More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Edat Mitjana. Feudalisme (20)
More from coloprimaria (7)
Recently uploaded (10)
Edat Mitjana. Feudalisme
- 2. La formaci坦 dels regnes cristians EL REGNE STUR: El primer nucli pol鱈tic cristi que va sorgir a la Pen鱈nsula va ser lstur, despr辿s del triomf sobre els musulmans a la batalla de Covadonga (722), on els sturs estaven dirigits pel noble visigot Pelayo. Durant el segle seg端ent, es va a terme el proc辿s colonitzador del Duero, una esp竪cie de terra de ning炭 o terra fronterera del musulmans.
- 3. NAIXEMENT DE LLE I CASTELLA: A principis del segle X el regne stur va passar a dirse regne asturleon辿s o simplement regne lleon竪s, ja que la capitalitat del regne se va traslladar de Oviedo a Lle坦. El regne va anar creixent i a les terres orientals de la conca del Duero van anar sorgint diversos comtats
- 4. EL REGNE DE PAMPLONA: A comen巽aments del segle XI el regne va aconseguir el seu apogeu. EL COMTAT DARAG: El comtat dArag坦 va sorgir a lest del regne de Pamplona a principis de segle IX. EL COMTAT DE BARCELONA: Lorigen del comtat de Barcelona el tenim al segle VIII
- 10. ELS SENYORS
- 11. VASALLATGE
- 12. Un noble de categoria inferior que demana protecci坦 a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, d坦na assist竪ncia i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicci坦 sobre la terra i la poblaci坦 del seu feu o senyoriu.
- 13. Charles d'Orleans rep l'homenatge d'un vassall. Miniatura d'un c嘆dex medieval.
- 16. T O R N E J O S
- 17. Desenvolupo d'un torneig davant la mirada de les dames.
- 18. LA LECTURA CANTIGAS DE ALFONSO X "EL SABIO"
- 19. LA CAA
- 22. EL TREBALL DE LA DAMA
- 23. EL MENJAR DELS SENYORS
- 26. Conocida como "enfermedad de reyes y reina de las enfermedades, la gota es un tipo de artritis que causa ataques repentinos, dolores severos, inflamaci坦n, enrojecimiento e hipersensibilidad en las articulaciones. Afecta las articulaciones del dedo gordo pero puede generalmente ocurrir en los pies, tobillos, rodillas, manos y mu単ecas. La gota ocurre cuando una sustancia llamada 叩cido 炭rico se acumula en el cuerpo y se forman como agujas cristales en las articulaciones.
- 32. ON VIU EL SENYOR FEUDAL?
- 33. EL CASTELL Els castells estaven emurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. Les depend竪ncies del castell se situaven al voltant dun gran pati central. A la torre de lhomenatge hi vivia el senyor i la seva familia hi rebia el cavallers i comvidats.
- 36. TORRE DE LHOMENATGE La torre de l'homenatge (o torre mestra) 辿s la torre m辿s alta del castell, mxim exponent de l'autoritat del senyor; que pot servir de resid竪ncia, d'炭ltim refugi, de torre de vigilncia o d'habitatge per la guarnici坦.
- 37. PONT LLEVADIS
- 43. CASTELL DALMANSA
- 49. Durant ledat mitjana, lEsgl辿sia es va convertir en el principal focus de difusi坦 i de conservaci坦 de la cultura, especialment grcies als monestirs. Des daquests, els monjos copistes van fer una important tasca de recopilaci坦 i de reproducci坦 de manuscrits dautors clssics escrits en llat鱈 per嘆 que sovint els arribaven per mitj dels rabs. Destaque sobretot les enquadernacions i les miniatures amb qu竪 van il揃lustrar els nous manuscrits. Els monestirs tamb辿 eren un focus devangelitzaci坦 de la gent del camp ja que ledifici solia estar envoltat de terres que eren treballades per pagesos i per serfs que estaven al servei del monestir.
- 54. ESGLESIA era on resaven diversos cops al dia.
- 56. CLAUSTRE Claustre: era un pati en el qual hi havia un jard鱈 central cobert pels costats en els que els monjos passejaven i meditaven.
- 60. SALA CAPITULAR era on es reunien els monjos
- 62. CEL.LA cada monjo posse誰a la seva pr嘆pia habitaci坦 o cel揃la.
- 63. EL TREBALL AL MONESTIR ORA ET LABORA
- 64. LORACI Els monjos resaven set vegades al dia Havien de dur un hbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
- 65. A la biblioteca es dedicaven a copiar o escriure llibres.
- 66. En els monestirs els monjos s'encarregaven de copiar a m llibres clssics, que a m辿s embellien dibuixant coloristes miniatures. Les tapes solien ser de fusta recobertes amb pell seca.
