20150330 auditoria externa resumJordi San José BuenaventuraResum de l'auditoria independent i externa sobre la situació econòmica i financera de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a 31/12/2014.
Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Ce...Miqui MelMetodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb
l’Administració Central 2002-2005
Font: Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
Data: 2009.
20150330 auditoria externa resumJordi San José BuenaventuraResum de l'auditoria independent i externa sobre la situació econòmica i financera de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a 31/12/2014.
Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Ce...Miqui MelMetodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb
l’Administració Central 2002-2005
Font: Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
Data: 2009.
All the couchGavranicaThere were originally 10 friends sitting on a couch together but it was too small, so one by one each animal jumped on the couch causing the number of friends sitting there to decrease by one, until only Lazy John was left sitting and sleeping on the now empty couch.
Claus de planificació financera a curt terminiPaloma Miranda SantosEl títol d’aquesta presentació sembla un contrasentit: “planificació” i “curt termini” són termes oposats a primera vista. Quan parlem de planificació, pensem en estratègia, llarg termini, 3-5 anys.
Amb això vull que reflexionem sobre la importància de conèixer els instruments i les variables clau que hem de tenir en compte per assolir una bona gestió econòmico-financera de l’empresa a curt termini, i que és vital per a la supervivència de l’empresa.
Liquidacio pressupost 2015_presentacioJordi San José BuenaventuraDonant compte de la gestió municipal al 2015:
1) la liquidació del pressupost,
2) l'acció de govern.
La Balaça Fiscal de Catalunya amb l'Administració CentralMiqui MelLa Balança Fiscal de Catalunya amb l'Administració Central
Font: Grup de Treball per l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya
Data: 31.01.05.
Informe de seguiment B-CrèditsAjuntament de BarcelonaInforme de seguiment del grau d'execució de "B-Crèdits", la nova línia de microcrèdits impulsada per l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa en col·laboració amb l'Institut Català de Finances i Avalis per donar suport a la petita economia de la ciutat.
Millora de la transparència en les subvencionsAjuntament de BarcelonaMesura de Govern per la Millora de la transparència en la gestió de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, presentada a la Comissió de Presidència i Règim Interior de febrer de 2014.
Pressupost en els processos de caracteritzaciómamacal La presentació explica la importància d'elaborar un bon pressupost per als nostres treballs de caracterització. Material didàctic per al CFGM Caracterització, en el crèdit "Disseny de personatges i organització del treball".
Jornada informativa de subvencions adreçades al Tercer Sector Ambiental 2020-...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya Convocatòria pública de subvencions per al finançament d’actuacions d’educació i sensibilització ambiental, per als anys 2020, 2021 i 2022, per promoure la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya
2. O La competència i la responsabilitat de la gestió
econòmica recauen en la DIRECCIÓ DEL
CENTRE
O La direcció d’un centre educatiu ha de gestionar:
Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i,
si s’escau, les procedents d’altres administracions.
Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per
preus públics.
Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per
l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari
obsolet o deteriorat.
La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de l’ús
de les instal·lacions, els immobles i el material assignats.
Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets
al centre amb finalitat docent.
3. *Òrgans unipersonals de direcció: el director o directora
el secretari o secretària, per delegació expressa del
director. Ha de constar a les normes d’organització i
funcionament del centre (NOFC)
*Òrgan col·legiat de participació el consell escolar, que ha
de:
Ser consultat preceptivament pel director abans que aquest
aprovi el pressupost.
Fer el seguiment del pressupost, comprovant l’aplicació
dels recursos econòmics.
Valorar la liquidació del pressupost.
Òrgans de govern implicats en la gestió
econòmica d’un centre
4. FUNCIONS DEL SECRETARI/ÀRIA EN
RELACIÓ AMB LA GESTIO ECONÒMICA
DEL CENTRE
Les normes d’organització i funcionament del centre
(NOFC), han de recollir les funcions del secretari.
Entre d’altres aquestes funcions poden ser:
* Elaborar el projecte de pressupost
*Obrir i mantenir comptes bancaris juntament amb el
director
*Controlar la caixa de diners en efectiu
*Controlar i preparar la documentació relativa als
contractes de serveis i subministraments
*Dur a terme la comptabilitat del centre i custodiar la
*documentació relativa al suport informàtic i llibres de
comptabilitat
5. Funcions del director/a en relació amb la
gestió econòmica
*Ésser l’òrgan de contractació del centre i, per tant, autoritzar les
despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost
aprovat.
