aixequen a pols del terra
multiplicats per 10 N/kg).
S1 (mm2) S1 (m2) Pressió P1 (Pa)
S2 (mm2) S2 (m2) Pressió P2 (Pa)
2) Calcula, utilitzant factors de conversió, un dels resultats anteriors obtinguts de la pressió en Pa, en les
altres unitats de pressió que no són del SI: hPa, atm i mm Hg.
3) Quina relació hi ha entre la pressió i la superfície?
I entre la pressió i la força?
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
PRÀCTICA 4: PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
1. OBJECTIU
Familiaritzar-se amb el concepte de pressió en fluids (gasos i líquids) i observar-ne les propietats.
2. FONAMENT TEÒRIC
La pressió (Pa pascals) és una magnitud física que es defineix com la força (N) que s’exerceix per unitat de
superfície (m2): P = F / S. A diferència dels sòlids, la pressió en el cas dels fluids (líquids i gasos) té unes
propietats molt particulars: actua en totes les direccions sobre el recipient i els cossos que estan submergits
en el fluid; depèn de la densitat del fluid; depèn de la profunditat en els líquids i de l’altura en l’aire
respecte el nivell del mar; es transmet per igual a totes les parts del fluid (Principi de Pascal) i crea una força
ascensional que s’anomena força d’empenyiment o empenta E que permet els cossos surar o no en funció
de la densitat del cos i del fluids (Principi d’Arquímedes), entre d’altres.
La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l’aire que hi ha a l’atmosfera en un punt concret de la
Terra. Per mesurar la pressió atmosfèrica s’utilitza un baròmetre. A nivell de mar, es defineix com a valor
de pressió atmosfèrica normal P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm
3. MATERIAL
aigua, plastilina, ous, sal, botelles de plàstic de 0,5 L i de 1,5 L, punxó, 2 pilotes, poal, prisma rectangular,
xeringa, tubs d’assaig, vasos de precipitats
4. PROCEDIMENT
Activitat 1: Densitat dels cossos
1) Preparar un bany d’aigua (p.e. un cristal·litzador o un vas de precipitats de 250 mL).
2) Agafar plastilina i fer una bola. Introduir-la en el recipient. Què s’observa?
3) Agafar la bola de plastilina anterior i donar-li forma aplanada. Introduir-la en el recipient. Què s’observa?
Raona els resultats obtinguts.
Activitat 2: Densitat del líquid
1) Preparar dos banys d’aigua de 200 mL amb el mateix volum d’aigua fins la mateixa alçada.
2) En un d’ells, dissoldre bé 3-4 cullerades de sal.
3) Posar un ou dintre de cada vas. Què s’observa?

Activitat 3: Profunditat en el líquid
1) Omplir una botella d’aigua de 1,5 L.
2) Fer tres forats a diferents altures, començant per dalt, amb un punxó. Què s’observa?
Activitat 4: Principi de Pascal
1) Omplir una botella d’aigua de 0,5 L.
2) Fer forats a diferents llocs amb un punxó i prémer la botella. Què s’observa?
Activitat 5: Força d’empenyiment
1) Agafar una pilota de plàstic i introduir-la en un recipient amb aigua.
2) Intentar enfonsar-la lentament.
Què es nota?
A mesura que s’intenta enfonsar a l’aigua, canvia la força que cal fer per fer-ho? Com s’interpreta?
3) Agafar una pilota més gran i introduir-la en el recipient anterior.
Amb una pilota més gran, la força que cal fer és igual o diferent a la d’abans? Com s’interpreta?
Hi ha alguna relació entre la força d’empenyiment i el volum de pilota submergit? Explica-ho.
Activitat 6: Principi d’Arquímedes
1) Prendre les dimensions d’un bloc o prisma rectangular d’acer: a (alt), b (ample), c (fons).
2) Calcular el volum V = a. b. c. en cm3 o mL.
3) Omplir una proveta amb aigua fins a una altura perfectament enrasada.

