More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (8)
![Presentaci坦n1.ppt [autoguardado]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/presentacin1-131017043841-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Similar to Definitiu tema_2_-_internet_i_les_xarxes_socials (20)
Definitiu tema_2_-_internet_i_les_xarxes_socials
- 1. TEMA 2 INTERNET I LES XARXES SOCIALS Marta Oca単a Mateu Sim坦 Catal Aina Casado Isaac Garc鱈a Toni Matas 1
- 2. 鰻禽掘掛 Pgina 1. 鴛稼岳姻看糸顎界界庄坦 3 2. s responsable i segur d'Internet 2.1. Usos d'Internet 3 2.2. Els alumnes 4 2.3. La importncia de pares i mares 6 2.4. La importncia de l'escola 7 3. Els perills d'Internet 3.1. Relacionats amb la informaci坦 7 3.2. Relacionats amb la comunicaci坦 interpersonal 8 3.3. Relacionats amb activitats amb repercussi坦 econ嘆mica 9 3.4. Relacionats amb el funcionament de la xarxa dInternet 9 3.5. Relacionats amb les addiccions 10 4. 遺看稼界鉛顎壊庄坦 11 5. Refer竪ncies 11 2
- 3. 鴛稼岳姻看糸顎界界庄坦 Sempre ensenyem als nins els perills del carrer, els diem que no parlin amb desconeguts, que no han de menjar res que les hi doni una persona que no coneixen... Aquestes lli巽ons, tamb辿 les haur鱈em daplicar a Internet , ja que sha convertit en un lloc on ells poden accedir-hi per estudiar, jugar, investigar... Per嘆, hem de tenir en compte que tamb辿 辿s un lloc on podem trobar gent amb males intencions. Apart dels programes que existeixen per bloquejar continguts, qu竪 no volem que els alumnes hi accedeixin. Tamb辿, a l'aula, hem densenyar-los les pgines les quals poden accedir, i les pgines les quals no conv辿 fer-ho. El tema densenyar-los els usos i perills dinternet, 辿s summament important, ja que els nins i nines tenen sempre una curiositat especial per el que est prohibit. Per aix嘆 s'ha de deixar clar el que pot passar si no es fa un 炭s responsable dInternet. s responsable i segur d Internet Per a comen巽ar determinarem els usos per part dels menors amb l'eina d'Internet: Cercar informaci坦: La informaci坦 a la xarxa 辿s quasi il揃limitada i per a trobar all嘆 que ens interessa emprem cercadors que ens ajuden a trobar la informaci坦 relacionada amb el tema o els temes que ens interessen. Contactar i comunicar-se: Els joves sovint utilitzen per comunicar-se xats, correu electr嘆nic, etc. Els menors associen establir contactes a trav辿s d'internet amb un exercici divertit i millor per a la vida social. Jocs interactius: Els jocs 辿s un dels passatemps favorits dels menors, i 辿s una de les altres raons per la qual utilitzen internet. 3
- 4. (Usos d'Internet per part dels menors, 2007) Els alumnes. Per a que els nins nom辿s estableixin contacte amb informaci坦 fiable han de seguir una s竪rie de recomanacions, ja que la informaci坦 pot resultar falsa i perillosa. Els perills sorgeixen a causa de la mala utilitzaci坦 d'Internet com per exemple, a causa de descarregar-se jocs que contenen virus, a causa de contactar o comunicar-se amb persones perilloses, o b辿 a causa de cercar i trobar informaci坦 enganyosa. (Perills que es poden trobar els nins, 2007) Nombrosos estudis han aclarit que l'炭s d'Internet s'incrementa de manera molt rpida entre la poblaci坦 que es troba en edat preescolar. Els menors d'entre 4 i 8 anys no es fixen tant en els continguts d Internet sin坦 que el que els atreu 辿s all嘆 que reflexa la pantalla com per exemple sons o imatges Daquesta manera 辿s m辿s probable que caiguin en els perills d'Internet. (Estudis realitzats, 2007) Per