![El blog: hist嘆ria del terme Jorn Barger va utilitzar per primera vegada el terme weblog (1997), fent al揃lusi坦 als diaris electr嘆nics que permetien abocar a la xarxa amb regularitat textos breus ordenats cronol嘆gicament: A weblog [...] is a webpage where a weblogger (sometimes called a blogger, or a pre-surfer) 'logs' all the other webpages that finds interesting. (Jorn Barger) Un blog combina registre i navegaci坦 . En angl竪s ha fet fortuna el terme blog. En catal, tot i que el TERMCAT recomana bloc, sutilitza indistintament aquest terme i blog (en principi, hom parlava tamb辿 de quadern de bitcola o bitcola i de diari interactiu personal). En castell, susa blog i bit叩cora .](https://image.slidesharecdn.com/taller-web2-0610073653/85/Taller-Web2-061007-12-320.jpg)
![Bibliografia i webgrafia Blood, R. (2002): The Weblog Handbook: Practical Advice on Creating and Maintaining Your Blog . Perseus Publishing. mbit catal: Bruguera, E. (2006): Els blocs . Col揃lecci坦 Vull saber, n炭m. 35. Barcelona: UOC. Gil, E. (2005). Blogosfera : les bitcoles i l'audi竪ncia [treball de doctorat en l鱈nia]. UOC. Molist, M. (2006): La blocosfera catalana . A Coneixement i Societat , 10, maig 2006.](https://image.slidesharecdn.com/taller-web2-0610073653/85/Taller-Web2-061007-47-320.jpg)
![Lexpressi坦 social a la xarxa global: Web 2.0 Enric Gil i Garcia ( [email_address] ) Blog: http :// enricgil.wordpress.com UAB, 6 doctubre de 2007](https://image.slidesharecdn.com/taller-web2-0610073653/85/Taller-Web2-061007-49-320.jpg)
![Web 3[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/web31-100607134708-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (16)
Viewers also liked (14)
Similar to Taller Web2 061007 (20)
More from Enric Gil Garcia (19)
Taller Web2 061007
- 1. Lexpressi坦 social a la xarxa global: Web 2.0 El web de les persones Enric Gil i Garcia Universitat Aut嘆noma de Barcelona, 6 doctubre de 2007
- 2. Web 2.0
- 3. Qu竪 辿s Web 2.0? El Web 2.0 marca el pas dun sistema r鱈gid daplicacions descriptori focalitzat en la informaci坦 distribu誰da per serveis centralitzats a un sistema flexible daplicacions web distribu誰des per serveis descentralitzats centrats en lusuari i la seva col揃laboraci坦 amb altres usuaris en la creaci坦 de continguts i en la interacci坦 social.
- 4. Caracter鱈stiques 1. Web com a plataforma 2. Web com a expressi坦 de la intel揃lig竪ncia col揃lectiva 3. Web com una arquitectura de participaci坦 4. Web com a sistema descentralitzat
- 5. Plataforma De les aplicacions descriptori a les aplicacions en xarxa El valor del programari 辿s proporcional a les dades que ajuda a gestionar La plataforma supera laplicaci坦
- 6. Intel揃lig竪ncia col揃lectiva Usuaris creen, editen, publiquen i comparteixen contingut Creaci坦 duna xarxa dinterrelacions (blogosfera)
- 7. Arquitectura de participaci坦 El web dep竪n de lactivitat col揃lectiva dels usuaris Els continguts es classifiquen lliurement (folcsonomia)
- 8. Sistema descentralitzat Els llocs web petits tenen un gran poder Gesti坦 col揃laborativa de la informaci坦 s massiu per part de la gent
- 9. Programari social Programari que suporta la interacci坦 grupal (Clay Shirky) Eines creadores de comunitat Faciliten la interacci坦 i la comunicaci坦 Nous serveis que fan possible que els usuaris puguin generar contingut i no simplement consumir-lo
- 10. Web 1.0 i Web 2.0
- 11. El blog: definici坦 Un blog (o weblog o bloc) 辿s una pgina web formada per un conjunt dentrades ordenades per data, amb la m辿s nova a la part superior de la pgina. La unitat m鱈nima 辿s el post, entrada, apunt o anotaci坦. Lordenaci坦 cronol嘆gica 辿s essencial. Permet interacci坦 a trav辿s dels comentaris. El contingut pot ser textual o multim竪dia (imatges, v鱈deos, grfics).
