ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
LA GLOBALITZACIÓ
Tema 13
UN SISTEMA MUNDIAL
 El món en què vivim es caracteritza per la
interdependència:
– Econòmica
– Política
– Social (tecnologies, comunicació, consciència
global...) i cultural
 Aquesta globalització ha estat però un procés llarg:
 Segle XV i la descoberta d’Amèrica. Pel Tractat de Tordesillas
(1494) Espanya i Portugal es divideixen el continent.
 1760-1840 la revolució industrial porta a la recerca de matèries
primeres:
 Repartiment d'Àfrica
 Colonialisme i imperialisme (Índia, Austràlia, Canadà...)
 La I i II guerra mundial
 La descolonització
 La desaparició de la URSS
 Les noves tecnologies (la Guerra del Golf, 1992)
LA GLOBALITZACIÓ
 La globalització és un d’aquells conceptes “multifacètics” que és
difícil de definir i hem de tenir en compte en què context s’utilitza.
Per tant podem parlar de:
 ұDzٳó tecnològica que es refereix a la transmissió instantània
d’informació per tot el globus.
 ұDzٳó cultural que es refereix a la transferència d'elements
culturals.
 ұDzٳó econòmica que descriu els nous sistemes de producció
que permeten a les “empreses globals” fer servir capital i mà d’obra per
tot el globus.
 ұDzٳó política, com per exemple la difusió del neoliberalisme
que fomenta la reducció de despeses estatals o la privatització...
LA GLOBALITZACIÓ
 Característiques:
 Creació de potències mundials econòmiques: EUA, UE i Japó.
 Concentració del capital i formació de grans empreses
(multinacionals).
 Defensa de la lliure competència (un mercat lliure sense
obstacles. Però a qui beneficia?)
LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
 Vida quotidiana:
 Comerç global, adquisició dels mateixos productes (alimentaris,
d'automoció,tour operadors...).
 ұDzٳó de la ciència i la tecnologia (vacunes,
maquinari,...) i la cultura (cinema, música,moda, esports..).
 Riscos:
 Perill de contagi de malalties (grip aviar), plagues (mosquit
tigre),...
 Terrorisme
LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
 Tecnologies i economia:
 La investigació científica i tecnològica han ajudat al creixement
i globalització econòmiques. La informàtica han canviat el
mode d'intercanviar productes.
 Comunicació i informació:
 La comunicació ha fet un canvi espectacular (Internet, telefonia
mòbil, satèl·lits,..). La televisió té molta influència sobre la
opinió pública.
 La informàtica a donat pas a les autopistes de la Informació on a
través d'Internet la gent s'informa o desinforma.
LA GLOBALITZACIÓ
TECNOLÒGICA
Tema 8 globalitzacio
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
 Què s'entén per Sistema Món?
 Quina creus què és la més important de totes les definicions que
es dóna a la ұDzٳó? Raona la teva resposta.
 Quins riscos socials té la globalització?
 Com afecta a Revolució Tecnològica a la globalització? Posa'n
un exemple concret.
 Què són les autopistes de la informació?
 Per què la guerra del Golf de 1991 és un bon exemple de
globalització mediàtica?
ACTIVITATS
LES DESIGUALTATS ENTRE
ESTATS
En el món hi ha uns 200 estats i 30 territoris independents, però només uns pocs tenen un gran poder
econòmic i polític, són les anomenades potències.
 Indicadors de desenvolupament:
 Producte Interior Brut d'un país (PIB) és és la suma de tots els béns i
serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps
determinat.
 Índex de Desenvolupament Humà (IDH o informe creat per una
comissió – PNUD.- de la ONU).
 Consum de calories.
 Línia de Pobresa Humana (LPH) que permet saber quantes persones
viuen en un país amb menys diners del mínim imprescindible (1$ o 1€).
PIB per capita 2012
http://mecometer.com/topic/gdp-per-capita-ppp/