evitar que caiguin al perills, els haurem d'aconsellar i ensenyar com navegar. A fi d'evitar danys greus com els que anomenarem a continuaci坦. (Vulnerabilitat dels nins d'entre 4 i 8 anys, 2007) Navegar per Internet, acompanyat o acompanyada d'un adult, ja sigui el pare, la mare, un germ, una germana major... No dir el nom, l'edat, la ciutat, el carrer on es viu, el n炭mero de tel竪fon de casa o qualsevol altra dada personal. No acceptar mai instal揃lar a l'ordenador un programa des d'una pgina d'Internet, si no 辿s del tot fiable. Comentar als pares qualsevol situaci坦, que passi amb l'炭s d'Internet. No obrir mai missatges d'e-mail de persones desconegudes. Tancar immediatament les pgines que s'obrin a l'ordinador, de manera espontnia i sense haver clicat a l'opci坦 d'obrir-la. 4
- 5. (Recomanacions per a menors d'entre 4 i 8 anys, 2007) En quant als nins de 8-12 anys; cal tenir en compte que 辿s en aquesta edat on 辿s realitza un canvi maduratiu, el qual condueix a aquests nins i nines cap a certs perills. Ja que es mostren interessats per tot all嘆 nou i que els hi resulta atractiu, senten que controlen les eines pr嘆pies de les Noves Tecnologies. Tampoc saben que no tenen desenvolupada completament la capacitat anal鱈tica de tot all嘆 que els hi arriba des d'Internet. Un altre motiu, 辿s que es troben en una etapa for巽a important en el seu creixement sexual i troben a Internet un m坦n immens per aprofundir en la seva sexualitat i en el seu desenvolupament. Finalment, cal dir que s坦n vulnerables a missatges que pretenen obtenir les seves dades personals, i, a m辿s, s坦n vulnerables a les estrat竪gies de mrqueting i al consumisme que es propaga a trav辿s d'Internet. Per aix嘆, els nins de 8 a 12 anys, a part de les recomanacions esmentades anteriorment, n'han de seguir unes altres: (Vulnerabilitat dels nins d'entre 8 i 12 anys, 2007) Informar els pares si alguna cosa o alg炭 ens fa sentir inc嘆modes o amena巽ats mentre naveguem per Internet. Parlar amb els pares sobre el que es fa o es veu a Internet. No utilitzar Internet per a difondre rumors, molestar ni amena巽ar a altres persones. Decidir juntament amb els pares unes normes d炭s dInternet, ja sigui el temps de navegaci坦, els llocs que es poden visitar... No acceptar mai citar-se amb alg炭 que s'hagi conegut a trav辿s dInternet sense el perm鱈s dels pares. No enviar fotografies personals ni familiars a altres persones a trav辿s dInternet. Consultar sempre amb els pares abans de fer cap tipus de trmit econ嘆mic a trav辿s dInternet. (Recomanacions per a nins d'entre 8 i 12 anys, 2007) 5
- 6. La importncia de pares i mares. Els pares dels nins que han d'estar en contacte amb les Noves Tecnologies tamb辿 tenen una paper molt important en quant a la prevenci坦 de riscos. Aix鱈, doncs, els pares han de situar lordinador en una sala comuna acompanyant als menors quan estiguin connectats a Internet o b辿 interessant-se per saber qu竪 fan. Als nins se'ls ha d'ajudar i advertir sobre els possibles perills i la informaci坦 que estan cercant. A m辿s a m辿s, els pares han de pactar amb els menors una s竪rie de conductes, com per exemple l'horari o el temps per a navegar per la Xarxa. Poden utilitzar programes informtics que permetin bloquejar l'acc辿s a continguts no recomanats i que controlin el temps de connexi坦. A part d'actualitzar el programa d'antivirus, els pares han de realitzar una s竪rie d'accions per tal de garantir la seguretat dels seus fills, com