ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
TEMA 4: L'ÉSSER HUMÀ,
ENTRE LA NATURALESA I LA
        CULTURA
„Ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol“
                                          FERNANDO SAVATER




1. NATURALESA HUMANA I CULTURA

Comportament humà: BASE GENÈTICA + INFLUÈNCIA
                              SOCIETAT I CULTURA

                      Allò innat
                      Herència genètica    Allò adquirit amb la
                      En part comú a      interacció amb els
                     l'espècie            altres
                                           Herència cultural
                                           En part comú a la
                                          societat o grup
                                          social
1.1. ANÀLISI DEL COMPORTAMENT HUMÀ


  Comportament : activitat de relació d'un animal amb el
                                               seu medi



  Els comportaments poden ser INNATS o ADQUIRITS
COMPORTAMENTS INNATS

  Comportaments que tenen un origen hereditari, que estan inscrits
 en el codi genètic
  Els REFLEXOS i els INSTINTS són els comportaments innats més
                                                      importants

Respostes motrius causades
                              Esquemes innats de comportament
per una estimulació
                             Són més complexes que els
Involuntaris                  reflexos
Finalitat: supervivència     A l'ésser humà els instints estan
Ex. Mamar, plorar, reflex    „culturitzats“
rotular, tossir              Ex. Instint de conservació, instint
                             sexual
COMPORTAMENTS ADQUIRITS

 Comportaments que són fruit de l'experiència i s'obtenen
mitjançant l'aprenentatge



L'ésser humà, a diferència de la resta d'animals pot aprendre moltes
coses en poc temps            Què ho determina?

           Plasticitat del sistema nerviós
           Immaduresa en néixer
           Necessitat de contacte amb els altres
           Desenvolupament del llenguatge
           Desenvolupament de la intel·ligència abstracte
1.2. LA DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL
     COMPORTAMENT
    òپ ja va definir l'ésser humà com un animal social
   per naturalesa („zoon politikon“, animal que viu a la polis).
   Segons el filòsof, l'ésser humà no desenvoluparà les
   seves potencialitats si no viu en societat.

  SOCIABILITAT I SOCIETAT


Tendència o inclinació   Conjunt d'éssers
natural dels humans      humans que conviuen
viure agrupats


    L'ésser humà necessita la societat per sobreviure
    La societat també és necessària perquè les persones desenvolupem les nostres
  capacitats humanes
    És precisament la construcció de societats, juntament amb la creació d'un
  llenguatge simbòlic, el que marca un nou estadi en l'evolució de l'espècie humana
SOCIETAT I CULTURA
  Cada societat té la seva cultura (manera de viure en societat, que
inclou la llengua, la moral, els costums...).
  La cultura és, doncs, una creació social i contrasta amb tot allò
innat (natura), ja que representa allò adquirit. Ara bé, és la pròpia
naturalesa humana la que permet l'aparició de la cultura.
  La cultura és una herència social que es transmet mitjançant el
procés de socialització i condiciona el nostre pensament i les
nostres accions.
  Prinipals agent de socialització: família, amics, escola, mitjans de
comunicació.




     NATURA        // CULTURA       //   SOCIETAT


                 PENSAMENT                ACCIONS
DIVERSITAT CULTURAL
 Només hi ha una espècie humana, però moltes cultures.

              Creativitat humana
                                                Conseqüència de
          Aillament de les societats

  Hi ha cutures més esteses i influents que altres, que tenen més
prestigi, però aquesta valoració és sempre molt relativa i
discutible. Cadascú jutja les altres cultures a partir de la pròpia i,
per tant, subjectivament.
  Avui dia la diversitat cultural es veu amenaçada per l'expansió de
la cultura occidental, tecnològica i capitalista sobre les altres i
per la globalització, el racisme cultural i la xenofòbia.


  Interdependència       Creença que hi ha         Animadversió cap a
  econòmica, política,   cultures superiors i      persones o cultures
  social i cultural de   més valuoses que          diferents, o considerades
  tots els països del    altres.                   com a estrangeres.
  món.
2. NATURALESA HUMANA I LLENGUATGE
„Hi ha o no cap tret que diferencia els éssers humans amb tal grau de
singularitat que crea entre ells i la resta d'éssers -minerals o plantes, però
també ocells o bonobos- una frontera que, de moment, es pot considerar
infranquejable?“
                                                 VÍCTOR GÓMEZ PIN

òپ afirmà que el tret essencial, exclusiu i universal que
ens defineix com a humans és la par la.

