�ݺ�ߣ

2
El servei de tresoreria a l’empresa
• Depenent del tamany de l’empresa, de
l’activitat i dels fondos en circulació de
l’empresa, la tasca del tresorer serà més o
menys complexe.
• En moltes empreses hi ha un departament
específic per aquesta funció amb una
persona encarregada o si és una empresa
petita la pot controlar el mateix comptable.

3
Funcions bàsiques de la tresoreria
• Control d’entrades i sortides de caixa. Indicar el disponible en
cada moment.
• Si el volum de caixa és elevat es tindrà que fer un arqueig de
caixa diari, que consisteix en el recompte físic i comprovar que
els diners existents es corresponguin amb el llibre auxiliar de
control de caixa.
• Control de tots els moviments dels comptes dels bancs, també
indicar el disponible.
• Verificar les entregues de xecs, pagarés i altres medis de
pagament, es controlarà tota la documentació necessària, en
especial les factures.
• Gestionar amb les entitats bancàries l’obtenció de tots els
serveis que l’empresa pugui requerir d’ells i en les condicions
més favorables: préstecs, línies de crèdit, descompte de lletres,
targetes, transferències a altres bancs, domiciliació de
cobraments..etc.

4
• Conciliar els comptes dels bancs, fixar d’acord amb les
entitats els correctes apunts dels extractes. Es tindrà
especial cura en que siguin correctes les valoracions ja
que pot ser motiu de discrepancia. Les valoracions amb
les dates en que es fan efectives les entrades i sortides
de fondos.
• Control i previsió de totes les quantitats que l’empresa ha
de cobrar dels clients i deutors, si es controla el dia que
correspon, es minimitza el risc de impagats.
• Control i previsió de totes les quantitats que l’empresa ha
de pagar als proveïdors i altres creditors, així s’assegura
de cumplir amb els compromisos de pagament.

5
• Control de fluxes de tresoreria, que s’obté creuant el
control de cobraments amb el de pagaments i afegint
altres que no provenen de clients ni proveïdors, com les
nòmines, amortitzacions i interessos de préstecs.
• Les previsions són amb objecte que no falti liquiditat,
poden ser setmanals, mensuals, anuals…etc.
• També serveixen per detectar excedent de liquiditat, i és
funció del tresorer invertir aquest excedent d’una forma
segura però qu eprodueixi més que en el compte
d’estalvi. No té que faltar diners però tampoc sobrar.

6
Relacions internes
• El servei de tresoreria ha d’estar en constant contacte
amb altres departaments de l’empresa als que
proporciona informació necessària per la gestió.
• Comptabilitat: remetre informes d’operacions bancàries,
acompanyats dels documents comprovatoris perquè es
registrin a la comptabilitat de l’empresa. També els apunts
del llibre de caixa.
• Direcció: s’entregaràn informes sobre la planificació i les
previsions perquè aquests tinguin la informació
necessària per supervisar i prendre decisions.

7
Relacions internes
• Personal: pagaments de nòmines i altres
conceptes.
• Fiscal: impostos a pagar en un futur
immediat o més llunyà per les previsions.
• Financer: facilitirà la informació de quan hi
haurà una entrada de fons procedent de
préstecs i les corresponents quotes
d’amortització i els interessos.

8
Relacions externes
• Entitats bancàries
• Clients i altres deutors.
• Proveïdors i creditors.
• Administracions Públiques

9
Control de fluxes de tresoreria
• Depenent de les necessitats de l’empresa, per un millor
control elaborarem els llibres auxiliars.
• Llibre de caixa, ingressos i pagaments en efectiu i
disponibilitat.
• Llibre de bancs, apunts de tots els moviments al compte
corrent i disponibilitat.
• Llibre de clients, tots els cobraments documentats o no en
lletres acceptades.
• LLibre de proveïdors i creditors, previsió de pagaments a
efectuar.
• En tots aquests llibres anotarem cobraments i pagaments,
independentment de quan s’ha realitzat les operacions de
ingressos o despeses.

