�ݺ�ߣ

Sociolingüística El País Valencià. La situació sociolingüística als
territoris de llengua catalana (IV)
6 2
Autor
Marc Leprêtre
Dades generals sobre la comunitat
lingüíst ica
Descripció geogràfica, demogràfica i li1l-
güística
El País Valencià es troba a la costa est
de la Península Ibèrica. Limita al nord amb
Catalunya i Aragó, a l'oest amb Castella-La
Man xa, al sud amb Múrci a i a l'est amb el
mar Mediterrani. La superfície total de la
regió és de 22.291 km-.
L'àmbit lingüístic del català concentra
el 89 °,1) de la pobl ació i incl ou la majoria
de les comarques de la comunitat autò no -
ma, excepte onze comarques de l'interior,
de llen gua castellana . Al sud del País Va-
lencià, es parla català en un a trenten a de
llogarrets de Múrcia.
La pobl ació de la regió és de 3.85 7.234
hab itants (1991 ). L'a ug me ntació globa l
d'aquests darrers anys ha estat, però, desi-
gual: el creixement demogràfic ha estat més
fort al llarg de la costa (on es troben les
ciutats més importants) qu e no pas a l'in-
terior. Gairebé un a quarta part de la pobl a-
ció és nascuda fora de la regió (es tra cta,
principalment, d'immigrants vinguts de les
regions limítrofes i d'Andalusia, sobretot
al llarg dels anys seixanta). Tambés'ha pro-
duït un fort moviment migratori del camp
a les ciutats.
Quant a la distribució dem ogràfica, el
35 <)1) de la població viu a les ciutats de més
de 50.000 habitants (més de 600.000 a Va-
lèn cia); el 12 °,1) a les ciutats mitj an es d'en -
tre 10.000 i 50.000 habitants) i el 53 % a
les ciutats i pobles de menys de 10.000
habitant s.
L'econo mia de la regió es caracteritza
des dels anys seixa nta per una combinaci ó
entre els productes del camp (sobretot els
cítrics, que s'exporten cap als països de la
Unió Europea), la indústria (que ocupa el
28 % de la pobl ació), la construcció (8 9!c)
dels llocs de treball) i, sobreto t, el sector
terciari (principalment el turisme), que ocu-
pa el 57 % de la població activa . Això ha
compo rtat qu e el ritme del desenvolupa-
ment eco nòmic de la regió sigui més ele-
vat que la mitj an a de l'Estat.
El català parlat a la regió també és ano-
menat habitualme nt valencià des d'almen ys
el segle xv. L'ús ofic ial d'aquest nom ha
provocat certes confusions qua nt a la uni-
tat de la llengua catalana, tot i qu e des de
1932 el valencià s'esc rigui d'acord am b les
normes de l'Institut d'Estu dis Catalans, sen -
se que això signifiqui men ystenir les dife-
rències regiona ls des del punt de vista
morfosintàctic.
Segons les dad es del ce ns de 1991 ,
1.909.000 persones saben pa rlar el català
(51 % de la població), i 502 .000 pe rson es
(15%) saben escriure 'l, sobretot les més jo-
ves. Segons un a enquesta publicada el 1992
per la Generalitat Valenciana, el 67,5 91> dels
enquestats de les comarques catalano par-
lants declar en saber parlar «perfectament»
o «bastant bé» el català (que representa
aproxim ad ament 2.3 00. 000 persones),
ment re que 47,5% decla raven saber-lo lle-
gir i 17,2% escriure'I. Això rep resenta una
ràpida millora respecte d'una enquesta re-
alitzad a el 1986, m illora que h em
d'atribuir, sens dubte, a la introducció del
català a l'escola (to t i que l'ús famil iar o
habitual del català encara sigui més baix
entre els joves). Els progressos, però, no es
reparteixen de man era uniforme sobre el
territori. En efecte, a l'extre m sud de la re-
gió, el català gairebé està en vies d' extin-
ció, i en la majoria de les grans ciutats no -
més un a minoria de la població l'utilitza
habitualm ent, no nom és com a conseqüèn -
cia dels moviments migrato ris, sinó també
a causa de l'actual situació de diglòssia.
Hist èria de la llengua i del País Vale1lcià
El català va ser introduït a la regió ar-
ran de la conq uesta d'aquests territoris pel
rei Jaume I al segle XIII. El territori va ser
repoblat molt lentamen t per mitjà de co-
lons catalans (a les zones costane res) i ara-
gonesos (a l'interior ). Tot i la seva conver-
sió al cristianisme a principis del segle XVI,
la població d'origen musulmà (es calcula
que més de 170.000 person es) va ser ex-
pulsada, la qual cosa va provocar un a cata-
lanització completa dels pobles i de les ciu-
tats de la costa. L'an tic Regne de València
va conservar els seus vincles orgànics amb
el Regne d'Aragó fins a prin cipis del segle
XVIII, època en la qual li van ser arrabassa-
des les institucions d' autogove rn.

