�ݺ�ߣ

S ANT V ICENT F ERRER (1350-1419) Jaume Costa

[1350-I-23] Sant Vicent Ferrer nasqué a València el 23 de gener de 1350.

Els seus pares, Guillem i Co n stança, eren oriünds de Girona. P er l’any 1335, dos germans procedents de Palamós, un anomenat Pere i l’altre Guillem Ferrer aplegaren a Dénia i allí s’establiren. Pere era propietari d’una nau i Guillem era notari, va exercir allí la professió adquirint una casa al carrer de Baix. En els molts viatges que feia Guillem a València, va conèixer a Constança Miquel i Revert en la qui es va casar i va tindre sis fills: tres homes i tres dones, Pere, el major, Vicent, (sant Vicent), Bonifaci, Constança, Inés i Francesca

Guillem Ferrer pare de S Vicent. Convent de S Domènec. © JC. València 2003

Constança Miquel (mare de S Vicent). Convent de S Domènec. © JC. València 2003

Casa natalícia al carrer del Mar. © JC. València. 2010

Sant Vicent Ferrer (Ceràmica Casa natalícia, Carrer del Mar, © JC. València, 2011)

Retaule del naixement de Sant Vicent Ferrer, de Vicente López. Casa natalícia. © JC. València, 2008

Retaule del altar es de fusta tallada, estil gòtic obra del escultor valencià Vicente Rodilla, així com també d’imatge del sant que el presideix. tallada de fusta i estil barroc. Està en actitud de predicar. Casa natal de SVF .València 2002

La trona de la casa natal és rèplica en fusta de la trona de pedra que utilitzà SVF en les seues predicacions en la catedral de València. València 2002

St Domingo Guzmán. Casa natal. València 2002

Padrins del bateig Ramón de Oblites, jurat en cap, Guillem d’Espígol i Domingo Aragonés o Pere Malet, jurats ciudatans. La madrina: Na Ramoneta d’En Carróç i Villaragut, senyora del Rebollet i de la vila de Corbera. La parròquia de sant Esteve, el rector de la qual era en Perot de Pertusa.

Pila del bateig de sant Vicent. (Església de Sant Esteve de València)

Bateig de Sant Vicent Ferrer (Pannell ceràmic, casa natal, © JC. València. 2002)

Pannell ceràmic que representa el bateig de S Vicent. © JC. Alcora. 2002

Pannell ceràmic bateix de S Vicent de Jaume de Scals. (Xixona 1913-1978). Església de Sant Esteve. © JC. València. 2005

[1350] Visita a la reina Leonor de Sicília La reina Leonor de Sicília (1325-Lleida 1375), es trobava a València des de el 25 d’agost del 1349, venia a casar-se amb el rei d’Aragó Pere IV el cerimoniós (que es casava per tercera vegada). La boda es celebrà el 17 d’agost de 1350 a València, ella tenia 24 anys. Fou mare dels reis Joan I d’Aragó i Martí l’Humà i també de Leonor de Aragó esposa de Juan I de Castella.

Gravat del palau reial, “Almunia” residència dels reis de la corona d’Aragó. València. Va permaneixer des de el s. XI al XIX i va ser residència dels reis de la Taifa musulmana i dels de la corona d’Aragó i Austries, però no dels Borbons , baix del imperi dels quals, en la primera decalada dels s.XIX, va ser derruït.

[1357] És tonsurat als 7 anys, segons costum de l'època, Fra Angelico. Frare tonsurat

Portada llibre “San Vicente Ferrer” (Adolfo Robles, OP)

(Panell ceràmic, Carrer del Mar, València)

[1359] València. Sant Vicent Ferrer xiquet curant a un altre xiquet Valencia, 1359, Don Miguel Garrigues, boticario, tenía un hijo de cinco años llamado Antonio, el que padecía de llagas ulcerosas en el cuello. Como este señor y el padre de Vicente eran amigos, le suplicó que se lo enviara para que le tocara en aquellas úlceras. Fué, pues Vicente, niño de nueve años, y tocó en el cuello al enfermito y en el mismo instante las úlceras desaparecieron. La fama de esta curación milagrosa hizo que muchos niños enfermos fuesen llevados al niño Vicente, quien los curaba a todos con sólo tocarlos.

Xiquets que representen els milacres de SVF

[1361] Obté el benefici de la capella de Santa Anna, en la parròquia de Sant Tomàs Apòstol. Església de sant Tomàs. © JC. València 2008

[1363-64]. València assetiada pels castellans. Guerra entre els dos Peres; L a guerra contra Castella, que va obligar a alçar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades –al 1363 i 1364-, l’atac castellà. En premi, Pere el Cerimoniós li va concedir a València el títol de “ dos vegades lleial”, representat per dos “L” que té el seu escut.

[1367] València. Any de novici en el convent de S. Domènec

Frecs del convent de sant Domènec. València José Vergara Ximeno (València 1726-1799). València 2003

[1368-II-6] València Després de l’any de novici, sant Vicent fa la professió. La professió de Sant Vicent Ferrer . J. Vergara . Esgl. de S. Domènec . València

�ݺ�ߣ

Sant Vicent Ferrer: Infància

Recommended

More Related Content

Similar to Sant Vicent Ferrer: Infància (20)

Sant Vicent Ferrer: Infància