LES DESIGUALTATS ENTRE
ESTATS
 Accés desigual al benestar:
 L'esperança de vida al moment de nàixer. Al països rics la
mitjana ronda els 78 anys, mentre que als pobres 58 anys.
 Accés a l'educació primària, secundària i universitària. Hi ha un
18% de població al món que no sap llegir ni escriure cap
llengua. La gran majoria són dones.
 La fam i la sobrealimentació. Hi ha 850 milions de persones
passen gana al món, mentre que a Estats Units l'obesitat és un
dels principals problemes del seu sistema sanitari.
MAPA DE CALORIES MUNDIALS
Una persona necessita unes 2400 calories diàries per viure. Es calcula
que al món hi ha més de 850 milions de persones insuficientment alimentades.
ELS IDH 2013 MÉS ALTS
ELS IDH 2013 MÉS BAIXOS
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
 Analitza el mapa del PIB per capita i explica:
• Què és el PIB per capita?
• Quins països el tenen més alt? I quins més baix.
 Analitza el mapa de calories al món i contesta:
• Què és una caloria? Quantes calories menges al dia?
• Quins països el tenen perill de patir obesitat (esmenta 5)? Quin països estan
infraalimentats (esmenta 5)
 Analitza les dades del PNUD:
• Compara l'esperança de vida d'Espanya, Noruega, Estats Units, el Chad,
Mali i Burkinafaso. Quines conclusions n'extreus?
• Cita dos països que tinguin menys anys d'escolaritat previstos que Espanya.
ACTIVITATS
LES DESIGUALTATS ENTRE
ESTATS
 Causes de les desigualtats:
 Desequilibri demogràfic. L'alta natalitat als països pobres fa qu hi hagi
una població jove molt nombrosa que vol fugir de la pobresa i emigra
cap els països rics on la població està molt envellida, per la baixa
natalitat.
 La descolonització de mitjans del segle XX, fa que molts països pobres
depenguin política i econòmicament dels països rics. Això provoca
guerres i repartiments injustos.
 El deute extern. Els països pobres li deuen diners als països rics, els
quals no poden enriquir-se perquè han de pagar primer el deute.
 Possibles solucions:
 Perdonar el deute extern.
 Dedicar el 0,7 Renda Nacional bruta al desenvolupament.
 Comerç just.
Deute Extern i el Deute Ecològic
El Deute Extern al món és el diner que els països del Sud deuen als
bancs, als països del Nord i a les Institucions Financeres Multilaterals
(FMI, BM i Bancs Regionals) com a conseqüència dels préstecs que els
seus governs varen rebre en el passat i als quals no poden fer front en
l'actualitat.
El Deute Ecològic: Contrastant amb el deute financer, existeix un nou
corrent de pensament que analitza també l'intercanvi desigual entre Nord
i Sud, en termes medi ambientals i de sostenibilitat planetària, i que
associen a l'actual model de producció industrial, el consumisme, la
producció exhaustiva de residus i l'emissió de gasos hivernacle per part
del Nord, a la necessitat moral i econòmica que aquest repari les
conseqüències nefastes que tal model té sobre les poblacions del Sud;
 L'antiglobalització, alterglobalització o
altermundisme és un ampli conjunt de corrents de
diversos moviments polítics i socials, formats per
activistes provinents de distintes corrents polítiques
que estan en contra del model econòmic que s'està
imposant arreu del món. Model dirigit per
l'Organització Mundial del Comerç, el Fons
Monetari Internacional i el Banc Mundial.
Els moviment antiglobalització
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
 Quines són les causes de les desigualtats?
 Què és el procés de descolonització?
 Quines possibles solucions es proposen? Explica en
deteniment una de les possibles solucions.
 Què és el moviment antiglobalitzador? Busca dues
organitzacions que ho siguin.
 Que vol dir que “anem cap un món homogeni”?
ACTIVITATS

