More Related Content
Similar to Quin món tan perdut! (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe científic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe científic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Quin món tan perdut!
- 1. Moments memorables de Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet.
- 3. La mare d’en Xico es va vestir de reina, es va posar esclops i amb papers lluents va fer veure als seus fills que era un rei mag.
- 4. “És la mama...” -va dir en Vicenç, el germà d’en Xico.
- 5. Mossèn Salvador, malanomenat mossèn Sabata o el Gamarús de Rocacorba, fou l’últim rector resident del santuari de Rocacorba: “Em diuen mossèn Sabata però sóc jo qui es menja la xocolata. A ells, ja els va just un plat de farro. La padrina d’en Tonet, la Maria Badosa, ben devota, el rebia a can Gifre amb els braços oberts.
- 6. En Peret de can Sagnari es va carregar l’apersonat Daniel Hausman, fill d’un metge alemany, i el passà a França.
- 7. La Marieta de can Sagnari, experta llevadora, amb la seva neta, la Mercè. Quan la mainada de Rouregrós li preguntava d’on venien els nens ella responia sempre: “De la Rocalta!”, una pedra que es trobava vora el camí que pujava cap a Sant Nicolau.
- 8. Mossèn Esteve Espunya, rector de Porqueres, es va disputar les perdius amb els de cal Ferrer de Porqueres. Fou el primer capellà assassinat a la comarca l’any 1936.
- 9. Mossèn Bartomeu Vicens, rector de Falgons, assassinat l’any 1936. Se li atribueixen aquestes paraules: “El bon rector sempre ha d’estar al peu del canó”.
- 10. En Benet de Bertrà, afusellat l’any 1939, va tenir l’oportunitat d’emboscar-se i marxar cap a França. No ho va fer.
- 11. En Pere de les Hermanites, passava a captar i a can Cargol li donaven sempre ous per l’asil. Havia estat mosso de ca l’Estany. A can Cargol solia dir: “Les gallines són com una font, avui en fan i demà hi tornen”.
- 12. En Pericus “Paupadones” i l’Esteve de Bastarra. El crit de guerra de l’Esteve quan entrava a l’hostal de cal Sabater: “Jaüc!”
- 13. “I tu tan petit baixaràs felipes? -Ho intentaré... –va dir en Baldirot”.
- 16. “Agafeu una carta –va dir mossèn Pius a uns estudiants del Collell a Sant Patllari- al meu despatx la trobareu”.
- 18. En Xico amb la colla d’anar a caçar el senglar.
- 19. Can Sagnari
- 20. En Rafel i en Joan de can Cargol es van emboscar. En Joan era el “mosso gros” de can Magí, la casa a on en Xico Coll treballava de mosso.
- 21. “De la por no en faràs mai cap àpat!” (Quim de les Ermites).
- 22. En Ciset Cargol, pare d’una nombrosa família, va ajudar els emboscats. Li deien “la vella”, en referència a l’ocell femella que té cura de la nierada.
- 23. La Maria Coll, experta ratafiaire: “Voleu que m’emporti el secret a la tomba? –va contestar a un comerciant que li retreia el fet que expliqués a tothom el secret de fer ratafia.
- 24. “Si vols et mataré totes les rates ” –va dir en Quim dels Truis a en Sitjar, sortint de missa de Falgons.
- 25. En Xico, l’Anna i l’Esteve.
- 26. En Tonet, l’Enriqueta i la Maria.
- 27. En Tonet i l’Esteve escolten llegendes i contalles.
- 28. “Travessàvem l’estany a cavall d’un soc”. (Xico Coll)
- 29. “Menjo ara per dinar només una poma o una taronja...” (Tonet Riera)
- 31. Temps de segar i batre
- 32. “A l’era de can Gifre, l’avi de can Talaia va dir: “Ja ha vingut el follet!” en veure les trenes de les crineres de les eugues.
- 33. “Antes contàvem històries a tot arreu...”. (Xico Coll).