Anteriorment, però, al segle xv, Valèn-
cia va conèixer l'apogeu del seu esplendo r
cultural i lingüístic, i don à impo rtants es-
criptors a la cultura catala na (com per
exemple, Ausiàs March iJordi de Sant Jordi
entre mo lts d'altres), tot i que la castella-
nització de les classes dirigents ja va comen-
çar al segle següent, molt aba ns qu e als al-
tres territoris de llengua catalana .
Atesa la feblesa del moviment literari i
cultural de la Renaixença, la recuperació
de l'ús culte del català a València va ser
parcial. No obstant això, la regió va produir
escriptors rellevants al llarg del segle XIX.
Després de la restauraci ó mon àrquica, i fins
als anys cinquanta d'aquest segle, els mo-
viments cult urals de defen sa del català van
ser d'escassa import ància i no tinguer en
gaire influència sobre la societa t
La recuperació de l'autogovern va ser
previs ta pel govern de la Segona Repúbli-
ca, però no va veure mai la llum per culpa
de la Guerra Civil. Així, no va ser restaurat
fins al 1978 (provisionalment) i definiti-
vament el 1982, arran de l'aplicació de l'Es-
tatut d'autonomia.
Al llarg dels anys seixa nta, diferents
grups socials (principalment associacions
culturals i cíviques) van començar a reivin-
dicar l'ús del català en funció d'orientaci-
ons po lítiques conc retes. Reivindicaven
una llengua que no servís no més per a la
literatura sinó també per als usos quotidi-
an s. D'entre aquestes associacions, les més
dinà miques en el con junt del territori van
ser el Secretariat de l'Ensen yam ent de l'Idi-
oma i Acció Cultural del País Valencià,
mentre qu e localment la Fundació Huguet
(Castelló de la Plana), la Institució Alfon s
el Vell (Gandia) i els col-lectius en defensa
de l'idioma van tenir una gran influència
social. Alguns sectors continuen mantenint
reivind icacions linguístiques qu e van més
enllà de les accio ns dutes a terme per l'Ad-
ministració aut on òmica i local.
Paral-lelament, existeixen alguns grups
oposats a la llengua catalana, molt actius,
que organitzen regul arm ent campanyes
que intenten obstaculitzar l'ús del català i
neguen la unitat de la llengua (cosa que els
impulsa a promoure el secessionisme lin-
güístic valencià).
Estatut jurídic i política oficial
El català i el castellà són les dues llen-
gües oficials del País Valencià d'acord amb
el que estableix l'Estatut d'autono mia de
1982.
L'any 1983, les Corts Valencianes van
aprovar la Llei d'ús i ense nyament del va-
lencià, actualment en vigor. La Llei divi-
deix el territori en dues parts segons la llen-
gua tradicional de les diferents comarques
(11 de llengua castellana i 23 de llengu a
catalana).
La Llei estableix l'edició bilingüe de les
lleis regionals, així com la plena validesa
dels documen ts redactats en català, i la
necessitat que tots els funcionaris tinguin
un coneixement suficient del català . Tam-
bé defineix la utilització del català en el
sistema educatiu i als mitjan s de comu ni-
cació. La Llei compro met la Generalitat a
promoure la presència del català en les ac-
tivitats privades (professionals, associatives,
lúdiques i altres).
El 1989, el Govern auto nòmic va trans-
formar el Servei d'Ús i Ense nyament del
Valencià en Direcció Gene ral de Política
Lingüística, i va publicar l'an y següen t un
Pla triennal per a la promoció de l' ús del va-
lencià a la Comunitat Valenciana .
Presència i ús de la llengua cateta-
na per àmbits
Ensenyament
LaGeneralitat Valenciana té plena com -
petència en tots els nive lls del sistema edu-
catiu. La política oficial es caracteritza pel
suport a la int roducció del català com a llen-
gua vehi cular a les escoles, i per l'aplicació
de mètodes d'immersió lingüística per als
alumnes castellano parlants. Així, la Llei
d'ús i ensenyament del valencià estableix
que el català i el castellà són matèria d'es-
tudi obligatori a tots els nivells educatius
no universitaris (excepte a les comarques
castellanoparlants, on la in tro ducció del
català es farà prog ressivament), que els po-
ders públics vetllaran perquè tots els alum-
nes rebin el primer ensenyament en la seva
llengua habi tual, i que els plan s d'estudi
per a la formació dels professors s'adapta-
ran a aquests objectius .
L'ensen yament del català en tant que
matèria és ja una realitat. Des de 1983 (i
sobretot des de fina ls dels anys vuitanta),
el català s'utilitza cada vegada més com a
llengua vehicular de l'ensenyament. Són
sovint els col·lectius implicats (professors,
pares, alumnes) els qu i prenen la iniciati-
va, atès que la política oficial els deixa ca-
pacitat de decisió. Una pro posta de la Ge-
nera litat Valenc iana de 1991 invita els
centres d'ensenyament a establir el seu pro-
pi proj ecte de normalització lingüística.
6 3

