ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
RESUM DE LA SESSIÓ Cribratge N. mama. Tinció VPH amb àc. Acètic. Taula risc C-V REGICOR. Document de Voluntats Anticipades. Valoració PAPPS 2005- Plans Personals EAP-Vic
Cribratge de la Neo MAMA Recomenacions segons les reunions CAP Osona 2004-2005 Marta Cantero Joan Carrera Jordi Casanovas Eulàlia Fierro Anna Fusté M.José Martinez Teresa Masat Mercès Tordera Rosa Banús Raimon Rovira Albert Planes
Introducció El Cancer + freq en dones occidentals  Una de les causes de mort + imp en dones de mitjana edat. 12 % de reducció mortalitat anual si Cribratge 50-64à 15% reducció anual mortalitat si cribratge 50-69à.
Programa detecció precoç a Osona Totes les dones 50-64à, però se seguiran fins als 69à Detectades segons registres censals,  citades personalment Ratificades I consensuades pels CAPs. Mx doble projecció / 2à Doble interpretació Enviament de resultats a pacient + metge de capçalera
Conclusions del grup Respectar dinàmica del programa poblacional de cribratge. Assegurar des del CAP el cribratge si anteced. 1r grau N.mama (iniciar cribratge 10 anys abans del Dx a la familiar).  Fer Mx / any fins que entrin al programa general. Registre sistemàtic de Mx a la HCAP informatitzada (metge, inf, llev.)
Conclusions del grup Si la senyora demanda per patologia: visita pel capçalera I que ell valori les exploracions No derivar CAP Osona x Ecos mama (HGV o Clínica de Vic), per assegurar PAAF si sospita. Indic.ECO:  <30à + bulto: si PAAF benigne, STOP controls. >30à amb Mx recent Normal I bulto. Què passa en dones 40-50à que el Gine aconsella Mx I citen per llevadora? Les ha de re-citar a capçalera I que ell decideixi segons criteri clínic.
Tinció àc. Acètic x VPH .
Tinció àcid acètic.  LÍQUID: Dilució d’àc. Acètic al 5 % (ò ac. Acètil glacial al 5%) PROPIETATS: detecció de lesions no visibles a gland / prepuci (possibilitat de reinfeccions a dones amb el VPH)
Tinció àcid acètic. METODOLOGIA Remullar la zona amb gassa xopa amb àc. Acètic (està al magatzem) durant 5 minuts. Mirar amb làmpada-lupa o a simple vista. Les lesions semi-ocultes suggestives de VPH agafaran una tinció blanquinosa.  Cauteritzar les lesions amb Nitrogen / Imiquod. Nou control en 2-3 setmanes.
Taules REGICOR
Estudis REGICOR Adaptació de les taules Framingham de risc C-V a la població catalana REGICOR (Registre de Girona de malalaties del COR).  http://www. regicor .org/default. htm Validació amb les dades estudi VERIFICA. Permeten fer estimació de risc d’event coronari en 10 anys S’aconsella punt de tall de 10% per decidir si Hipolipemiants El GERCO I el SISO adoptaran aquest sistema pel càlcul de risc CV
Proposta d’adaptació Canviar criteris risc CV Framingham pels del  REGICOR . Quan toqui calcular el risc CV fer-ho directament a través del càlcul del REGICOR (que permet la nova versió d’OMI) i guardar aquest valor com a DGP. Considerar  alt Risc CV una puntuació >10% al REGICOR.
DVA (Document de Voluntats Anticipades) Testament Vital ( llegiu l’article, penseu dubtes i … to be continued )
PAPPS 2005 i LLIBRE BLANC D’ACTIVITATS PREVENTIVES  (i relació respecte els PLANS PERSONALS OMI actuals) Són les activitats PAPPS que recomana també el SISO.