  2.1. L'ÉSSER HUMÀ COM A ANIMAL SIMBÒLIC

   L'ésser humà és un animal simbòlic: és capaç de crear símbols amb els
  quals pensar i comunicar-se.


Representen la idea                                          Segons el filòsof
                         La relació       Les paraules
d'alguna cosa amb                                            Ernst Cassirer els
                         símbol-          són símbols
la qual no tenen                                             humans no ens
                         significat       que
cap relació natural,                                         relacionem mai
                         és               representen
són convencions                                              directament amb el
                         arbitrària.      la realitat.
                                                             món.
2.2. COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I LLENGUA



  Procés de         Capacitat de           Sistema particular
  transmissió       comunicar-se           de símbols verbals;
  d'informació,     mitjançant paraules;   forma particular que
  d'intercanvi de   capacitat humana,      adopta la capacitat
  missatges.        natural i universal.   lingüística.
CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ
   Conjunt de símbols amb els quals ens referim a les coses i als fets.

   Les paraules no representen la realitat directament sinó una idea mental.


   La relació paraula-significat és arbitrària i           convencional.


                                    podria ser una altra      és fruit d'un acord

        El llenguatge humà s'ensenya, no es pot transmetre
        genèticament com l'animal


   És un sistema: els elements que l'integren estan ordenats i es relacionen
   entre ells.

   Les llengües són sistemes il·limitats i oberts: poden generar un nombre
   infinit d'expressions.

   Té la propietat del desplaçament: pot superar el temps i l'espai.

   Pot referir-se a si mateix.
2.3. LLENGUATGE I PENSAMENT
   És el mateix llenguatge i pensament?
   Coincideixen sempre? NO, però estan molt interrelacionats.

 No sempre podem expressar el que      A vegades pensam sense
 pensem (hi ha idees o sentiments      paraules (per ex. mentre
 que no es poden expressar?)           conduim)


 LES PARAULES ENS AJUDEN A PENSAR
  El llenguatge ens permet estructurar el pensament (quan no tenim una idea clara
 ens ajuda a precisar-la en intentar expressar-la amb paraules).
  Com més domini tinguem del llenguatge, més fàcil ens serà d'organitzar el
 pensament.

LES PARAULES ENS AJUDEN A RECONÈIXER LA REALITAT
 Amb el llenguatge descrivim la realitat (com més paraules coneguem, més rica serà la
nostra realitat).
 També podem crear móns ficticis i construir normes, fer projectes...
 Si l'estructura del nostre llenguatge fos una altra percebríem
 la realitat d'una altra manera.
 Sense pensament no existirien les paraules i sense
 paraules no existiria un pensament com el nostre.

More Related Content

What's hot (20)

PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
Antonio Núñez
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoralSobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
rosasabates
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
Antonio Núñez
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
filoinfanta
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Composició i enquadrament de l'imatge
Composició  i enquadrament de l'imatgeComposició  i enquadrament de l'imatge
Composició i enquadrament de l'imatge
Ingrid Brosman
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
choriol
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
Antonio Núñez
República. Llibre II
República. Llibre IIRepública. Llibre II
República. Llibre II
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
Ghizlanee
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez

Similar to Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura (20)

qui som?
qui som?qui som?
qui som?
Felix de Castro
Cultura i socialització.
Cultura i socialització.Cultura i socialització.
Cultura i socialització.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
l'espill
l'espilll'espill
l'espill
iespadocs
Home animal gregari
Home animal gregariHome animal gregari
Home animal gregari
rhuguethuguet
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
jcalzamora
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETATTema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
Jesús Gómez
Power ud3 part_1
Power ud3 part_1Power ud3 part_1
Power ud3 part_1
Joana Subirats Alvarez
El llenguatge i el simbolisme
El llenguatge i el simbolismeEl llenguatge i el simbolisme
El llenguatge i el simbolisme
Eulalia_Salazar
La sociabilitat humana
La sociabilitat humanaLa sociabilitat humana
La sociabilitat humana
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdfEl Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
EULALIASALAZARCIUDAD
Qué és l'èsser humà.pdf reydrhxrtyxrghdrtxh
Qué és l'èsser humà.pdf reydrhxrtyxrghdrtxhQué és l'èsser humà.pdf reydrhxrtyxrghdrtxh
Qué és l'èsser humà.pdf reydrhxrtyxrghdrtxh
anaribasabril
filosofia tema 2 primer de batxillerat.pdf
filosofia tema 2 primer de batxillerat.pdffilosofia tema 2 primer de batxillerat.pdf
filosofia tema 2 primer de batxillerat.pdf
Fairingh
Vmse
VmseVmse
Vmse
Daniel Fernández
Intel·ligències Múltiples 2010
Intel·ligències Múltiples  2010Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples 2010
Nuria Alart
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
Natalia Lujan
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
Natalia Lujan