10
• Creuant la informació dels llibres auxiliars i la
resta de cobraments i pagaments que es preveu
que tindrà l’empresa, s’obtindrà un dels
instruments que té que proporcionar el
departament de tresoreria a totes les persones
que participin en la gestió i la direcció de
l’empresa.
• Es portarà a terme amb unes plantilles fàcils
d’examinar i la seva complexitat dependrà del
sector de l’empresa, no és el mateix una empresa
comercial que una de producció. Lògicament
també dependrà del tamany..etc.
Previsió de fluxes de tresoreria

11
1.Elaboració del pressupost
2.Execució del pressupost
3.Anàlisi de desviacions pressupostàries.
Fases elaboració pressupost

12
1.Elaboració del pressupost:
1.Definir l’estructura: recollir informació,
classificar les despeses, desglossar al màxim
detall les despeses, si tenim contrastar amb
informació d’anys anteriors.
2.Definir la manera de calcular l’import de cada
despesa identificada: buscar preus en el
mercat, almenys 3 preus diferents per
comparar.
3.Determinar la quantitat de cada despesa.
Fases elaboracio pressupost

13
• Comptem amb 4.000€ per la organització
d’un event en el que tindrà lloc la
presentació dels resultats de l’empresa als
principals clients, el dia 14 de febrer de
2010. És el primer any que es realitza
aquest tipus d’event, per lo que no es
disposa d’informació d’anys anteriors que
serveixi de referència.
Exercici

14
• Aquest event suposa el desplaçament durant 1
dia (i 1 nit) de dos directius a una ciutat diferent a
la que resideixen, així com la reserva d’una sala
d’actes i tots els medis tècnics i personals
relacionats amb l’exposició.
• La presentació es realitzarà al llarg d’un matí i
s’estima que assisteixin 50 clients als que se’ls
oferirà un catering a mig matí.
• ES DEMANA:
• Elaborar el pressupost de tresoreria per aquest
event.
Exercici

15
RELACIONS EMPRESA-
CLIENTS/PROVEÏDORS
• L’empresa està en constant contacte amb agents
externs, l’administratiu o tresorer manté quasi
amb periodicitat quasi diària contacte amb clients
i proveïdors per cobraments i pagaments de les
operacions comercials.
• Gestió de cobraments i pagaments:
– Documentació
– Medis
– Eines de seguiment o control

16
Documents de cobrament i pagament
• Documents:
– Albarà: és un document mercantil en el que es recull
el detall de béns entregats sense informar dels preus
unitaris (en general). La funció que té és acreditar
l’entrega de la comanda i actuar sense cap valor com a
justificant de l’operació comercial.
Es té que comprovar la comanda i que coincideixi
amb el que indica l’albarà i el que hem demanat, per
donar constància es firma o es segella perquè enviïn la
factura. Com a mínim s’extendrà per duplicat, encara
que també pot ser per triplicat per al transportista.
S’adjuntarà amb la factura corresponent

17
-Factura: és un document que reflecteix l’entrega
d’un producte o la prestació d’un servei indicant de
manera desglossada la quantitat a pagar com a
contraprestació.
Requisits de la factura:
• Dades del client i proveïdor (NIF, nom i domicili).
• Datació i lloc d’emissió.
• Número de factura (numeració correlativa i
cronològica).
• Detall dels productes i serveis subministrats amb els
preus unitaris.
• L’import total desglossat amb la base imposable i la
quota d’IVA.
• Forma de pagament, i dades necessàries (número
compte corrent) i venciment de la factura.
• Firma i segell de l’empresa que l’emet.

18
• La factura correctament cumplimentada és l’únic
justificant fiscal que dóna al receptor el dret de deducció
de l’impost corresponent.
• Factura pro forma: és un tipus de factura que recull un
pressupost determinat en la manera exacta que tindrà la
factura deprés del subministre. No té valor comptable ni
com a justificant. S’inclou una data límit de validesa.
• Les factures es fan per duplicat.
• E-factura: és una factura en format electrònic, és un fitxer
on recull la informació relativa a la transacció comercial i
les seves obligacions de pagament i té el mateix valor que
una factura tradicional.