*Fer les actuacions necessàries per a l’adquisició i la contractació
de serveis i subministraments necessaris per garantir el correcte
funcionament del centre.
*Custodiar la documentació econòmica.
*Comprometre despeses a realitzar en exercicis posteriors al
vigent únicament en els casos de tramitació d’expedients de
despesa anticipada i en expedients pluriennals aprovats pel
director del centre o pel Govern de la Generalitat de Catalunya o si
una norma amb rang de llei ho permet.
6. Modificació
• El pressupost ha d’incloure totes les activitats de caire econòmic del centre i
tots els ingressos que es generen, així com les despeses associades. Ha de ser
coherent amb la programació anual derivada del projecte educatiu i del de
direcció.
• L’aprovació del pressupost la realitza el director del centre, abans del
31 de gener, prèvia consulta preceptiva al consell escolar.
• El consell escolar farà el seguiment del pressupost, comprovant
l’aplicació dels recursos econòmics. Les modificacions les realitza el
director del centre i les informa al consell escolar.
• S’aprova en sessió del consell escolar abans del 31 de març. S’enviarà al
Servei Territorial, el qual la validarà i, realitzarà el posterior tancament
de l’exercici econòmic.
• S’aprova en sessió del consell escolar abans del 31 de març. S’enviarà al
Servei Territorial, el qual la validarà i, realitzarà el posterior tancament de
l’exercici econòmic.
7. Tenen caràcter prioritari en l’assignació dels
recursos econòmics:
1.Les dotacions per als expedients amb despesa
pluriennal aprovada.
2.Les despeses fixes: electricitat, gas, aigua,...
3.Les dotacions per als procediments de contractació
anticipats.
4.Les despeses per al funcionament normal del centre.
5.La resta de despeses que el centre tingui previst
realitzar durant l’any.
8. Proveïdors varis. És un proveïdor definit per a la comptabilització conjunta
de despeses puntuals i de petit import (existirà un import màxim per apunt
comptable):
Dietes als professors produïdes a les sortides escolars (tiquet
restaurant) o per gestions de l’equip directiu (tiquet transport públic).
Compres de material en establiments no habituals.
Aportadors genèrics. Per a la comptabilització de les aportacions de les
famílies o alumnes per diferents conceptes (material, sortides, llibres,
dossiers, fotocòpies, preus públics, taxes, etc..). Existiran diversos aportadors
genèrics en funció dels conceptes de les aportacions.
Es tracta d’operacions que implicarien molta feina de donar d’alta
proveïdors o aportadors que potser no es tornarien a fer servir.
PROVEÏDORS I APORTADORS GENÈRICS
9. És una eina que facilita la tasca de control dels crèdits per
gestionar el pressupost. S’utilitza per garantir que el centre
disposa del crèdit suficient per a fer les contractacions.
Són retencions que es practiquen sobre el crèdit de les
partides pressupostaries per tal de garantir la seva disponibilitat
quan sigui necessari dur a terme l’execució d’una despesa. Una
reserva no consumeix crèdit (contràriament al que fa una
despesa), però minora l’import disponible en la partida
pressupostària.
RESERVES DE CRÈDIT
10. Són l’instrument que permet variar les dotacions del pressupost
per adaptar-lo a les necessitats reals de l’exercici.
Sempre afectaran a més d’una partida perquè el pressupost
sempre ha d’estar equilibrat.
PRESSUPOST DEL CENTRE:
MODIFICACIONS
El director o directora del centre aprova les modificacions
del pressupost.
Exemples de modificacions del pressupost:
Obtenció de nous ingressos que no estaven previstos al
pressupost.
Insuficiència de saldo a una partida que impedeix imputar una
despesa o un ingrés.
Disminució de la previsió d’ingressos.
