Webinar Service Economics profitable growth in economically challenging timeswaqdev786The document discusses strategies for businesses to provide superior customer experiences and grow profitably. It outlines different types of service business strategies from price-driven to brand-driven. Brand-driven strategies focus on providing a compelling value proposition, solving complex challenges, consistent global services, unique knowledge, and promoting experiences. The document also discusses frameworks for customer experience management and achieving different levels of service maturity from warranty to brand-driven.
Homo Zappiens: De ultieme droom voor een IT-manager?Tom VerhoeveDe Homo Zappiens is volledig opgegroeid met het web en leert fundamenteel anders dan de oudere generaties. Dit heeft ook consequenties voor het bedrijfsleven, de Homo Zappiens druppelt nu de organisaties binnen. En dit levert nieuwe vragen op: Hoe houden we vernieuwing beheersbaar? Hoe kunnen we ze boeien en binden? Hoe sturen we op productiviteit? Speelt dit ook in uw organisatie? Leo van de Vorst is tijdens het ITSMF Jaarcongres 2008 met u op zoek gegaan naar antwoorden.
Miltech Final Presentation(1)DRS444The human resources team developed plans and procedures for staffing, recruiting, and training new employees needed to launch the MT5 personal communications product within 9 months. Deliverables included job descriptions, recruiting plans, interview and salary schedules, staffing plans, and training plans. Recruiting would utilize websites, outsourcing firms, and internal candidates. Hiring and training would be completed by months 6-8 to meet the project timeline. Staffing projections were provided for marketing, distribution, and customer service teams.
Helicobacter pylori en pediatria. 2019PediatriadeponentRepàs a les últimes evidències sobre el paper de l'Helicobacter pylori en la patologia pediàtrica.
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014PediatriadeponentProtocol de consens per a diagnòstic i tractament i posterior seguiment dels pacients amb infecció d'orina.
Sessió clínica Hospital de Mataró Jordi VarelaSessió clínica a l'Hospital de Mataró "Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida"
Infeccions orina en la gent granGeriatriaGranollersEn la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014Jordi CasanovasTreating pain, specially chronic in Primary Healthcare.
Canal Paciente_ Involucrando al pacienteJordi CasanovasEste documento describe el proyecto Canal Paciente de la EAP Vic SLP en Barcelona, el cual permite la comunicación directa entre pacientes y profesionales a través de un portal seguro. El objetivo es fomentar la corresponsabilidad del paciente en su salud mediante la información, colaboración en el seguimiento, realización de trámites y comunicación con los profesionales. Se resumen los datos de usuarios, tipos de interacciones y su evolución positiva desde la implementación del proyecto.
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014PediatriadeponentProtocol de consens per a diagnòstic i tractament i posterior seguiment dels pacients amb infecció d'orina.
Sessió clínica Hospital de Mataró Jordi VarelaSessió clínica a l'Hospital de Mataró "Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida"
Infeccions orina en la gent granGeriatriaGranollersEn la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014Jordi CasanovasTreating pain, specially chronic in Primary Healthcare.
Canal Paciente_ Involucrando al pacienteJordi CasanovasEste documento describe el proyecto Canal Paciente de la EAP Vic SLP en Barcelona, el cual permite la comunicación directa entre pacientes y profesionales a través de un portal seguro. El objetivo es fomentar la corresponsabilidad del paciente en su salud mediante la información, colaboración en el seguimiento, realización de trámites y comunicación con los profesionales. Se resumen los datos de usuarios, tipos de interacciones y su evolución positiva desde la implementación del proyecto.
CANAL PACIENT_ Presentació en PantallesJordi CasanovasExplaining a new platform to connect patients and health providers by allow patients to interact with their clinical sources.
Resis presentacion 2008 castJordi CasanovasPresentation in Spanish about CAP El Remei anb resident medical rotation in this Primary Care Health Center.
Actualitz Ansietat DepressioJordi CasanovasDiagnosys and treatment for Anxiety and depression in primary health care
Visita DacollidaJordi CasanovasEl resumen describe los resultados de una visita de acogida a nuevos usuarios inmigrantes en un centro de salud en Barcelona. La visita consistió en una entrevista grupal de 30 minutos con una mediadora para explicar el funcionamiento del centro y proveer información sanitaria. De 205 usuarios propuestos para la visita, acudieron 112 (54%). Los usuarios provenían principalmente de países subsaharianos y marroquíes. Aquellos que asistieron a la visita tuvieron menos probabilidad de faltar a visitas posteriores que aquellos que no asist
Primary Health Care EvaluationJordi CasanovasThe document discusses the evaluation of primary care services using a computerized system called PROSA. PROSA allows the evaluation of various indicators related to efficiency, technical quality, and patient satisfaction. It analyzes key indicators for different general practitioners like screening rates for smoking, blood pressure control in diabetics, and the costs associated with treating back pain. The evaluation identifies areas for improvement and helps create incentives for health professionals to enhance preventative care and chronic disease management.