19
• Rebut: document en que el venedor confirma
expressament haver rebut del comprador l’import
de la operació. En tot cas, ha d’anar firmat en
prova de conformitat d’haver rebut l’import del
deute.
• És pràctica adjuntar el rebut firmat a la factura
emesa corresponent, i junt amb l’albarà en el seu
cas, de manera que veiem que aquesta factura
està cobrada.

20
• Dades a incloure en el rebut:
– Dades identificatives de ambdues parts, data
d’expedició, concepte i import de pagament.
• Rebut per ordre de domiciliació: quan en el
rebut es recull l’autorització del cobrament per la
entitat bancària, on inclourem també les dades
bancàries del compte on s’efectuarà el pagament
i la firma del seu titular.

21
Medis de cobrament i pagament
• Documents canviaris.
• Transferència bancària.
• Paypal.
• Rebut bancari.
• Gir postal.
• Targetes de crèdit i dèbit.
• Efectiu

22
• Documents canviaris: són instruments que
incorporen el dret real de cobrament pel seu legítim
tenidor (posseïdor). No és diner líquid, però si un dret
que es fagi efectiu a una determinada data.
• Instruments: xec, pagaré i lletra de canvi.
• Xec: una persona (tenidor) és autoritzada per
extreure una determinada quantitat de diners d’un
compte corrent, sense la necessitat de la presència
física del seu titular (firmant)

23
Operació comercial pagada amb xec
VENEDOR
(TENIDOR)
COMPRADOR
(LLIURADOR)
BANC LLIURAT
(BANC DEL
FIRMANT)
VENDA/ENTREGA BÉNS
EMISSIÓ DEL XEC
ENTREGA EFECTIU
ENTREGA DEL XEC
PEL COBRAMENT

24
• Els xecs es classifiquen en:
– Al portador: el xec pot ser cobrat per
qualsevol que el porti. No són molt usuals, ja
que en cas d’extraviament, pot ser cobrat per
qualsevol persona.
– Nominatiu: s’identifica la persona física o
jurídica que pot cobrar el xec. Es té que firmar
a la part del revers per poder cobrar-lo.

26
Format d’un xec
• La quantitat a pagar s’escriu dos cops, en números i en
lletres.
• Per major seguretat es recomana anteposar i postposar el
símbol # als imports, per impedir afegir xifres.
• Els xecs són instruments de pagament a la vista, és a dir,
no s’inclou una data a partir de la qual poden ser cobrats.
Un cop emès i entregat al beneficiari poden ser cobrats
en qualsevol moment, tenint present que el xec caducarà
als 15 dies naturals següents a la seva data d’emissió.
• Per la seva validesa han d’estar firmats manualment pel
titular o titulars dels comptes contra el que es realitzarà el
cobrament.

27
Tipologia dels xecs
• Xec creuat o barrat: quan a l’anvers hi ha dues línies
diagonals paral·leles. El creuament permet seguir la pista del
seu cobrament, ja que si el beneficiari no és client del banc
emissor del xec, no podrà cobrar-lo en efectiu, sino a través
d’ingrés al compte bancari que indiqui.
• Xec conformat: en el moment de la seva emissió, l’entitat
bancària en la que està obert el compte corrent contra el que
s’efectuarà el xec certifica que existeixen fons suficients per
fer-lo efectiu. El banc estampa en el revers un segell indicant
la quantitat i data límit del cobrament del xec. S’utilitza per
imports elevats i que puguin haver problemes per
inexistència de fondos suficients.
• Xec continu: venen impresos en paper continu, són útils per
empreses que tenen que emetre un nombre elevat de xecs.

28
• Pagaré: document canviari on es recull el
compromís de pagament d’un determinat
import en una data futura al legítim tenidor.
Igual que el xec, qui emet el pagaré es
denomina lliurador o firmant, i el beneficiari
tenidor.
• La diferència amb el xec, és la data en que
es farà efectiu el seu cobrament.