More Related Content

What's hot (20)

La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
professor_errant
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
jcorbala
La guerra de successió
La guerra de successióLa guerra de successió
La guerra de successió
finamorenoo
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Carme Aranda- Mònica Navarro
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
Jordialejandro
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
professor_errant
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
ramonagusba
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Rafa Oriola
Què és la història.doc
Què és la història.docQuè és la història.doc
Què és la història.doc
Departament d'ܳó - Generalitat de Catalunya
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
Blancafort
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenistica
Daniel Fernández
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xx
xabiapi
Sant agustí
Sant agustíSant agustí
Sant agustí
SaaNdra
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
Maria Polo
Kant
KantKant
Kant
Anna Sarsanedas
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11
Armand Figuera
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
professor_errant
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
jcorbala
La guerra de successió
La guerra de successióLa guerra de successió
La guerra de successió
finamorenoo
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
Jordialejandro
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
professor_errant
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Rafa Oriola
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
Blancafort
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xx
xabiapi
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
Maria Polo
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11
Armand Figuera

Similar to Tema 8 globalitzacio (20)

Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Txeli
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalització
jcestrella
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
Pushkin1799
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
locoserrallo
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
Vicent Puig i Gascó
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzada
avillalonga
Curs setem girona
Curs setem gironaCurs setem girona
Curs setem girona
miquelv
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN ComplexTema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
mflore22
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
graciajt
Els Quatre Cinquens Pac4
Els Quatre Cinquens Pac4Els Quatre Cinquens Pac4
Els Quatre Cinquens Pac4
Els4Cinquens
Els Quatre Cinquens Pac4
Els Quatre Cinquens Pac4Els Quatre Cinquens Pac4
Els Quatre Cinquens Pac4
Els4Cinquens

More from Txeli (20)

Extraescolars Doctor Puigvert curs 2024.pdf
Extraescolars Doctor Puigvert curs  2024.pdfExtraescolars Doctor Puigvert curs  2024.pdf
Extraescolars Doctor Puigvert curs 2024.pdf
Txeli
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Txeli
PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdf
Txeli
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdf
Txeli
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Txeli
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Txeli
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria
Txeli
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20
Txeli
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasim
Txeli
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
Txeli
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
Txeli
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
Txeli
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
Txeli
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
Txeli
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Txeli
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatges
Txeli
Idh 2016
Idh 2016Idh 2016
Idh 2016
Txeli
Extraescolars Doctor Puigvert curs 2024.pdf
Extraescolars Doctor Puigvert curs  2024.pdfExtraescolars Doctor Puigvert curs  2024.pdf
Extraescolars Doctor Puigvert curs 2024.pdf
Txeli
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Txeli
PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdf
Txeli
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdf
Txeli
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'ܳó i de Salut a les famílies 2021-22
Txeli
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Txeli
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Txeli
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria
Txeli
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20
Txeli
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasim
Txeli
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
Txeli
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
Txeli
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
Txeli
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
Txeli
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
Txeli
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Txeli
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatges
Txeli

Tema 8 globalitzacio

  • 2. UN SISTEMA MUNDIAL  El món en què vivim es caracteritza per la interdependència: – Econòmica – Política – Social (tecnologies, comunicació, consciència global...) i cultural
  • 3.  Aquesta globalització ha estat però un procés llarg:  Segle XV i la descoberta d’Amèrica. Pel Tractat de Tordesillas (1494) Espanya i Portugal es divideixen el continent.  1760-1840 la revolució industrial porta a la recerca de matèries primeres:  Repartiment d'Àfrica  Colonialisme i imperialisme (Índia, Austràlia, Canadà...)  La I i II guerra mundial  La descolonització  La desaparició de la URSS  Les noves tecnologies (la Guerra del Golf, 1992) LA GLOBALITZACIÓ
  • 4.  La globalització és un d’aquells conceptes “multifacètics” que és difícil de definir i hem de tenir en compte en què context s’utilitza. Per tant podem parlar de:  ұDzٳó tecnològica que es refereix a la transmissió instantània d’informació per tot el globus.  ұDzٳó cultural que es refereix a la transferència d'elements culturals.  ұDzٳó econòmica que descriu els nous sistemes de producció que permeten a les “empreses globals” fer servir capital i mà d’obra per tot el globus.  ұDzٳó política, com per exemple la difusió del neoliberalisme que fomenta la reducció de despeses estatals o la privatització... LA GLOBALITZACIÓ
  • 5.  Característiques:  Creació de potències mundials econòmiques: EUA, UE i Japó.  Concentració del capital i formació de grans empreses (multinacionals).  Defensa de la lliure competència (un mercat lliure sense obstacles. Però a qui beneficia?) LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
  • 6.  Vida quotidiana:  Comerç global, adquisició dels mateixos productes (alimentaris, d'automoció,tour operadors...).  ұDzٳó de la ciència i la tecnologia (vacunes, maquinari,...) i la cultura (cinema, música,moda, esports..).  Riscos:  Perill de contagi de malalties (grip aviar), plagues (mosquit tigre),...  Terrorisme LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
  • 7.  Tecnologies i economia:  La investigació científica i tecnològica han ajudat al creixement i globalització econòmiques. La informàtica han canviat el mode d'intercanviar productes.  Comunicació i informació:  La comunicació ha fet un canvi espectacular (Internet, telefonia mòbil, satèl·lits,..). La televisió té molta influència sobre la opinió pública.  La informàtica a donat pas a les autopistes de la Informació on a través d'Internet la gent s'informa o desinforma. LA GLOBALITZACIÓ TECNOLÒGICA
  • 9. Copia les preguntes a la llibreta i respon-les::  Què s'entén per Sistema Món?  Quina creus què és la més important de totes les definicions que es dóna a la ұDzٳó? Raona la teva resposta.  Quins riscos socials té la globalització?  Com afecta a Revolució Tecnològica a la globalització? Posa'n un exemple concret.  Què són les autopistes de la informació?  Per què la guerra del Golf de 1991 és un bon exemple de globalització mediàtica? ACTIVITATS
  • 10. LES DESIGUALTATS ENTRE ESTATS En el món hi ha uns 200 estats i 30 territoris independents, però només uns pocs tenen un gran poder econòmic i polític, són les anomenades potències.  Indicadors de desenvolupament:  Producte Interior Brut d'un país (PIB) és és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat.  Índex de Desenvolupament Humà (IDH o informe creat per una comissió – PNUD.- de la ONU).  Consum de calories.  Línia de Pobresa Humana (LPH) que permet saber quantes persones viuen en un país amb menys diners del mínim imprescindible (1$ o 1€).
  • 11. PIB per capita 2012 http://mecometer.com/topic/gdp-per-capita-ppp/
  • 12. LES DESIGUALTATS ENTRE ESTATS  Accés desigual al benestar:  L'esperança de vida al moment de nàixer. Al països rics la mitjana ronda els 78 anys, mentre que als pobres 58 anys.  Accés a l'educació primària, secundària i universitària. Hi ha un 18% de població al món que no sap llegir ni escriure cap llengua. La gran majoria són dones.  La fam i la sobrealimentació. Hi ha 850 milions de persones passen gana al món, mentre que a Estats Units l'obesitat és un dels principals problemes del seu sistema sanitari.
  • 13. MAPA DE CALORIES MUNDIALS Una persona necessita unes 2400 calories diàries per viure. Es calcula que al món hi ha més de 850 milions de persones insuficientment alimentades.
  • 14. ELS IDH 2013 MÉS ALTS
  • 15. ELS IDH 2013 MÉS BAIXOS
  • 16. Copia les preguntes a la llibreta i respon-les::  Analitza el mapa del PIB per capita i explica: • Què és el PIB per capita? • Quins països el tenen més alt? I quins més baix.  Analitza el mapa de calories al món i contesta: • Què és una caloria? Quantes calories menges al dia? • Quins països el tenen perill de patir obesitat (esmenta 5)? Quin països estan infraalimentats (esmenta 5)  Analitza les dades del PNUD: • Compara l'esperança de vida d'Espanya, Noruega, Estats Units, el Chad, Mali i Burkinafaso. Quines conclusions n'extreus? • Cita dos països que tinguin menys anys d'escolaritat previstos que Espanya. ACTIVITATS
  • 17. LES DESIGUALTATS ENTRE ESTATS  Causes de les desigualtats:  Desequilibri demogràfic. L'alta natalitat als països pobres fa qu hi hagi una població jove molt nombrosa que vol fugir de la pobresa i emigra cap els països rics on la població està molt envellida, per la baixa natalitat.  La descolonització de mitjans del segle XX, fa que molts països pobres depenguin política i econòmicament dels països rics. Això provoca guerres i repartiments injustos.  El deute extern. Els països pobres li deuen diners als països rics, els quals no poden enriquir-se perquè han de pagar primer el deute.  Possibles solucions:  Perdonar el deute extern.  Dedicar el 0,7 Renda Nacional bruta al desenvolupament.  Comerç just.
  • 18. Deute Extern i el Deute Ecològic El Deute Extern al món és el diner que els països del Sud deuen als bancs, als països del Nord i a les Institucions Financeres Multilaterals (FMI, BM i Bancs Regionals) com a conseqüència dels préstecs que els seus governs varen rebre en el passat i als quals no poden fer front en l'actualitat. El Deute Ecològic: Contrastant amb el deute financer, existeix un nou corrent de pensament que analitza també l'intercanvi desigual entre Nord i Sud, en termes medi ambientals i de sostenibilitat planetària, i que associen a l'actual model de producció industrial, el consumisme, la producció exhaustiva de residus i l'emissió de gasos hivernacle per part del Nord, a la necessitat moral i econòmica que aquest repari les conseqüències nefastes que tal model té sobre les poblacions del Sud;
  • 19.  L'antiglobalització, alterglobalització o altermundisme és un ampli conjunt de corrents de diversos moviments polítics i socials, formats per activistes provinents de distintes corrents polítiques que estan en contra del model econòmic que s'està imposant arreu del món. Model dirigit per l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Els moviment antiglobalització
  • 20. Copia les preguntes a la llibreta i respon-les::  Quines són les causes de les desigualtats?  Què és el procés de descolonització?  Quines possibles solucions es proposen? Explica en deteniment una de les possibles solucions.  Què és el moviment antiglobalitzador? Busca dues organitzacions que ho siguin.  Que vol dir que “anem cap un món homogeni”? ACTIVITATS