HTA <14 anys: 1 medició 14-40 anys: 1 determinació cada 4 anys >40 anys (sense límit): 1 determinació cada 2 anys De 15 a 99 anys cada 2 anys (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
Hipercolesterolèmia Homes <35à i Dones <45à: 1 determ. Homes 35-75à i Dones 45-75à: 1 determinació cada 5 anys Homes i dones >75à : 1 determinació (si no en tenen cap de prèvia) Homes i dones de 25 a 70 anys: 1 determinació cada 4 anys  (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
DIABETES NO hi ha evidències per cribratge sistemàtic  PLA PERSONAL EAP-VIC (perquè ens ho demanava Cat Salut):  Persones de 45-80 anys: 1 glicèmia venosa cada 5à Persones 15-99à amb factors de risc DM (AF, macrosomes, intolerància a glucosa, obesitat, etc): 1 glicèmia cada 1à
Activitat física >14 anys (sense límit): Preguntar sobre activitat física no més sovint de cada 3 mesos i no menys sovint de cada 2 anys. De 15 a 80 anys: cada 3 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC:
Obesitat Dels 15 a 20 à: Tenir almenys 1 mesura de pes, talla i IMC. >20 anys (sense límit): Mesura de pes, talla i IMC cada 4 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC:  Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
Prevenció Tabaquisme Persones >10 anys (sense límit d’edat): Cribratge i registre cada 2 anys. Si >25 anys i mai han fumat: NO cal cribratge Exfumadors (>1 any): cada 2 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC:  Homes i dones de 15 a 80 anys: cribratge cada 2 anys
Consum de risc d’ALCOHOL Persones >14à: cribratge i quantificació cada 2 anys. En adolescents potser es necessiti una freqüència més alta (però no especifiquen).  PLA PERSONAL EAP-VIC:  Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
Prevenció SIDA i altres MTS Població 14 a 35 anys: interrogatori sobre ús de preservatiu i educació en cas necessària cada 2 anys (Ho tenim dins la PAPPs de planificació familiar): interroga cada 2 anys a la població de 14 a 45 anys sobre mètode anticonceptiu (s’hi pot afegir la recomenació de preservatiu).  PLA PERSONAL EAP-VIC:
Prevenció TBC No està indicat el cribratge poblacional. Fer i llegir PPD (+ >5mm o >15mm si BCG prèvia), a: VIH+ o conductes de risc (UDVP, prostitutes) Contactes pròxims i repetits amb TBC bacil·lífera. Immunodeprimits o en ttmt immunosupressor Indigents. Minories ètniques de baix nivell socio-econòmic. Immigrants de països d’alta endemicitat.  Residents d’institucions tancades (presoners, ancians). Professionals de risc de contagiar la resta (mestres, llars d’infants, sanitaris, etc.) PLA PERSONAL EAP-VIC:  No tenim cap activitat associada
Càncer de MAMA Dones 50 a 70à : MAMO cada 2 anys Coordinació amb programes de cribratge poblacional. PLA PERSONAL EAP-VIC:  Dones 50-70à : cada 2 anys.
Càncer de CÈRVIX Dones 25 a 65 anys: 2 PAP inicial amb 1 any de diferència Després 1 citologia cada 3-5 anys. Dones >65à (sense citologia darrers 5à): 2 citologies en 1 any de diferència PLA PERSONAL EAP-VIC:  Dones 25-35à: cada 3 anys Dones 36-50à: cada 5 anys. Dones 51 a 69à: cada 10 anys. . EXCLUSSIÓ: Verges Histerectomia total.
Càncer d’ENDOMETRI No hi ha evidències per cribratge sistemàtic en dones assimptomàtiques. PLA PERSONAL EAP-VIC:  Dones 55 a 99 anys : almenys 1 cop .
Càncer COLORECTAL Persones >50à: Test de sang oculta en femta cada 1-2 anys, i/o Sigmoidoscòpia cada 5 anys, o Colonoscòpia cada 10 anys PLA PERSONAL EAP-VIC:  No tenim cap activitat associada. La seva aplicació al nostre mitjà precisa d’avaluació prèvia de cost-efectivitat i recursos necessaris.
Càncer de PRÒSTATA No hi ha evidència científica per aconsellar cribratge sistemàtic Els pacients que demanin PSA han de ser informats sobre els beneficis/riscs del cribratge i tractament.  PLA PERSONAL EAP-VIC:  No tenim cap activitat associada.