29
Operació comercial pagada amb pagaré
VENEDOR
(TENIDOR)
COMPRADOR
(LLIURADOR)
BANC LLIURAT
(BANC DEL
FIRMANT)
VENDA/ENTREGA BÉNS
EMISSIÓ DEL PAGARÉ
ENTREGA EFECTIU
ENTREGA EL PAGARÉ
PEL COBRAMENT EN
LA DATA DE VENCIMENT
DISPOSA D’UN COMPTE
CORRENT EN EL BANC
LLIURAT

31
• Els terminis de venciment del pagaré
poden ser:
– A data fixa: es defineix una data concreta per
la presentació al pagament del pagaré.
– A termini comptat desde la data d’emissió:
es defineix un periode desde la data d’emissió.
– A la vista: venç en el moment de la seva
presentació al pagament.

32
Tipologia dels pagarés
• Nominatius: s’identifica la persona beneficiària
del cobrament del pagaré.
• Nominatius a l’ordre: s’identifica a una persona
com a titular del dret de cobrament que podrà
transmetre’l a un tercer.
• Nominatius no a l’ordre: amb aquesta fòrmula
el lliurador expressa la prohibició de que el títol
sigui transmisible a un altre beneficiari.

33
• Lletra de canvi: és un document mercantil pel qual una
persona/empresa, lliurador, ordena a un altre, lliurat, el
pagament d’una determinada quantitat de diners, a una
data determinada.
• A diferència del xec o pagaré, la lletra de canvi és un
document canviari emès per la entitat titular del dret de
cobrament (venedor), el xec i el pagaré són emesos pel
deutor (comprador).
• El lliurat ha d’acceptar la lletra firmant-la per assumir la
obligació de pagar l’import de la lletra al que la tingui en el
seu poder quan arribi el venciment.
• S’adquireixen als estancs, són documents timbrats oficials
i el preu depèn de la quantia de la transacció.

34
Funcionament de la lletra de canvi
VENEDOR
(TENIDOR)
COMPRADOR
(LLIURADOR)
VENDA DE BÉNS
EMISSIÓ DE LA LLETRA
FIRMA LA LLETRA DE CANVI
PAGA AL VENCIMENT

35
Anvers de la lletra de canvi

36
Revers de la lletra de canvi

37
• L’endós: operació en la qual es transmet, a un beneficiari
diferent al inicialment identificat en la relació comercial, el
dret de cobrament implícit en el document canviari.
• Els documents canviaris són transmissibles entre
diferents beneficiaris a través de l’endós (excepte pagarés
i lletres de canvi emeses amb la clàusula “ no a l’ordre”).
• Poden ser objecte de un nombre indeterminat d’endosos
fins la data de venciment de l’efecte.
• L’informació relativa a l’endós es recull a la part posterior
de la lletra o pagaré, indicant almenys nom i cognoms del
nou beneficiari i la firma del legítim tenidor que realitza
l’endós.

38
Exemple d’endós
• L’empresa A ha venut un contenidor de productes
d’alimentació a l’empresa B el dia 20 de gener de 2009
per valor de 10.000€ i ha acordat el cobrament ajornat de
l’operació.
• L’empresa B per fer efectiu el pagament ajornat, emet un
pagaré a data fixa de 20 de febrer de 2009 a favor de
l’empresa A.
• Al mateix temps, l’empresa A té que pagar un deute de
15.000€ en un mes a una tercera empresa C. Per afrontar
el pagament A endosa el seu pagaré a C i la resta ho
pagarà en efectiu.
• D’aquesta manera l’empresa C serà la beneficiària del
pagaré i el cobrarà presentant-lo al banc lliurat un cop
arribat el venciment.

39
Exemple d’endós
EMPRESA A
(TENIDOR)
EMPRESA B
(LLIURADOR)
BANC LLIURAT
(BANC DEL
FIRMANT)
VENDA/ENTREGA BÉNS
EMISSIÓ DEL PAGARÉ
EMPRESA C
(BENEFICIARI)
PRESENTA AL COBRAMENT
EL PAGARE EL 20-02-09
ENTREGA D’EFECTIU
AL VENCIMENT
ENDOSA EL
PAGARÉ
+ EFECTIU
ENDÓS
OPERACIÓ

40
• Descompte comercial: presentar els documents
a una entitat financera abans del venciment amb
el fi d’obtenir líquid.
• Aquesta operació suposa una font de financiació
per l’empresa, ja que obté uns diners
“garantitzats” per l’entrega del document canviari.
• Pels serveis de descompte ens cobraràn uns
interessos que es calculen en funció dels dies
que s’adelanta el cobrament i el risc de l’empresa
emissora del document.

