際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
鰻禽掘掛
            PRCTICA 5
            Treball realitzat per :
                                      Cristina Bel
                                  Laura Jovan鱈
1. HBITS
                                  Neus Andr辿s
                               Anna Besalduch
2

     DINTERNET.............................................................................................pg. 4



2. REVISTA GUIX ........................................................................................................pg. 5




3. L卒S DINTERNET..................................................................................................pg. 7

           3.1. Decleg per a lalumnat


           3.2. Decleg per a les fam鱈lies




4. WEBQUEST ...........................................................................................................pg. 9




Visiteu els webs i els v鱈deos seg端ents i elaboreu un decleg per al vostre alumnat i un
altre adre巽at a les fam鱈lies sobre consells d炭s dInternet


V鱈deos:
         "Buen uso de Internet" Junta de Andaluc鱈a. <http://www.youtube.com/watch?
          v=2DWIk3M7n04>



                                                                                                                            2
3

       "El uso del Internet:      vicio     o necesidad"   <http://www.youtube.com/watch?
        v=dIicbtT6pOY>


Webs:
       e-nciclopedi@:          Internet           segura         <http://www.enciclopedia-
        sm.com/youandinternet.asp>
       Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la mquina que tot ho guarda. Privadesa i
        xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.
       Navegar          en      seguretat        del       SE        del       Tarragon竪s.
        <http://setarragones.net/navegarambseguretat/>
        <http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>
       Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>
       Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm>




                                                                                          3
4

           1. HBITS DINTERNET

Seleccioneu un grup dedat i busqueu quins s坦n els hbits de consum dInternet m辿s freq端ents
en aquesta edat.
El grup dedat que hem seleccionat ha estat de 15 a 17 anys.
Pel que fa a aquesta franja dedat, el que m辿s utilitzen de manera quotidiana a Internet s坦n els
xats i les pgines personals, per davant dels correus electr嘆nics. Els joves, veuen Internet com
una eina de comunicaci坦 amb els seus amics. Tant, que a vegades, fins i tot es salten la
legalitat: dos de deu adolescents entre 12 i 16 anys tenen pgina personal en Facebook, a
pesar de que la normativa de la red social ho prohibeix, tal i com ho exigeix lAg竪ncia de
Protecci坦 de Dades.


Aquestes s坦n algunes de les conclusions que ofereix lestudi els joves i les TICs;
Ens diu que, la plataforma m辿s utilitzada per accedir a la virtualitat segueix sent lordinador
en la immensa majoria dels casos (95,94%). Quan ho fan, els espais web m辿s visitats s坦n
pgines de tipus personal (24,5%) i els xats (21,8%), per davant dels espais de m炭sica i v鱈deo
(17,4%), el correu electr嘆nic (16,4%), les descrregues (12,8%) i els cercadors (10,8%).


Pel que fa a les pgines personals, l'estrella 辿s, amb molta difer竪ncia, el Messenger: fins a un
92% dels joves disposa d'aquest programa d'intercanvi de missatges en temps real. El 57,1%
dels adolescents posseeixen una pgina Fotolog i quasi una tercera part (29,3%) est
connectat al Facebook.


D'altra banda, un 77,97% dels enquestats obtenen m炭sica que escolten d'internet de manera
gratu誰ta i nom辿s un 1,93% paguen per aquest servei.


Des d'una perspectiva de g竪nere, els nois acostumen a connectar-se m辿s a internet des de la
consola que les noies, compren m辿s que elles a trav辿s de la xarxa i tenen m辿s tend竪ncia a
jugar online i a penjar v鱈deos al YouTube. Les noies, en canvi, solen tenir pgines personals
com Metroflog o Myspace en un percentatge m辿s elevat que els nois i acostumen tamb辿 a
connectar-se de manera m辿s freq端ent i quotidiana a pgines personals i a xat



           2. REVISTA GUIX



                                                                                              4
5

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:

       Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix N炭m.148.
        Suplement Guix 348. (CRISTINA CHECA)

-   Guix 348 feu l'activitat 1. Quin 炭s en fem, d'Internet?. Contesteu el q端estionari. Feu una
reflexi坦 personal




       Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i s坦c una eina molt potent! Guix
        N炭m.146-147. Suplement Guix 346-347.

2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Qu竪 辿s Internet? Avantatges. Feu una reflexi坦 personal

Per veure larticle de Guix Em dic internet i s坦c una eina molt potent! clic aqu鱈
Per veure el suplement de la revista Guix, clic aqu鱈


Qu竪 辿s Internet?:


s un conjunt d'ordinadors connectats entre si, que permet intercanviar informaci坦 i/o
comunicar- nos amb qualsevol persona. Per tant, 辿s molt important que qualsevol usuari
(especialment els menors) tingui en compte les premisses seg端ents:


. El m坦n virtual 辿s igual que el m坦n real.
. Darrere de la pantalla sempre hi ha alg炭.
. Qualsevol persona pot fer una pgina web (la informaci坦 no sempre 辿s fiable. No sempre
sabem a qui li donem la informaci坦).
. Internet no t辿 fronteres, ni lleis 炭niques.




                                                                                            5
6

Avantatges com a font d'informaci坦 i com a canal dinformaci坦:


- Internet 辿s una eina poderosa per facilitar i potenciar l'aprenentatge, perqu竪 posa al teu abast
una immensa varietat de recursos educatius

- La informaci坦 saconsegueix des de casa, sense mourens!

- La quantitat dinformaci坦 disponible 辿s enorme.

- No hi ha horaris.

- Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficcia.

Reflexi坦 personal

Internet 辿s una nova manera de treballar i dinformar-se sobre el m坦n. Entre les avantatges i
desavantatges dinternet vaig a enumerar les que crec que existiesen:

Com avantatges es pot aconseguir informaci坦 t竪cnica i general molt espec鱈fica sobre
qualsevol tema, hi ha enquestes, pots llegir llibres on-line sense tenir que descarregartel,
veure pel揃l鱈cules, escoltar m炭sica, pots comunicar-te en les persones a trav辿s de-mail duna
manera efica巽 i c嘆moda...


Com a desavantatges crec que hi ha un fcil acc辿s a la pornografia per part dels menors, hi ha
un empitjorament de lidioma, hi ha spam als e-mails, virus...


Tot i aix鱈, si saps on et poses i que fas a internet tot s坦n bones avantatges i una oportunitat de
fer-nos la vida m辿s fcil i c嘆moda.




                                                                                                 6
7

3. L卒S DINTERNET


3.1. Decleg per a lalumnat:




                                    A Internet t'ho pots passar molt b辿, per嘆         quan et
                                    connectis, has danar en compte:


                                        1. Sempre demana perm鱈s a un adult abans de
                                            connectar-te a Internet.


                                        2. Ensenya als teus pares a utilitzar Internet i les
                                            pgines web que visites.


   3. Quan naveguis per internet, no donis mai les teves dades personals ni fotografies a
       desconeguts (el teu nom i cognoms, la teva adre巽a, n炭mero de m嘆bil, adre巽a de correu
       electr嘆nic, nom del teu col揃legi o institut i els noms dels teus amics).


   4. Guarda en secret la teva contrasenya dacc辿s al correu i no la donis a ning炭.


   5. No donis les teves dades personals a qualsevol pgina dInternet.


   6. Esborra qualsevol correu electr嘆nic de desconeguts o d'empreses que no coneguis.


   7. Si compres productes per Internet, compra a pgines segures. Abans descriure les
       dades de la teva targeta, asseguratt: Ha dhaver una foto del producte i tamb辿 una
       icona dun candau que indica que 辿s una pgina segura.