- 12. El blog: hist嘆ria del terme Jorn Barger va utilitzar per primera vegada el terme weblog (1997), fent al揃lusi坦 als diaris electr嘆nics que permetien abocar a la xarxa amb regularitat textos breus ordenats cronol嘆gicament: A weblog [...] is a webpage where a weblogger (sometimes called a blogger, or a pre-surfer) 'logs' all the other webpages that finds interesting. (Jorn Barger) Un blog combina registre i navegaci坦 . En angl竪s ha fet fortuna el terme blog. En catal, tot i que el TERMCAT recomana bloc, sutilitza indistintament aquest terme i blog (en principi, hom parlava tamb辿 de quadern de bitcola o bitcola i de diari interactiu personal). En castell, susa blog i bit叩cora .
- 13. Trets essencials En la presentaci坦: Estructuraci坦 de continguts en apunts aportats per lautor del blog i pels seus lectors. Ordenaci坦 cronol嘆gica inversa de publicaci坦 (prioritat pels continguts m辿s recents).
- 14. Trets essencials En el contingut: Actualitzaci坦 freq端ent i regular. Acotaci坦 dun mbit temtic. Estil de redacci坦 adaptat a la personalitat dels autors.
- 15. Trets essencials En la navegaci坦: s dhipervincles per rec坦rrer el contingut intern del blog (arxius hist嘆rics). Enlla巽os amb continguts externs de la xarxa ( blogroll ).
- 16. Trets essencials En la interacci坦: Eines de relaci坦 entre usuaris (acc辿s a comentaris). Interacci坦 amb usuaris daltres blogs ( blogroll, retroenlla巽os, sindicaci坦 de continguts).
- 17. Trets essencials En la gesti坦: Iniciativa oberta i accessible per a qualsevol usuari de la xarxa. Acc辿s des de qualsevol punt de connexi坦 i amb qualsevol tipus de navegador. Facilitat i immediatesa de publicaci坦. Despeses m鱈nimes de manteniment. Font: Bruguera, E. (2006): Els blocs . Barcelona: UOC.
- 18. El blog: tipus Segons Rebecca Blood, una de les estudioses del fenomen, hi ha fonamentalment dos tipus pel que fa a lestructura: Estil de filtre ( filter-style ): format per enlla巽os a diferents llocs web filtrats per lautor ( blogger ). s una prenavegaci坦 de la xarxa. Estil lliure ( free-style ): no es basa tant en els enlla巽os que apunten a lexterior, sin坦 en el m坦n de lautor. Adopten generalment la forma de diari.
- 19. El blog: estructura En un blog podem distingir una s竪rie de parts: Cap巽alera Posts o entrades Calendari Arxius hist嘆rics Enlla巽os (blogroll) Acc辿s a RSS Categories Widgets Acc辿s a comentaris Altres
- 20. El post : estructura Lentrada, anotaci坦, apunt o post , part m鱈nima de significat, posseeix una estructura recurrent: Enlla巽 permanent ( permalink ) Cos del post Marcador de data Categoria Indicador de comentaris Indicador de trackbacks
- 21. Sistemes de publicaci坦 (CMS) En els blogs lautor 辿s escriptor i editor alhora: nom辿s necessita un programari adient. Pot escollir entre instal揃lar el programa en el servidor propi o b辿 obrir un compte en un servidor centralitzat.
- 22. Avantatges dels CMS Permeten lacc辿s a un servidor. Solucionen els problemes amb el llenguatge HTML. Resolen les dificultats del disseny grfic, a trav辿s de les plantilles predefinides.
- 23. Sindicaci坦 de continguts Es pot accedir als continguts dels blogs mitjan巽ant subscripci坦. La subscripci坦 ens la faciliten uns programes anomenats lectors de fonts RSS. RSS ( Really Simple Sindication ): format darxiu utilitzat per distribuir continguts a trav辿s de la sindicaci坦.
- 24. Directoris de blogs Quan actualitzem un blog, podem avisar perqu竪 aparegui en els directoris de blogs, a trav辿s del ping .