41
• Aval: incloure en els documents canviaris una
declaració amb finalitat de garantitzar el
pagament.
• L’avalista assumeix junt amb el lliurat (obligat
principal) la responsabilitat del pagament del
document canviari.
• Només és necessari incloure a la part posterior
de l’efecte comercial el nom i cognoms i firma de
l’avalista.

42
Altres medis de cobrament i pagament
• Transferència bancària: mode de transferir diners d’un
compte a un altre sense treure físicament els diners del
compte.
• Serà necessari conèixer les dades del compte corrent de
20 dígits del compte on es realitza l’ingrés i el seu titular.
• Per facilitar els pagaments entre bancs s’utilitzen codis
d’identificació bancària nacionals i internacionals.
• Codi SWIFT: pot tenir una longitud entre 8 i 11 caràcters:
– 4 caràcters: codi banc.
– 2 caràcters: codi ISO del país.
– 2 caràcters: localitat
– 3 caràcters: sucursal

43
• Si un codi SWIFT té 8 caràcters, apareixen el codi del
banc, país i localitat, i la transferència serà rebuda per
l’oficina principal de la localitat.
• Si el codi te 11 caràcters, apareixen tots els camps
especificats anteriorment i la transferència arribarà a una
oficina en concret.
• Ex: BBVAESMM
• Codi IBAN: es defineix segons:
– 2 caràcters: codi del país seguint el format ISO.
– 2 carácters: dígit de control.
– Número de compte.
– Ex: ES5901821037420201540XXX

44
• Paypal: és un sistema de pagament alternatiu al
tradicional en paper. El nom es deu a l’empresa
que l’ha desenvolupat, Paypal, la seva activitat
consiteix en processar peticions de
cobrament/pagament en comerç electrònic.
• Per poder utilitzar aquest sistema és requisit
donar-se d’alta com usuari a la web,
www.paypal.com, així com donar un compte
corrent i una tarjeta de crèdit associada a l’usuari
a més de la moneda en que s’operarà.

45
• Rebut bancari: document emès per l’empresa prestadora
de serveis que és cedit a una entitat financera perquè
aquesta gestioni el cobrament i fagi efectiu el pagament
contra el compte indicat pel client.
• Gir postal: és un servei de pagament remès pel servei de
correus, telègrafs o empresa especialitzada a qualsevol
part del món.
• Ex: Western Union
• Correus (www.correos.es) permet la opció de fer girs
nacionals de manera telemàtica i la opció d’efectuar girs
immediats i girs internacionals.

46
• Targetes de crèdit/dèbit: la diferència entre ambdues és que
els pagaments realitzats amb tarjeta de crèdit estan financiats
per l’entitat financera que ha expedit la targeta, ja que no es
carreguen en compte fins el mes següent, independentment
del saldo del compte. Els pagaments amb targeta de dèbit es
realitzen contra el disponible en aquell moment del compte.
• Per el pagament amb targeta de crèdit es pot solicitar:
– Titular de la tarjeta de crèdit: nom i cognoms.
– Número de la tarjeta: 16 dígits.
– Data de venciment: mes (2 dígits)/ any (2 dígits).
– Codi de seguretat: tres últims dígits localitzats a l’anvers del
plàstic.
S’han dissenyat un nou tipus de targetes basades en EMV
(Europay Mastercard Visa) que incorpora un microxip per
l’autentificació dels pagaments amb targetes de crèdit o
dèbit.

47
• Confirming i factoring: empreses que tenen un volum
important de clients i proveïdors i la seva gestió comporta
una forta inversió de personal, poden externalitzar
aquesta gestió a través d’aquests serveis.
• Confirming: servei prestat per les entitats bancàries que
consisteix en que una empresa (emissor del confirming)
cedeix a l’entitat bancària (gestor) la gestió de les
factures pendents de pagament a proveïdors
(beneficiaris del confirming). El banc s’encarregarà de
realitzar els pagaments a canvi del cobrament d’una
comissió.
• Perquè sigui rentable la contractació del confirming és
important comptar amb un volum elevat de pagaments de
caràcter periòdic i volum de diversitat de proveïdors.