   8. Controla la teva llista de contactes de missatgeria instantnia.


   9. Xatejar comporta els seus riscos: no coneixes la persona amb qui parles i pot ser molt
       diferent a com te la imaginaves, et pot enganyar, no et creguis tot el que et diuen al
       xat.



                                                                                           7
8

   10. Mai quedis amb alg炭 amb qui hagis parlat online i no coneguis personalment.




3. 2. Decleg per a les fam鱈lies:




                                               1.Determinar unes hores per a utilitzar
                                               lordenador a la setmana o al dia, un horari
                                               2.Saber els interessos del teu fill o de la teus
                                               filla, per a instal揃lar software a lordenador
                                               3.Activar les eines necessries per a que el
                                               infants no veigue contingut no adequat a la
       seua edat
   4. Veure internet com un mitj positiu per aconseguir informaci坦 i divertir-se
   5. Oferir la teua ajuda per a navegar
   6. Determinar entre els dos les pagines web que pot veure i prepara-les per a que linfant
       les tinga a m i no shage dexposar a trobar pagines no adequades per a ell/a
   7. Podeu instal揃lar lordenador en una habitaci坦 oberta a tota la fam鱈lia, per ex, el
       menjador.
   8. Parl amb ells dels risc dinternet, del que no 辿s aconsellable de fer i les conseq端竪ncies
       negatives que pot provocar: quedar amb alg炭, virus informtics, enganys, dades
       personals...


                                                                                                8
9

  9. Comentar-li que tot el que fa amb
     lordenador 辿s guarda en aquest
  10. Animar-lo a passar lantivirus despr竪s
     cada vegada que mirar el correu o 辿s
     descarrega alguna cosa, i de manera
     setmanal despr竪s de navegar




4. WEBQUEST:




                                               9
10




PGINA WEB




             10
11

VDEO

NO ES POT VISUALITZAR!




Qu竪 s坦n?

Els virus informtics s坦n un malware que t辿 per objecte alterar el normal funcionament de
lordinador sense el perm鱈s o el coneixement de lusuari.


Com arriben?


El funcionament d'un virus informtic 辿s conceptualment simple. S'executa un programa que
est infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus
queda resident (allotjat) en la mem嘆ria RAM de lordinador, tot i que el programa que ho
contenia hagi acabat d'executar-se.
El virus pren llavors el control dels serveis bsics del sistema operatiu, infectant, de manera
posterior, arxius executables que siguin cridats per a la seva execuci坦.
Finalment s'afegix el codi del virus al programa infectat i es grava en el disc, amb la qual cosa
el proc辿s de replicat es completa.




                                                                                                  11
12

Qu竪 fan?


Els virus, habitualment, reemplacen archius executables per altres infectats amb el c坦dic
daquest.


Com evitar-los?


Els m竪todes per a disminuir o reduir els riscos associats als virus poden ser els denominats
actius o passius.


Actius


-   Antivirus: s坦n programes que tracten de descobrir les traces que ha deixat un programari
    malici坦s, per a detectar-lo i eliminar-lo, i en alguns casos contenir o parar la
    contaminaci坦. Tracten de tenir controlat el sistema mentre funciona parant les vies
    conegudes d'infecci坦 i notificant a l'usuari de possibles incid竪ncies de seguretat.
-   Filtres de fitxers: consisteix a generar filtres de fitxers nocius si l'ordinador est connectat
    a una xarxa. Aquests filtres poden usar-se, per exemple, en el sistema de correus o usant
    t竪cniques de firewall. En general, aquest sistema proporciona una seguretat on no es
    requereix la intervenci坦 de l'usuari, pot ser molt efica巽, i permetre emprar 炭nicament
    recursos de forma m辿s selectiva.


Passius


-   Evitar introduir al teu equip mitjos d'emmagatzematge extra誰bles que consideris que
    poguessin estar infectats amb algun virus.
-   No instal揃lar programari "pirata". Evitar descarregar programari d'Internet.
-   No obrir missatges provinents d'una adre巽a electr嘆nica desconeguda.
-   No acceptar e-mails de desconeguts. Generalment, solen enviar "fotos" per la web, que
    diuen cridar-se "mifoto.jpg", tenen una 鱈cona quadrada blanca, amb una l鱈nia blava en la
    part superior. En realitat, no estem en pres竪ncia d'una foto, sin坦 d'una aplicaci坦 Windows
    (*.exe). El seu veritable nom 辿s "mifoto.jpg.exe", per嘆 la part final "*.exe" no la veiem
    perqu竪 Windows t辿 deshabilitada (per defecte) la visualitzaci坦 de les extensions



                                                                                                12
13

    registrades, 辿s per aix嘆 que solament veiem "mifoto.jpg" i no "mifoto.jpg.exe". Quan la
    intentem obrir (amb doble clic) en realitat estem executant el codi de la mateixa, que corre
    sota MS-DOS.


Quants tipus hi ha?


Existeixen diversos tipus de virus, varien segons la seva funci坦 o la manera que aquest
s'executa en la nostra computadora alterant l'activitat de la mateixa, entre els m辿s comuns
estan:


-Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas
extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.
-Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un
sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari.
-Bombes l嘆giques o de temps: s坦n programes que s'activen al produir-se un esdeveniment
determinat. La condici坦 sol ser una data (Bombes de Temps), una combinaci坦 de tecles, o
certes condicions t竪cniques (Bombes L嘆giques). Si no es produ誰x la condici坦 roman ocult a
l'usuari.
-Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de
contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar
als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s
d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta
d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans




                                                                                             13
14



DESAFIO CHAT:




Les idees principals que he extret de la simulaci坦 de xat estan reflectides en el gui坦.



BONA EDUCACI

A continuaci坦 poso la informaci坦 de les dos pgines webs que propossa visitar:




                                                                                          14
15




Les 5 normes que he redactat estan posades en el gui坦 final.




                                                               15
16




LLEGIR DOCUMENTS I VISUALITZAR UN VDEO




Les conclusions estan plasmades al gui坦 final.

CONSELL




FONT: http://www.lamalla.cat/petitamalla/eltema/article?id=96465.


                                                                    16
17




17
18




VDEO




        18
19

CONSELLS PER EVITAR REBRE SPAMS




                                  19
20




20
21


TEST




       21
22




22
23




23
24




24
25




25
26




26
27

CONFERNCIA
-Els Virus:
   o Qu竪 s坦n?
   o Com arriven?
   o Quans tipus hi ha?
   o Qu竪 fan?
   o Com evitar-los?
            o Aspectes actius
            o Aspectes passius
   o Quants tipus hi ha?
            o Troyano
            o Cuc.
            o Bombes l嘆giques o de temps.
            o Hoax.


-Conclusions els virus:

   o La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen
       totes les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que
       desconeixen, o un fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s
       previsor dels usuaris.



- LSpam:
   o Correu escombraria no desitjat.
   o Inundar internet amb moltes c嘆pies del mateix missatge.
   o Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦.
   o Tipus
   o Es poden evitar.


- Conclusions spam:
   o Hem de vigilar on escribim les nostres dades.
   o Ens poden enganyar o enviar correu no desitjat constantment.


                                                                                        27
28

o Es pot evitar desconfiant de correus.