Modificació de la partida del romanent
11. Per a realitzar-la cal seguir el següent procediment:
a) Fer la conciliació bancària dels comptes corrents del
centre.
b) Fer l’arqueig de la caixa de metàl·lic.
c) Fer el traspàs de fons de l’estructura
extrapressupostària. Aquesta operació implica :
El traspàs dels saldos dels comptes
extrapressupostaris de l’exercici actual al següent , i
El traspàs dels sobrants dels comptes
extrapressupostaris que el centre determini, a la partida
de romanent pressupostari.
d) Tancar les reserves.
e) Aprovar la liquidació en sessió del Consell Escolar.
f) El Servei Territorial verificarà i comprovarà la seva
correcció i tancarà el pressupost. Si no és correcta,
canviarà l’estat del pressupost perquè el centre faci les
modificacions oportunes i torni a realitzar el procés. Es
realitza un cop finalitzat l’any i és el moment en el qual es
dóna per tancada la comptabilitat de l’any.
g) Presentar al Servei Territorial o al CEB abans del 31 de
març els documents de la liquidació del pressupost.
EL PRESSUPOST DEL CENTRE: LIQUIDACIÓ
12. Certificat del director assumint la seva responsabilitat
en referència a la gestió econòmica
Document format per diferents blocs relatius a la gestió econòmica
(pressupost, comptabilitat, tancament, etc.), cadascun dels quals
conté una sèrie d’ítems bàsics de com s’ha de dur a terme la gestió
econòmica d’un centre educatiu públic.
Document amb el qual el director corroborarà que en el centre s’està
fent una correcta gestió econòmica, aplicant la normativa vigent.
Document que facilitarà als Serveis Territorials el seguiment tant de
les liquidacions econòmiques dels centres com del relleu en la
direcció del centre.
S’haurà de presentar per primera vegada al 2018, acompanyant a la
liquidació de l’exercici 2017.
13. Tots els comptes bancaris han de tenir doble signatura conjunta (una
de les quals sempre serà la del director).
Tots els comptes bancaris han d’estar reflectits a l’aplicació de gestió
econòmica:
Compte bancari principal: és on es reben les assignacions del
Departament i es gestionen els pagaments.
Compte bancari auxiliar: per facilitar el control dels ingressos
procedents de les famílies o alumnes.
Compte bancari de gestió de menjador en el cas que hi hagi un
pressupost del menjador diferenciat.
El mitjà de pagament habitual ha de ser la transferència.
Cal limitar les domiciliacions bancàries a les empreses de
subministraments bàsics. Es preveu que es pugui ampliar a un
nombre limitat de proveïdors i amb un màxim sobre l’import del
pressupost de despeses.
COMPTES BANCARIS
14. Totes les caixes de diner en efectiu han d’estar reflectides a
l’aplicació de gestió econòmica.
Cal garantir el control permanent i la correcta incorporació a la
comptabilitat de les transaccions que s’hi facin. S’han de fer
periòdicament, actes d’arqueig i integrar tots els pagaments i
cobraments a la comptabilitat general del centre.
En cas d’existir més d’una caixa d’efectiu al centre, s’haurà de
designar el responsable de cada caixa, que serà qui haurà de
facilitar la documentació justificativa dels moviments al
responsable de la comptabilitat. Aquesta persona serà la
responsable dels diners existents a la caixa i serà a qui es
demanarà responsabilitats en cas de desquadrament.
TRESORERIA: CAIXA D’EFECTIU
15. TRESORERIA: TARGETES
BANCÀRIESPreferentment targetes de dèbit.
Targetes de prepagament.
Es pot utilitzar targetes de crèdit sempre, i
un cop feta l’operació s’avança el pagament.
Cal defugir el màxim possible les compres
realitzades pels professors. Per evitar-ho es
pot obrir un compte a les botigues habituals,
que facturin a final de mes i pagar per
transferència.
Es pot comprar a proveïdors per Internet
sempre que es compleixin els requisits
legals.
16. Pagaments a proveïdors
Pel que fa al pagament amb xec bancari, cal que en el xec estigui
identificat el receptor i que el seu ingrés es faci a través d’entitats
bancàries. En cap cas es faran pagaments a proveïdors amb xec
bancari estès a favor de “qui el porti”, excepte els fets per personal
autoritzat en el compte per tal de disposar en efectiu.
Excepcionalment, i per quantitats petites, es podran fer pagaments
en efectiu.