Càncer de PELL NO hi ha evidència per recomenar el cribratge sistemàtic Evitar exposició solar excessiva i usar els protectors solars. Detectar persones de risc: fototipus baixos,  nens,  UVAs,  xeroderma pigmentós,  AF melanoma o de nevus displàsics,  nevus congènit gegant. PLA PERSONAL EAP-VIC:  No tenim cap activitat associada.
CONCLUSIONS Ens apuntem com a centre adscrit al PAPPS? Tindríem informació de les actualitzacions i dels criteris. Tindríem informació periòdica de l’estat del PAPPs en altres centres sanitaris catalans i espanyols.

More Related Content

Similar to Sessió Paps Neo Mama Gener05 (20)

Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Ravalnet
Factors de risc i prevencio cancer de mama
Factors de risc i prevencio cancer de mamaFactors de risc i prevencio cancer de mama
Factors de risc i prevencio cancer de mama
Miguel Lozano Serrano
Càncer de cólon, es pot prevenir?
Càncer de cólon, es pot prevenir?Càncer de cólon, es pot prevenir?
Càncer de cólon, es pot prevenir?
formaciossibe
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
CAPLaSeudUrgell
Prostata
ProstataProstata
Prostata
Jordi Casanovas
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Pediatriadeponent
Lug Aula09
Lug Aula09Lug Aula09
Lug Aula09
mariam
Uretritisaula09
Uretritisaula09Uretritisaula09
Uretritisaula09
mariam
Hipertensió arterial.ampa
Hipertensió arterial.ampaHipertensió arterial.ampa
Hipertensió arterial.ampa
udmficgirona
Hipertensió arterial.ampa(2)
Hipertensió arterial.ampa(2)Hipertensió arterial.ampa(2)
Hipertensió arterial.ampa(2)
udmficgirona
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Pediatriadeponent
Malaltia renal crònica - EFAD
Malaltia renal crònica - EFADMalaltia renal crònica - EFAD
Malaltia renal crònica - EFAD
jantdp
Sessió clínica Hospital de Mataró
Sessió clínica Hospital de Mataró Sessió clínica Hospital de Mataró
Sessió clínica Hospital de Mataró
Jordi Varela
Jornada cataluña
Jornada cataluñaJornada cataluña
Jornada cataluña
SEMES Diabetes Grupo de trabajo
Jornada cataluña
Jornada cataluñaJornada cataluña
Jornada cataluña
María Sánchez Sánchez
Infeccions orina en la gent gran
Infeccions orina en la gent granInfeccions orina en la gent gran
Infeccions orina en la gent gran
GeriatriaGranollers
Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Tríptic programa de detecció del càncer de colon 2013
Ravalnet
Factors de risc i prevencio cancer de mama
Factors de risc i prevencio cancer de mamaFactors de risc i prevencio cancer de mama
Factors de risc i prevencio cancer de mama
Miguel Lozano Serrano
Càncer de cólon, es pot prevenir?
Càncer de cólon, es pot prevenir?Càncer de cólon, es pot prevenir?
Càncer de cólon, es pot prevenir?