4) Introduir el bloc, a poc a poc, a l’aigua i deixar que s’enfonsi.
5) Llegir el volum d’aigua que s’ha desplaçat i comparar-lo amb el volum del cos introduït. Què s’observa?
Per a què resulta molt útil aquest experiment? Per què?
Activitat 7: Existència de la pressió atmosfèrica
Experiència prèvia 1: Agafar una xeringa i estirar l’èmbol fins la mida màxima. Tapar la punta petita de la
xeringa i empènyer l’èmbol. Què s’observa? Per què?
Activitat 7.1. Omplir un vas tot ple amb aigua. Tapar-lo amb una cartolina. Amb la ma tapant el broc del vas,
al damunt del paper, girar-lo. Amb molta cura, retirar la mà.
Què s’observa? Per què?
Activitat 7.2. Omplir un tub d’assaig tot ple amb aigua. Preparar un recipient amb aigua. Tapar amb un dit el
tub d’assaig, donar-li la volta i introduir-lo en el recipient cap per avall i retirar el dit.
Què s’observa? Per què?

Activitat 8. Mesura de la pressió atmosfèrica (opcional – a casa – )
Construir un baròmetre casolà i familiaritzar-se amb el concepte de pressió atmosfèrica.
Material: un pot de vidre, un tap de suro, cinta adhesiva, un globus, tisores, cartolina, una palla, ganivet,
regle, escuradents, una goma elàstica, retolador
Procediment:
1) Inflar el globus. Deixar que es desinfli i tallar-li la boca.
2) Estirar la resta de globus al màxim i fer-lo servir per tapar el broc del pot de vidre ben tibant.
3) Col·locar la goma elàstica al voltant del globus per fixar-lo al pot.
4) Amb un ganivet, tallar una circumferència de suro i enganxar-la al centre del globus.
5) Enganxar un parell d’escuradents entre sí i tallar-los per formar un petit triangle.
6) Enganxar aquesta peça a una de les vores del recipient, com es mostra en la figura, que farà de pivot.
7) Enganxar l’extrem d’una palla a la circumferència de suro.
Perquè sigui més fàcil apreciar si la palla puja o baixa, confeccionar una guia que pot ser un rectangle de
cartolina d’uns 5 cm d’ample i 10 cm de llarg. Graduar la cartolina fent marques cada 5 mm a la vora del
costat més llarg. Penjar la cartolina graduada a la paret i col·locar el baròmetre just al davant.
Fer una fotografia del teu baròmetre casolà.
Observar si hi ha augment o disminucions de pressió atmosfèrica durant uns quants dies.
Observar si es correspon amb el temps que fa (Anticicló – altes pressions o Borrasca – baixes pressions)
5. CÀLCULS
Suposant que la pressió atmosfèrica d’avui és de 1.026 hPa i utilitzant factors de conversió, calcular quina
pressió llegirà un baròmetre de mercuri? És una situació d’anticicló o de borrasca?
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
MOVIMENT RECTILINI UNIFORME
PRÀCTICA 5: ESTUDI D’UN MOVIMENT RECTILINI UNIFORME
1. OBJECTIU
Estudiar un moviment rectilini uniforme (MRU) senzill.
2. FONAMENT TEÒRIC
Un moviment rectilini uniforme és aquell en què un cos o mòbil es mou en una trajectòria rectilínia a
velocitat constant, és a dir, que la velocitat no canvia al llarg del temps que dura el desplaçament.
3. MATERIAL
guia metàl·lica, mòbil, cinta mètrica, cronòmetre, calculadora i paper mil·limetrat.
4. PROCEDIMENT
1) Situar la guia metàl·lica, que fa de trajectòria rectilínia lleugerament inclinada, ben instal·lada.
2) Posar els imants que fan de mòbil en la posició inicial x0= 0, a una petita distància de l’extrem superior, i
marcar les diferents posicions del recorregut on es mesurarà el temps x1=40, x2= 90, x3= 140...
3) Posar el cronòmetre a temps zero.
4) Deixar anar el mòbil des de la posició inicial i mesurar el temps en què passa per cadascuna de les
posicions assenyalades del recorregut.
5) Repetir les mesures 3 vegades per minimitzar els possibles errors.
5. CÀLCULS
1) Registra les mesures preses en la taula següent i calcula el valor mitjà del temps a cada tram i el total:
Posicions (cm) Experiència 1 Experiència 2 Experiència 3 Temps mitjà
x0=0 t0= t0= t0= t0m=
x1=40 t1= t1= t1= t1m=
x2=90 t2= t2= t2= t2m=
x3=140 t3= t3= t3= t3m=
x4=190 t4= t4= t4= t4m=
xtotal= ttotal1= ttotal2= ttotal3= ttotal m=
2) Completa la taula següent, a partir de la taula anterior i els valors de posicions i temps mitjà per tram:
Desplaçament (cm) Temps (s) Velocitat (cm/s)
x1-x0 = t1-t0 = v = (x1-x0)/( t1-t0) =
x2-x1 = t2-t1 = v = (x2-x1)/( t2-t1) =
x3-x2 = t3-t2 = v = (x3-x2)/( t3-t2) =
x4-x3 = t4-t3 = v = (x4-x3)/( t4-t3) =
xtotal = ttotal= v = xtotal / ttotal m =