64
A preescolar, primària i primer cicle de
secundà ria, el català és la llengua principal
de l'e nse nyament en alguns centres, i és
matèria obligatò ria a totes les esco les (ex-
cepte a les comarques castellanoparlants).
D'altra banda, l'ú s del català com a llen gua
vehicular a preescolar i primària ha aug -
mentat considerablemen t al llarg dels dar-
rers anys com a conseqüè ncia de la creació
de les «línies en valencià". Si el curs 1983-
84 només 10 centres escolars ensenyave n
totalment o parcialment en català (aproxi-
madament 1.500 alumnes), nou anys més
tard aquesta xifra arribava a 392 (gairebé
40.000 alum nes). Pràcticament tots aquests
cen tres són escoles públiques. Amb tot, un
decret de 1991 de la Generalitat Valencia-
na que obligava tot s els centres a donar un
mínim d'assignatures en català i en caste-
llà a partir del s 8-9 anys, va ser molt criti-
cat per alguns sectors oposats a l'extensió
de l'ús del cata là (sobretot a la ciutat de
València), la qual cosa va provocar la dero-
gació d'aques t decret el 1994 . Pel que fa
als programes d'immersió per als alum nes
castellanoparlants, cal assen yalar que tot i
els progressos (7.7 40 alu mnes segui en
aquests programes el curs 1992-93), aquests
han estat molt més lents a les zones urba-
nes, on el castellà és preponderant. Així,
només 4 % del s alumnes de preescolar de
les ciutats d'Alacant i Valènc ia segueixen
aquests programes; 9 °A) a Elx, i 14 % a
Castelló de la Plana.
Al sego n cicle de secundà ria, l'augment
de la presèn cia del català ha estat co nside-
rabl e. El català és una matèria obligatòria
en tots els establiments, qu an fa a penes
quinze anys només s'ensenyava de mane-
ra espo ràdica. Així, si el curs 1983-84 1.280
alumnes rebien l'en senyament totalment
o parcialment en català, deu anys més tard
aquesta xifra havia passat a 79.508 alum-
nes (o sigui 32 % del total d'alumnes de
secundària), pri ncipalment a les escoles pú-
bliques.
En canvi, a l'en senyament superior la
presèn cia del català sembla que és clara-
ment in ferior al 10 % a les qu atre universi-
tats de la regió, tot i els progressos aconse-
guits i que la demanda sigui supe rior a
l'oferta. De tot es ma ne res, l'ú s del cata là és
molt més estès co m a llengua de relació
social en els medis universitaris .
Pel que fa al material pedagògic, hi ha
nombrosos manuals i llibres de text en ca-
talà per a les assign atures d'història, de ge-
ografia i de llen gua catalana, així com un
nombre co nsiderable de diccionaris, voca-
bularis professionals i tècnics, vídeos, etc.
Pel que fa a les obres especialitza des de ni-
vell universitari, la majoria són editades a
Cataluny a.
Quant a la formació d'adults, hi ha un
programa sistemàtic de formació lingüísti-
ca qu e dóna la possibilitat d'escollir entre
di versos n ivell s mi t jançan t una àm plia
oferta de materials pedagògics i revistes es-
pecialitzades, la qual cosa ha comportat un
augment de les competències lingüístiques
de la població adulta.
Paral -lelamen t, la j unta Qualificadora
de Coneixements de Valenc ià organitza els
exà mens oficials de valencià per als ad ults
qu e segueixen els cursos de català organit-
zats per la Generalitat Valenciana i les as-
sociacions cul turals priva des . Els exàmens
de la junta són equivalen ts als exàmens de
la junta Permanent de Cata là de la Gene-
ralitat de Cata lunya, i fins fa poc un acord
signa t entre els governs de Catalunya, de
la Comunitat Valen cia na i de les Illes Bale-
ars reconeixia l'equivalència dels exà mens
respectius. Ara bé, des de 1995, el Govern
valenci à ja no reconeix en el seu territor i
l'equivalèn cia dels certificats de la junta
Permanen t de Català.
Pel que fa a la formació de ls professors ,
les escoles universitàries de formació del
professorat utilitzen el cata là co m a llen-
gua vehicular, i el seu ús social hi és molt
més gene ralitzat que a la resta del món
universitari. La Generalitat Valenciana or-
ganitza cada any cursos de reciclatge a tres
nivells per als seus funcio na ris (sobreto t els
professors). També organitza cursos d'estiu
per als professors de primària i secundària.
Qua nt al sistema d'inspecció, la Unitat Ter-
ritorial d' Ins pecció Educativa del Dep art a-
ment d'Educació i Ciència exerceix les com-
petèn cies que van ser transferides en aq uest
àmbit del Govern central al de la Generali-
ta t Valenciana.
Finalment, existeixen nombrosos mo-
viments i associacions q ue reivindiquen
una major presència del cata là a l'ensenya-
ment (per exemple, la Coordinadora de les
Associacions Escola Valenciana) mitjançant
manifestacions i concentracions, i també
festes cu lturals com ara la Festa per la Llen-
gua .
Cal esmen tar, però, que també existei-
xen moviments de signe co ntra ri qu e re-
clamen un major nombre d 'exempcions a
les cla sses de català o q ue s'oposen
obertament a les «línies en valencià", com
per exemple la Coordinadora Pro Libertad
de Enseñanza en Cas tellano.