                                          28
29




29
30




30
31

WEBQUEST: NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT


GUI : PRINCIPALS PERILLS DINTERNET




A) VIRUS


La connexi坦 a la xarxa pot fer que ens entrin VIRUS a lordinador. Busqueu:

               -      Els tres tipus principals de virus

Els tres tipus principals de virus s坦n:

-Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas
extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.
-Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un
sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari.
-Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de
contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar
als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s
d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta
d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans




               -      Instal.laci坦 i actualitzaci坦 dantivirus

L'usuari recomana la compra de qualsevol dels antivirus nacionals, per a estar protegits dels
virus fets a casa molt prol鱈fics 炭ltimament. De prefer竪ncia, aquest antivirus hauria de treballar
en conjunt amb altre antivirus estranger. Comprar antivirus pirates pot arribar a empitjorar les
coses. No t辿 sentit estalviar-se unes quantes monedes quan el que es desitja cuidar 辿s alguna
cosa tan valu坦s com el seu prdinador i la informaci坦 que guarda dintre. S




                                                                                             31
32



i b辿 pel cost d'un bon Antivirus Nacional, 辿s moderat, perqu竪 no hagi excuses per a la compra
d'un antivirus estranger, aqu鱈 els donem una llista d'antivirus gratu誰ts:

- AVG Antivirus.

- F-Secure.

- PC- Sell坦.

- Virus Catcher.

Les actualitzacions no han de posposar-se si es desitja estar mitjanament protegits, i els
antivirus apliquen t竪cniques eur鱈sticas per a anticipar-se a la infecci坦 de virus desconeguts.
Per Internet i el correu electr嘆nic circulen millons d'arxius i correus contaminats cada dia, i
les m辿s avan巽ades t竪cniques per a produir virus s坦n p炭blicament conegudes.

La freq端竪ncia amb que ha de fer-se una profunda revisi坦 antivirus dep竪n de diversos factors:

- Quantitat d'usuaris de la computadora.

- Utilitzaci坦 de disquets provinents de l'exterior.

- s d'Internet per a baixar programes.

- Nivell d'炭s del correu electr嘆nic.

- s de barreres protectores.

- Si s'observa alguna evident deterioraci坦 del funcionament de la PC.

La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen totes
les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que desconeixen, o un
fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s previsor dels usuaris.




                                                                                           32
33



B)       XATS

Els perills dels xats. Parleu dels seg端ents temes:

     -    El problema de parlar amb desconeguts:

Quan parles amb alg炭 de la xarxa que no coneixes personalment texposes a una s竪rie de
riscos importants, ja que te pot estar enganyant fent-se passar per un altre, pots estar danvat
dun situaci坦 de pederstia o terrorisme. Per tant, has danar en compte amb qui parles.

     - El problema de donar informaci坦 personal:

Donar informaci坦 per Internet 辿s un risc, ja que oferir informaci坦 personal suposa que la
persona spiga on vius, on trobar-te, amb qui parla (si es m辿s o menys accessible a ell/a)... I
pot presentar-se a la teva casa i localitzar-te per m坦vil, creant aix鱈 un abus a la intimitat.
Tamb辿 podem estar davant dun pederstica. Per tant no hem de donar informaci坦 personal a
ning炭.

     - La bona educaci坦 a la xarxa: la netiqueta

A continuaci坦 afegim les 5 normes que considerem que son necessries per una bona
educaci坦 dins dun xat:


     o No facis res que no vulguis que et facin.


     o Respectar al temtica del canal i fer 炭s dun llenguatge adequat.


     o Evita l炭s de maj炭scules, ja que poden interpretar-se com crits. I evitat insults i
          expressions ofensives.


     o En les llistes de distribuci坦, cal intentar evitar dilegs personals entre dos usuaris que
          potser no interessen a la resta.


     o Tamb辿 us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans
          d'enviar-los: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir!


                                                                                             33
34




Seguidament poso les idees principals que he extret a partir de Desafio xat:

     -    No donar informaci坦 personal a desconeguts que xategem, ja que ens poden localitzar.


     -    Si la persona intenta saber m辿s de tu, informaci坦 personal, avisa a un adult i deixa la
          conversa immediatament.


     -    No acceptar cap document que ens envien, ja que pot ser un virus.


     -    No enviar cap fotografia ni document personal, ja que podem estar davant duna
          situaci坦 de pederstica.


     -    No confies del que et diuen et poden enganyar. Es poden fer passar per un altre.


     -    Coordinar una trobada amb alg炭 que xateges pot ser peligros.


     -    Canviar de tema quan volen saber de t炭 es una bona opci坦.


     -    Has de ser educat/da ja que no saps amb qui parles.

C)       EL CORREU ELECTRNIC: ESTAFES, SPAMS

         - Qu竪 辿s un SPAM?

s correu no desitjat, correu escombraries. Consisteix en inundar internet amb moltes
c嘆pies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta m辿s gent millor. La majoria s坦n
anuncis comercials.
Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦. Aquesta la poden obtenir amb les
enquestes que he emplenat o amb les suscripcions que jo faci, alguns, per嘆 roben les adreces
de les llistes de distribuci坦. Les empreses poden vendre aquesta informaci坦.
Lspam suposa una mol竪stia ja que fa perdre molt de temps, de vegades, pot ofendre i fins i
tot pot propagar enganys, virus i estafes. A m辿s, el seu contingut sol ser dubt坦s.




                                                                                             34
35

Els tipus dspam que hi ha s坦n:
       o Publicitat no solicitada.
       o Missatges amena巽adors.
       o Missatges enganyosos que poden excutar virus (per aquest motiu 辿s recomanable
           tenir antivirus).
       o Phishing o missatges enganyosos de delinq端ents que demanen dades personals.


Per tal devitar-ho es recomana:
       o No donar direccions.
       o Saber quins filtros ofereix el prove誰dor o programa que utilitzem.
       o Desconfiar de tots els archius que ens envi誰n.
       o Denunciar el mal 炭s.




      - Com ens intenten enredar amb correus que semblen dentitats aut竪ntiques.

Mitjan巽ant el phishing. Ens animen a fer clic a un vicle on hem de facilitar dades personals
importants, com un n炭mero de targeta de cr竪dit, contrasenyes, dades de comptes corrents... A
m辿s, semblen procedents duna instituci坦 financera, com un banc, una entitat emisora de
targetes de cr竪dit, un establiment comercial en l鱈nia de confian巽a o una organitzaci坦 ben竪fica.

Sintenten perpretar a trav辿s de correu electr嘆nic no desitjat, finestres emergents i missatges
instantanis.




D)   CONTINGUTS INADEQUATS

  - Pornografia infantil:

  Al no ser conscients realment amb qui parlem per la xarxa estem expostos a la pornografia
  infantil, ja que quan enviem un document com 辿s un fotografia nostra o dun amic/a no
  sabem a quines mans va a parar aquesta fottografia, per tant, no hem denviar a ning炭 cap
  imatge i/o fotografia nostra ni de ning炭, ja que no sabem l炭s que laltra persona pot fer



                                                                                            35
36

della.

Un altre punt important a destacar 辿s la cmara web, ja que hem de fer un bon 炭s della, per
aix嘆 no hem dutilitzar-la amb desconeguts/es, ja que una vegada m辿s destaco que no
sabem qui 辿s la persona amb la que ens comuniquem i no sabem quin 炭s fa.

- Tema est竪tica: pgines amb dietes, cirugies est竪tiques,

- Terrorisme i delinq端竪ncia a la xarxa

- Qu竪 辿s el phishing

 El "Pishing" 辿s una forma d'estafa bancria, basada en l'enviament de missatges
 electr嘆nics fraudulents. Bsicament el "Pishing" 辿s una forma de correu electr嘆nic no
 sol揃licitat, que pret辿n obtenir informaci坦 confidencial mitjan巽ant la suplantaci坦 de les
 pgines d'acc辿s a un servei de banca electr嘆nica.

