ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Moments memorables de Quin món tan perdut!
Històries d’en Xico i d’en Tonet.
Quin món tan perdut!
La mare d’en Xico es va vestir de reina, es va posar
esclops i amb papers lluents va fer veure als seus fills
que era un rei mag.
“És la mama...” -va dir en Vicenç, el germà
d’en Xico.
Mossèn Salvador, malanomenat mossèn Sabata o el
Gamarús de Rocacorba, fou l’últim rector resident del santuari
de Rocacorba: “Em diuen mossèn Sabata però sóc jo qui es
menja la xocolata. A ells, ja els va just un plat de farro. La
padrina d’en Tonet, la Maria Badosa, ben devota, el rebia a can
Gifre amb els braços oberts.
En Peret de can Sagnari es va
carregar l’apersonat Daniel Hausman,
fill d’un metge alemany, i el passà a
França.
La Marieta de can Sagnari, experta llevadora,
amb la seva neta, la Mercè. Quan la mainada de
Rouregrós li preguntava d’on venien els nens
ella responia sempre: “De la Rocalta!”, una
pedra que es trobava vora el camí que pujava
cap a Sant Nicolau.
Mossèn Esteve Espunya, rector de Porqueres, es va
disputar les perdius amb els de cal Ferrer de
Porqueres. Fou el primer capellà assassinat a la
comarca l’any 1936.
Mossèn Bartomeu Vicens, rector de Falgons, assassinat l’any
1936. Se li atribueixen aquestes paraules: “El bon rector
sempre ha d’estar al peu del canó”.
En Benet de Bertrà, afusellat l’any 1939,
va tenir l’oportunitat d’emboscar-se i
marxar cap a França. No ho va fer.
En Pere de les Hermanites, passava a captar i a can Cargol li
donaven sempre ous per l’asil. Havia estat mosso de ca
l’Estany. A can Cargol solia dir: “Les gallines són com una
font, avui en fan i demà hi tornen”.
En Pericus “Paupadones” i l’Esteve
de Bastarra. El crit de guerra de
l’Esteve quan entrava a l’hostal de cal
Sabater: “Jaüc!”
“I tu tan petit baixaràs felipes?
-Ho intentaré... –va dir en Baldirot”.
Quin món tan perdut!
Quin món tan perdut!
“Agafeu una carta –va dir mossèn
Pius a uns estudiants del Collell a
Sant Patllari- al meu despatx la
trobareu”.
Quin món tan perdut!
En Xico amb la colla d’anar a
caçar el senglar.
Can Sagnari
En Rafel i en Joan de can Cargol es van
emboscar. En Joan era el “mosso gros” de
can Magí, la casa a on en Xico Coll
treballava de mosso.
“De la por no en faràs mai cap àpat!”
(Quim de les Ermites).
En Ciset Cargol, pare d’una nombrosa
família, va ajudar els emboscats. Li deien “la
vella”, en referència a l’ocell femella que té
cura de la nierada.
La Maria Coll, experta ratafiaire: “Voleu que
m’emporti el secret a la tomba? –va contestar a un
comerciant que li retreia el fet que expliqués a tothom
el secret de fer ratafia.
“Si vols et mataré totes les rates ” –va dir
en Quim dels Truis a en Sitjar, sortint de
missa de Falgons.
En Xico, l’Anna i l’Esteve.
En Tonet, l’Enriqueta i la Maria.
En Tonet i l’Esteve escolten
llegendes i contalles.
“Travessàvem l’estany a cavall
d’un soc”. (Xico Coll)
“Menjo ara per dinar només una
poma o una taronja...” (Tonet Riera)
Quin món tan perdut!
Temps de segar i batre
“A l’era de can Gifre, l’avi de can Talaia va dir: “Ja ha vingut
el follet!” en veure les trenes de les crineres de les eugues.
“Antes contàvem històries a tot
arreu...”. (Xico Coll).
Quin món tan perdut!
Quin món tan perdut!

More Related Content

Similar to Quin món tan perdut! (20)

Via fora
Via foraVia fora
Via fora
joaquimverdaguer
Estructura de les rondalles
Estructura de les rondallesEstructura de les rondalles
Estructura de les rondalles
ngt1776
Comtessa presentació
Comtessa presentacióComtessa presentació
Comtessa presentació
Càndid Miró
Sant jordi neus galobardes
Sant jordi neus galobardesSant jordi neus galobardes
Sant jordi neus galobardes
acoromi2
La ruta dels minairons
La ruta dels minaironsLa ruta dels minairons
La ruta dels minairons
aulaoberta113
Un conte per nadal
Un conte per nadalUn conte per nadal
Un conte per nadal
magefra
La Vella
La VellaLa Vella
La Vella
Marta Torres
El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)
El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)
El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)
Aurora Miró Cano
LA CASTANYERA DE 4T
LA CASTANYERA DE 4T LA CASTANYERA DE 4T
LA CASTANYERA DE 4T
rosainthemoon
La-llegenda-del-cavaller-Valenti.pdf
La-llegenda-del-cavaller-Valenti.pdfLa-llegenda-del-cavaller-Valenti.pdf
La-llegenda-del-cavaller-Valenti.pdf
Gemma Boix
Comtessa1 comprimit
Comtessa1 comprimitComtessa1 comprimit
Comtessa1 comprimit
Càndid Miró
Abril, pablo
Abril, pabloAbril, pablo
Abril, pablo
CEIP Joan Veny I Clar
La fira d’en rocaguinarda
La fira d’en rocaguinardaLa fira d’en rocaguinarda
La fira d’en rocaguinarda
Escola Olost
Sant jordi 2013
Sant jordi 2013Sant jordi 2013
Sant jordi 2013
mbquesada
Lectura caputxeta
Lectura caputxetaLectura caputxeta
Lectura caputxeta
Mroura29