- 72. LHORT El treball manual era molt important.
- 73. LA CUINA
- 74. EL CELLER
- 75. ELS LLAURADORS
- 76. El feu era l'extensi坦 de terra que posse誰a un home lliure, per concessi坦 del senyor, a canvi de declarar-se vassall d'aquest i obligar-se a determinades crregues que es pagaven en serveis o en esp竪cies.
- 77. Els serfs Estaven lligats a la terra que trevallaven sense poder abandonar-la: quan aquesta era venuda passaven a dependre del nou propietari. Els llauradors Els llauradors devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, tamb辿 objectes de producci坦 dom竪stica (articles de fusta o peces de tela). A m辿s de la prestaci坦 d'uns tres dies de treball no remunerat, havien de fer servir el mol鱈, el forn i la premsa del senyor pagant un impost establert.
- 81. LES TASQUES AL CAMP
- 84. Pesca de lamprea en un corrent, segle XV.
- 87. Un forner amb el seu assistent. Porc a punt de ser sacrificat.
- 88. Els xiquets a lEdat Mitjana Els nens, des de ben petits ajudaven als seus pares en feines poc perilloses; recollint fruita, anar a buscar aigua a la font, anar a buscar llenya Les nenes, a m辿s, ajudaven a la mare a filar i a teixir. Tant els nens com les nenes, als 8 anys, ja podien ser pastors. Als 10 anys ja treballaven com els grans.
- 90. LES CIUTATS
- 91. A partir dels segles XI i XII les t竪cniques i les eines agr鱈coles van millorar molt. Grcies a aix嘆 les collites augmentaren i els llauradors van poder comen巽ar a intercanviar els seus productes. Apareix i es desenvolupa el comer巽. A partir del segle XI, i durant el XII, es produeix un renaixement de les ciutats (burgs), amb la creaci坦 de noves poblacions o el desenvolupament de les ja existents. Els nous habitants dels burgs constitueixen un nou estament social: la burgesia. Els habitants de les ciutats eren lliures, ja no depenien de cap senyor feudal. A les ciutats, a partir del segle XII, la vida urbana s'organitz per treballs. Els que treballaven en un mateix ofici s'arreplegaren en gremis.
- 93. Un tintorer a l'Edat Mitjana. Els artesans dun mateix ofici sagrupaven al mateix carrer. Els tallers, propietats dels mestres, tamb辿 eren el seu habitatge. Els artesans de cada ciutat sagrupaven en gremis per protegir-se de la competencia i garantir el seu bon funcionament. Els gremis presentaven les seves normes i controlaven la qualitat i el preu dels seus articles.
- 100. TORRES DE QUART
- 101. LA MURALLA MEDIEVAL
- 103. CARRER MEDIEVAL
- 104. AJUNTAMENT
- 105. PALAUS
- 110. El desenvolupament econ嘆mic i urb dels segles XII i XIII, acceler l'inter竪s per la instrucci坦: s'obren nous centres d'ensenyan巽a, es cultiven noves formes de pensament i creix considerablement el n炭mero d'estudiants. Apareix la universitat.
- 111. La Universitat de Salamanca 辿s una de les m辿s antigues d'Europa juntament amb les de Bolonya.
- 112. ESGLESIES I CATEDRALS ART ROMANIC ART GOTIC
- 113. Lestil romnic va apar竪ixer a lEuropa Occidental del segle X. Els edificis caracter鱈stics daquest estil varen ser els monestirs i les esgl辿sies. Lesgl辿sia romnica es caracteritzava pels elements seg端ents: Planta de creu llatina, 辿s a dir, dues naus creuades en qu竪 la principal era m辿s ampla i m辿s llarga Sostre en forma de volta de can坦, aconseguida per mitj darcs de mig punt. Murs massissos, baixos i amb finestres petites Contraforts que refor巽aven els murs des de lexterior
- 119. Boveda de can坦
- 121. Com que no poden obrir grans finestres a les parets, els temples t竪nen una il揃luminaci坦 escassa.
- 126. PINTURA La pintura, igual que l'escultura, estava subordinada a l'arquitectura. S'utilitzava per decorar les esgl辿sies. Tenien una finalitat didctica, servien per ensenyar al poble (majoritriament analfabet) passatges de la B鱈blia en forma esquemtica.
- 127. ART GOTIC
- 128. Elements de lart g嘆tic - roset坦 - arcs apuntats - vidrieres - arcbotants - volta de creueria -murs alts i esvelts
- 132. Volta de creueria
- 134. Arcbotant
- 135. L'arc ogival o apuntat 辿s un nou element de l'arquitectura g嘆tica.
- 136. VIDRIERES
- 141. Catedral Le坦n
- 142. Catedral Burgos
- 143. Catedral de Val竪ncia