- 25. Cercadors de blogs Llocs web especialitzats en la indexaci坦 i la cerca de blogs. Normalment tamb辿 s坦n directoris.
- 26. Mesuradors de trfic Llocs web que sespecialitzen en classificar els blogs per la seva rellevncia.
- 27. Blogs segons el mitj Blogs de text Fotologs Audioblogs ( podcast ) Videoblogs (videopodcast) Moblogs
- 28. Blogs de text Es basen en la publicaci坦 i intercanvi dels apunts textuals. S坦n encara els majoritaris. Permeten lautopublicaci坦 de textos literaris.
- 29. Fotologs La informaci坦 es basa en fotografies i imatges digitals. s un vehicle de creaci坦 art鱈stica o de presentaci坦 de la identitat.
- 30. Audioblogs Funcionen a trav辿s de podcasts , arxius de so distribu誰ts a trav辿s de sindicaci坦 RSS. Poden ser enregistrats directament pels usuaris o es poden intercanviar entre ells.
- 31. Videoblogs Funcionen a trav辿s de posts en els quals sincorporen imatges en moviment. Es nodreixen dels videos de YouTube, Google Video, Yahoo! Video o MSN Video. Poden ser enregistrats pels usuaris o b辿 ser intercanviats entre ells.
- 32. Moblogs Servei de publicaci坦 de blogs per mitj dequips m嘆bils (PDA o tel竪fon m嘆bil). Des de la perspectiva del lector, blogs que es poden consultar a trav辿s de dispositius m嘆bils.
- 33. Blogs segons el contingut Miscel揃lanis ( contingut variat ) Tecnol嘆gics Diaris 鱈ntims ( molt sovint dadolescents) Literaris Pol鱈tics Period鱈stics Edublogs Altres
- 34. Perspectives sobre els blogs Mitj de comunicaci坦 en l鱈nia. G竪nere discursiu, a mig cam鱈 entre el web personal i el f嘆rum asincr嘆nic (Herring). Forma de periodisme, ali竪 als mitjans tradicionals ( warblogs ). Forma de presentar la identitat. Creador de sociabilitat: el blogroll tendeix a vincular els blogs (blogosfera) i els comentaris fomenten la discussi坦. Eina per a lensenyament i laprenentatge.
- 35. Ensenyar amb blogs: per qu竪? Los weblogs son una herramienta de gran utilidad para su uso en Educaci坦n, ya que suponen un sistema f叩cil y sin apenas coste para la publicaci坦n peri坦dica en internet. Algunos profesores se han visto atra鱈dos por el formato y han aprovechado la publicaci坦n de weblogs para desempe単ar su docencia. De esta manera se ha dado lugar a un nuevo g辿nero que ya se conoce como Edublog y define a los weblogs educativos. T鱈scar Lara, professora de Periodisme (Univ. Carlos III, Madrid)
- 36. Bloc de Filosofia Bitcola creada lagost de 2004 per als alumnes de 2n de Batxillerat de lassignatura de Filosofia: El projecte que comen巽a avui 辿s merament educatiu i se centra en la mat竪ria de Filosofia de Batxillerat, amb especial 竪mfasi en la hist嘆ria de la filosofia, des dels inicis amb Tales de Milet fins a l'actualitat. Entrar en funcionament de forma oficial amb l'inici del curs i cadascuna de油les entrades ser com una petita lli巽坦 de filosofia des de l'gora global.油De fet, treballo com a professor de Filosofia -i altres mat竪ries human鱈stiques-油en el Col揃legi Sant Andreu de Badalona油i des de fa uns anys intento que els meus alumnes油aprenguin a filosofar油sense desconnectar-se del seu m坦n. Aquesta 辿s la ra坦 per la qual vull que utilitzin Internet com una eina privilegiada, no nom辿s per a la recerca d'informaci坦, sin坦 tamb辿 per a la reflexi坦.