 Phishing 辿s la capacitat de duplicar una pgina web per a fer creure al visitant que es troba
 en la pgina original en lloc de la copiada. Normalment s'utilitza amb fins delictives
 duplicant pgines web de bancs coneguts i enviant indiscriminadament correu-vos perqu竪
 s'accedeixi a aquesta pgina a actualitzar les dades d'acc辿s al banc.

 En ocasions, el terme phishing es diu que 辿s la contracci坦 de password harvesting fishing
 (collita i pesca de contrasenyes), encara que aix嘆 probablement 辿s un acr嘆nim retroactiu.

 De forma m辿s general, el nom phishing tamb辿 s'aplica a l'acte d'adquirir, de forma
 fraudulenta i a trav辿s d'engany, informaci坦 personal com contrasenyes o detalls d'una
 targeta de cr竪dit, haciendose passar per alg炭 digne de confian巽a amb una necessitat
 veritable de tal informaci坦 en un e-mail semblant a l'oficial, un missatge instantani o
 qualsevol altra forma de comunicaci坦. s una forma d'atac de l'enginyeria social

CINC NORMES PER A EVITAR EL PHISHING

 El Centre d'Alerta Antivirus de Xarxa.辿s, que s'encarrega de fomentar la seguretat en
 internet, ha publicat un document amb 5 normes senzilles per a evitar caure en el parany
 del phishing, maniobra d'enginyeria social per la qual un usuari de correu electr嘆nic 辿s
 convidat a revelar les seves claus bancries o nombres secrets d'acc辿s a comptes financers.


                                                                                          36
37

El phishing no 辿s un virus, sin坦 un m竪tode que utilitza un missatge de correu digital en la
qual es proposa enganyosament la introducci坦 de claus en una pgina web que simula la
d'una entitat bancria.

Els missatges enviats utilitzaran tot tipus d'enginyosos arguments relacionats amb la
seguretat de l'entitat, per a justificar la necessitat d'introduir les seves dades d'acc辿s.

Alguns exemples dels m辿s comuns poden ser els seg端ents:

- Problemes de carcter t竪cnic.

- Recents deteccions de frau.

- Noves recomanacions de seguretat.

- Canvis en la pol鱈tica de seguretat de l'entitat.

Davant aquesta campanya, Xarxa.辿s recomana 5 normes de fcil aplicaci坦 per a evitar
caure en aquests cimbells:

1.- No atengui a correus electr嘆nic escrits en idiomes que no parli: la seva entitat financera
no es dirigir a Ud en aquest idioma si abans no ho han pactat pr竪viament

2.- No atengui a correus enviats per entitats de les quals no 辿s client en els quals li
demanin dades 鱈ntimes o que afectin a la seva seguretat

3.- No atengui a sortejos o ofertes econ嘆miques de forma immediata i impulsiva

4.- No atengui a correus que li avisin del cessament d'activitats financeres rebuts per
primera vegada i de forma sorpresiva

5.- No atengui a correus dels quals sospiti sense confirmar-los telef嘆nica o personalment
amb l'entitat signant.




                                                                                              37

More Related Content

What's hot (18)

Xerrada a mares i pares a l&rsquo;escola Sagrats Cors de Centelles sobre l&rs...
Xerrada a mares i pares a l&rsquo;escola Sagrats Cors de Centelles sobre l&rs...Xerrada a mares i pares a l&rsquo;escola Sagrats Cors de Centelles sobre l&rs...
Xerrada a mares i pares a l&rsquo;escola Sagrats Cors de Centelles sobre l&rs...
SobrePantalles.net Prevenci坦, informaci坦 i reflexi坦 sobre usos 2.0
La hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet danaLa hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet dana
DanaBuscall
La hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet danaLa hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet dana
DanaBuscall
Les noves tecnologies
Les noves tecnologiesLes noves tecnologies
Les noves tecnologies
antoniaborda
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescentsAlgunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Jordi Bernabeu Farr炭s
INTERNET I LA VIDA
INTERNET I LA VIDAINTERNET I LA VIDA
INTERNET I LA VIDA
Laurame1979
Nethome 2010 cat
Nethome 2010 catNethome 2010 cat
Nethome 2010 cat
mnoguer
Usos adolescents de les xarxes socials: introducci坦 i conceptualitzaci坦
Usos adolescents de les xarxes socials: introducci坦 i conceptualitzaci坦Usos adolescents de les xarxes socials: introducci坦 i conceptualitzaci坦
Usos adolescents de les xarxes socials: introducci坦 i conceptualitzaci坦
SobrePantalles.net Prevenci坦, informaci坦 i reflexi坦 sobre usos 2.0
Quins problemes associats a l'炭s de les TIC treballem? Idees per a la seva pr...
Quins problemes associats a l'炭s de les TIC treballem? Idees per a la seva pr...Quins problemes associats a l'炭s de les TIC treballem? Idees per a la seva pr...
Quins problemes associats a l'炭s de les TIC treballem? Idees per a la seva pr...
SobrePantalles.net Prevenci坦, informaci坦 i reflexi坦 sobre usos 2.0
Projecte CLI-Prometeo
Projecte CLI-PrometeoProjecte CLI-Prometeo
Projecte CLI-Prometeo
channyta
Sessi坦 per a AMPES. 2017-2018.
Sessi坦 per a AMPES. 2017-2018.Sessi坦 per a AMPES. 2017-2018.
Sessi坦 per a AMPES. 2017-2018.
Jordi Bernabeu Farr炭s
La privacitat del ciberespai (filosofia)
La privacitat del ciberespai (filosofia)La privacitat del ciberespai (filosofia)
La privacitat del ciberespai (filosofia)
cinasintes
Tic i adolesc竪ncia
Tic i adolesc竪nciaTic i adolesc竪ncia
Tic i adolesc竪ncia
Antoni Vaquer
Estem pantallats? A l'escola Mestres Monta単a (Granollers)
Estem pantallats? A l'escola Mestres Monta単a (Granollers)Estem pantallats? A l'escola Mestres Monta単a (Granollers)
Estem pantallats? A l'escola Mestres Monta単a (Granollers)
SobrePantalles.net Prevenci坦, informaci坦 i reflexi坦 sobre usos 2.0
Guardians d'infants
Guardians d'infantsGuardians d'infants
Guardians d'infants
BlancaZapaterTraller
Ciberespai
CiberespaiCiberespai
Ciberespai
juaniteta
La hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet danaLa hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet dana
DanaBuscall
La hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet danaLa hist嘆ria del internet dana
La hist嘆ria del internet dana
DanaBuscall
Les noves tecnologies
Les noves tecnologiesLes noves tecnologies
Les noves tecnologies
antoniaborda
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescentsAlgunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Algunes q端estions sobre l'impacte de les TIC amb infants i adolescents
Jordi Bernabeu Farr炭s
INTERNET I LA VIDA
INTERNET I LA VIDAINTERNET I LA VIDA
INTERNET I LA VIDA
Laurame1979
Nethome 2010 cat
Nethome 2010 catNethome 2010 cat
Nethome 2010 cat
mnoguer
Projecte CLI-Prometeo
Projecte CLI-PrometeoProjecte CLI-Prometeo
Projecte CLI-Prometeo
channyta
La privacitat del ciberespai (filosofia)
La privacitat del ciberespai (filosofia)La privacitat del ciberespai (filosofia)
La privacitat del ciberespai (filosofia)
cinasintes
Tic i adolesc竪ncia
Tic i adolesc竪nciaTic i adolesc竪ncia
Tic i adolesc竪ncia
Antoni Vaquer
Ciberespai
CiberespaiCiberespai
Ciberespai
juaniteta