formaciossibe
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
2024 05 29 NOU PROTOCOL PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ - copia.pptx.pdf
CAPLaSeudUrgell
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Pediatriadeponent
Uretritisaula09
Uretritisaula09Uretritisaula09
Uretritisaula09
mariam
Hipertensió arterial.ampa
Hipertensió arterial.ampaHipertensió arterial.ampa
Hipertensió arterial.ampa
udmficgirona
Hipertensió arterial.ampa(2)
Hipertensió arterial.ampa(2)Hipertensió arterial.ampa(2)
Hipertensió arterial.ampa(2)
udmficgirona
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Pediatriadeponent
Malaltia renal crònica - EFAD
Malaltia renal crònica - EFADMalaltia renal crònica - EFAD
Malaltia renal crònica - EFAD
jantdp
Sessió clínica Hospital de Mataró
Sessió clínica Hospital de Mataró Sessió clínica Hospital de Mataró
Sessió clínica Hospital de Mataró
Jordi Varela

More from Jordi Casanovas (16)

ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
Jordi Casanovas
Canal Paciente_ Involucrando al pacienteCanal Paciente_ Involucrando al paciente
Canal Paciente_ Involucrando al paciente
Jordi Casanovas
CANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
CANAL PACIENT_ Presentació en PantallesCANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
CANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
Jordi Casanovas
Resis presentacion 2008 cast
Resis presentacion 2008 castResis presentacion 2008 cast
Resis presentacion 2008 cast
Jordi Casanovas
Actualitz Ansietat Depressio
Actualitz Ansietat DepressioActualitz Ansietat Depressio
Actualitz Ansietat Depressio
Jordi Casanovas
Visita DacollidaVisita Dacollida
Visita Dacollida
Jordi Casanovas
Primary Health Care Evaluation
Primary Health Care EvaluationPrimary Health Care Evaluation
Primary Health Care Evaluation
Jordi Casanovas
Resis Presentació Aceba
Resis Presentació AcebaResis Presentació Aceba
Resis Presentació Aceba
Jordi Casanovas
Prevenció de retinopatia en diabetics
Prevenció de retinopatia en diabeticsPrevenció de retinopatia en diabetics
Prevenció de retinopatia en diabetics
Jordi Casanovas
Insuficiencia Cardiaca Valencia DefinitiuInsuficiencia Cardiaca Valencia Definitiu
Insuficiencia Cardiaca Valencia Definitiu
Jordi Casanovas
MALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en APMALALTIES CRONIQUES en AP
MALALTIES CRONIQUES en AP
Jordi Casanovas
Aval 01 2007 Nova
Aval 01 2007 NovaAval 01 2007 Nova
Aval 01 2007 Nova
Jordi Casanovas
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADESDOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
Jordi Casanovas
Presentació Pla Tabac Siso
Presentació Pla Tabac SisoPresentació Pla Tabac Siso
Presentació Pla Tabac Siso
Jordi Casanovas
Cholesterol.
Cholesterol.Cholesterol.
Cholesterol.
Jordi Casanovas
Cardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in GeriatricCardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in Geriatric
Jordi Casanovas
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014
Jordi Casanovas
Canal Paciente_ Involucrando al pacienteCanal Paciente_ Involucrando al paciente
Canal Paciente_ Involucrando al paciente
Jordi Casanovas
CANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
CANAL PACIENT_ Presentació en PantallesCANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
CANAL PACIENT_ Presentació en Pantalles
Jordi Casanovas
Visita DacollidaVisita Dacollida
Visita Dacollida
Jordi Casanovas
Primary Health Care Evaluation
Primary Health Care EvaluationPrimary Health Care Evaluation
Primary Health Care Evaluation
Jordi Casanovas
Prevenció de retinopatia en diabetics
Prevenció de retinopatia en diabeticsPrevenció de retinopatia en diabetics
Prevenció de retinopatia en diabetics
Jordi Casanovas
Insuficiencia Cardiaca Valencia DefinitiuInsuficiencia Cardiaca Valencia Definitiu
Insuficiencia Cardiaca Valencia Definitiu
Jordi Casanovas
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADESDOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES
Jordi Casanovas
Cardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in GeriatricCardiac insuficience in Geriatric
Cardiac insuficience in Geriatric
Jordi Casanovas

Sessió Paps Neo Mama Gener05

  • 1. RESUM DE LA SESSIÓ Cribratge N. mama. Tinció VPH amb àc. Acètic. Taula risc C-V REGICOR. Document de Voluntats Anticipades. Valoració PAPPS 2005- Plans Personals EAP-Vic
  • 2. Cribratge de la Neo MAMA Recomenacions segons les reunions CAP Osona 2004-2005 Marta Cantero Joan Carrera Jordi Casanovas Eulàlia Fierro Anna Fusté M.José Martinez Teresa Masat Mercès Tordera Rosa Banús Raimon Rovira Albert Planes
  • 3. Introducció El Cancer + freq en dones occidentals Una de les causes de mort + imp en dones de mitjana edat. 12 % de reducció mortalitat anual si Cribratge 50-64à 15% reducció anual mortalitat si cribratge 50-69à.