De tots els pagaments a proveïdors, el centre n’obtindrà el rebut
corresponent.
Quan el centre efectua un pagament subjecte a retenció a compte
de l’IRPF, s’especificaran tant la quantitat que es percep directament
com l’import de la retenció que legalment ha d’efectuar el centre.
Posteriorment, el centre liquidarà la retenció a l’Agència tributària.
TRESORERIA: ALTRES CONSIDERACIONS
17. Els centres poden rebre beques amb destinació al seu alumnat per a
la seva gestió.
Si la beca està destinada al pagament de material escolar o altres
conceptes que el centre gestioni per a la totalitat de l’alumnat,
aquests ingressos s’hauran d’integrar en el pressupost general del
centre i, si cal, identificar-los separadament per a la seva posterior
justificació o liquidació.
En la resta de supòsits el centre només fa d’intermediari. Es
tractaran com un concepte extrapressupostari.
Si el centre rep un import total per un alumne que inclou una part
que s’ha de tractar dintre del pressupost i una altra que ha de ser
extrapressupostària, caldrà realitzar una doble anotació diferenciant
les dues situacions.
BEQUES O AJUTS
18. RELLEU EN LA DIRECCIÓ D’UN CENTRE
El relleu en la direcció d’un centre es produeix en cas
de canvi del director del centre.
El traspàs de documentació i informació s’ha de fer en
el termini de quinze dies des de la data del relleu
Marc normatiu:
Apartat 5.1 de la Instrucció 1/2014 de la secretària general, relativa
a la gestió econòmica dels centres educatius públics del
Departament d’Ensenyament i l’annex incorpora:
Model 1. Acta del traspàs de la gestió econòmica en el
relleu del director/a del centre.
Model 2. Model de diligències.
19. TASQUES DE LA DIRECCIÓ SORTINT
Traspàs de la informació pressupostària. Ha de
lliurar al director entrant:
Còpia del pressupost vigent per a l’any natural.
Còpia de les actes del consell escolar que
informen del pressupost i les seves modificacions.
L’estat d’execució del pressupost en el moment
del canvi (informar dels ingressos i de les
despeses que ja s’han fet).
20. • Traspàs dels documents comptables i del fons de tresoreria:
Llibres comptables actualitzats.
Conciliacions documentals i arqueig de caixa: Documents que acreditin
que els comptes corrents i la caixa es troben conciliats.
Obligacions de pagament ja contretes: Relació de les factures
compromeses i de les obligacions de pagament derivades dels contractes
de serveis subscrits pel centre.
Previsió de pagaments periòdics: Relació de les factures corresponents a
subministraments i serveis que tenen establert el seu pagament periòdic
mitjançant domiciliació bancària.
Ingressos pendents de realitzar.
Acreditar que s’han complert amb les obligacions tributàries.
TASQUES DE LA DIRECCIÓ SORTINT
21. TASQUES DE LA DIRECCIÓ ENTRANT
Verificar la documentació comptable lliurada per l’equip
directiu sortint.
Acta de traspàs: cal estendre acta en la qual es farà
constar l’estat de comptes, la relació de factures
pendents de pagament i la situació de l’inventari.
En cas de disconformitat amb la documentació
traspassada, cal que trameti immediatament un informe
sobre la situació a la secretaria dels serveis territorials
corresponents.
Canviar les signatures autoritzades als comptes corrents
del centre, així com les claus i contrasenyes de la banca
electrònica i de la caixa forta.
22. RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. NOU
MODEL DE RESPONSABILITAT EN EL RELLEU
Proper canvi en l’acta de traspàs:
Per tal de donar-li més valor i sigui una eina més efectiva, l’equip
directiu sortint podrà certificar (com fins ara) que aporta tota la
documentació requerida i que és correcta, però, en canvi, l’equip
directiu entrant, només signarà conforme l’ha rebut.
Si en el termini de 6 mesos l’equip directiu entrant no ha presentat
cap al·legació als ST, l’acta de traspàs passa automàticament a ser
definitiva i validada. És a dir, l’equip directiu entrant disposarà de 6
mesos per revisar la documentació aportada a l’acta de traspàs,
detectar possibles mancances o informació no facilitada, i comunicar
la seva disconformitat a la secretaria del ST.