Viewers also liked (7)

Ingles
InglesIngles
Ingles
informatica9
Ocean Master proposal for AIG
Ocean Master proposal for AIGOcean Master proposal for AIG
Ocean Master proposal for AIG
Conrad Colman
El proces de cerca
El proces de cerca El proces de cerca
El proces de cerca
Neus
Hovedbibl sept2010
Hovedbibl sept2010Hovedbibl sept2010
Hovedbibl sept2010
Heidi Kristin Olsen
Whats the problem_ebook
Whats the problem_ebookWhats the problem_ebook
Whats the problem_ebook
VC-ERP
Ocean Master proposal for AIG
Ocean Master proposal for AIGOcean Master proposal for AIG
Ocean Master proposal for AIG
Conrad Colman
El proces de cerca
El proces de cerca El proces de cerca
El proces de cerca
Neus
Whats the problem_ebook
Whats the problem_ebookWhats the problem_ebook
Whats the problem_ebook
VC-ERP

Similar to Seguretat a internet (20)

Ppt. la vida amb internet (catal)
Ppt. la vida amb internet (catal)Ppt. la vida amb internet (catal)
Ppt. la vida amb internet (catal)
polosio
Adolescents i xarxes socials: educar o prohibir?
Adolescents i xarxes socials:  educar o prohibir?Adolescents i xarxes socials:  educar o prohibir?
Adolescents i xarxes socials: educar o prohibir?
Margaret Creus
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALSL'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
Mar Molin辿 Melgosa
Seguretat xarxa
Seguretat xarxaSeguretat xarxa
Seguretat xarxa
Maikel
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈liesInternet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
aCanelma
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxaXerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
tamorques
Seguretat a Internet
Seguretat a InternetSeguretat a Internet
Seguretat a Internet
Punt mnia del Centre Hist嘆ric de Lleida
Xarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitatXarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitat
Suclise
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIAXARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
ANGAPU
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIAXARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
ANGAPU
Ciber identitats 2
Ciber identitats 2Ciber identitats 2
Ciber identitats 2
nmonteys
Aules digitals tema 12(1)
Aules  digitals tema 12(1)Aules  digitals tema 12(1)
Aules digitals tema 12(1)
rosammc1
Aules digitals tema 12
Aules  digitals tema 12Aules  digitals tema 12
Aules digitals tema 12
Patricia S叩nchez Puig
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
claudiavtls
Xarxes socials
Xarxes socialsXarxes socials
Xarxes socials
ramonet9
Tecnoadiccio
TecnoadiccioTecnoadiccio
Tecnoadiccio
Xavirp
Tecnoadiccio
TecnoadiccioTecnoadiccio
Tecnoadiccio
Xavirp
Mesures ambit docent
Mesures ambit docentMesures ambit docent
Mesures ambit docent
formaciotac
Ppt. la vida amb internet (catal)
Ppt. la vida amb internet (catal)Ppt. la vida amb internet (catal)
Ppt. la vida amb internet (catal)
polosio
Adolescents i xarxes socials: educar o prohibir?
Adolescents i xarxes socials:  educar o prohibir?Adolescents i xarxes socials:  educar o prohibir?
Adolescents i xarxes socials: educar o prohibir?
Margaret Creus
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALSL'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
L'S ADEQUAT DE LES XARXES SOCIALS
Mar Molin辿 Melgosa
Seguretat xarxa
Seguretat xarxaSeguretat xarxa
Seguretat xarxa
Maikel
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈liesInternet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈lies
aCanelma
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxaXerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
Xerrada Ampa. Per una infncia protegida. Seguretat a la xarxa
tamorques
Xarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitatXarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitat
Suclise
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIAXARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
ANGAPU
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIAXARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
XARXES SOCIALS. NECESSITAT O DEPENDNCIA
ANGAPU
Ciber identitats 2
Ciber identitats 2Ciber identitats 2
Ciber identitats 2
nmonteys
Aules digitals tema 12(1)
Aules  digitals tema 12(1)Aules  digitals tema 12(1)
Aules digitals tema 12(1)
rosammc1
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
claudiavtls
Xarxes socials
Xarxes socialsXarxes socials
Xarxes socials
ramonet9
Tecnoadiccio
TecnoadiccioTecnoadiccio
Tecnoadiccio
Xavirp
Tecnoadiccio
TecnoadiccioTecnoadiccio
Tecnoadiccio
Xavirp
Mesures ambit docent
Mesures ambit docentMesures ambit docent
Mesures ambit docent
formaciotac

Recently uploaded (10)

Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptxImpacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
adasilvam
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
Les Vinyes
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪giesAprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
Silviatecno
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
SuperAdmin9
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
Silviatecno
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2TExhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Les Vinyes
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptxMigracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
tbennasarp
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
JosepRamonGregoriMuo
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptxImpacte en ewdadaal sector turistic.pptx
Impacte en ewdadaal sector turistic.pptx
adasilvam
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic
Les Vinyes
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪giesAprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
Silviatecno
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
4 RATLLES MAR 2025 - Informacions diverses
SuperAdmin9
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic
Sergi del Moral
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakersPROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
PROGRAMEM EL NOSTRE ROBOT AMB LESP32 STEAMakers
Silviatecno
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2TExhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Exhibici坦 p炭blica - Programa de m - 2425 2T
Les Vinyes
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptxMigracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
Migracions Climtiques: Una Perspectiva a nivell Local.pptx
tbennasarp
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
El dia de la dona treballadora / 悽悋惠 擧悋 惺悋 惆 /悋 悋惆 惘悖悸
JosepRamonGregoriMuo

