Con竪ixer quina importncia tenen les xarxes socials (XXSS) pels joves i adolescents. Entendre la importncia d'educar en l'炭s de les eines qu竪 ens permeten apropar-nos als altres en una etapa de construcci坦 i configuraci坦 de la identitat personal. Els progenitors com a acompanyants en la descoberta i salt al m坦n digital dels seus fills i filles.
Xerrada realitzada a l'AMPA dels Sagrats Cors de Centelles. Amb el company d'AMPA Toni Comerma (http://www.slideshare.net/tonicomerma/xerrada-21-de-mar-2013-ampa-sagrats-cors). 20 de mar巽 de 2013.
A person orders a steak with chips for dinner but another person orders the same meal with a salad instead of chips. They discuss using PowerPoint for a product presentation instead of a spreadsheet, showing PowerPoint is an easy program to use for presentations.
This document proposes a partnership between AIG and an ocean racing team to use the sport as a marketing and HR platform. It would involve sponsoring the team for 2 seasons in races around the world, providing opportunities for client engagement and networking through hospitality experiences. The investment would be $2 million per year. Joining the circuit would allow AIG to showcase its brand to millions of fans internationally through the drama and challenges of ocean racing. Details are provided on the races, team, and partnership options.
Xerrada realitzada a l'AMPA dels Sagrats Cors de Centelles. Amb el company d'AMPA Toni Comerma (http://www.slideshare.net/tonicomerma/xerrada-21-de-mar-2013-ampa-sagrats-cors). 20 de mar巽 de 2013.
A person orders a steak with chips for dinner but another person orders the same meal with a salad instead of chips. They discuss using PowerPoint for a product presentation instead of a spreadsheet, showing PowerPoint is an easy program to use for presentations.
This document proposes a partnership between AIG and an ocean racing team to use the sport as a marketing and HR platform. It would involve sponsoring the team for 2 seasons in races around the world, providing opportunities for client engagement and networking through hospitality experiences. The investment would be $2 million per year. Joining the circuit would allow AIG to showcase its brand to millions of fans internationally through the drama and challenges of ocean racing. Details are provided on the races, team, and partnership options.
This document discusses the benefits of implementing Microsoft Dynamics AX as an ERP solution. It highlights that Dynamics AX allows for increased agility, fast time to value, and happier more productive users. It also notes that Forrester found the average payback for Dynamics AX to be 21 months, with a 92% ROI. The document provides examples of quantifiable benefits customers have experienced, such as eliminating old system licenses and maintenance costs, reducing IT team size, and increasing business user productivity.
Adolescents i xarxes socials: educar o prohibir?Margaret Creus
油
Qu竪 hem de fer de fer quan la societat i la tecnologia va per davant de la legislaci坦 i la normativa?
Qu竪 hem de fer quan els nens van per davant dels pares en l'炭s de les noves tecnologies?
Unes reflexions al respecte.
Anlisi dels avantatges i inconvenients que suposa l'炭s adequat de les xarxes socials per tal de finalitzar amb cinc consells per poder navegar per Internet de manera segura i conscient.
Internet i Xarxes Virtuals. Alguns consells per a fam鱈liesaCanelma
油
Fullet坦 informatiu, realitzat per @aCanelma, com a complement-guia per a la jornada impartida, el passat mes de mar巽 de 2014, a l'equip t竪cnic del Servei d'Orientaci坦 Familiar de la Diputaci坦 de Girona (Suara cooperativa).
Si esteu interessats en organitzar alguna sessi坦 sobre el tema al vostre centre, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a: info@acanelma.es
Amb motiu de la celebraci坦 del dia de la Internet Segura, el proper 8 de febrer, l'Oficina de Dinamitzaci坦 comunitria ha preparat una presentaci坦 en diapositives amb consells bsics per a una navegaci坦 m辿s segura a la Xarxa.
El 8 de mar巽 辿s el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta tradici坦 comen巽a al segle XX ( vint). El 1908, un grup de dones treballadores de Nova York va fer una vaga per demanar millors condicions laborals i el dret a vot. El 1910, a una confer竪ncia a Copenhaguen (Dinamarca), dones de molts pa誰sos van decidir celebrar un dia per reivindicar la igualtat. El 1917, dones de R炭ssia van organitzar una manifestaci坦 per la pau i la just鱈cia. Avui, el 8 de mar巽 hi ha manifestacions, debats i homenatges a tot el m坦n per recordar la lluita de les dones per la just鱈cia social.