48
Funcionament del Confirming
EMPRESA A
ENTITAT FINANCERA
(GESTOR)
CONTRACTACIÓ DEL CONFIRMING:
Cessió de la gestió de pagament
A proveïdors
PROVEÏDOR 1 PROVEÏDOR 2 PROVEÏDOR 3 PROVEÏDOR N
EXECUCIÓ DELS PAGAMENTS A
PROVEÏDORS A VENCIMENT

49
• Factoring: servei prestat per empreses especialitzades a
través de la qual una empresa cedeix a la companyia de
factoring la gestió del cobrament de les seves factures
pendents de clients.
• Externalitza la gestió del cobrament dels seus clients, que
a canvi d’una comissió s’encarregui de realitzar els
cobraments dels clients de l’empresa contractant.
• Solen ser companyies vinculades a les principals entitats
financeres espanyoles com pot ser, BBVA Factoring, EFC,
S.A.; Banesto Factoring, S.A., EFC; o Barclays Factoring,
S.A., EFC. Estan integrades a l’Associació Espanyola de
Factoring (www.factoringasociacion.com).

50
Funcionament del Factoring
EMPRESA A
EMPRESA DE FACTORING
CONTRACTACIÓ DEL FACTORING:
Cessió de la gestió de cobrament
A clients.
CLIENT 1 CLIENT 2 CLIENT 3 CLIENT N
GESTIONA ELS COBRAMENTS DE CLIENTS
A VENCIMENT

51
Eines de seguiment de cobraments i
pagaments
• Taula de seguiment de clients
• Taula de seguiment de proveïdors
• Calendari de cobraments
• Calendari de pagaments

52
Taula de seguiment de clients
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Comentari
s
Cobrat
S/N
Sumes
diàries
Total Fra
Quota
IVA
Base
imp.
Data
cobram.
Forma
cobrament
Nom del
client
SEGUIMENT DE CLIENTS

53
Taula de seguiment de proveïdors
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Comentaris
Pagat S/N
Sumes diàries
Total Fra
Quota Iva
Base imp.
Data pagam.
Forma pagament
Nom del client
SEGUIMENT DE PROVEÏDORS

54
Exemple pràctic 1
• Ens trobem a final del mes de febrer de 2009 i
volem saber, amb la informació que disposem a
dia d’avui (25-02-09), quins cobraments vencen
pel mes de març de 2009.
• Disposem de la següent informació:
• Client 1: 05-03-09; 4.300€; transferència
• Client 2: 04-02-09; 6.300€; xec
• Client 3: 05-03-09; 4.393€; pagaré
• Client 4: 05-03-09; 4.970€; xec

55
Exemple pràctic 1
• Client 6: 05-03-09; 4.230€; xec
• Client 8: 10-01-09; 8.900€; pagaré
• Client 9: 21-03-09; 12.000€; lletra de canvi
• Client 10: 11-02-09; 4.000€; xec
• Client 11: 13-03-09; 7.790€; pagaré
• Client 12: 05-04-09; 600€; transferència
• Client 13: 19-02-09; 1.100€; xec; fins que no es finalitzi
el servei, no paga la factura
• Client 14: 05-04-09; 5.000€; pagaré

56
Exemple pràctic 1
• ES DEMANA:
• Elaborar la fitxa de seguiment de clients.
• Elaborar el calendari de cobraments de
clients pel mes de març de 2009.

57
Exemple pràctic 2
• Ens trobem a final del mes de febrer de 2009 i
volem saber, amb la informació que disposem a
dia d’avui (25-02-09), quins pagaments vencen pel
mes de març de 2009.
• Disposem de la següent informació:
• Proveïdor 1: 16-03-09; 1.800€; efecte a pagar
• Proveïdor 2: 28-02-09; 2.500€; transferència
• Proveïdor 3: 18-03-09; 1.786€; pagaré

58
Exemple pràctic 2
• Proveïdor 5: 18-03-09; 7.500€; xec
• Proveïdor 6: 11-03-09; 3.480€; transferència; provisió de
fons pagada l’1-2-09 per import de 1.000€
• Proveïdor 7: 17-03-09; 800€; pagaré
• Proveïdor 8: 23-03-09; 11.500€; xec
• Proveïdor 10: 05-03-09; 1.000€; xec
• Proveïdor 11: 23-03-09; 7.800€; transferència
• Proveïdor 12: 16-03-09; 1.900€; pagaré
• Proveïdor 14: 16-03-09; 6.000€; xec

59
Exemple pràctic 2
• ES DEMANA:
• Elaborar la fitxa de seguiment de
proveïdors.
• Elaborar el calendari de pagaments de
proveïdors pel mes de març de 2009.