Seguretat a internet

  • 1. 鰻禽掘掛 PRCTICA 5 Treball realitzat per : Cristina Bel Laura Jovan鱈 1. HBITS Neus Andr辿s Anna Besalduch
  • 2. 2 DINTERNET.............................................................................................pg. 4 2. REVISTA GUIX ........................................................................................................pg. 5 3. L卒S DINTERNET..................................................................................................pg. 7 3.1. Decleg per a lalumnat 3.2. Decleg per a les fam鱈lies 4. WEBQUEST ...........................................................................................................pg. 9 Visiteu els webs i els v鱈deos seg端ents i elaboreu un decleg per al vostre alumnat i un altre adre巽at a les fam鱈lies sobre consells d炭s dInternet V鱈deos: "Buen uso de Internet" Junta de Andaluc鱈a. <http://www.youtube.com/watch? v=2DWIk3M7n04> 2
  • 3. 3 "El uso del Internet: vicio o necesidad" <http://www.youtube.com/watch? v=dIicbtT6pOY> Webs: e-nciclopedi@: Internet segura <http://www.enciclopedia- sm.com/youandinternet.asp> Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la mquina que tot ho guarda. Privadesa i xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813. Navegar en seguretat del SE del Tarragon竪s. <http://setarragones.net/navegarambseguretat/> <http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10> Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm> Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm> 3
  • 4. 4 1. HBITS DINTERNET Seleccioneu un grup dedat i busqueu quins s坦n els hbits de consum dInternet m辿s freq端ents en aquesta edat. El grup dedat que hem seleccionat ha estat de 15 a 17 anys. Pel que fa a aquesta franja dedat, el que m辿s utilitzen de manera quotidiana a Internet s坦n els xats i les pgines personals, per davant dels correus electr嘆nics. Els joves, veuen Internet com una eina de comunicaci坦 amb els seus amics. Tant, que a vegades, fins i tot es salten la legalitat: dos de deu adolescents entre 12 i 16 anys tenen pgina personal en Facebook, a pesar de que la normativa de la red social ho prohibeix, tal i com ho exigeix lAg竪ncia de Protecci坦 de Dades. Aquestes s坦n algunes de les conclusions que ofereix lestudi els joves i les TICs; Ens diu que, la plataforma m辿s utilitzada per accedir a la virtualitat segueix sent lordinador en la immensa majoria dels casos (95,94%). Quan ho fan, els espais web m辿s visitats s坦n pgines de tipus personal (24,5%) i els xats (21,8%), per davant dels espais de m炭sica i v鱈deo (17,4%), el correu electr嘆nic (16,4%), les descrregues (12,8%) i els cercadors (10,8%). Pel que fa a les pgines personals, l'estrella 辿s, amb molta difer竪ncia, el Messenger: fins a un 92% dels joves disposa d'aquest programa d'intercanvi de missatges en temps real. El 57,1% dels adolescents posseeixen una pgina Fotolog i quasi una tercera part (29,3%) est connectat al Facebook. D'altra banda, un 77,97% dels enquestats obtenen m炭sica que escolten d'internet de manera gratu誰ta i nom辿s un 1,93% paguen per aquest servei. Des d'una perspectiva de g竪nere, els nois acostumen a connectar-se m辿s a internet des de la consola que les noies, compren m辿s que elles a trav辿s de la xarxa i tenen m辿s tend竪ncia a jugar online i a penjar v鱈deos al YouTube. Les noies, en canvi, solen tenir pgines personals com Metroflog o Myspace en un percentatge m辿s elevat que els nois i acostumen tamb辿 a connectar-se de manera m辿s freq端ent i quotidiana a pgines personals i a xat 2. REVISTA GUIX 4
  • 5. 5 Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX: Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix N炭m.148. Suplement Guix 348. (CRISTINA CHECA) - Guix 348 feu l'activitat 1. Quin 炭s en fem, d'Internet?. Contesteu el q端estionari. Feu una reflexi坦 personal Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i s坦c una eina molt potent! Guix N炭m.146-147. Suplement Guix 346-347. 2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Qu竪 辿s Internet? Avantatges. Feu una reflexi坦 personal Per veure larticle de Guix Em dic internet i s坦c una eina molt potent! clic aqu鱈 Per veure el suplement de la revista Guix, clic aqu鱈 Qu竪 辿s Internet?: s un conjunt d'ordinadors connectats entre si, que permet intercanviar informaci坦 i/o comunicar- nos amb qualsevol persona. Per tant, 辿s molt important que qualsevol usuari (especialment els menors) tingui en compte les premisses seg端ents: . El m坦n virtual 辿s igual que el m坦n real. . Darrere de la pantalla sempre hi ha alg炭. . Qualsevol persona pot fer una pgina web (la informaci坦 no sempre 辿s fiable. No sempre sabem a qui li donem la informaci坦). . Internet no t辿 fronteres, ni lleis 炭niques. 5
  • 6. 6 Avantatges com a font d'informaci坦 i com a canal dinformaci坦: - Internet 辿s una eina poderosa per facilitar i potenciar l'aprenentatge, perqu竪 posa al teu abast una immensa varietat de recursos educatius - La informaci坦 saconsegueix des de casa, sense mourens! - La quantitat dinformaci坦 disponible 辿s enorme. - No hi ha horaris. - Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficcia. Reflexi坦 personal Internet 辿s una nova manera de treballar i dinformar-se sobre el m坦n. Entre les avantatges i desavantatges dinternet vaig a enumerar les que crec que existiesen: Com avantatges es pot aconseguir informaci坦 t竪cnica i general molt espec鱈fica sobre qualsevol tema, hi ha enquestes, pots llegir llibres on-line sense tenir que descarregartel, veure pel揃l鱈cules, escoltar m炭sica, pots comunicar-te en les persones a trav辿s de-mail duna manera efica巽 i c嘆moda... Com a desavantatges crec que hi ha un fcil acc辿s a la pornografia per part dels menors, hi ha un empitjorament de lidioma, hi ha spam als e-mails, virus... Tot i aix鱈, si saps on et poses i que fas a internet tot s坦n bones avantatges i una oportunitat de fer-nos la vida m辿s fcil i c嘆moda. 6
  • 7. 7 3. L卒S DINTERNET 3.1. Decleg per a lalumnat: A Internet t'ho pots passar molt b辿, per嘆 quan et connectis, has danar en compte: 1. Sempre demana perm鱈s a un adult abans de connectar-te a Internet. 2. Ensenya als teus pares a utilitzar Internet i les pgines web que visites. 3. Quan naveguis per internet, no donis mai les teves dades personals ni fotografies a desconeguts (el teu nom i cognoms, la teva adre巽a, n炭mero de m嘆bil, adre巽a de correu electr嘆nic, nom del teu col揃legi o institut i els noms dels teus amics). 4. Guarda en secret la teva contrasenya dacc辿s al correu i no la donis a ning炭. 5. No donis les teves dades personals a qualsevol pgina dInternet. 6. Esborra qualsevol correu electr嘆nic de desconeguts o d'empreses que no coneguis. 7. Si compres productes per Internet, compra a pgines segures. Abans descriure les dades de la teva targeta, asseguratt: Ha dhaver una foto del producte i tamb辿 una icona dun candau que indica que 辿s una pgina segura. 8. Controla la teva llista de contactes de missatgeria instantnia. 9. Xatejar comporta els seus riscos: no coneixes la persona amb qui parles i pot ser molt diferent a com te la imaginaves, et pot enganyar, no et creguis tot el que et diuen al xat. 7
  • 8. 8 10. Mai quedis amb alg炭 amb qui hagis parlat online i no coneguis personalment. 3. 2. Decleg per a les fam鱈lies: 1.Determinar unes hores per a utilitzar lordenador a la setmana o al dia, un horari 2.Saber els interessos del teu fill o de la teus filla, per a instal揃lar software a lordenador 3.Activar les eines necessries per a que el infants no veigue contingut no adequat a la seua edat 4. Veure internet com un mitj positiu per aconseguir informaci坦 i divertir-se 5. Oferir la teua ajuda per a navegar 6. Determinar entre els dos les pagines web que pot veure i prepara-les per a que linfant les tinga a m i no shage dexposar a trobar pagines no adequades per a ell/a 7. Podeu instal揃lar lordenador en una habitaci坦 oberta a tota la fam鱈lia, per ex, el menjador. 8. Parl amb ells dels risc dinternet, del que no 辿s aconsellable de fer i les conseq端竪ncies negatives que pot provocar: quedar amb alg炭, virus informtics, enganys, dades personals... 8