Prevenció de retinopatia en diabeticsJordi CasanovasA method to prevent or make and early diagnose about retinopathy in primary care.
Insuficiencia Cardiaca Valencia DefinitiuJordi CasanovasEste estudio evaluó la efectividad de una intervención formativa y un sistema de recordatorio informático para mejorar el abordaje y seguimiento de la insuficiencia cardíaca en personas mayores de 64 años. Los resultados mostraron que la intervención mejoró significativamente el diagnóstico temprano y el seguimiento con ecocardiografía, pero no tuvo un efecto significativo en el tratamiento con IECA/ARAII o bloqueadores beta. La prevalencia de insuficiencia cardíaca fue del 6,03% y aumentó con la edad, siendo mayor en mujeres que
1. RESUM DE LA SESSIÓ Cribratge N. mama. Tinció VPH amb àc. Acètic. Taula risc C-V REGICOR. Document de Voluntats Anticipades. Valoració PAPPS 2005- Plans Personals EAP-Vic
2. Cribratge de la Neo MAMA Recomenacions segons les reunions CAP Osona 2004-2005 Marta Cantero Joan Carrera Jordi Casanovas Eulàlia Fierro Anna Fusté M.José Martinez Teresa Masat Mercès Tordera Rosa Banús Raimon Rovira Albert Planes
3. Introducció El Cancer + freq en dones occidentals Una de les causes de mort + imp en dones de mitjana edat. 12 % de reducció mortalitat anual si Cribratge 50-64à 15% reducció anual mortalitat si cribratge 50-69à.
4. Programa detecció precoç a Osona Totes les dones 50-64à, però se seguiran fins als 69à Detectades segons registres censals, citades personalment Ratificades I consensuades pels CAPs. Mx doble projecció / 2à Doble interpretació Enviament de resultats a pacient + metge de capçalera
5. Conclusions del grup Respectar dinàmica del programa poblacional de cribratge. Assegurar des del CAP el cribratge si anteced. 1r grau N.mama (iniciar cribratge 10 anys abans del Dx a la familiar). Fer Mx / any fins que entrin al programa general. Registre sistemàtic de Mx a la HCAP informatitzada (metge, inf, llev.)
6. Conclusions del grup Si la senyora demanda per patologia: visita pel capçalera I que ell valori les exploracions No derivar CAP Osona x Ecos mama (HGV o Clínica de Vic), per assegurar PAAF si sospita. Indic.ECO: <30à + bulto: si PAAF benigne, STOP controls. >30à amb Mx recent Normal I bulto. Què passa en dones 40-50à que el Gine aconsella Mx I citen per llevadora? Les ha de re-citar a capçalera I que ell decideixi segons criteri clínic.
8. Tinció àcid acètic. LÍQUID: Dilució d’àc. Acètic al 5 % (ò ac. Acètil glacial al 5%) PROPIETATS: detecció de lesions no visibles a gland / prepuci (possibilitat de reinfeccions a dones amb el VPH)
9. Tinció àcid acètic. METODOLOGIA Remullar la zona amb gassa xopa amb àc. Acètic (està al magatzem) durant 5 minuts. Mirar amb làmpada-lupa o a simple vista. Les lesions semi-ocultes suggestives de VPH agafaran una tinció blanquinosa. Cauteritzar les lesions amb Nitrogen / Imiquod. Nou control en 2-3 setmanes.
11. Estudis REGICOR Adaptació de les taules Framingham de risc C-V a la població catalana REGICOR (Registre de Girona de malalaties del COR). http://www. regicor .org/default. htm Validació amb les dades estudi VERIFICA. Permeten fer estimació de risc d’event coronari en 10 anys S’aconsella punt de tall de 10% per decidir si Hipolipemiants El GERCO I el SISO adoptaran aquest sistema pel càlcul de risc CV
12. Proposta d’adaptació Canviar criteris risc CV Framingham pels del REGICOR . Quan toqui calcular el risc CV fer-ho directament a través del càlcul del REGICOR (que permet la nova versió d’OMI) i guardar aquest valor com a DGP. Considerar alt Risc CV una puntuació >10% al REGICOR.
13. DVA (Document de Voluntats Anticipades) Testament Vital ( llegiu l’article, penseu dubtes i … to be continued )
14. PAPPS 2005 i LLIBRE BLANC D’ACTIVITATS PREVENTIVES (i relació respecte els PLANS PERSONALS OMI actuals) Són les activitats PAPPS que recomana també el SISO.
15. HTA <14 anys: 1 medició 14-40 anys: 1 determinació cada 4 anys >40 anys (sense límit): 1 determinació cada 2 anys De 15 a 99 anys cada 2 anys (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
16. Hipercolesterolèmia Homes <35à i Dones <45à: 1 determ. Homes 35-75à i Dones 45-75à: 1 determinació cada 5 anys Homes i dones >75à : 1 determinació (si no en tenen cap de prèvia) Homes i dones de 25 a 70 anys: 1 determinació cada 4 anys (ho canviem?) PLA PERSONAL EAP-VIC:
17. DIABETES NO hi ha evidències per cribratge sistemàtic PLA PERSONAL EAP-VIC (perquè ens ho demanava Cat Salut): Persones de 45-80 anys: 1 glicèmia venosa cada 5à Persones 15-99à amb factors de risc DM (AF, macrosomes, intolerància a glucosa, obesitat, etc): 1 glicèmia cada 1à
18. Activitat física >14 anys (sense límit): Preguntar sobre activitat física no més sovint de cada 3 mesos i no menys sovint de cada 2 anys. De 15 a 80 anys: cada 3 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC:
19. Obesitat Dels 15 a 20 à: Tenir almenys 1 mesura de pes, talla i IMC. >20 anys (sense límit): Mesura de pes, talla i IMC cada 4 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
20. Prevenció Tabaquisme Persones >10 anys (sense límit d’edat): Cribratge i registre cada 2 anys. Si >25 anys i mai han fumat: NO cal cribratge Exfumadors (>1 any): cada 2 anys. PLA PERSONAL EAP-VIC: Homes i dones de 15 a 80 anys: cribratge cada 2 anys
21. Consum de risc d’ALCOHOL Persones >14à: cribratge i quantificació cada 2 anys. En adolescents potser es necessiti una freqüència més alta (però no especifiquen). PLA PERSONAL EAP-VIC: Dels 15 als 99 anys : cada 2 anys.
22. Prevenció SIDA i altres MTS Població 14 a 35 anys: interrogatori sobre ús de preservatiu i educació en cas necessària cada 2 anys (Ho tenim dins la PAPPs de planificació familiar): interroga cada 2 anys a la població de 14 a 45 anys sobre mètode anticonceptiu (s’hi pot afegir la recomenació de preservatiu). PLA PERSONAL EAP-VIC:
23. Prevenció TBC No està indicat el cribratge poblacional. Fer i llegir PPD (+ >5mm o >15mm si BCG prèvia), a: VIH+ o conductes de risc (UDVP, prostitutes) Contactes pròxims i repetits amb TBC bacil·lífera. Immunodeprimits o en ttmt immunosupressor Indigents. Minories ètniques de baix nivell socio-econòmic. Immigrants de països d’alta endemicitat. Residents d’institucions tancades (presoners, ancians). Professionals de risc de contagiar la resta (mestres, llars d’infants, sanitaris, etc.) PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada
24. Càncer de MAMA Dones 50 a 70à : MAMO cada 2 anys Coordinació amb programes de cribratge poblacional. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 50-70à : cada 2 anys.
25. Càncer de CÈRVIX Dones 25 a 65 anys: 2 PAP inicial amb 1 any de diferència Després 1 citologia cada 3-5 anys. Dones >65à (sense citologia darrers 5à): 2 citologies en 1 any de diferència PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 25-35à: cada 3 anys Dones 36-50à: cada 5 anys. Dones 51 a 69à: cada 10 anys. . EXCLUSSIÓ: Verges Histerectomia total.
26. Càncer d’ENDOMETRI No hi ha evidències per cribratge sistemàtic en dones assimptomàtiques. PLA PERSONAL EAP-VIC: Dones 55 a 99 anys : almenys 1 cop .
27. Càncer COLORECTAL Persones >50à: Test de sang oculta en femta cada 1-2 anys, i/o Sigmoidoscòpia cada 5 anys, o Colonoscòpia cada 10 anys PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada. La seva aplicació al nostre mitjà precisa d’avaluació prèvia de cost-efectivitat i recursos necessaris.
28. Càncer de PRÒSTATA No hi ha evidència científica per aconsellar cribratge sistemàtic Els pacients que demanin PSA han de ser informats sobre els beneficis/riscs del cribratge i tractament. PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada.
29. Càncer de PELL NO hi ha evidència per recomenar el cribratge sistemàtic Evitar exposició solar excessiva i usar els protectors solars. Detectar persones de risc: fototipus baixos, nens, UVAs, xeroderma pigmentós, AF melanoma o de nevus displàsics, nevus congènit gegant. PLA PERSONAL EAP-VIC: No tenim cap activitat associada.
30. CONCLUSIONS Ens apuntem com a centre adscrit al PAPPS? Tindríem informació de les actualitzacions i dels criteris. Tindríem informació periòdica de l’estat del PAPPs en altres centres sanitaris catalans i espanyols.
Editor's Notes
#2: The next few slides will provide information about the Guide to Community Preventive Services project. Following this will be an overview of the Community Guide chapter on tobacco prevention and control followed by detail about the first 15 strategies for which the Task Force has issued recommendations for use. Then, we’ll take a look in a little more depth at the bodies of evidence evaluating the effectiveness of smoking bans and restrictions, reminder systems used to prompt health care providers to address smoking in their patient interactions. We’ll look at our most recent review, the evidence regarding the constellation of interventions implemented with the intent of reducing or restricting access to tobacco products by minors. Finally will be a preview of the reviews that we are currently working on regarding school-based interventions.