60
L’impost sobre el valor afegit
• L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que
recau sobre el consum y grava les entregues de
béns i prestacions de serveis efectuades pels
empresaris i professionals, les adquisicions
intracomunitàries i les importacions de béns.
• El tipus de gravamen general és del 16%, hi ha
tipus més reduïts, per ex. Estan subjectes al 7%
les activitats d’hosteleria i al 4% els productes
d’alimentació bàsica y medicaments.
• També existeixen activitats exemptes d’IVA, com
és el cas de l’ensenyament.

61
• En les activitats subjectes, l’impost està present
tant en les compres com en les vendes
realitzades per l’empresa.
• En el cas de les vendes, l’empresa cobra l’IVA
com import adicional al preu definit en una factura
emesa. Aquest IVA rep el nom de transferit,
aquest serà ingressat a Hisenda.
• Al mateix temps, l’empresa en les seves compres
suporta un sobrepreu a causa del pagament de
l’IVA recollit en la factura entregada. Aquest IVA
rep el nom d’IVA suportat.

62
Calendari fiscal de l’IVA
Gen Feb Març Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Gen
1T:1-20 abril 2T:1-20 juliol 3T:1-20 octubre 4T:1-30 gener
Resum anual

63
• Les declaracions d’IVA han de fer-se
trimestralment; mensualment per Grans
Empreses o aquelles que estiguin en el Registre
d’Exportadors i altres Operadors Econòmics.
• Per les declaracions trimestrals s’usa el model
303 i el model 390 pel resum anual.
• Cada trimestre s’han de sumar les quotes de l’IVA
transferit i de l’IVA suportat i per diferència
bs’obté el resultat de l’IVA a presentar en els
formularis corresponents.

64
Esquema IVA
IVA TRANSFERIT (COBRAT EN VENDES) – IVA SUPORTAT (PAGAT EN COMPRES) = RESULTAT
RESULTAT POSITIU RESULTAT NEGATIU
INGRÉS A HISENDA A
TRAVÉS BANC
COMPENSACIÓ DE LES
SEGÜENTS DECLARACIONS/
DEVOLUCIÓ FINAL DE EXERCICI

65
Resultat de la declaració
• Si el resultat és positiu, s’ingressa a l’entitat
financera o es domicilia el pagament.
• Si és negatiu, es compensa en declaracions
trimestrals següents.
• Únicament si al final de l’exercici, en la última
declaració presentada, el resultat és negatiu, es
pot optar per sol·licitar la devolució o bé
compensar el saldo negatiu en les liquidacions de
l’exercici següent.

66
Régim General IVA
• Existeix el Règim General i diversos Règims Especials
(simplificat, agricultura, ramaderia i pesca, especial de béns
usats..). El Règim General es d’aplicació quan no procedeixi a
aplicar cap dels especials, es renunciï a ell o es quedi exclòs.
• Portar l’IVA suposa les següents obligacions formals:
– Expedir i entregar factura completa als clients i conservar la
còpia. En determinades operacions, en vendes al menor,
podrà emitir-se un tiquet quan l’import no superi els 3.000€
(IVA inclòs).
– Exigir factura dels proveïdors i conservar-la per poder
deduïr l’IVA suportat.
– Portar llibres de registre: factures emeses, factures
rebudes, béns d’inversió i determinades operacions
intracomunitàries.

67
La depreciació de l’immobilitzat
• És la pèrdua de valor conseqüència del pas del temps, de
l’ús de l’element o de l’aparició en el mercat de béns de
tecnologia més avançada que poden substituir l’anterior
(obsolescència).
• L’amortització té dos objectius:
– Reconèixer que la majoria de béns de l’immobilitzat es
gasten i reduir el resultat de l’exercici amb aquest
desgast.
– Constituir un fons que permetrà canviar els béns
d’immobilitzat quan estiguin totalment amortitzats; és a
dir, a final de la seva vida útil.
• Es produirà una pèrdua de valor per deteriorament d’un
element d’immobilitzat quan el seu valor comptable superi
el seu import recuperable.

68
Mètodes d’Amortització
• Els actius que s’amortitzen són:
Elements de l’immobilitzat material amb excepció de
(210) Terrenys i béns naturals.
Elements de l’immobilitzat intangible. Per exemple les
patents.
Elements de les inversions immobiliàries.
– Mètodes d’amortització comptable
Els mètodes més utilitzats d’amortització comptable
són bàsicament dos:
• Amortització constant o lineal: Aquí la quota
d’amortització es calcula en funció del temps i no del
seu ús.

69
• Amortització constant o lineal: Aquí la quota
d’amortització es calcula en funció del temps i no del seu
ús.
• El càlcul de la quota es fa de la següent manera:
– Quota d’amortització = (Preu d’adquisició – Valor residual) /
durada a l’empresa.
• Exemple d’amortització càlcul de la quota
d’amortització
• Hem comprat una màquina que ens ha costat 7.000 € i
creiem que la seva durada a l’empresa serà
• de 10 anys i que passat aquest termini en podrem obtenir
un valor residual de 2.000 €.
• La quota d’amortització serà: (7.000 – 2.000)/10 = 500 €

70
• El mètode d’amortització variable: el mètode decreixent
també rep el nom de decreixent a tant per cent fix.
• El mètode aplica cada any el mateix percentatge, però en
comptes de fer-ho sobre la base amortitzable, ho fa sobre
el valor pendent d’amortitzar. Això vol dir que sempre hi
haurà un valor residual.
• Exemple de càlcul de l’amortització variable
• Una empresa ha comprat un element de transport per un
valor de 3.000 € i decideix amortitzar-lo en 5 anys. Al 20
% cada any. El sistema d’amortització que utilitza és el
degressiu a tant per cent fix.

71
• Quota amortització any 1 = 3.000 × 20 % = 600 €
• Quota amortització any 2 = (3.000 – 600) × 20 % = 480 €
• Quota amortització any 3 = (3.000 – (600 + 480)) × 20 %
= 384 €
• Quota amortització any 4 = (3.000 – (600 + 480 + 384)) ×
20 % = 303,2 €
• Quota amortització any 5 = (3.000 – (600 + 480 + 384 +
303,2)) 20 % = 246,56 €
• Total amortitzat = 600 + 480 + 384 + 303,2 + 246,56 =
2.013,76 €
• Valor residual = 3.000 – 2.013,76 = 986,24 €

72
Exercici 1
• Tenim aplicacions informàtiques per valor de
15.000 €, mobiliari per valor de 29.000€, terrenys
per valor de 40.000€ i maquinària per 55.000€.
l'amortització de l'immobilitzat immaterial és del
17% i la del material del 10%.
• Calcular la quota d’amortització anual
corresponent a cada element d’immobilitzat:
– Mètode lineal
– Mètode decreixent a tant fix

73
Exercici 2
• L'empresa té els següents elements d'immobilitzat:
Maquinària: 150.000
Elements de transport: 100.000
Equips processos informació: 15.000
Propietat industrial: 10.000
Aplicacions informàtiques: 8.000
• Calcular les quotes d'amortització al final de l'exercici sabent que:
És el tercer any de funcionament de l'empresa.
• La maquinària s'amortitza linealment el 10% anual.
Els elements de transport i els equips d'informació s'amortitzen
s'amortitzen linealment, vida útil 5 anys, es van adquirir al principi.
Les aplicacions informàtiques i la propietat industrial s'amortitzen en
10 anys.

�ݺ�ߣ

TRESORERIA A L'EMPRESA.pptx

Recommended

More Related Content

Similar to TRESORERIA A L'EMPRESA.pptx (20)

TRESORERIA A L'EMPRESA.pptx