3) Representa, en paper mil·limetrat, la gràfica posició-temps (temps -en s- en l’eix X i posició -en cm- en
l’eix Y), amb els valors de les diferents posicions i el temps mitjà per tram:
4) Descriu els resultats obtinguts i explica el seu significat:
5) Calcular la velocitat mitjana del moviment en m/s i en km/h (utilitzant factors de conversió):
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
ENERGIA
PRÀCTICA 6: ENERGIA QUÍMICA
1. OBJECTIU
Observar els canvis de temperatura que produeix l’intercanvi de calor, com a forma d’energia, en reaccions
químiques. Distingir entre reaccions endotèrmiques i reaccions exotèrmiques.
2. FONAMENT TEÒRIC
Una reacció química és un canvi en què les substàncies inicials (reactius) es combinen per transformar-se
en unes altres substàncies finals (productes) en un procés que s’anomena reacció i que pot necessitar
energia (reacció endotèrmica) o pot produir energia (reacció exotèrmica). Aquesta energia de la reacció
s’anomena energia química i es pot observar en els canvis de temperatura que hi ha entre reactius i
productes.
3. MATERIAL
En aquesta pràctica es fan servir reactius químics. Com a norma de seguretat, cap substància química es
toca amb les mans, s’olora o es tasta. Els pictogrames de seguretat que surten als envasos poden ser:
Tòxic
Fàcilment
inflamable
Explosiu Corrosiu Perillós per al
medi
ambient
Nociu
Irritant
Comburent
Activitat 1
Espàtula, morter de vidre, tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, vareta, termòmetre, aigua, nitrat de
sodi (NaNO3) i clorur d’amoni (NH4Cl).
Activitat 2
Espàtula, tubs d’assaig, gradeta, vareta, termòmetre, aigua i hidròxid de sodi (NaOH).
4. PROCEDIMENT
Activitat 1
1) Preparar una mescla d’una espàtula de nitrat de sodi i una espàtula de clorur d’amoni en un morter de
vidre i mesclar bé.
2) Posar la mescla dintre d’un tub d’assaig.
3) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua.
4) Afegir aquesta aigua a la mescla sòlida i agitar fins a total dissolució.
5) Enregistrar la temperatura de la dissolució. Observar si hi ha augment o disminució de temperatura.
Activitat 2
1) Posar 5-6 llenties d’hidròxid de sodi en un tub d’assaig.
2) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua.
3) Afegir aquesta aigua a les llenties d’hidròxid de sodi i agitar fins a total dissolució.
4) Enregistrar la temperatura de la dissolució. Observar si hi ha augment o disminució de temperatura.