More from Guidacardona (15)

Presentació Hannah Arendt
Presentació Hannah ArendtPresentació Hannah Arendt
Presentació Hannah Arendt
Guidacardona
La filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl MarxLa filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl Marx
Guidacardona
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
Guidacardona
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
Guidacardona
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estat
Guidacardona
Debat filosòfic sobre l'ésser humà
Debat filosòfic sobre l'ésser humàDebat filosòfic sobre l'ésser humà
Debat filosòfic sobre l'ésser humà
Guidacardona
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introducció
Guidacardona
Diversitat i discriminació
Diversitat i discriminacióDiversitat i discriminació
Diversitat i discriminació
Guidacardona
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Guidacardona
T1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonalsT1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonals
Guidacardona
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofia
Guidacardona
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humàTema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Guidacardona
Presentació Hannah Arendt
Presentació Hannah ArendtPresentació Hannah Arendt
Presentació Hannah Arendt
Guidacardona
La filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl MarxLa filosofia de Karl Marx
La filosofia de Karl Marx
Guidacardona
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
Guidacardona
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
Guidacardona
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estat
Guidacardona
Debat filosòfic sobre l'ésser humà
Debat filosòfic sobre l'ésser humàDebat filosòfic sobre l'ésser humà
Debat filosòfic sobre l'ésser humà
Guidacardona
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introducció
Guidacardona
Diversitat i discriminació
Diversitat i discriminacióDiversitat i discriminació
Diversitat i discriminació
Guidacardona
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Guidacardona
T1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonalsT1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonals
Guidacardona
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofia
Guidacardona
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humàTema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Tema 3: Origen i evolució de l'ésser humà
Guidacardona

Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura

  • 1. TEMA 4: L'ÉSSER HUMÀ, ENTRE LA NATURALESA I LA CULTURA
  • 2. „Ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol“ FERNANDO SAVATER 1. NATURALESA HUMANA I CULTURA Comportament humà: BASE GENÈTICA + INFLUÈNCIA SOCIETAT I CULTURA Allò innat Herència genètica Allò adquirit amb la En part comú a interacció amb els l'espècie altres Herència cultural En part comú a la societat o grup social
  • 3. 1.1. ANÀLISI DEL COMPORTAMENT HUMÀ Comportament : activitat de relació d'un animal amb el seu medi Els comportaments poden ser INNATS o ADQUIRITS
  • 4. COMPORTAMENTS INNATS Comportaments que tenen un origen hereditari, que estan inscrits en el codi genètic Els REFLEXOS i els INSTINTS són els comportaments innats més importants Respostes motrius causades Esquemes innats de comportament per una estimulació Són més complexes que els Involuntaris reflexos Finalitat: supervivència A l'ésser humà els instints estan Ex. Mamar, plorar, reflex „culturitzats“ rotular, tossir Ex. Instint de conservació, instint sexual
  • 5. COMPORTAMENTS ADQUIRITS Comportaments que són fruit de l'experiència i s'obtenen mitjançant l'aprenentatge L'ésser humà, a diferència de la resta d'animals pot aprendre moltes coses en poc temps Què ho determina? Plasticitat del sistema nerviós Immaduresa en néixer Necessitat de contacte amb els altres Desenvolupament del llenguatge Desenvolupament de la intel·ligència abstracte
  • 6. 1.2. LA DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL COMPORTAMENT òپ ja va definir l'ésser humà com un animal social per naturalesa („zoon politikon“, animal que viu a la polis). Segons el filòsof, l'ésser humà no desenvoluparà les seves potencialitats si no viu en societat. SOCIABILITAT I SOCIETAT Tendència o inclinació Conjunt d'éssers natural dels humans humans que conviuen viure agrupats L'ésser humà necessita la societat per sobreviure La societat també és necessària perquè les persones desenvolupem les nostres capacitats humanes És precisament la construcció de societats, juntament amb la creació d'un llenguatge simbòlic, el que marca un nou estadi en l'evolució de l'espècie humana
  • 7. SOCIETAT I CULTURA Cada societat té la seva cultura (manera de viure en societat, que inclou la llengua, la moral, els costums...). La cultura és, doncs, una creació social i contrasta amb tot allò innat (natura), ja que representa allò adquirit. Ara bé, és la pròpia naturalesa humana la que permet l'aparició de la cultura. La cultura és una herència social que es transmet mitjançant el procés de socialització i condiciona el nostre pensament i les nostres accions. Prinipals agent de socialització: família, amics, escola, mitjans de comunicació. NATURA // CULTURA // SOCIETAT PENSAMENT ACCIONS
  • 8. DIVERSITAT CULTURAL Només hi ha una espècie humana, però moltes cultures. Creativitat humana Conseqüència de Aillament de les societats Hi ha cutures més esteses i influents que altres, que tenen més prestigi, però aquesta valoració és sempre molt relativa i discutible. Cadascú jutja les altres cultures a partir de la pròpia i, per tant, subjectivament. Avui dia la diversitat cultural es veu amenaçada per l'expansió de la cultura occidental, tecnològica i capitalista sobre les altres i per la globalització, el racisme cultural i la xenofòbia. Interdependència Creença que hi ha Animadversió cap a econòmica, política, cultures superiors i persones o cultures social i cultural de més valuoses que diferents, o considerades tots els països del altres. com a estrangeres. món.
  • 9. 2. NATURALESA HUMANA I LLENGUATGE „Hi ha o no cap tret que diferencia els éssers humans amb tal grau de singularitat que crea entre ells i la resta d'éssers -minerals o plantes, però també ocells o bonobos- una frontera que, de moment, es pot considerar infranquejable?“ VÍCTOR GÓMEZ PIN òپ afirmà que el tret essencial, exclusiu i universal que ens defineix com a humans és la par la. 2.1. L'ÉSSER HUMÀ COM A ANIMAL SIMBÒLIC L'ésser humà és un animal simbòlic: és capaç de crear símbols amb els quals pensar i comunicar-se. Representen la idea Segons el filòsof La relació Les paraules d'alguna cosa amb Ernst Cassirer els símbol- són símbols la qual no tenen humans no ens significat que cap relació natural, relacionem mai és representen són convencions directament amb el arbitrària. la realitat. món.
  • 10. 2.2. COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I LLENGUA Procés de Capacitat de Sistema particular transmissió comunicar-se de símbols verbals; d'informació, mitjançant paraules; forma particular que d'intercanvi de capacitat humana, adopta la capacitat missatges. natural i universal. lingüística.
  • 11. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ Conjunt de símbols amb els quals ens referim a les coses i als fets. Les paraules no representen la realitat directament sinó una idea mental. La relació paraula-significat és arbitrària i convencional. podria ser una altra és fruit d'un acord El llenguatge humà s'ensenya, no es pot transmetre genèticament com l'animal És un sistema: els elements que l'integren estan ordenats i es relacionen entre ells. Les llengües són sistemes il·limitats i oberts: poden generar un nombre infinit d'expressions. Té la propietat del desplaçament: pot superar el temps i l'espai. Pot referir-se a si mateix.
  • 12. 2.3. LLENGUATGE I PENSAMENT És el mateix llenguatge i pensament? Coincideixen sempre? NO, però estan molt interrelacionats. No sempre podem expressar el que A vegades pensam sense pensem (hi ha idees o sentiments paraules (per ex. mentre que no es poden expressar?) conduim) LES PARAULES ENS AJUDEN A PENSAR El llenguatge ens permet estructurar el pensament (quan no tenim una idea clara ens ajuda a precisar-la en intentar expressar-la amb paraules). Com més domini tinguem del llenguatge, més fàcil ens serà d'organitzar el pensament. LES PARAULES ENS AJUDEN A RECONÈIXER LA REALITAT Amb el llenguatge descrivim la realitat (com més paraules coneguem, més rica serà la nostra realitat). També podem crear móns ficticis i construir normes, fer projectes... Si l'estructura del nostre llenguatge fos una altra percebríem la realitat d'una altra manera. Sense pensament no existirien les paraules i sense paraules no existiria un pensament com el nostre.