  • 4. Programa detecció precoç a Osona Totes les dones 50-64à, però se seguiran fins als 69à Detectades segons registres censals, citades personalment Ratificades I consensuades pels CAPs. Mx doble projecció / 2à Doble interpretació Enviament de resultats a pacient + metge de capçalera
  • 5. Conclusions del grup Respectar dinàmica del programa poblacional de cribratge. Assegurar des del CAP el cribratge si anteced. 1r grau N.mama (iniciar cribratge 10 anys abans del Dx a la familiar). Fer Mx / any fins que entrin al programa general. Registre sistemàtic de Mx a la HCAP informatitzada (metge, inf, llev.)
  • 6. Conclusions del grup Si la senyora demanda per patologia: visita pel capçalera I que ell valori les exploracions No derivar CAP Osona x Ecos mama (HGV o Clínica de Vic), per assegurar PAAF si sospita. Indic.ECO: <30à + bulto: si PAAF benigne, STOP controls. >30à amb Mx recent Normal I bulto. Què passa en dones 40-50à que el Gine aconsella Mx I citen per llevadora? Les ha de re-citar a capçalera I que ell decideixi segons criteri clínic.
  • 8. Tinció àcid acètic. LÍQUID: Dilució d’àc. Acètic al 5 % (ò ac. Acètil glacial al 5%) PROPIETATS: detecció de lesions no visibles a gland / prepuci (possibilitat de reinfeccions a dones amb el VPH)
  • 9. Tinció àcid acètic. METODOLOGIA Remullar la zona amb gassa xopa amb àc. Acètic (està al magatzem) durant 5 minuts. Mirar amb làmpada-lupa o a simple vista. Les lesions semi-ocultes suggestives de VPH agafaran una tinció blanquinosa. Cauteritzar les lesions amb Nitrogen / Imiquod. Nou control en 2-3 setmanes.
  • 11. Estudis REGICOR Adaptació de les taules Framingham de risc C-V a la població catalana REGICOR (Registre de Girona de malalaties del COR). http://www. regicor .org/default. htm Validació amb les dades estudi VERIFICA. Permeten fer estimació de risc d’event coronari en 10 anys S’aconsella punt de tall de 10% per decidir si Hipolipemiants El GERCO I el SISO adoptaran aquest sistema pel càlcul de risc CV
  • 12. Proposta d’adaptació Canviar criteris risc CV Framingham pels del REGICOR . Quan toqui calcular el risc CV fer-ho directament a través del càlcul del REGICOR (que permet la nova versió d’OMI) i guardar aquest valor com a DGP. Considerar alt Risc CV una puntuació >10% al REGICOR.
  • 13. DVA (Document de Voluntats Anticipades) Testament Vital ( llegiu l’article, penseu dubtes i … to be continued )
  • 14. PAPPS 2005 i LLIBRE BLANC D’ACTIVITATS PREVENTIVES (i relació respecte els PLANS PERSONALS OMI actuals) Són les activitats PAPPS que recomana també el SISO.
  • 15. HTA <14 anys: 1 medició 14-40 anys: 1 determinació cada 4 anys >40 anys (sense límit): 1 determinació cada 2 anys De 15 a 99 anys cada 2 anys (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
  • 16. Hipercolesterolèmia Homes <35à i Dones <45à: 1 determ. Homes 35-75à i Dones 45-75à: 1 determinació cada 5 anys Homes i dones >75à : 1 determinació (si no en tenen cap de prèvia) Homes i dones de 25 a 70 anys: 1 determinació cada 4 anys (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
  • 17. DIABETES NO hi ha evidències per cribratge sistemàtic PLA PERSONAL EAP-VIC (perquè ens ho demanava Cat Salut): Persones de 45-80 anys: 1 glicèmia venosa cada 5à Persones 15-99à amb factors de risc DM (AF, macrosomes, intolerància a glucosa, obesitat, etc): 1 glicèmia cada 1à
  • 18. Activitat física >14 anys (sense límit): Preguntar sobre activitat física no més sovint de cada 3 mesos i no menys sovint de cada 2 anys. De 15 a 80 anys: cada 3 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC:
  • 19. Obesitat Dels 15 a 20 à: Tenir almenys 1 mesura de pes, talla i IMC. >20 anys (sense límit): Mesura de pes, talla i IMC cada 4 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
  • 20. Prevenció Tabaquisme Persones >10 anys (sense límit d’edat): Cribratge i registre cada 2 anys. Si >25 anys i mai han fumat: NO cal cribratge Exfumadors (>1 any): cada 2 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC: Homes i dones de 15 a 80 anys: cribratge cada 2 anys