5. OBSERVACIONS
1) Escriure el nom dels compostos químics. Dibuixar el pictograma de seguretat i anotar el seu significat.
fórmula nom Pictograma Significat del pictograma
NaNO3
NH4Cl
Na OH
2) Indicar, en cada cas, si hi ha hagut augment o disminució de temperatura en tenir lloc cada reacció i
decidir, quin tipus de reacció química es tracta (endotèrmica o exotèrmica). Afegir un terme anomenat
“energia” que sumi a reactius o productes en funció del tipus de reacció.
Activitat 1: augment/disminució de temperatura  reacció ________________________
La reacció química que té lloc és:
NaNO3 (s) + NH4Cl (s)  Na Cl (aq) + NH4 NO3 (aq)
nitrat de sodi clorur d’amoni clorur de sodi nitrat d’amoni
Activitat 2: augment/disminució de temperatura  reacció ________________________
La reacció química que té lloc és:
Na OH (s)  Na OH (aq)
hidròxid de sodi hidròxid de sodi
3) Dir si és endotèrmica o exotèrmica cadascuna de les reaccions següents, el per què i afegir el terme
“energia” a reactius o productes segons correspongui.
La fotosíntesi: CO2 (g) + H2 O (l)  glucosa (s) + O2 (g)
Reacció _______________, perquè ____________________________________________________.
La respiració: glucosa (s) + O2 (g)  CO2 (g) + H2O (l)
Reacció _______________, perquè ____________________________________________________.
La combustió del metà: CH4 (g) + 2 O2 (g)  CO2 (g) + 2 H2O (l)
Reacció _______________, perquè ____________________________________________________.
6. CONCLUSIONS
H2O
H2O

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
PROPAGACIÓ DE LA CALOR
PRÀCTICA 7: PROPAGACIÓ DE LA CALOR
1. OBJECTIU
Observar les tres formes de propagació de la calor: conducció, convecció i radiació tèrmica.
2. FONAMENT TEÒRIC
La calor, com a forma de transmissió d’energia tèrmica, pot propagar-se de tres maneres diferents:
conducció, convecció i radiació. Transmetre calor per conducció necessita el contacte entre cossos
conductors de la calor, com els metalls, que transmeten l’energia cinètica de les partícules del cos més
calent al cos més fred. Transmetre calor per convecció necessita que es formin corrents en l’aire o en
l’aigua (mals conductors de la calor) de forma que hi ha corrents cap amunt de la part calenta del gas o del
líquid (part menys densa) i corrents cap a baix de la part freda del mateix gas o del mateix líquid (part més
densa), que generen un moviment cíclic. Transmetre calor per radiació necessita cossos calents que emetin
energia tèrmica i cossos que l’absorbeixen bé (cas de superfícies negres i rugoses).
3. MATERIAL
Activitat 1
tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, pinces de fusta, placa calefactora, termòmetre, aigua, mostres de
metall (ferro) i d’arena.
Activitat 2
vasos de precipitats, placa calefactora, termòmetre, aigua, gel, comptagotes, blau de metilè.
Activitat 3
cartolina negra, paper d’alumini, termòmetres, grapadora o cinta adhesiva, llampada, rellotge.
4. PROCEDIMENT
Activitat 1
1) Posar en un tub d’assaig fins a 2-3 cm de ferro.
2) Posar en un tub d’assaig fins a 2-3 cm d’arena.
3) Preparar un bany d’aigua en un vas de precipitats al damunt d’una placa calefactora.
4) Quan l’aigua comenci a bullir, tancar la calefacció.
5) Introduir-hi un tub d’assaig, deixar-lo 5 minuts dintre del bany i enregistrar la temperatura del material.
6) Fer el mateix amb l’altre tub d’assaig.
7) Comparar resultats: T (ºC) mostra de ferro ______________ T (ºC) mostra d’arena _________________
Activitat 2
1) Preparar un bany d’aigua amb un vas de precipitats al damunt de la placa calefactora. Escalfar fins que
l’aigua comenci a bullir. Enregistrar la temperatura.
2) Preparar un bany de gel en un vas de precipitats similar a l’anterior i amb la mateixa mida d’aigua.
Enregistrar la temperatura.
3) De forma simultània, afegir unes gotes de blau de metilè a un vas de precipitats i a l’altre.
4) Observar què succeeix.