  • 9. 9 9. Comentar-li que tot el que fa amb lordenador 辿s guarda en aquest 10. Animar-lo a passar lantivirus despr竪s cada vegada que mirar el correu o 辿s descarrega alguna cosa, i de manera setmanal despr竪s de navegar 4. WEBQUEST: 9
  • 11. 11 VDEO NO ES POT VISUALITZAR! Qu竪 s坦n? Els virus informtics s坦n un malware que t辿 per objecte alterar el normal funcionament de lordinador sense el perm鱈s o el coneixement de lusuari. Com arriben? El funcionament d'un virus informtic 辿s conceptualment simple. S'executa un programa que est infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) en la mem嘆ria RAM de lordinador, tot i que el programa que ho contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bsics del sistema operatiu, infectant, de manera posterior, arxius executables que siguin cridats per a la seva execuci坦. Finalment s'afegix el codi del virus al programa infectat i es grava en el disc, amb la qual cosa el proc辿s de replicat es completa. 11
  • 12. 12 Qu竪 fan? Els virus, habitualment, reemplacen archius executables per altres infectats amb el c坦dic daquest. Com evitar-los? Els m竪todes per a disminuir o reduir els riscos associats als virus poden ser els denominats actius o passius. Actius - Antivirus: s坦n programes que tracten de descobrir les traces que ha deixat un programari malici坦s, per a detectar-lo i eliminar-lo, i en alguns casos contenir o parar la contaminaci坦. Tracten de tenir controlat el sistema mentre funciona parant les vies conegudes d'infecci坦 i notificant a l'usuari de possibles incid竪ncies de seguretat. - Filtres de fitxers: consisteix a generar filtres de fitxers nocius si l'ordinador est connectat a una xarxa. Aquests filtres poden usar-se, per exemple, en el sistema de correus o usant t竪cniques de firewall. En general, aquest sistema proporciona una seguretat on no es requereix la intervenci坦 de l'usuari, pot ser molt efica巽, i permetre emprar 炭nicament recursos de forma m辿s selectiva. Passius - Evitar introduir al teu equip mitjos d'emmagatzematge extra誰bles que consideris que poguessin estar infectats amb algun virus. - No instal揃lar programari "pirata". Evitar descarregar programari d'Internet. - No obrir missatges provinents d'una adre巽a electr嘆nica desconeguda. - No acceptar e-mails de desconeguts. Generalment, solen enviar "fotos" per la web, que diuen cridar-se "mifoto.jpg", tenen una 鱈cona quadrada blanca, amb una l鱈nia blava en la part superior. En realitat, no estem en pres竪ncia d'una foto, sin坦 d'una aplicaci坦 Windows (*.exe). El seu veritable nom 辿s "mifoto.jpg.exe", per嘆 la part final "*.exe" no la veiem perqu竪 Windows t辿 deshabilitada (per defecte) la visualitzaci坦 de les extensions 12
  • 13. 13 registrades, 辿s per aix嘆 que solament veiem "mifoto.jpg" i no "mifoto.jpg.exe". Quan la intentem obrir (amb doble clic) en realitat estem executant el codi de la mateixa, que corre sota MS-DOS. Quants tipus hi ha? Existeixen diversos tipus de virus, varien segons la seva funci坦 o la manera que aquest s'executa en la nostra computadora alterant l'activitat de la mateixa, entre els m辿s comuns estan: -Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip. -Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari. -Bombes l嘆giques o de temps: s坦n programes que s'activen al produir-se un esdeveniment determinat. La condici坦 sol ser una data (Bombes de Temps), una combinaci坦 de tecles, o certes condicions t竪cniques (Bombes L嘆giques). Si no es produ誰x la condici坦 roman ocult a l'usuari. -Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans 13
  • 14. 14 DESAFIO CHAT: Les idees principals que he extret de la simulaci坦 de xat estan reflectides en el gui坦. BONA EDUCACI A continuaci坦 poso la informaci坦 de les dos pgines webs que propossa visitar: 14
  • 15. 15 Les 5 normes que he redactat estan posades en el gui坦 final. 15
  • 16. 16 LLEGIR DOCUMENTS I VISUALITZAR UN VDEO Les conclusions estan plasmades al gui坦 final. CONSELL FONT: http://www.lamalla.cat/petitamalla/eltema/article?id=96465. 16
  • 17. 17 17
  • 18. 18 VDEO 18
  • 19. 19 CONSELLS PER EVITAR REBRE SPAMS 19
  • 20. 20 20
  • 21. 21 TEST 21
  • 22. 22 22
  • 23. 23 23
  • 24. 24 24
  • 25. 25 25
  • 26. 26 26
  • 27. 27 CONFERNCIA -Els Virus: o Qu竪 s坦n? o Com arriven? o Quans tipus hi ha? o Qu竪 fan? o Com evitar-los? o Aspectes actius o Aspectes passius o Quants tipus hi ha? o Troyano o Cuc. o Bombes l嘆giques o de temps. o Hoax. -Conclusions els virus: o La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen totes les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que desconeixen, o un fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s previsor dels usuaris. - LSpam: o Correu escombraria no desitjat. o Inundar internet amb moltes c嘆pies del mateix missatge. o Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦. o Tipus o Es poden evitar. - Conclusions spam: o Hem de vigilar on escribim les nostres dades. o Ens poden enganyar o enviar correu no desitjat constantment. 27
  • 28. 28 o Es pot evitar desconfiant de correus. 28
  • 29. 29 29
  • 30. 30 30
  • 31. 31 WEBQUEST: NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT GUI : PRINCIPALS PERILLS DINTERNET A) VIRUS La connexi坦 a la xarxa pot fer que ens entrin VIRUS a lordinador. Busqueu: - Els tres tipus principals de virus Els tres tipus principals de virus s坦n: -Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip. -Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari. -Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans - Instal.laci坦 i actualitzaci坦 dantivirus L'usuari recomana la compra de qualsevol dels antivirus nacionals, per a estar protegits dels virus fets a casa molt prol鱈fics 炭ltimament. De prefer竪ncia, aquest antivirus hauria de treballar en conjunt amb altre antivirus estranger. Comprar antivirus pirates pot arribar a empitjorar les coses. No t辿 sentit estalviar-se unes quantes monedes quan el que es desitja cuidar 辿s alguna cosa tan valu坦s com el seu prdinador i la informaci坦 que guarda dintre. S 31
  • 32. 32 i b辿 pel cost d'un bon Antivirus Nacional, 辿s moderat, perqu竪 no hagi excuses per a la compra d'un antivirus estranger, aqu鱈 els donem una llista d'antivirus gratu誰ts: - AVG Antivirus. - F-Secure. - PC- Sell坦. - Virus Catcher. Les actualitzacions no han de posposar-se si es desitja estar mitjanament protegits, i els antivirus apliquen t竪cniques eur鱈sticas per a anticipar-se a la infecci坦 de virus desconeguts. Per Internet i el correu electr嘆nic circulen millons d'arxius i correus contaminats cada dia, i les m辿s avan巽ades t竪cniques per a produir virus s坦n p炭blicament conegudes. La freq端竪ncia amb que ha de fer-se una profunda revisi坦 antivirus dep竪n de diversos factors: - Quantitat d'usuaris de la computadora. - Utilitzaci坦 de disquets provinents de l'exterior. - s d'Internet per a baixar programes. - Nivell d'炭s del correu electr嘆nic. - s de barreres protectores. - Si s'observa alguna evident deterioraci坦 del funcionament de la PC. La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen totes les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que desconeixen, o un fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s previsor dels usuaris. 32