Autoritats judicials
Tot i que el català hi és oficial, el seu ús
és pràcticament nul en aquest àmbit mal-
grat les iniciatives dutes a terme per la Di-
recció General de Políti ca Lingüística. Al-
gunes vegades hi ha intèrprets disponibles
als jutjats tot i qu e no s'ha pres cap men a
de mesura per tal de garan tir la competèn-
cia lingüística en valenci à del personal ads-
crit als tribunals i jutjats. Els textos redac-
tats en català són plenam ent vàlids segons
la Llei de 1983. Les lleis del Parlam ent va-
lencià es publiqu en en doble versió, cata-
lana i castellana.
Autoritats i serveis públics
L'Administració de l'Estat fa molt poc
per promoure l'ús del català en les seves
dependències i deix a la iniciativa a l'Ad-
ministració auto nò mica. El mateix govern
de la Generalitat Valenciana utilitza poc el
catal à, la qu al cosa ha provocat nombroses
denúncies per part d'alguns partits polítics
i de les associacions de pro moció del va-
lencià. Per exemple, al llarg dels nou pri-
mers mesos de 1993, nom és es van fer 11
accions oficials en català sobre un total de
7.064. No obstant això, la Gene ralitat Va-
lenciana va crear el 1989 la Direcció Gene-
ral de Política Lingüística, organisme qu e
ha posat en marxa un pla estra tègic per a
la promoció del català.
Pel que fa a l'Administració local, la si-
tuació presenta enormes diferències segons
els casos. Tot i qu e molt pocs municipis
funcionen exclusivam ent en català, alguns
han implementat programes de planifica-
ció lingüística, principalment a les petites
ciutats. També els ajuntam ents d'algunes
ciutats importants (Gandia, Vila-rea l,
Xàtiva, Alcoi, Borriana, Benicarló, etc.) uti-
litzen el català en nombrosos àmbits. En
dar rer terme, l'ús del català en l'àmbit lo-
cal s'estén des de la catalanització gairebé
total a l'absència gairebé total. Convé des-
tacar, també, qu e alguns serveis de l'Ajun-
tament de València han intentat imposar
l'ús de noves normes ortogrà fiques secessi-
onistes qu e han provocat l'oposició de
nombrosos sectors socials.
Quant als usos lingüístics dels diferents
serveis públics, la situació és la següent: en
general, les indi cacion s i els rèto ls dels hos-
pitals públics són en català; els rebuts, les
factures i l'anuari de telèfons són en català
i en castellà; les factures de l'electricitat,
les indicacions i els rètols a les oficines de
correus i a les comissaries de la Policia Na-
cional són només en castellà. Excepte en
alguns serveis com ara les oficines del Go-
vern Civil, la policia, etc., l'ú s del català és
normalment ben acceptat, tot i qu e calgui
matisar aquesta afirmació en el cas de les
ciutats com Valènci a, Alacant i Elx, on el
nivell de castellanització és molt eleva t.
Pel que fa a la toponímia i els rètols
públics oficials, la majoria dels municipis
utilitzen les form es tradicionals i correctes
dels noms de lloc en català, tot i qu e el
govern autonòmic deixi llibertat d'elecció
pel que fa a la llengua utilitzada.
Mitjans de com unicació i tecnologies de
la informació
L'article 25.1 de la Llei de 1983 esta-
bleix qu e «El Consell de la Generalitat (...)
vetllarà per tal que el valencià tingui un a
presència suficient a les emissores de ràdio
i de televisió i als altres mitjans de comu-
nicació gestionats per la Generalitat (...)>>.
L'a rticle 2. 1 de la Llei de la creació de
Radiotelevisió Valen cian a (RTVV)estableix
qu e l'activitat dels mitjans de comunica-
ció social de la Generalitat s'inspirarà en el
principi (entre d'altres) de la «promoció i
protecció lingüística de la llengua pròpi a
de la Comunitat Valenciana».
Pel que fa a la prem sa, les tres princi-
pals publicacions en català són: el setma-
nari El Temps; la revista mensual Saó, d'in-
for mació regional; i el bulletí trim estral
d'Acció Cultural del País Valencià Butlletí
ACPV. Una altra revista trimestral, Al/-i-o/i,
publicada pel sindicat de professors, pre-
senta el 60 % del seu contingut en català.
Tam bé existeixen altres publicacions
d'abast local (literàries, científiques, etc.)
que publiquen una part considerable dels
seus textos en català.
En l'àmbit de la ràdio, Canal 9 Ràdio,
l'emissora de la Gen eralitat Valen ciana,
fundada el 1988, em et totalm ent en cata-
là. Ràdio 4, l'emissora de FM qu e depeni a
de Ràdio Nacional de Espanya i que eme-
tia en català, va deixar de fer-ho ja fa uns
an ys. Existeixen emissores municipals i lo-
cals que emeten en català, tot i que sembla
qu e en aquest àmbit la situació general ha
empitjo rat darrerament pel qu e fa a l'ú s del
català en aquest àmbit.
En el món de la televisió, Cana l 9 TVV
és una televisió pública creada per la Ge-
neralitat el 1989. Aproximadament el 60 cJtí)
dels programes són en català, sobretot els
programes informatius, els programes in-
fantils i juvenils i els documentals. Segons
dades recents, Canal 9 frega el 20 % de l'au-
di èn cia de la regió (apro xi ma da me n t
65