Activitat 3
1) Fabricar una bosseta de cartolina negra i una bosseta d’alumini, amb els laterals doblegats, ben tancats i
segellats amb grapes o cinta adhesiva, on dintre hi pugui cabre un termòmetre tapat fins a la meitat, com
es mostra a la figura.
2) Col·locar un llum a uns 30 cm de les dues bosses amb una bombeta de 60 W i engegar el llum.
3) Enregistrar la temperatura en ambdós casos als 5 minuts, 10 minuts, 15 minuts i 20 minuts.
Termòmetre en T (ºC) 5 minuts T (ºC) 10 minuts T (ºC) 15 minuts T (ºC) 20 minuts
Paper d’alumini
Cartolina negra
5. OBSERVACIONS
1) Explicar què s’observa, respecte la temperatura, en les experiències de l’Activitat 1. Raonar-ho.
2) Explicar què s’observa, respecte la difusió del colorant, en les experiències de l’Activitat 2. Raona-ho.
3) Explicar què s’observa, respecte la temperatura, en les experiències de l’Activitat 3. Raonar-ho.
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
LLUM
PRÀCTICA 8: PROPIETATS DE LA LLUM
1. OBJECTIU
Observar diferents efectes de les propietats de la llum.
2. FONAMENT TEÒRIC
La llum és l’energia electromagnètica radiant visible a l’ull. La llum es propaga en línia recta en forma de
raigs. Les principals propietats de la llum són la reflexió, la refracció i la dispersió. Les propietats de la llum
tenen múltiples aplicacions: espills plans o corbats (còncaus o convexos) i lents (convergents o divergents).
3. MATERIAL Es descriu a cada activitat.
4. PROCEDIMENT Es descriu a cada activitat.
5. OBSERVACIONS En cada activitat es plantegen unes observacions i/o qüestions que cal respondre
relacionades amb cada experiència.
REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES PLANES
Activitat 1 Fer el muntatge que s’indica en la imatge per fer l’experiència indicada.
Com són l’angle incident A i l’angle reflectit B, quan es fa incidir llum sobre un
espill pla amb un angle qualsevol A, per molt que es variï aquest angle?.
Activitat 2 Fer el muntatge que s’indica en la imatge per fer l’experiència indicada.
Com són la distància de l’objecte al vidre i la distància de la imatge
al vidre?
Activitat 3 Posar un  en la frase de cada opció que acabi correctament Els miralls plans donen imatges...:
opció 1 opció 2
...de diferent mida que l’objecte reflectit ...de la mateixa mida que l’objecte reflectit
...invertides ...no invertides
...lateralment invertides ...horitzontalment invertides
...situades al lloc exacte on es troba el mirall ...situades més enrere del mirall
...a menor distància que l’objecte reflectit ...a igual distància que l’objecte reflectit

REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES CORBES
Activitat 4 Agafar dues culleres ben polides i observar la pròpia imatge en cada cas.
Com és la imatge que es forma en la cara còncava de la cullera?
I quan s’apropa al màxim l’objecte a la cullera, què passa?
Com és la imatge es forma en la cara còncava de la cullera?
Activitat 5 Observar el que t’assenyala el/la professor/a.
Descriure el què s’observa.
Entrar en http://www.youtube.com/watch?v=yljggIHHPgY i anota l’explicació que s’hi dóna.
Activitat 6 Completar la taula següent amb les opcions que s’hi donen per definir la imatge en cada cas:
Espill /mirall
Imatge
Real / Virtual Dreta / Invertida Augmentada / Reduïda
Pla
Còncau (imatge a
distància major que C)
Còncau (imatge a
distància menor que C)
Convex
C = centre de curvatura de l’espill

REFRACCIÓ
Activitat 7
1) Situar un prisma equilàter en la posició de la figura davant de la persona que
observa i al damunt d’un paper en blanc.
2) Enviar un raig de llum làser al mig del prima, fent que el raig vagi el més
paral·lel possible a la taula.
3) Dibuixar sobre el paper el raig incident i el raig refractat.
Què és la refracció de la llum?
Com surt el raig refractat del prisma respecte el raig incident? Per què?
Activitat 8 1) Omplir un vas de precipitats amb aigua i col·locar-hi dintre una espàtula.
2) Observar des del lateral del vas i descriure què s’observa.
Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en: http://www.youtube.com/watch?v=x6JiOyHzsWA
Activitat 9 1) Posar un dibuix, com el que es mostra (rectangle de 4x3,5 cm dividit en 3 parts desiguals i
pintat de diferents colors), al darrera d’un pot de vidre i observar el què s’hi veu.
2) Omplir el pot de vidre amb aigua i posar el dibuix al darrera, a l’altura de la
vista de la persona observadora, fins que es vegi bé.
3) Pintar amb colors el què s’hi observa, aprofitant el rectangle de sota.
Anotar l’explicació del què succeeix consultant-la en:
http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2008/10/todo-depende-del-cristal-
con-que-se.html

Activitat 10 1) Preparar una bola subjectada per la part de dalt, penjada al damunt d’un recipient.
2) Mantenint la vista de la persona observadora a l’altura de la bola i sense perdre-la de vista, omplir tot el
recipient amb aigua.
3) Descriure què s’observa
http://www.youtube.com/watch?v=XHR704fRzjI&list=PL29E45696C9195230&index=10
Activitat 11
1) Col·locar una moneda en el mig d’un cristal·litzador dintre. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què
succeeix a través de la paret lateral del recipient i al mateix nivell del recipient.
2) Col·locar una moneda al mig sota el cristal·litzador. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a
través de la paret lateral del recipient i al mateix nivell del recipient.
3) Col·locar una moneda sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, a uns 2 cm una de l’altra. Omplir
d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.
4) Col·locar dos monedes sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, al mig de les altres dues. Omplir
d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.
http://www.youtube.com/watch?v=DztKnu1guK0&feature=related
Activitat 12
1) Col·locar un vas de precipitats de 100 mL dintre d’un vas de 250 mL, al mig.
2) Omplir amb oli transparent hidratant primer el vas petit.
3) Omplir el vas gran a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.
4) Descriure què s’observa.
http://cluster-divulgacioncientifica.blogspot.com.es/2010/03/el-vaso-que-desaparece.html
6. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
PROBLEMES DE VISIÓ
PRÀCTICA 9: L’ULL HUMÀ I ELS PROBLEMES DE VISIÓ
1. OBJECTIU
Estudiar el funcionament de l’ull humà i els problemes de visió que pot tenir.
2. FONAMENT TEÒRIC Ull humà, les seves parts i funcionament.
iris, còrnia, retina, pupil·la, cristal·lí, humor vitri i humor aquós, nervi òptic
Globus ocular
Celles, pestanyes i parpelles
Glàndules lacrimals
Iris
Pupil·la
Cristal·lí
Retina
Nervi òptic
Bastons
Cons
3. ACTIVITATS
Activitat 1: Visiona el següent vídeo i descriu com funciona un ull normal.
https://www.youtube.com/watch?v=KgkcGO7ldPc&feature=related
______________