1. 鰻禽掘掛
PRCTICA 5
Treball realitzat per :
Cristina Bel
Laura Jovan鱈
1. HBITS
Neus Andr辿s
Anna Besalduch
2. 2
DINTERNET.............................................................................................pg. 4
2. REVISTA GUIX ........................................................................................................pg. 5
3. L卒S DINTERNET..................................................................................................pg. 7
3.1. Decleg per a lalumnat
3.2. Decleg per a les fam鱈lies
4. WEBQUEST ...........................................................................................................pg. 9
Visiteu els webs i els v鱈deos seg端ents i elaboreu un decleg per al vostre alumnat i un
altre adre巽at a les fam鱈lies sobre consells d炭s dInternet
V鱈deos:
"Buen uso de Internet" Junta de Andaluc鱈a. <http://www.youtube.com/watch?
v=2DWIk3M7n04>
2
3. 3
"El uso del Internet: vicio o necesidad" <http://www.youtube.com/watch?
v=dIicbtT6pOY>
Webs:
e-nciclopedi@: Internet segura <http://www.enciclopedia-
sm.com/youandinternet.asp>
Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la mquina que tot ho guarda. Privadesa i
xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.
Navegar en seguretat del SE del Tarragon竪s.
<http://setarragones.net/navegarambseguretat/>
<http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>
Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>
Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm>
3
4. 4
1. HBITS DINTERNET
Seleccioneu un grup dedat i busqueu quins s坦n els hbits de consum dInternet m辿s freq端ents
en aquesta edat.
El grup dedat que hem seleccionat ha estat de 15 a 17 anys.
Pel que fa a aquesta franja dedat, el que m辿s utilitzen de manera quotidiana a Internet s坦n els
xats i les pgines personals, per davant dels correus electr嘆nics. Els joves, veuen Internet com
una eina de comunicaci坦 amb els seus amics. Tant, que a vegades, fins i tot es salten la
legalitat: dos de deu adolescents entre 12 i 16 anys tenen pgina personal en Facebook, a
pesar de que la normativa de la red social ho prohibeix, tal i com ho exigeix lAg竪ncia de
Protecci坦 de Dades.
Aquestes s坦n algunes de les conclusions que ofereix lestudi els joves i les TICs;
Ens diu que, la plataforma m辿s utilitzada per accedir a la virtualitat segueix sent lordinador
en la immensa majoria dels casos (95,94%). Quan ho fan, els espais web m辿s visitats s坦n
pgines de tipus personal (24,5%) i els xats (21,8%), per davant dels espais de m炭sica i v鱈deo
(17,4%), el correu electr嘆nic (16,4%), les descrregues (12,8%) i els cercadors (10,8%).
Pel que fa a les pgines personals, l'estrella 辿s, amb molta difer竪ncia, el Messenger: fins a un
92% dels joves disposa d'aquest programa d'intercanvi de missatges en temps real. El 57,1%
dels adolescents posseeixen una pgina Fotolog i quasi una tercera part (29,3%) est
connectat al Facebook.
D'altra banda, un 77,97% dels enquestats obtenen m炭sica que escolten d'internet de manera
gratu誰ta i nom辿s un 1,93% paguen per aquest servei.
Des d'una perspectiva de g竪nere, els nois acostumen a connectar-se m辿s a internet des de la
consola que les noies, compren m辿s que elles a trav辿s de la xarxa i tenen m辿s tend竪ncia a
jugar online i a penjar v鱈deos al YouTube. Les noies, en canvi, solen tenir pgines personals
com Metroflog o Myspace en un percentatge m辿s elevat que els nois i acostumen tamb辿 a
connectar-se de manera m辿s freq端ent i quotidiana a pgines personals i a xat
2. REVISTA GUIX
4
5. 5
Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:
Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix N炭m.148.
Suplement Guix 348. (CRISTINA CHECA)
- Guix 348 feu l'activitat 1. Quin 炭s en fem, d'Internet?. Contesteu el q端estionari. Feu una
reflexi坦 personal
Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i s坦c una eina molt potent! Guix
N炭m.146-147. Suplement Guix 346-347.
2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Qu竪 辿s Internet? Avantatges. Feu una reflexi坦 personal
Per veure larticle de Guix Em dic internet i s坦c una eina molt potent! clic aqu鱈
Per veure el suplement de la revista Guix, clic aqu鱈
Qu竪 辿s Internet?:
s un conjunt d'ordinadors connectats entre si, que permet intercanviar informaci坦 i/o
comunicar- nos amb qualsevol persona. Per tant, 辿s molt important que qualsevol usuari
(especialment els menors) tingui en compte les premisses seg端ents:
. El m坦n virtual 辿s igual que el m坦n real.
. Darrere de la pantalla sempre hi ha alg炭.
. Qualsevol persona pot fer una pgina web (la informaci坦 no sempre 辿s fiable. No sempre
sabem a qui li donem la informaci坦).
. Internet no t辿 fronteres, ni lleis 炭niques.
5
6. 6
Avantatges com a font d'informaci坦 i com a canal dinformaci坦:
- Internet 辿s una eina poderosa per facilitar i potenciar l'aprenentatge, perqu竪 posa al teu abast
una immensa varietat de recursos educatius
- La informaci坦 saconsegueix des de casa, sense mourens!
- La quantitat dinformaci坦 disponible 辿s enorme.
- No hi ha horaris.
- Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficcia.
Reflexi坦 personal
Internet 辿s una nova manera de treballar i dinformar-se sobre el m坦n. Entre les avantatges i
desavantatges dinternet vaig a enumerar les que crec que existiesen:
Com avantatges es pot aconseguir informaci坦 t竪cnica i general molt espec鱈fica sobre
qualsevol tema, hi ha enquestes, pots llegir llibres on-line sense tenir que descarregartel,
veure pel揃l鱈cules, escoltar m炭sica, pots comunicar-te en les persones a trav辿s de-mail duna
manera efica巽 i c嘆moda...
Com a desavantatges crec que hi ha un fcil acc辿s a la pornografia per part dels menors, hi ha
un empitjorament de lidioma, hi ha spam als e-mails, virus...
Tot i aix鱈, si saps on et poses i que fas a internet tot s坦n bones avantatges i una oportunitat de
fer-nos la vida m辿s fcil i c嘆moda.
6
7. 7
3. L卒S DINTERNET
3.1. Decleg per a lalumnat:
A Internet t'ho pots passar molt b辿, per嘆 quan et
connectis, has danar en compte:
1. Sempre demana perm鱈s a un adult abans de
connectar-te a Internet.
2. Ensenya als teus pares a utilitzar Internet i les
pgines web que visites.
3. Quan naveguis per internet, no donis mai les teves dades personals ni fotografies a
desconeguts (el teu nom i cognoms, la teva adre巽a, n炭mero de m嘆bil, adre巽a de correu
electr嘆nic, nom del teu col揃legi o institut i els noms dels teus amics).
4. Guarda en secret la teva contrasenya dacc辿s al correu i no la donis a ning炭.
5. No donis les teves dades personals a qualsevol pgina dInternet.
6. Esborra qualsevol correu electr嘆nic de desconeguts o d'empreses que no coneguis.
7. Si compres productes per Internet, compra a pgines segures. Abans descriure les
dades de la teva targeta, asseguratt: Ha dhaver una foto del producte i tamb辿 una
icona dun candau que indica que 辿s una pgina segura.
8. Controla la teva llista de contactes de missatgeria instantnia.
9. Xatejar comporta els seus riscos: no coneixes la persona amb qui parles i pot ser molt
diferent a com te la imaginaves, et pot enganyar, no et creguis tot el que et diuen al
xat.
7
8. 8
10. Mai quedis amb alg炭 amb qui hagis parlat online i no coneguis personalment.
3. 2. Decleg per a les fam鱈lies:
1.Determinar unes hores per a utilitzar
lordenador a la setmana o al dia, un horari
2.Saber els interessos del teu fill o de la teus
filla, per a instal揃lar software a lordenador
3.Activar les eines necessries per a que el
infants no veigue contingut no adequat a la
seua edat
4. Veure internet com un mitj positiu per aconseguir informaci坦 i divertir-se
5. Oferir la teua ajuda per a navegar
6. Determinar entre els dos les pagines web que pot veure i prepara-les per a que linfant
les tinga a m i no shage dexposar a trobar pagines no adequades per a ell/a
7. Podeu instal揃lar lordenador en una habitaci坦 oberta a tota la fam鱈lia, per ex, el
menjador.
8. Parl amb ells dels risc dinternet, del que no 辿s aconsellable de fer i les conseq端竪ncies
negatives que pot provocar: quedar amb alg炭, virus informtics, enganys, dades
personals...
8
9. 9
9. Comentar-li que tot el que fa amb
lordenador 辿s guarda en aquest
10. Animar-lo a passar lantivirus despr竪s
cada vegada que mirar el correu o 辿s
descarrega alguna cosa, i de manera
setmanal despr竪s de navegar
4. WEBQUEST:
9
11. 11
VDEO
NO ES POT VISUALITZAR!
Qu竪 s坦n?
Els virus informtics s坦n un malware que t辿 per objecte alterar el normal funcionament de
lordinador sense el perm鱈s o el coneixement de lusuari.
Com arriben?
El funcionament d'un virus informtic 辿s conceptualment simple. S'executa un programa que
est infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus
queda resident (allotjat) en la mem嘆ria RAM de lordinador, tot i que el programa que ho
contenia hagi acabat d'executar-se.
El virus pren llavors el control dels serveis bsics del sistema operatiu, infectant, de manera
posterior, arxius executables que siguin cridats per a la seva execuci坦.
Finalment s'afegix el codi del virus al programa infectat i es grava en el disc, amb la qual cosa
el proc辿s de replicat es completa.
11
12. 12
Qu竪 fan?
Els virus, habitualment, reemplacen archius executables per altres infectats amb el c坦dic
daquest.
Com evitar-los?
Els m竪todes per a disminuir o reduir els riscos associats als virus poden ser els denominats
actius o passius.
Actius
- Antivirus: s坦n programes que tracten de descobrir les traces que ha deixat un programari
malici坦s, per a detectar-lo i eliminar-lo, i en alguns casos contenir o parar la
contaminaci坦. Tracten de tenir controlat el sistema mentre funciona parant les vies
conegudes d'infecci坦 i notificant a l'usuari de possibles incid竪ncies de seguretat.
- Filtres de fitxers: consisteix a generar filtres de fitxers nocius si l'ordinador est connectat
a una xarxa. Aquests filtres poden usar-se, per exemple, en el sistema de correus o usant
t竪cniques de firewall. En general, aquest sistema proporciona una seguretat on no es
requereix la intervenci坦 de l'usuari, pot ser molt efica巽, i permetre emprar 炭nicament
recursos de forma m辿s selectiva.
Passius
- Evitar introduir al teu equip mitjos d'emmagatzematge extra誰bles que consideris que
poguessin estar infectats amb algun virus.
- No instal揃lar programari "pirata". Evitar descarregar programari d'Internet.
- No obrir missatges provinents d'una adre巽a electr嘆nica desconeguda.
- No acceptar e-mails de desconeguts. Generalment, solen enviar "fotos" per la web, que
diuen cridar-se "mifoto.jpg", tenen una 鱈cona quadrada blanca, amb una l鱈nia blava en la
part superior. En realitat, no estem en pres竪ncia d'una foto, sin坦 d'una aplicaci坦 Windows
(*.exe). El seu veritable nom 辿s "mifoto.jpg.exe", per嘆 la part final "*.exe" no la veiem
perqu竪 Windows t辿 deshabilitada (per defecte) la visualitzaci坦 de les extensions
12
13. 13
registrades, 辿s per aix嘆 que solament veiem "mifoto.jpg" i no "mifoto.jpg.exe". Quan la
intentem obrir (amb doble clic) en realitat estem executant el codi de la mateixa, que corre
sota MS-DOS.
Quants tipus hi ha?
Existeixen diversos tipus de virus, varien segons la seva funci坦 o la manera que aquest
s'executa en la nostra computadora alterant l'activitat de la mateixa, entre els m辿s comuns
estan:
-Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas
extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.
-Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un
sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari.
-Bombes l嘆giques o de temps: s坦n programes que s'activen al produir-se un esdeveniment
determinat. La condici坦 sol ser una data (Bombes de Temps), una combinaci坦 de tecles, o
certes condicions t竪cniques (Bombes L嘆giques). Si no es produ誰x la condici坦 roman ocult a
l'usuari.
-Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de
contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar
als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s
d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta
d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans
13
14. 14
DESAFIO CHAT:
Les idees principals que he extret de la simulaci坦 de xat estan reflectides en el gui坦.
BONA EDUCACI
A continuaci坦 poso la informaci坦 de les dos pgines webs que propossa visitar:
14
15. 15
Les 5 normes que he redactat estan posades en el gui坦 final.
15
16. 16
LLEGIR DOCUMENTS I VISUALITZAR UN VDEO
Les conclusions estan plasmades al gui坦 final.
CONSELL
FONT: http://www.lamalla.cat/petitamalla/eltema/article?id=96465.
16
27. 27
CONFERNCIA
-Els Virus:
o Qu竪 s坦n?
o Com arriven?
o Quans tipus hi ha?
o Qu竪 fan?
o Com evitar-los?
o Aspectes actius
o Aspectes passius
o Quants tipus hi ha?
o Troyano
o Cuc.
o Bombes l嘆giques o de temps.
o Hoax.
-Conclusions els virus:
o La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen
totes les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que
desconeixen, o un fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s
previsor dels usuaris.
- LSpam:
o Correu escombraria no desitjat.
o Inundar internet amb moltes c嘆pies del mateix missatge.
o Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦.
o Tipus
o Es poden evitar.
- Conclusions spam:
o Hem de vigilar on escribim les nostres dades.
o Ens poden enganyar o enviar correu no desitjat constantment.
27
31. 31
WEBQUEST: NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT
GUI : PRINCIPALS PERILLS DINTERNET
A) VIRUS
La connexi坦 a la xarxa pot fer que ens entrin VIRUS a lordinador. Busqueu:
- Els tres tipus principals de virus
Els tres tipus principals de virus s坦n:
-Troyano:que consisteix a robar informaci坦 o alterar el sistema del maquinari o en un cas
extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.
-Cuc:t辿 la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un
sistema operatiu que generalment s坦n invisibles a l'usuari.
-Hoax: els hoax no s坦n virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. S坦n missatges de
contingut fals que inciten a l'usuari a fer c嘆pies i enviar-la als seus contactes. Solen apel揃lar
als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de cncer") o a l'esperit de solidaritat ("Av鱈s
d'un nou virus perillos鱈ssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta
d'experi竪ncia dels internautes noven巽ans
- Instal.laci坦 i actualitzaci坦 dantivirus
L'usuari recomana la compra de qualsevol dels antivirus nacionals, per a estar protegits dels
virus fets a casa molt prol鱈fics 炭ltimament. De prefer竪ncia, aquest antivirus hauria de treballar
en conjunt amb altre antivirus estranger. Comprar antivirus pirates pot arribar a empitjorar les
coses. No t辿 sentit estalviar-se unes quantes monedes quan el que es desitja cuidar 辿s alguna
cosa tan valu坦s com el seu prdinador i la informaci坦 que guarda dintre. S
31
32. 32
i b辿 pel cost d'un bon Antivirus Nacional, 辿s moderat, perqu竪 no hagi excuses per a la compra
d'un antivirus estranger, aqu鱈 els donem una llista d'antivirus gratu誰ts:
- AVG Antivirus.
- F-Secure.
- PC- Sell坦.
- Virus Catcher.
Les actualitzacions no han de posposar-se si es desitja estar mitjanament protegits, i els
antivirus apliquen t竪cniques eur鱈sticas per a anticipar-se a la infecci坦 de virus desconeguts.
Per Internet i el correu electr嘆nic circulen millons d'arxius i correus contaminats cada dia, i
les m辿s avan巽ades t竪cniques per a produir virus s坦n p炭blicament conegudes.
La freq端竪ncia amb que ha de fer-se una profunda revisi坦 antivirus dep竪n de diversos factors:
- Quantitat d'usuaris de la computadora.
- Utilitzaci坦 de disquets provinents de l'exterior.
- s d'Internet per a baixar programes.
- Nivell d'炭s del correu electr嘆nic.
- s de barreres protectores.
- Si s'observa alguna evident deterioraci坦 del funcionament de la PC.
La probabilitat de ser contaminat per un virus es redu誰x gaireb辿 a zero quan s'apliquen totes
les mesures de seguretat. Per嘆 una PC a l'abast de nens o persones que desconeixen, o un
fat鱈dic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al m辿s previsor dels usuaris.
32
33. 33
B) XATS
Els perills dels xats. Parleu dels seg端ents temes:
- El problema de parlar amb desconeguts:
Quan parles amb alg炭 de la xarxa que no coneixes personalment texposes a una s竪rie de
riscos importants, ja que te pot estar enganyant fent-se passar per un altre, pots estar danvat
dun situaci坦 de pederstia o terrorisme. Per tant, has danar en compte amb qui parles.
- El problema de donar informaci坦 personal:
Donar informaci坦 per Internet 辿s un risc, ja que oferir informaci坦 personal suposa que la
persona spiga on vius, on trobar-te, amb qui parla (si es m辿s o menys accessible a ell/a)... I
pot presentar-se a la teva casa i localitzar-te per m坦vil, creant aix鱈 un abus a la intimitat.
Tamb辿 podem estar davant dun pederstica. Per tant no hem de donar informaci坦 personal a
ning炭.
- La bona educaci坦 a la xarxa: la netiqueta
A continuaci坦 afegim les 5 normes que considerem que son necessries per una bona
educaci坦 dins dun xat:
o No facis res que no vulguis que et facin.
o Respectar al temtica del canal i fer 炭s dun llenguatge adequat.
o Evita l炭s de maj炭scules, ja que poden interpretar-se com crits. I evitat insults i
expressions ofensives.
o En les llistes de distribuci坦, cal intentar evitar dilegs personals entre dos usuaris que
potser no interessen a la resta.
o Tamb辿 us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans
d'enviar-los: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir!
33
34. 34
Seguidament poso les idees principals que he extret a partir de Desafio xat:
- No donar informaci坦 personal a desconeguts que xategem, ja que ens poden localitzar.
- Si la persona intenta saber m辿s de tu, informaci坦 personal, avisa a un adult i deixa la
conversa immediatament.
- No acceptar cap document que ens envien, ja que pot ser un virus.
- No enviar cap fotografia ni document personal, ja que podem estar davant duna
situaci坦 de pederstica.
- No confies del que et diuen et poden enganyar. Es poden fer passar per un altre.
- Coordinar una trobada amb alg炭 que xateges pot ser peligros.
- Canviar de tema quan volen saber de t炭 es una bona opci坦.
- Has de ser educat/da ja que no saps amb qui parles.
C) EL CORREU ELECTRNIC: ESTAFES, SPAMS
- Qu竪 辿s un SPAM?
s correu no desitjat, correu escombraries. Consisteix en inundar internet amb moltes
c嘆pies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta m辿s gent millor. La majoria s坦n
anuncis comercials.
Prov辿 de persones i companyies que tenen la meva direcci坦. Aquesta la poden obtenir amb les
enquestes que he emplenat o amb les suscripcions que jo faci, alguns, per嘆 roben les adreces
de les llistes de distribuci坦. Les empreses poden vendre aquesta informaci坦.
Lspam suposa una mol竪stia ja que fa perdre molt de temps, de vegades, pot ofendre i fins i
tot pot propagar enganys, virus i estafes. A m辿s, el seu contingut sol ser dubt坦s.
34
35. 35
Els tipus dspam que hi ha s坦n:
o Publicitat no solicitada.
o Missatges amena巽adors.
o Missatges enganyosos que poden excutar virus (per aquest motiu 辿s recomanable
tenir antivirus).
o Phishing o missatges enganyosos de delinq端ents que demanen dades personals.
Per tal devitar-ho es recomana:
o No donar direccions.
o Saber quins filtros ofereix el prove誰dor o programa que utilitzem.
o Desconfiar de tots els archius que ens envi誰n.
o Denunciar el mal 炭s.
- Com ens intenten enredar amb correus que semblen dentitats aut竪ntiques.
Mitjan巽ant el phishing. Ens animen a fer clic a un vicle on hem de facilitar dades personals
importants, com un n炭mero de targeta de cr竪dit, contrasenyes, dades de comptes corrents... A
m辿s, semblen procedents duna instituci坦 financera, com un banc, una entitat emisora de
targetes de cr竪dit, un establiment comercial en l鱈nia de confian巽a o una organitzaci坦 ben竪fica.
Sintenten perpretar a trav辿s de correu electr嘆nic no desitjat, finestres emergents i missatges
instantanis.
D) CONTINGUTS INADEQUATS
- Pornografia infantil:
Al no ser conscients realment amb qui parlem per la xarxa estem expostos a la pornografia
infantil, ja que quan enviem un document com 辿s un fotografia nostra o dun amic/a no
sabem a quines mans va a parar aquesta fottografia, per tant, no hem denviar a ning炭 cap
imatge i/o fotografia nostra ni de ning炭, ja que no sabem l炭s que laltra persona pot fer
35
36. 36
della.
Un altre punt important a destacar 辿s la cmara web, ja que hem de fer un bon 炭s della, per
aix嘆 no hem dutilitzar-la amb desconeguts/es, ja que una vegada m辿s destaco que no
sabem qui 辿s la persona amb la que ens comuniquem i no sabem quin 炭s fa.
- Tema est竪tica: pgines amb dietes, cirugies est竪tiques,
- Terrorisme i delinq端竪ncia a la xarxa
- Qu竪 辿s el phishing
El "Pishing" 辿s una forma d'estafa bancria, basada en l'enviament de missatges
electr嘆nics fraudulents. Bsicament el "Pishing" 辿s una forma de correu electr嘆nic no
sol揃licitat, que pret辿n obtenir informaci坦 confidencial mitjan巽ant la suplantaci坦 de les
pgines d'acc辿s a un servei de banca electr嘆nica.
Phishing 辿s la capacitat de duplicar una pgina web per a fer creure al visitant que es troba
en la pgina original en lloc de la copiada. Normalment s'utilitza amb fins delictives
duplicant pgines web de bancs coneguts i enviant indiscriminadament correu-vos perqu竪
s'accedeixi a aquesta pgina a actualitzar les dades d'acc辿s al banc.
En ocasions, el terme phishing es diu que 辿s la contracci坦 de password harvesting fishing
(collita i pesca de contrasenyes), encara que aix嘆 probablement 辿s un acr嘆nim retroactiu.
De forma m辿s general, el nom phishing tamb辿 s'aplica a l'acte d'adquirir, de forma
fraudulenta i a trav辿s d'engany, informaci坦 personal com contrasenyes o detalls d'una
targeta de cr竪dit, haciendose passar per alg炭 digne de confian巽a amb una necessitat
veritable de tal informaci坦 en un e-mail semblant a l'oficial, un missatge instantani o
qualsevol altra forma de comunicaci坦. s una forma d'atac de l'enginyeria social
CINC NORMES PER A EVITAR EL PHISHING
El Centre d'Alerta Antivirus de Xarxa.辿s, que s'encarrega de fomentar la seguretat en
internet, ha publicat un document amb 5 normes senzilles per a evitar caure en el parany
del phishing, maniobra d'enginyeria social per la qual un usuari de correu electr嘆nic 辿s
convidat a revelar les seves claus bancries o nombres secrets d'acc辿s a comptes financers.
36
37. 37
El phishing no 辿s un virus, sin坦 un m竪tode que utilitza un missatge de correu digital en la
qual es proposa enganyosament la introducci坦 de claus en una pgina web que simula la
d'una entitat bancria.
Els missatges enviats utilitzaran tot tipus d'enginyosos arguments relacionats amb la
seguretat de l'entitat, per a justificar la necessitat d'introduir les seves dades d'acc辿s.
Alguns exemples dels m辿s comuns poden ser els seg端ents:
- Problemes de carcter t竪cnic.
- Recents deteccions de frau.
- Noves recomanacions de seguretat.
- Canvis en la pol鱈tica de seguretat de l'entitat.
Davant aquesta campanya, Xarxa.辿s recomana 5 normes de fcil aplicaci坦 per a evitar
caure en aquests cimbells:
1.- No atengui a correus electr嘆nic escrits en idiomes que no parli: la seva entitat financera
no es dirigir a Ud en aquest idioma si abans no ho han pactat pr竪viament
2.- No atengui a correus enviats per entitats de les quals no 辿s client en els quals li
demanin dades 鱈ntimes o que afectin a la seva seguretat
3.- No atengui a sortejos o ofertes econ嘆miques de forma immediata i impulsiva
4.- No atengui a correus que li avisin del cessament d'activitats financeres rebuts per
primera vegada i de forma sorpresiva
5.- No atengui a correus dels quals sospiti sense confirmar-los telef嘆nica o personalment
amb l'entitat signant.
37