- 37. Bloc de Filosofia Es divideix en un seguit de categories per a les diferents entrades: 1. Textos: comentari de fragments de fil嘆sofs 2. Apunts: ampliaci坦 dels continguts 3. Llibres: informaci坦 sobre assaigs filos嘆fics 4. Not鱈cies: not鱈cies dactualitat sobre filosofia 5. Discussi坦: debats sobre temes tractats a laula 6. Imatges: imatges de fil嘆sofs
- 38. Aplicacions didctiques Seguiment dun per鱈ode lectiu: els posts, ordenats cronol嘆gicament, marquen una seq端竪ncia. De fet, el Tauler est organitzat per entrades en el temps. Interacci坦 entre estudiants o entre lestudiant i el professor. s deines multim竪dia (clips de v鱈deo, podcasts ).
- 39. Aplicacions didctiques Plataforma de treball per als alumnes de doctorat. Seguiment de treballs de recerca, TFC o tesis doctorals (el desenvolupament a nivell cronol嘆gic permet comprovar-ne levoluci坦). Gesti坦 de projectes i difusi坦 de resultats de la recerca. Publicaci坦 de not鱈cies i refer竪ncies.
- 40. El viqui Els viquis (wikis) s坦n conjunts de pgines web generades i editades des d'un entorn tecnol嘆gic col揃laboratiu, que permeten que qualsevol usuari pugui introduir-hi aportacions de contingut i modificar el conjunt global de la publicaci坦 electr嘆nica. Les informacions creixen amb les ampliacions o millores dels usuaris.油
- 41. El podcast Fa refer竪ncia a la sindicaci坦 darxius de so, habitualment MP3, a trav辿s de RSS, que permet la subscripci坦 i la descrrega de forma automtica.
- 42. El videopodcast El videopodcast 辿s la sindicaci坦 darxius de v鱈deo, normalment MPEG, AVI o WMV, a trav辿s de RSS (o Atom), la qual cosa permet la subscripci坦 i la reproducci坦 daquests arxius de forma automtica.
- 43. Letiquetatge social Tamb辿 anomenat tagging , 辿s un sistema que permet a qualsevol usuari marcar continguts o pgines web amb paraules clau (etiquetes: tag , en angl竪s) que consideri significatives de la seva informaci坦 o utilitat, compartint alhora aquesta catalogaci坦 amb les que han fet la resta d'usuaris.
- 44. La prescripci坦 social Anomenat digging , utilitza tamb辿 la sindicaci坦 de continguts i algunes funcions dels blogs per establir valoracions socials d'articles i not鱈cies, de manera que aquests continguts apareixen indexats i classificats segons els graus d'inter竪s per als usuaris.
- 45. Comunitats dinteracci坦 virtual Les comunitats d'interacci坦 virtual s坦n enclavaments de la xarxa que intenten combinar les opcions m辿s convencionals (cercador, xat, f嘆rum...) amb altres mecanismes emergents d'interacci坦 (creaci坦 i allotjament de blogs, f坦rmules d'etiquetatge i prescripci坦 social...) per crear comunitats d'usuaris que puguin arribar a interactuar de manera global. 油
- 46. Comunitats fotogrfiques Aprofitant la tecnologia dels blogs, les comunitats fotogrfiques fan possibles els lbums en l鱈nia, amb lopci坦 de la interacci坦 social i fent 炭s de letiquetatge social.
- 47. Bibliografia i webgrafia Blood, R. (2002): The Weblog Handbook: Practical Advice on Creating and Maintaining Your Blog . Perseus Publishing. mbit catal: Bruguera, E. (2006): Els blocs . Col揃lecci坦 Vull saber, n炭m. 35. Barcelona: UOC. Gil, E. (2005). Blogosfera : les bitcoles i l'audi竪ncia [treball de doctorat en l鱈nia]. UOC. Molist, M. (2006): La blocosfera catalana . A Coneixement i Societat , 10, maig 2006.
- 48. Bibliografia i webgrafia mbit espanyol: Cerezo, J.M. (dir.) (2006): La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital . Madrid: Fundaci坦n France Telecom Espa単a. Fumero, A.; Roca, G. (2007): Web 2.0 . Madrid: Fundaci坦n Orange. Orihuela, J.L. (2006): La revoluci坦n de los blogs . Madrid: La Esfera de los Libros.
- 49. Lexpressi坦 social a la xarxa global: Web 2.0 Enric Gil i Garcia ( [email_address] ) Blog: http :// enricgil.wordpress.com UAB, 6 doctubre de 2007