Activitat 2: Descriu com funciona un ull amb diferents problemes de visió, que cal anomenar:
______________
______________
______________
Activitat 3: Visiona el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=BoEVEEb0aCs
Un ull emmetrop (ull normal) sempre enfocarà bé? Què passarà amb l’edat?
Observa les 3 figures següents que representen 3 problemes de visió. Descriu sota de cada imatge com veu
l’ull de prop i de lluny i a sota, digues a quin problema de visió correspon. Busca com es corregeix cadascun
al web indicat.
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/fisicaInteractiva/OptGeometrica/Instrumentos
/ollo/ollo.htm
4. CONCLUSIONS

EXPERIMENTALS
Grup/classe: 2n ESO
EL SO I EL SOROLL
PRÀCTICA 10: EL SO I EL SOROLL
1. OBJECTIU
Estudiar el so i les seves propietats. Distingir entre so i soroll. Entendre què és la contaminació acústica.
2. FONAMENT TEÒRIC
El so és una vibració que es propaga a través de l’aire i arriba en forma d’ona sonora a l’oïda.
3. ACTIVITATS
Activitat 1: Visualitza el vídeo “TALLER DE SO”
https://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q&feature=relmfu
Relaciona la pregunta de la columna de l’esquerra amb la resposta correcta de la columna de la dreta.
1 Què és el so? Agut o greu.
2 Com es propaga el so? De la freqüència.
3 Què és un diapasó? El número de vegades que vibra una ona per
segon.
4 Què és un oscil·loscopi? El timbre.
5 Què és l’amplitud de l’ona? Un so agut.
6 Com pot ser el to d’un so? La transmissió d’una vibració d’un cos a una
altre si ambdós vibren a la mateixa
freqüència.
7 De què depèn el to d’un so? Molts, 10, 11...
8 Què és la freqüència de l’ona? La vibració que vibra al doble de la
freqüència fonamental.
9 Qui té la freqüència major un so agut o un so
greu?
A través de l’aire, un medi elàstic.
10 Què són els harmònics? El resultat de com ressonin les intensitats
dels diferents harmònics (el fonamental i
tots els altres) en un caixa de ressonància
que és diferent per a cada instrument.
11 Què és el primer harmònic? L’altura de l’ona que mesura la intensitat del
so.
12 Un instrument musical quants harmònics pot
donar?
Aparell que transforma les vibracions
sonores en elèctriques per enregistrar-les en
una pantalla.
13 Què és la ressonància? Una vibració que es propaga.
14 Els harmònics i la ressonància serveixen per a
explicar la intensitat, el to o el timbre d’un
so?
Instrument que s’utilitza per fixar el to d’un
so.
15 Què és el timbre? Els múltiples de la freqüència fonamental de
vibració d’un so.

Activitat 2:
Respon les preguntes,a partir de la informació que es dóna en els enllaços següents:
http://es.slideshare.net/ilzep/sonido-y-ruido-4099155
https://www.youtube.com/watch?v=riC_b9ERDcQ
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared01/paisaje_sonoro/contamin
a.htm i http://ca.wikipedia.org/wiki/Decibel
a) Què és el soroll?
b) Què és la contaminació acústica?
c) Quins efectes nocius té sobre el cos humà?
d) Com es podria millorar la contaminació acústica?
e) Què és un sonòmetre? Per a què serveix? En quina unitat mesura?
f) Completa la taula següent sobre el nivell de la intensitat del so d’acord a l’oïda humana:
180 dB
140 dB
130 dB
120 dB
110 dB
100 dB
90 dB
80 dB
70 dB
50-60 dB
40 dB
20 dB
10 dB
0 dB
g) Què li pot passar a una persona exposada durant prou temps a més de 120 dB?
4. CONCLUSIONS

�ݺ�ߣ

PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO (20)

Recently uploaded (11)

PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO