Privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a Barcelona
Download as PPTX, PDF0 likes1,712 views
Informe sobre la privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a Barcelona presentat en roda de premsa el 4 de març de 2016.
More Related Content
What's hot (6)
Viewers also liked (20)
Similar to Privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a Barcelona (20)
More from Ajuntament de Barcelona (20)
Privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a Barcelona
- 1. 4 de març 2016 Privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a Barcelona 1 Ajuntament de Barcelona Comissionat de Salut
- 2. Introducció • Aquest document sintetitza dos informes encarregats per la Comissionada de Salut • El primer es basa en entrevistes semiestructurades a actors del sector per conèixer els factors i mecanismes que han afavorit la mercantilització de la sanitat pública catalana • El segon analitza l’estat i evolució de les contractacions en l’atenció sanitària pública a Barcelona des de 2009 a 2014 • Aquesta presentació inclou també dades de contractació facilitades pel Consorci Sanitari de BCN en els últims dies • Finalment, es planteja un primer conjunt de propostes polítiques per revertir les tendències més preocupants 2
- 3. El model sanitari català: història i context • La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) regularitza i promou la multiplicitat i heterogeneïtat de proveïdors, un tret característic del sistema sanitari català • L’elevat volum de despesa sanitària pública que es destina a concerts amb centres privats és una anomalia en el context de l’Estat espanyol: 3 Adaptat de Bacigalupe et al. Gaceta Sanitaria 2016. Font: Portal Estadístico del Sistema Nacional de Salud. Dades 2013
- 4. Alguns mecanismes de privatització i mercantilització de la sanitat 4 En les entrevistes, els observadors privilegiats destaquen: a) Externalitzacions i subcontractacions de serveis (serveis generals o productes intermedis) b) Gestió de les llistes d’espera (tancar llits al sistema públic i concertar activitat a centres privats) c) Aprovació de legislació que afavoreix el dret privat (LOSC i reformes, estatuts de consorcis públics que preveuen entrada de privats) d) Opacitat i falta de control i de rendiment de comptes (adjudicació de la rehabilitació extrahospitalària,...) e) Infrafinançament que aboca els centres públics a l’endeutament, provisió d’atenció privada (Barnaclínic), rescats financers (CRC Mar) f) Consens polític dels grans partits i construcció d’un discurs al voltant de l’“eficiència i excel·lència del model català”
- 5. 5 Anàlisi de les contractacions del CatSalut a la ciutat de Barcelona
- 6. Mapa del sistema sanitari català basat en la propietat jurídica Departament de Salut Institut Català de la Salut (ICS) Entitats del sector públic (ESP) Empreses públiques Entitats de dret públic Societats Mercantils Consorcis públics i Fundacions del sector públic Entitats privades sense ànim de lucre Entitats privades amb ànim de lucre CatSalut Institucions no- SISCAT FINANÇAMENT Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) CONCERTACIÓ PÚBLIC PRIVAT Titularitat Model de gestió
- 7. 7 Evolució de la contractació per línia assistencial (2009-2015) -3% -21% +7% +2% Hi ha un clar predomini de l’atenció hospitalària sobre les altres línies. En els darrers anys, l’atenció primària ha patit la major retallada de recursos.
- 8. 8 4,5% 55,4% 47,5% Contractació en les principals línies assistencials per tipus de proveïdor
- 9. Atenció hospitalària: proveïdors i pes
- 10. Evolució percentual 2009 – 2014 ICS -8,5% Altres entitats públiques (ESP) -13,3% Entitats privades sense ànim de lucre -13,2% Empreses privades amb ànim de lucre 25,5% Elaboració pròpia. Dades de la Central de Resultats. Pressupost en termes reals. Ajustat amb l’IPC de Serveis Hospitalaris de l’INE. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Milionsd'euros Pressupost amb el CatSalut 2009-2014 Institut Català de la Salut Entitats del sector públic Entitats privades sense ànim de lucre Entitats privades amb ànim de lucre Atenció hospitalària: evolució per grups En aquest període, només les empreses privades amb ànim de lucre han vist incrementat el pressupost contractat, en un context de retallades al sistema hospitalari públic.
- 11. Atenció primària: proveïdors i pes Equips d'atenció primària Import contracte 2015 Institut Català de la Salut 50 73,5% 152.554.806 73,1% ICS 50 Empreses públiques i consorcis 10 14,7% 33.482.274 16,0% PAMEM 4 Consorci Atenció Primària Salut Eixample 3 Consorci Sanitari Integral 2 CSC Vitae SA 1 Entitats privades amb ànim de lucre 8 11,8% 22.574.386 10,8% EBA Vallcarca SLP 2 EAP Dreta de l'Eixample SLP 2 EAP Sarrià SLP 1 Vallplasa Atenció Primària SLP 1 EAP Sardenya SLP 1 EAP Poble Sec 1 Total Barcelona 68 208.611.466
- 12. Salut mental i addiccions: proveïdors i pes Import contracte 2015 Altres entitats de sector públic 21.897.924 24,45% Hospital del Mar Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Entitats privades sense ànim de lucre 49.576.509 55,36% Fund.Hosp.S.Pere Claver Hosp. Mare de Déu de la Mercè Ass Centre Higiene Mental Les Corts Parc Sanitari Sant Joan de Déu ASPACE Hospital de Sant Rafael Ass Benestar i Desenvolupament Fundacio Vidal i Barraquer Associació Salut Mental Fundació Privada JOIA Fund. Eulàlia Torres de Beà Associació Tres Turons AREP Fund.Nou Barris Salut Mental ARAPDIS Benito Menni Àmbit Prevenció L'Alba CJAS AIS Pro- Juventud CDIJ Carrilet Entitats privades amb ànim de lucre 18.071.491 20,18% Centre Psicoteràpia Barcelona S.A Fund. Sociosanitària de BCN (Hestia SL) Genus SL INPROSS SL CDIJ Guru Total Barcelona 89.545.924 Aquest àmbit es caracteritza per una multiplicitat de proveïdors prestadors de serveis i pel predomini del sector privat no lucratiu
- 13. Atenció sociosanitària: proveïdors i pes Recursos d'internament Llarga estada Llarga estada Mitja estada Convalescència Cures pal·liatives Mitja estada polivalent Subaguts Subaguts Recursos alternatius a l'internament Ambulatòria Hospital de dia Domiciliària PADES Hospitalització UFISS Aquest àmbit es caracteritza per una multiplicitat de proveïdors prestadors de serveis i pel predomini del sector privat amb ànim de lucre Tipologia de serveis
- 14. Altres línies assistencials • Altres línies com l’atenció a l’insuficiència renal (35 milions), el transport sanitari no urgent (21 milions) o l’oxigenoteràpia (7 milions) les proveeixen al 100% entitats privades amb ànim de lucre. • Del pressupost de rehabilitació (15 milions), el 55% es contracta a entitats privades amb ànim de lucre, que predominen especialment en la rehabilitació domiciliària i ambulatòria. El concurs per la provisió d’aquest servei està ara judicialitzat després de detectar-se múltiples irregularitats.
- 15. Anàlisi de les contractacions. Conclusions • El pressupost per a atenció hospitalària és el majoritari, i el seu pes ha augmentat en detriment de l’atenció primària. • Hi ha una gran fragmentació de proveïdors i complexitat de fórmules de titularitat i gestió. • Més de 200 milions d’euros, és a dir, el 10% del pressupost públic d’assistència sanitària es contracta a societats mercantils de propietat privada: des del 4% en atenció hospitalària fins al 48% en atenció sociosanitària o el 100% en transport sanitari no urgent. • Allà on s’ha pogut estudiar, aquesta proporció ha augmentat en els darrers anys. 15
- 16. Línies estratègiques d’intervenció 16 • La privatització i mercantilització de la sanitat pública ens preocupen. No acceptem que es reparteixin beneficis a accionistes a partir de la prestació d’assistència sanitària amb diners públics. • Estem treballant per reforçar la presència pública en la provisió de serveis, així com la transparència dels consorcis públics. • Cal avançar perquè les entitats privades que operin en el sistema públic de salut ho facin sota criteris d’economia social. • Estem treballant per reforçar els serveis més propers a la població com l’atenció primària, l’atenció a la salut mental i sociosanitària. • Cal millorar la qualitat assistencial i les condicions de treball a tots els nivells per tenir uns serveis sanitaris generadors de salut.