Recently uploaded (10)

Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptxImpacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
adasilvam
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègiesAprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
Silviatecno
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2TExhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Les Vinyes
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
Les Vinyes
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأةEl dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
JosepRamonGregoriMuo
[Projecte Catapulta] - Informe científic
[Projecte Catapulta] - Informe científic[Projecte Catapulta] - Informe científic
[Projecte Catapulta] - Informe científic
Sergi del Moral
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptxMigracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
tbennasarp
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
SuperAdmin9
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
Silviatecno
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptxImpacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
adasilvam
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègiesAprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
Silviatecno
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2TExhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T
Les Vinyes
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
[Projecte Catapulta -1A] Informe científic
Les Vinyes
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأةEl dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
El dia de la dona treballadora / خواتین کا عالمی دن /اليوم الدولي للمرأة
JosepRamonGregoriMuo
[Projecte Catapulta] - Informe científic
[Projecte Catapulta] - Informe científic[Projecte Catapulta] - Informe científic
[Projecte Catapulta] - Informe científic
Sergi del Moral
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptxMigracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climàtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
tbennasarp
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MARÇ 2025 - Informacions diverses
SuperAdmin9
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB L’ESP32 STEAMakers
Silviatecno

Quin món tan perdut!

  • 1. Moments memorables de Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet.
  • 3. La mare d’en Xico es va vestir de reina, es va posar esclops i amb papers lluents va fer veure als seus fills que era un rei mag.
  • 4. “És la mama...” -va dir en Vicenç, el germà d’en Xico.
  • 5. Mossèn Salvador, malanomenat mossèn Sabata o el Gamarús de Rocacorba, fou l’últim rector resident del santuari de Rocacorba: “Em diuen mossèn Sabata però sóc jo qui es menja la xocolata. A ells, ja els va just un plat de farro. La padrina d’en Tonet, la Maria Badosa, ben devota, el rebia a can Gifre amb els braços oberts.
  • 6. En Peret de can Sagnari es va carregar l’apersonat Daniel Hausman, fill d’un metge alemany, i el passà a França.
  • 7. La Marieta de can Sagnari, experta llevadora, amb la seva neta, la Mercè. Quan la mainada de Rouregrós li preguntava d’on venien els nens ella responia sempre: “De la Rocalta!”, una pedra que es trobava vora el camí que pujava cap a Sant Nicolau.
  • 8. Mossèn Esteve Espunya, rector de Porqueres, es va disputar les perdius amb els de cal Ferrer de Porqueres. Fou el primer capellà assassinat a la comarca l’any 1936.
  • 9. Mossèn Bartomeu Vicens, rector de Falgons, assassinat l’any 1936. Se li atribueixen aquestes paraules: “El bon rector sempre ha d’estar al peu del canó”.
  • 10. En Benet de Bertrà, afusellat l’any 1939, va tenir l’oportunitat d’emboscar-se i marxar cap a França. No ho va fer.
  • 11. En Pere de les Hermanites, passava a captar i a can Cargol li donaven sempre ous per l’asil. Havia estat mosso de ca l’Estany. A can Cargol solia dir: “Les gallines són com una font, avui en fan i demà hi tornen”.
  • 12. En Pericus “Paupadones” i l’Esteve de Bastarra. El crit de guerra de l’Esteve quan entrava a l’hostal de cal Sabater: “Jaüc!”
  • 13. “I tu tan petit baixaràs felipes? -Ho intentaré... –va dir en Baldirot”.
  • 16. “Agafeu una carta –va dir mossèn Pius a uns estudiants del Collell a Sant Patllari- al meu despatx la trobareu”.
  • 18. En Xico amb la colla d’anar a caçar el senglar.
  • 20. En Rafel i en Joan de can Cargol es van emboscar. En Joan era el “mosso gros” de can Magí, la casa a on en Xico Coll treballava de mosso.
  • 21. “De la por no en faràs mai cap àpat!” (Quim de les Ermites).
  • 22. En Ciset Cargol, pare d’una nombrosa família, va ajudar els emboscats. Li deien “la vella”, en referència a l’ocell femella que té cura de la nierada.
  • 23. La Maria Coll, experta ratafiaire: “Voleu que m’emporti el secret a la tomba? –va contestar a un comerciant que li retreia el fet que expliqués a tothom el secret de fer ratafia.
  • 24. “Si vols et mataré totes les rates ” –va dir en Quim dels Truis a en Sitjar, sortint de missa de Falgons.
  • 25. En Xico, l’Anna i l’Esteve.
  • 26. En Tonet, l’Enriqueta i la Maria.
  • 27. En Tonet i l’Esteve escolten llegendes i contalles.
  • 28. “Travessàvem l’estany a cavall d’un soc”. (Xico Coll)
  • 29. “Menjo ara per dinar només una poma o una taronja...” (Tonet Riera)
  • 31. Temps de segar i batre
  • 32. “A l’era de can Gifre, l’avi de can Talaia va dir: “Ja ha vingut el follet!” en veure les trenes de les crineres de les eugues.
  • 33. “Antes contàvem històries a tot arreu...”. (Xico Coll).