66
725.000 telespectadors). Però atesa la gran
competència existent en el sector, Canal 9
va decidir ja fa un parell d'anys emetre en
castellà els grans cicles de cin ema, la qual
cosa ha tingut efectes molt negatius en el
desenvolupament de la incipien t inclústria
de do blatge en valencià.
També és possible rebre els programes
de TV3 gràcies a la lnsta l-laci ó de repeti-
dors fina nça ts per subscripció públi ca, tot
i qu e la seva audiència ha baixat des de l'en-
tracla en funcioname nt de la televisió va-
len ciana
En el sector informàtic, hi ha dos pro-
gra mes de tract am ent de textos en català:
el programa ILLA, editat per la Gene ralitat
Valenciana, i DITEXTO, edi tat per una
emp resa privada. D'altra banda, el Govern
autonòmic ato rga subvencions per estimu-
lar la proclucció de programaris en català i
ha editat un minivocabulari d 'inform àti-
ca.
Producció i indústries culturals
Existeix un a nova generació de joves
autors, molt clinàmics, que publiquen re-
gularmen t novel-les i poesies cie bona qua-
litat. Algunes editorials són mo lt actives,
com per exemple Tres i Quatre i Bromera.
L'edició de llibres ha augme ntat constant-
ment des de mitjan anys setanta. Es tracta
princi palme nt de llibres escolars i literatu-
ra infantil, obres de poesia, narracions cur-
tes i enciclopèclies. La Generalitat ha posat
en marxa una política cie suport i prom o-
ció a l'edició en català consistent en l'ad-
quisició cie 250 exemplars cie tots els lli-
bres publicats en català a la regió.
Cal destacar la celebració anual clelsPre-
mis Octubre, organitzada per Acció Cultu-
ral clel País Valencià, en el transcurs de la
qual es conce deixen premi s literaris i de
comunicació com a corona me nt d' una set-
man a d'actes acadèmics i culturals. El 1994,
la cerimònia va ser retrans mesa en directe
conjuntame nt, i per primera vegada, per
TV3 i Canal 9.
En el camp mu sical, existeixen div er-
sos grups de mú sica trad icional, com ara
Trullars i La Xàfiga. També hi ha nombro-
sos grups i cantants de música mode rna :
Carraixet, 4000 Som Prou, Kartu tx, Remigi
Palm ero, Boro Boix, Eduard joanes, Partaka,
Bustamante, etc.
Pel que fa al teatre, nombroses compa-
nyies actuen pràcticament sempre en cata-
là: Xarxa Teatre, L'Horta Teatre, Anancla
Dan sa, Falaguera, Bambalina Tite lles, PTV
Clow ns, L'Om Teatre, Pluja Teatre, Visi-