  • 21. Consum de risc d’ALCOHOL Persones >14à: cribratge i quantificació cada 2 anys. En adolescents potser es necessiti una freqüència més alta (però no especifiquen). PLA PERSONAL EAP-VIC: Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
  • 22. Prevenció SIDA i altres MTS Població 14 a 35 anys: interrogatori sobre ús de preservatiu i educació en cas necessària cada 2 anys (Ho tenim dins la PAPPs de planificació familiar): interroga cada 2 anys a la població de 14 a 45 anys sobre mètode anticonceptiu (s’hi pot afegir la recomenació de preservatiu). PLA PERSONAL EAP-VIC:
  • 23. Prevenció TBC No està indicat el cribratge poblacional. Fer i llegir PPD (+ >5mm o >15mm si BCG prèvia), a: VIH+ o conductes de risc (UDVP, prostitutes) Contactes pròxims i repetits amb TBC bacil·lífera. Immunodeprimits o en ttmt immunosupressor Indigents. Minories ètniques de baix nivell socio-econòmic. Immigrants de països d’alta endemicitat. Residents d’institucions tancades (presoners, ancians). Professionals de risc de contagiar la resta (mestres, llars d’infants, sanitaris, etc.) PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada
  • 24. Càncer de MAMA Dones 50 a 70à : MAMO cada 2 anys Coordinació amb programes de cribratge poblacional. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 50-70à : cada 2 anys.
  • 25. Càncer de CÈRVIX Dones 25 a 65 anys: 2 PAP inicial amb 1 any de diferència Després 1 citologia cada 3-5 anys. Dones >65à (sense citologia darrers 5à): 2 citologies en 1 any de diferència PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 25-35à: cada 3 anys Dones 36-50à: cada 5 anys. Dones 51 a 69à: cada 10 anys. . EXCLUSSIÓ: Verges Histerectomia total.
  • 26. Càncer d’ENDOMETRI No hi ha evidències per cribratge sistemàtic en dones assimptomàtiques. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 55 a 99 anys : almenys 1 cop .
  • 27. Càncer COLORECTAL Persones >50à: Test de sang oculta en femta cada 1-2 anys, i/o Sigmoidoscòpia cada 5 anys, o Colonoscòpia cada 10 anys PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada. La seva aplicació al nostre mitjà precisa d’avaluació prèvia de cost-efectivitat i recursos necessaris.
  • 28. Càncer de PRÒSTATA No hi ha evidència científica per aconsellar cribratge sistemàtic Els pacients que demanin PSA han de ser informats sobre els beneficis/riscs del cribratge i tractament. PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada.
  • 29. Càncer de PELL NO hi ha evidència per recomenar el cribratge sistemàtic Evitar exposició solar excessiva i usar els protectors solars. Detectar persones de risc: fototipus baixos, nens, UVAs, xeroderma pigmentós, AF melanoma o de nevus displàsics, nevus congènit gegant. PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada.
  • 30. CONCLUSIONS Ens apuntem com a centre adscrit al PAPPS? Tindríem informació de les actualitzacions i dels criteris. Tindríem informació periòdica de l’estat del PAPPs en altres centres sanitaris catalans i espanyols.

Editor's Notes

  • #2: The next few slides will provide information about the Guide to Community Preventive Services project. Following this will be an overview of the Community Guide chapter on tobacco prevention and control followed by detail about the first 15 strategies for which the Task Force has issued recommendations for use. Then, we’ll take a look in a little more depth at the bodies of evidence evaluating the effectiveness of smoking bans and restrictions, reminder systems used to prompt health care providers to address smoking in their patient interactions. We’ll look at our most recent review, the evidence regarding the constellation of interventions implemented with the intent of reducing or restricting access to tobacco products by minors. Finally will be a preview of the reviews that we are currently working on regarding school-based interventions.