Dones filòsofes: pensament i històriaCentre Cívic Casa GolferichsEsquemes de la sessió de Filosofia a l'abast. Àudio disponible a www.golferichs.org/ivoox
Dones filòsofes: pensament i històriaCentre Cívic Casa GolferichsEsquemes de la sessió de Filosofia a l'abast. Àudio disponible a www.golferichs.org/ivoox
Comparació filosofia Plató i AristòtilAlba Peliasuhʳ ARISTÒTIL
ONTOLOGIA (Realitat)
Món sensible Món intel•ligible Ser = essència = substància. La substància 1a formada per matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al moviment. Per explicar aquest canvi:
- Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.
- Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva substància.
- Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.
El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a la potència.
Causes del canvi:
- material
- formal
- eficient
- final
- Material, corruptible i imperfecte.
- Percebut per els sentits.
- El objectes són còpies imperfectes dels seus models, les Idees.
- Mite de la caverna, persones presoneres dintre de la caverna. - Ideal, perfecte i etern.
- Percebut per la raó.
- Es troben les Idees, que són els models de les coses materials. Estan jerarquitzades i la màxima idea és la Idea de Bé representada per el sol.
- Mite de la caverna, éssers naturals de l’exterior.
EPISTEMOLOGIA (Coneixement)
Doxa Episteme - Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a través dels sentits, aquesta percepció la creo en la meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa a ser un concepte abstracte i universal.
- Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna, al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que tenen un moviment circular i uniforme, que és el moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment rectilini. Hi ha dos mons:
- Món sublunar: per sota de la lluna
- Món supralunar: per sobre de la lluna.
A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha un cinquè element: l’ETER.
Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte pur i tendeix a la perfecció.
- Coneixement imperfecte, canviant i correspon amb la via de l’opinió de Parmènides.
- Fa referencia a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. És a dir, el canvi (Heràclit).
- Hi han dos facultats inferiors: Eikasia (imaginació, ficció, somni..) i Pistis (creença, hàbit, costum..). - És el coneixement racional i científic. S’obté a través de la raó. És l’origen de les filosofies racionalistes.
- Fa referència a les ciències (astronomia, matemàtiques..) i a la Dialèctica.
- Hi ha dos facultats superiors: Dianoia (pensament, com les matemàtiques) i Noesis (intel•ligència, com la filosofia).
ANTROPOLOGIA (Home)
Cos Ànima Home= substància 1a composta per matèria i forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima és un principi
2. ÍNDEX
1. L'ésser humà en Plató
2. L'ésser humà en Aristòtil
3. L'ésser humà segons Descartes
4. L'ésser humà segons Nietzsche
5. L'ésser humà segons Freud
3. 1. L'ÉSSER HUMÀ EN ʳ
(S. V-IV a C)
Ésser humà dividit entre dos mons:
(“dualisme antropològic”)
MÓN ESPIRITUAL: l'ànima és espiritual,
pura i immortal i pertany al món de les idees
(tendeix a fugir del cos).
MÓN MATERIAL: el cos està fet de matèria i és
mortal (arrossega l'ànima cap els instints i les
passions corporals)
Esperit (ànima) i matèria (cos) lluita constant
4. Ànima humana dividida en TRES FACULTATS:
CONCUPISCIBLE: respon a les tendències
del cos
IRASCIBLE: part noble, es guia pel valor, el
reconeixement
RACIONAL: guia l'ànima vers l'espiritualitat
Mite del carro alat
(1. L'ÉSSER HUMÀ EN ʳ)
5. 2. L'ÉSSER HUMÀ EN ARISTÒTIL
(S. IV a C)
L'ànima humana està formada per
TRES PARTS INSEPARABLES:
VEGETATIVA: (=plantes) nutrició,
creixement i reproducció
SENSITIVA: (=animals) sensibilitat i locomoció
RACIONAL: (pròpia dels humans) raonament i moralitat
Ésser humà: unitat substancial
És propi dels humans:
Viure d'acord a les facultats específicament humanes
Viure en societat
6. 3. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS DESCARTES
(S. XVI-XVII)
Ésser humà: ésser que pensa (“penso,
per tant existeixo”)
Pensament: característica essencial
Però es troba constituït per dues realitats (“dualisme
antropològic”):
cos: material
esperit: immaterial i immortal
7. 3. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS NIETZSCHE
(S. XIX)
CONTEX: crisi de valors, pèrdua fe religiosa
“Déu ha mort” la mort de Déu representa
la pèrdua dels valors cristians (una alliberació
per Nietzsche, perquè eren valors que mataven la vida)
Com s'orientarà ara l'ésser humà? Té dues opcions:
1. Seguir vivint amb els vells valors: vida mediocre
2. Alliberar-se, superar-se i crear nous valors (basats en
la vida) esdevenint “superhome”
8. “— No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdia
encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco
Déu! Cerco Déu!»?
—Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en
Déu, suscità moltes rialles. És que s'ha perdut?, deia l'un. És que s'ha
extraviat com un infant?, deia l'altre. O és que s'ha amagat? Té por de
nosaltres? Se n'ha anat amb un vaixell? Ha emigrat? —així cridaven i
reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la
seva mirada, «A on ha anat Déu?», cridà, «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem
mort —vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assasins! Però, com ho
hem fet? Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? Qui ens donà
l'esponja per esborrar tot l'horitzó? Què férem quan desenganxàrem
aquesta terra del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem
nosaltres? No ens allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No
caiem endarrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? Encara hi ha
un dalt i un baix? No errem com a través d'un no-res infinit? No ens
colpeja l'espai buit amb el seu alè? No ha començat a fer més fred? No
s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? No cal
encendre llanternes al migdia? (...)”
La gaia ciència (1882)
9. 4. L'ÉSSER HUMÀ SEGONS FREUD
(S. XIX-XX)
Sigmund Freud: creador de la Psicoanàlisi
La psicoanàlisi és
Conceptes fonamentals per a comprendre el psiquisme
humà
Teoria de les pulsions (instints)
Una teoria de la personalitat
Una teoria de la cultura
Una teràpia
CONSCIENT
PRECONSCIENT
INCONSCIENT
ALLÒ (principi del plaer)
JO (principi de realitat;
mecanismes de defensa)
SUPERJÒ (normes morals)
EROS (autoconservació i sexualitat
-líbido-)
THÀNATOS (agressivitat, destrucció)
10. Ésser humà compost, doncs, de dos elements fonamentals:
Racionalitat i consciència: aparença
Inconscient origen i causa fonamental del comportament
es regeix pel principi del plaer i per les pulsions
és reprimit per la societat i la cultura
L'ésser humà és doncs un ésser reprimit
Religió entesa com una il.lusió; Déu, figura del pare (amor/odi;
seguretat/por; complexe d'Edip)
El malestar de la cultura (1930): la cultura impedeix la
satisfacció dels impulsos i, per tant, condemna l'ésser humà a la
infelicitat i la neurosi.
Una forma de lluitar contra la neurosi és l'exteriorització
indirecta dels impulsos (somnis, art -sublimació-, hipnosi...)
El que intenta, precisament, la teràpia psicoanalítica és
resoldre els problemes del psiquisme fent emergir el conflicte
inconscient originari.