tants, Teatre Dependent, Pimpinelles. Tam-
bé hi ha altres companyies qu e utilitzen
parcialment el català : Trapezi , Pavana Es-
pec tacles, Teat re de l'Aigua, La Burbuja,
Teatre cie l'Ull i el Centre Dramàtic cie la
Generalitat Valenciana.
El Departament cieCultura i les cliputa-
cions provincials clonen suport a les activi-
tats cI'aquestes companyies mitjançant sub-
vencions per a gires, ajuts a la proclucció
d'espectacles, etc.
En la inclústri a cine matogràfica, molt
poques pel-I ícules han estat roclacles a la
regió o presentacles en català a les sales cie
cin em a. Ja hem fet esment anteriorment a
les clificultats qu e ha cI'afrontar la naixent
inclústria cie cloblatge valenciana com a
conseqüència cie la política clelCanal 9 que
afavoreix l'emi ssió cie pel-lícules en caste-
llà.
S'ha procluït un augment constant de
festivals i activitats culturals al llarg dels
clarrers cieu an ys. Així, destaquen manifes-
tacions com el Festiva l cie Teatre cie Carrer
(Vila-real), la Mostra cie Teatre ci'Alcoi, Dan-
sa a València, el Festival de Teatre Ama teur
(Altea), el Festival Íntim cie Sueca, el Festi-
val cie Teatre i Música Meclieval (Elx), la
Mostra cie Titelles Vall ci'Albaida, etc. De
més a més, mo ltes festes populars es des-
envolupen en català: festes majors, Moros
i Cristia ns, Falles, representacions teatrals
per Sant Vicent, Miste ri d'Elx, etc.
El sector soctoecnnin nic
El coneixeme nt clel català no és pràcti-
cament mai un a conclició exigida per acce-
clir a un lloc cie treball, excepte els d'aten-
ció al públic. En el món cie la publicitat,
només un a petita part clels anuncis són re-
dactats en català.
AI llarg clels clarrers an ys, els progressos
en aquest sector han tingut lloc principal-
ment en les actitucls clels pa rlants . Algunes
enquestes fetes pel Departament de Cultu-
ra mostren qu e un percentatge consiclera-
ble cie la pobl ació creu que l'ú s clel català
serà cacla vegacla més important en el mer-
cat cie treball. En el petit comerç, l'ús oral
clel català és bastant estès, cosa que no pas-
sa als grans centres comercials, on és pràc-
ticam ent nul.
Ús familiar i social de la llengua
Fora cie les grans ciutats, la majoria clels
pares parlen català amb els seus fills. Des-
prés d'un llarg període en el qual les fam í-
lies havien deixat cie transmetre el catal à
als seus clescen de nts (sobretot a les gran s