  • 33. 33 B) XATS Els perills dels xats. Parleu dels seg端ents temes: - El problema de parlar amb desconeguts: Quan parles amb alg炭 de la xarxa que no coneixes personalment texposes a una s竪rie de riscos importants, ja que te pot estar enganyant fent-se passar per un altre, pots estar danvat dun situaci坦 de pederstia o terrorisme. Per tant, has danar en compte amb qui parles. - El problema de donar informaci坦 personal: Donar informaci坦 per Internet 辿s un risc, ja que oferir informaci坦 personal suposa que la persona spiga on vius, on trobar-te, amb qui parla (si es m辿s o menys accessible a ell/a)... I pot presentar-se a la teva casa i localitzar-te per m坦vil, creant aix鱈 un abus a la intimitat. Tamb辿 podem estar davant dun pederstica. Per tant no hem de donar informaci坦 personal a ning炭. - La bona educaci坦 a la xarxa: la netiqueta A continuaci坦 afegim les 5 normes que considerem que son necessries per una bona educaci坦 dins dun xat: o No facis res que no vulguis que et facin. o Respectar al temtica del canal i fer 炭s dun llenguatge adequat. o Evita l炭s de maj炭scules, ja que poden interpretar-se com crits. I evitat insults i expressions ofensives. o En les llistes de distribuci坦, cal intentar evitar dilegs personals entre dos usuaris que potser no interessen a la resta. o Tamb辿 us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans d'enviar-los: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir! 33
  • 34. 34 Seguidament poso les idees principals que he extret a partir de Desafio xat: - No donar informaci坦 personal a desconeguts que xategem, ja que ens poden localitzar. - Si la persona intenta saber m辿s de tu, informaci坦 personal, avisa a un adult i deixa la conversa immediatament. - No acceptar cap document que ens envien, ja que pot ser un virus. - No enviar cap fotografia ni document personal, ja que podem estar davant duna situaci坦 de pederstica. - No confies del que et diuen et poden enganyar. Es poden fer passar per un altre. - Coordinar una trobada amb alg炭 que xateges pot ser peligros. - Canviar de tema quan volen saber de t炭 es una bona opci坦. - Has de ser educat/da ja que no saps amb qui parles. C) EL CORREU ELECTRNIC: ESTAFES, SPAMS - Qu竪 辿s un SPAM? s correu no desitjat, correu escombraries. Consisteix en inundar internet amb moltes c嘆pies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta m辿s gent millor. La majoria s坦n anuncis comercials. Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦. Aquesta la poden obtenir amb les enquestes que he emplenat o amb les suscripcions que jo faci, alguns, per嘆 roben les adreces de les llistes de distribuci坦. Les empreses poden vendre aquesta informaci坦. Lspam suposa una mol竪stia ja que fa perdre molt de temps, de vegades, pot ofendre i fins i tot pot propagar enganys, virus i estafes. A m辿s, el seu contingut sol ser dubt坦s. 34
  • 35. 35 Els tipus dspam que hi ha s坦n: o Publicitat no solicitada. o Missatges amena巽adors. o Missatges enganyosos que poden excutar virus (per aquest motiu 辿s recomanable tenir antivirus). o Phishing o missatges enganyosos de delinq端ents que demanen dades personals. Per tal devitar-ho es recomana: o No donar direccions. o Saber quins filtros ofereix el prove誰dor o programa que utilitzem. o Desconfiar de tots els archius que ens envi誰n. o Denunciar el mal 炭s. - Com ens intenten enredar amb correus que semblen dentitats aut竪ntiques. Mitjan巽ant el phishing. Ens animen a fer clic a un vicle on hem de facilitar dades personals importants, com un n炭mero de targeta de cr竪dit, contrasenyes, dades de comptes corrents... A m辿s, semblen procedents duna instituci坦 financera, com un banc, una entitat emisora de targetes de cr竪dit, un establiment comercial en l鱈nia de confian巽a o una organitzaci坦 ben竪fica. Sintenten perpretar a trav辿s de correu electr嘆nic no desitjat, finestres emergents i missatges instantanis. D) CONTINGUTS INADEQUATS - Pornografia infantil: Al no ser conscients realment amb qui parlem per la xarxa estem expostos a la pornografia infantil, ja que quan enviem un document com 辿s un fotografia nostra o dun amic/a no sabem a quines mans va a parar aquesta fottografia, per tant, no hem denviar a ning炭 cap imatge i/o fotografia nostra ni de ning炭, ja que no sabem l炭s que laltra persona pot fer 35
  • 36. 36 della. Un altre punt important a destacar 辿s la cmara web, ja que hem de fer un bon 炭s della, per aix嘆 no hem dutilitzar-la amb desconeguts/es, ja que una vegada m辿s destaco que no sabem qui 辿s la persona amb la que ens comuniquem i no sabem quin 炭s fa. - Tema est竪tica: pgines amb dietes, cirugies est竪tiques, - Terrorisme i delinq端竪ncia a la xarxa - Qu竪 辿s el phishing El "Pishing" 辿s una forma d'estafa bancria, basada en l'enviament de missatges electr嘆nics fraudulents. Bsicament el "Pishing" 辿s una forma de correu electr嘆nic no sol揃licitat, que pret辿n obtenir informaci坦 confidencial mitjan巽ant la suplantaci坦 de les pgines d'acc辿s a un servei de banca electr嘆nica. Phishing 辿s la capacitat de duplicar una pgina web per a fer creure al visitant que es troba en la pgina original en lloc de la copiada. Normalment s'utilitza amb fins delictives duplicant pgines web de bancs coneguts i enviant indiscriminadament correu-vos perqu竪 s'accedeixi a aquesta pgina a actualitzar les dades d'acc辿s al banc. En ocasions, el terme phishing es diu que 辿s la contracci坦 de password harvesting fishing (collita i pesca de contrasenyes), encara que aix嘆 probablement 辿s un acr嘆nim retroactiu. De forma m辿s general, el nom phishing tamb辿 s'aplica a l'acte d'adquirir, de forma fraudulenta i a trav辿s d'engany, informaci坦 personal com contrasenyes o detalls d'una targeta de cr竪dit, haciendose passar per alg炭 digne de confian巽a amb una necessitat veritable de tal informaci坦 en un e-mail semblant a l'oficial, un missatge instantani o qualsevol altra forma de comunicaci坦. s una forma d'atac de l'enginyeria social CINC NORMES PER A EVITAR EL PHISHING El Centre d'Alerta Antivirus de Xarxa.辿s, que s'encarrega de fomentar la seguretat en internet, ha publicat un document amb 5 normes senzilles per a evitar caure en el parany del phishing, maniobra d'enginyeria social per la qual un usuari de correu electr嘆nic 辿s convidat a revelar les seves claus bancries o nombres secrets d'acc辿s a comptes financers. 36
  • 37. 37 El phishing no 辿s un virus, sin坦 un m竪tode que utilitza un missatge de correu digital en la qual es proposa enganyosament la introducci坦 de claus en una pgina web que simula la d'una entitat bancria. Els missatges enviats utilitzaran tot tipus d'enginyosos arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat, per a justificar la necessitat d'introduir les seves dades d'acc辿s. Alguns exemples dels m辿s comuns poden ser els seg端ents: - Problemes de carcter t竪cnic. - Recents deteccions de frau. - Noves recomanacions de seguretat. - Canvis en la pol鱈tica de seguretat de l'entitat. Davant aquesta campanya, Xarxa.辿s recomana 5 normes de fcil aplicaci坦 per a evitar caure en aquests cimbells: 1.- No atengui a correus electr嘆nic escrits en idiomes que no parli: la seva entitat financera no es dirigir a Ud en aquest idioma si abans no ho han pactat pr竪viament 2.- No atengui a correus enviats per entitats de les quals no 辿s client en els quals li demanin dades 鱈ntimes o que afectin a la seva seguretat 3.- No atengui a sortejos o ofertes econ嘆miques de forma immediata i impulsiva 4.- No atengui a correus que li avisin del cessament d'activitats financeres rebuts per primera vegada i de forma sorpresiva 5.- No atengui a correus dels quals sospiti sense confirmar-los telef嘆nica o personalment amb l'entitat signant. 37