s坦n les seg端ents: (Recomanacions per a un 炭s responsable d'Internet per part dels pares, S.F) Motivar als nins per a que cerquin informaci坦 per a temes que els interessin, tant en l'mbit escolar com en el familiar. Comentar als nins els efectes perjudicials i beneficiosos que causa el fer 炭s de la Xarxa. Als nins se'ls ha de comentar els perills del xat, ja que existeixen persones que es fan passar per amics que nom辿s es centren en els continguts sexuals. Els pares han d'educar als seus fills sobre les conseq端竪ncies que poden sorgir pel fet d'infringir les lleis. Han de fixar-se en els jocs que els seus fills solen rebre o intercanviar, ja que hi ha jocs que tamb辿 poden resultar perillosos o violents. Intercanviar coneixements amb els fills en quant a novetats informtiques. Revisar continguts que puguin ser perjudicials per a la seva educaci坦 i desenvolupaments, com per exemple temes pornogrfics, violents o racistes. (Mesures a adoptar per part dels pares respecte als seus fills, S.F) 6
- 7. La importncia de l'escola. Una de les tasques principals de l'Escola es afavorir el contacte dels nins amb les noves tecnologies, com tamb辿 fomentar l'accessibilitat per part de tothom, ja que trobem una ruptura social a causa de difer竪ncies econ嘆miques. Per aix嘆, cal que el mestre ajudi als alumnes a cercar la informaci坦 que els interessi o que els sigui d'utilitat, i que desperti un esperit cr鱈tic i reflexiu. Aix鱈, els mestres han d'assumir molt positivament les Noves Tecnologies com a recursos que faciliten la tasca dels seus alumnes i amplien els seus coneixements. (Recomanacions per a l'escola i en concret per als mestres,2007) A m辿s, els mestres han de fomentar que els seus alumnes utilitzin Internet per estudiar i aprendre. El que han de fer els professors 辿s un recull d'aquelles web que semblin m辿s interessants per tal que els nins i nines les consultin. Un aspecte rellevant 辿s com a metres, acabar amb la cultura del copiar i aferrar, ja que la informaci坦 que es copia pot pertnyer a alg炭 i pot ser, per tant, un plagi. (Recomanacions per als mestres, 2007) Els perills d Internet A part de les infinites possibilitats que ofereix l Internet, fer 炭s daquest tamb辿 fa que hi hagi perills especialment per a nins. Hi trobem cinc tipus de riscos: 1. Relacionats amb la informaci坦. Les persones freq端entment necessitem informaci坦 per realitzar les nostres activitats i moltes vegades la podem obtenir a Internet de manera m辿s rpida i c嘆mode que en el m坦n f鱈sic. Hem de considerar possibles perills: Acc辿s a informaci坦 poc fiable i falsa. Hi ha molta informaci坦 err嘆nia i poc actualitzada a Internet. La seva utilitzaci坦 pot donar lloc a problemes com ara 7
- 8. realitzar malament un treball acad竪mic pel simple fet d'haver-lo copiat d'un lloc amb informaci坦 no fiable o no actualitzada. P竪rdua de temps. De vegades es perd molt de temps per localitzar la informaci坦 que es necessita, i al final el treball pot quedar incomplet o sense fer. Acc辿s dels nins a informaci坦 inapropiada i nociva. Hi ha webs que poden resultar inadequades i fins i tot nocives per a nens i menors per la manera en qu竪 es tracten alguns temes o la cruesa d'algunes imatges (sexe, viol竪ncia, drogues ...). Aquest fet pot arribar a afectar el desenvolupament cognitiu i afectiu dels nens. Acc辿s a informaci坦 perillosa i immoral. Existeix informaci坦 amb continguts considerats delictius que inciten a la viol竪ncia, el racisme, la xenof嘆bia, el terrorisme, el consum de drogues, en realitzar actes delictius ... s la globalitat d'Internet qui fa possible l'exist竪ncia d'aquestes pgines web. (Pere Marqu竪s, 2010) 1. Riscos relacionats amb la comunicaci坦 interpersonal. Les persones moltes vegades necessitem comunicar-nos amb persones llunyanes o establir nous contactes socials. Internet ens ofereix infinitat doportunitats (e-mails, xats, Facebook...) per嘆 condueixen a alguns riscos: Bloqueig de la b炭stia de correu. Qualsevol persona que pugui entrar al teu correu a trav辿s de hackers o que hagis deixat el correu obert i hi pugui accedir qualsevol, de manera que la bloquegi i no hi puguis accedir tu a lhora dentrar- hi. Recepci坦 de missatges basura amb els quals et puguin arribar virus a trav辿s daquests que et poden esborrar documents o fins a poder rompret lordinador. Recepci坦 de missatges personals ofensius els quals puguin cometre que tinguis problemes emotius i personals. P竪rdua dintimitat que provoqui una augment de problemes emotius i personals. Males companyies ja que hi ha moltes persones que es fan passar per altres i generalment solen tenir males intencions. (Pere Marqu竪s, 2010) 8
- 9. 1. Riscos relacionats amb activitats amb repercussi坦 econ嘆mica. A Internet, avui dia, es poden realitzar prcticament les activitats que realitzem al m坦n f鱈sic i les activitats amb repercussi坦 econ嘆mica sempre suposen riscos. Estafes amb les compres. Moltes vegades, et diuen que un producte t辿 un preu determinat si ho compres a trav辿s dInternet per嘆, despr辿s, a lhora de pagar-ho, el preu pot resultar ser el doble o el triple del preu inicial. Mrqueting abusiu. A Internet, molt sovint, sabusa de la publicitat i de la promoci坦 de productes amb lobjectiu de que les persones tinguin m辿s ganes i estiguin interessats en comprar un producte determinat. Compres per part de menors sense autoritzacions paternes. s molt fcil accedir a Internet, per aix嘆, hi ha moltes possibilitats de que els menors realitzin compres online sense el consentiment dels seus pares. Actuacions delictives per violaci坦 de la propietat intel揃lectual (copyright). Com que accedir a Internet 辿s molt fcil, tamb辿 辿s fcil agafar informaci坦 sobre algun tema i dir que aix嘆 es teu, 辿s a dir, s坦n les teves paraules. Aix嘆 sanomena plagi i fins i tot es pot arribar a considerar com a un delicte. Realitzaci坦 de negocis il揃legals. No tot el que trobem a Internet 辿s legal i per aix嘆 sha destar molt alerta segons a quines pagines es navega ja que si s坦n il揃legals poden dur molts de problemes econ嘆mics associats, com ara les estafes. Costos telef嘆nics desorbitats. Moltes vegades trobem a Internet la venta de productes i per aconseguir-los sha de trucar a un n炭mero de tel竪fon. El que ocorre en algunes ocasions 辿s que per una trucada que dura molt pocs minuts, et cobren preus desmesurats. (Pere Marqu竪s, 2010) 1. Riscos relacionats amb el funcionament de la xarxa dInternet. La xarxa no sempre funciona com volem. Lentitud daccessos: per problemes de connexi坦, a vegades el funcionament de la xarxa pot resultar lent i , daquesta manera, endarrerir el treball. 9
- 10. Impossibilitat de connexi坦 a una web o servei a Internet; per problemes t竪cnics a vegades ens resultar impossible connectar-nos a una web o a un servei d'internet. Problemes de virus; si no s'ha instal揃lat pr竪viament un antivirus , es pot infiltrar un virus, el qual no ens permetr o treballar amb les condicions adequades o fins i tot pot no deixar-nos treballar. Espionatge: cal saber que ens poden estar espiant sense que ens adonem. Et poden espiar de diverses maneres, com per exemple; a trav辿s de la web cam, poden espiar es teus documents... Sha danar en compte amb la publicitat subliminal, spam... ja que pot resultar enganyosa i nociva. (Pere Marqu竪s, 2010) 1. Riscos relacionats amb les addiccions. Fins i tot considerant solament el temps doci que sempra a Internet, resulta dif鱈cil establir la frontera de laddicci坦 basada amb el nombre dhores diries i setmanals de connexi坦; com a m坦n alternatiu al m坦n f鱈sic, Internet ofereix infinitat dofertes doci: lectures, m炭sica, pel揃l鱈cules, jocs... Addicci坦 a cercar informaci坦 de tot tipus. Internet permet dur a terme tot tipus d'accions, com poden ser comunicar-se, informar-se... La informaci坦 que se cerca pot resultar, en moltes ocasions, perillosa. Addicci坦 a freq端entar els entorns socials com per exemple els xats. Habitualment els joves empren xats per a establir comunicacions amb altres persones, fet que pot derivar a un exc辿s de temps en aquesta situaci坦. Jocs compulsius. En l'actualitat, els jocs s坦n un dels passa-temps m辿s utilitzats pels joves, i aix嘆 pot provocar un exc辿s d'utilitzaci坦. Aquesta addicci坦 pot ser provocada o b辿 per voler descarregar-se molts de jocs per posteriorment jugar amb cada un d'ells o b辿 per a voler jugar molt de temps a un concret. Compres compulsives. Internet permet als usuaris comprar en qualsevol lloc i temps si aquests es troben connectats a la Xarxa, i aquesta facilitat per a comprar condueix a dur a terme moltes compres a trav辿s d'Internet, ja siguin de roba, d'objectes... (Pere Marqu竪s, 2010) 10
- 11. 遺看稼界鉛顎壊庄坦 Com ha conclusi坦 podem dir que Internet 辿s una gran ajuda a lhora dobtenir informaci坦 m辿s rpidament i amb molta m辿s comoditat. Tamb辿 辿s una bona eina per utilitzar com a ajuda dins lmbit escolar ja que permet que els alumnes facin feina col揃lectiva a trav辿s de la xarxa i ampliar els seus coneixements sobre els temes que es tracten a classe. Tot i aix嘆, ha de quedar molt clar que l Internet 辿s molt perill坦s i principalment, 辿s amb els nins amb els que sha de tenir m辿s cura. Per tant, els pares i mestres sha de documentar i controlar l炭s que en fan els nins ja que si no 辿s t辿 un m鱈nim control poden arribar a succeir problemes molt greus. Aix鱈 que Internet servir de gran ajuda i obtindrem grans resultat sempre i quan en facem un bon 炭s i tinguem en compte tots els perills i problemes que pot ocasionar Refer竪ncies -Tallers pel Foment d'un s Segur i Responsable d'Internet. Govern de les Illes Balears. Ministerio de ind炭stria, turismo y comercio (S.D). Recuperat dia 29 de novembre de 2012: http://www.ibit.org/dades/doc/2271_ca.pdf -Direcci坦n general de la Polic鱈a (S.D) .Consejos al ciudadano, Uso seguro de Internet. Gobierno de Espa単a, Ministerio del interior. Recuperat dia 20 de novembre de 2012: http://www.policia.es/consejos/internet.html -Internet segura per als menors de les Illes Balears (2007). Recomanacions. Recuperat dia 17 de novembre de 2012: http://www.xarxasegura.net/index.php? key=43%20referencia 11
- 12. -Marqu竪s Graells,P.(2010).Los riesgos de internet,consejos para su uso seguro, habilidades necesarias para utilizar internet. Tecnologia Educativa - Web Pere Marqu竪s - UAB / USAL / UHU. Recuperat dia 13 de novembre de 2012: http://www.peremarques.net/habilweb.htm 12