ciutats), sembla que aquest procés s'h agi
estancat i fins i tot hagi canviat de direc-
ció, tot i qu e a les ciutats el castellà conti-
nua essent la llengua habitual d'una gran
part de la joventut.
D'altra band a, i cada vegada més, el
coneixement del català és percebut com a
útil per al futu r. Totes les enquestes coinci-
deixen a assen yalar que, segons l'o pinió de
bona part de la població, les perspectives
del català són favorables, atès qu e hi ha un
interès creixent per la llen gua, sobreto t
entre el jovent, no no més en tant que ins-
trument de comunicació sinó també com
a punt de referència cultura l i identificado r.
¡"terCCI1lV;S transfronterers
Malgrat alguns intercanvis comercials
amb la Catalunya Nord, sembla qu e el Go-
vern valencià no hagi aplicat cap tipus de
mesura a fi i efecte de promo ure els inter-
canvis cultura ls i lingüístics entre les dife-
rents comunitats de llengua catalana.
Conclusió
El català té apare ntment un alt grau de
legitimització en la regió atès que disposa
d'un bon nombre de disposicions legislati-
ves. No obstant això, la dèbil instituciona-
lització social de la llengua en la comuni-
tat no permet un a extensió ho mogèn ia dels
progressos en tots els sectors. En efecte, l'ex-
tensi ó de l'ú s social del català en la vida
diària és menor qu e ens els àmbits formals,
com per exemple el sistem a escolar.
Quines són, però, les causes que exp li-
quen la lentitud del procés de normalitza-
ció lingüística al País Valencià? La qüest ió
lingüís tica s'havia convertit en un assumpte
molt espinós al llarg dels anys seixanta i
setanta, coincidint amb un moment de fort
creixement econòmic. La presa de posició
a favor del català va comportar el naixe-
ment d'una identitat cultural i lingüística
particularm ent viva en amplis secto rs qu e
reaccionaven així contra la tradicional si-
tua ció de diglòssia.
Dins d'aquest context, la Llei de 1983
presenta resultats molt desiguals segons els
àmbits d'aplicació. Així, s'ha fet un esforç
considerable en l'ensenyamen t i, més re-
centment, en els mitjans de comunicació,
mentre que els usos lingüístics del català a
l'Administració autonò mica i a les empre-
ses privades són mo lt deficitaris. Això sem-
bla jugar a favor del procés de substitució
lingüística del català , que serà irreversibl e
si no es posa en marxa un a nova estratègia
de política lingüística.
En efecte, tot i qu e les diferents enques-
tes dutes a terme a la regió mostren els pro-
gressos realitzats en matèria de cone ixe-
ment del català entre el jovent i un a opinió
mod eradam ent optimista de la po blació
respecte del futur de la llengua, no és menys
cert qu e els usos lingüístics diaris es realit-
zen maj oritàriament en caste llà, la qu al
cosa influencia molt els contactes entre
parlants de les dues llengües. En aquest sen-
tit, els conflictes constants a propòsit del
nom de la llengua i de les normes ortogrà-
fiques no fan més que empènyer els par-
lants cap a l'adopció del castellà com a llen-
gua de relació habitual.
La normalització lingüística del català
en la regió no serà possible si els valenci-
ans mateixos no decideixen de fer-ho mit-
jançant els mateixos mecanismes de pro-
ducció i reproducció lingüístiques qu e en
el passat varen servir per marginar el cata-
là dels usos formals. També la família hau-
rà de teni r un paper important en aquest
procés en tant que només ella podrà incl i-
nar la balança a favor d' una o altra llengua
mitjançant la transmissió intergen eracio-
nal, atès qu e, contràriament a Catalunya,
no hi ha cap consens social quant al presti-
gi socioeconòmic de la llengua.
Notes
I. L'autor vol agrair la col-Iabo rací ó d'Ant oni Pla-
nells, qu e va elaborar la primera versió de l'infor-
me Euro mosaic sobre la situació del català al País
Valencià.
2. Atès qu e l'inform e Euro mosaic va ser lliurat a la
Comissió Europea el gener de 1995, el text qu e
teni u a les mans no incorpora, per raons òbvies,
els canv is polítics i adm inistrati us que han tingut
lloc aqu ests da rrers dos anys, ni les seves reper-
cussions sobre la situació lingüística.
•
6 7

�ݺ�ߣ

Situació sociolingüística

Recommended

More Related Content

What's hot (10)

Viewers also liked (20)

Similar to Situació sociolingüística (20)

Situació sociolingüística