More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (17)
Similar to Trabajo 11 (20)
Trabajo 11
- 1. ELS CELENTERATS S¨®n animals que viuen a l'aigua . Entre ells es troben les meduses els coralls i les an¨¨mones . El cos d'aquests animals t¨¦ al centre una obertura , per mitj¨¤ de la qual s'alimenten . Al voltant d'aquesta obertura , hi ha diversos tentacles , que els serveixen per atrapar les seves preses . S¨®n animals carn¨ªvors . Defensa Pr¨°pia: Tant els p¨°lips com les meduses posseeixen , especialment en els tentacles , c¨¨l¡¤lules especialitzades anomenades cnidoblasts que contenen una ves¨ªcula plena de l¨ªquid t¨°xic i que injecten a les seves preses per mitj¨¤ d'un filament , o cnidocilio , que es projecta a l'exterior quan ¨¦s estimulat ; segons es tracti d'un cnidoblasts penetrant , envoltant o aglutinant , el filament inocula l¨ªquid urticant en l'animal que ha fregat el cnidocilio o s'enrotlla al voltant d'ell . P¨¢gina 1
- 2. ?ndex Portada CelenteratsP¨¤g-1 La respiraci¨® P¨¤g-3 El proc¨¦s digestiu P¨¤g-4 El proc¨¦s circulatori P¨¤g-5 L¡¯excreci¨® P¨¤g-6 Potada OcellsP¨¤g-7 La respiraci¨® P¨¤g-8 9 10 El proc¨¦s digestiu P¨¤g-11 12 El proc¨¦s circulatori L¡¯excreci¨® P¨¤g-13 P¨¤g-14 15 Dades personals P¨¤g-16 P¨¢gina 2
- 3. La respiraci¨® Posseeixen respiraci¨® cut¨¤nia i directa al endoderm ha un tipus de c¨¨l¡¤lula anomenada c¨¨l¡¤lula excretora , prove?da de flagels que s'encarreguen d'eliminar les subst¨¤ncies dins del celenterats i de produir la circulaci¨® de l'aigua dins d'aquesta cavitat mitjan?ant l'activitat dels flagels . el celenterats est¨¤ sempre ple d'aigua ia trav¨¦s de l'orifici bucoanal s'estableix la comunicaci¨® entre el celenterats i l'exterior i permet l'entrada d'aliments i d'oxigen i la sortida de deixalles i co2 . Els celenterats no necessiten sistema respiratori, ja que aquesta funci¨® es duu a terme per simple difusi¨® entre la c¨¨l¡¤lula. No tenen ¨°rgans especialitzats per l¡¯ intercanvi de gasos i poden prendre directament els gasos de l¡¯aigua que els envolta. P¨¢gina 3
- 4. El proc¨¦s digestiu La digesti¨® intracel¡¤lular, ¨¦s un tipus de ²Ô³Ü³Ù°ù¾±³¦¾±¨® heter¨°trofa en el qual l'aliment ¨¦s descompost (generalment per enzims) i processat per la seva utilitzaci¨® a l'interior de la c¨¨l¡¤lula. ?s propi generalment d'organismes molt simples i unicel¡¤lulars com ho ¨¦s l'ameba. La c¨¨l¡¤lula ingereix l'aliment i l'engloben per mitj¨¤ dels seud¨®podos. Els lisosomes aboquen enzims digestius a la vacuola. La digesti¨® acaba quan la mat¨¨ria org¨¤nica passa al citoplasma. En els celenterats no hi ha un aparell digestiu diferenciat, sin¨® una cavitat gastrovascular que ocupa la major part de l'interior de l'animal i en la qual es digereixen les part¨ªcules aliment¨¤ries capturades de l'exterior. Tenen una cavitat digestiva en forma de sac prove?da d'una sola obertura, que fa les funcions de boca i anus. Aquestes caracter¨ªstiques s¨®n plesiom¨°rfiques i no serveixen com a criteri de parentiu filogen¨¨tic. P¨¢gina 4
- 5. El proc¨¦s circulatori No existeix un veritable sistema circulatori en ells.En la paret interna es troben C¨¨l¡¤lules flagel¡¤lades amb una prolongaci¨® que en moure provoca la circulaci¨® de l'Aigua a la cavitat gastrovascular. La circulaci¨® es d¨®na entre c¨¨l¡¤lules o Intercel. P¨¢gina 5
- 6. L¡¯excreci¨® Els celenterats no tenen ¨°rgans excretors i les seves c¨¨l¡¤lules eliminen els residus llen?ant-los directament a l'exterior. En alguns invertebrats hi ha ¨°rgans excretors que recullen subst¨¤ncies de rebuig i les transporten a l'exterior de l'animal. Platihelmints: Els platihelmints fan l'excreci¨® a trav¨¦s de c¨¨l¡¤lules especials, les c¨¨l¡¤lules flam¨ªgeres. La c¨¨l¡¤lula flam¨ªgera absorbeix l¨ªquid i els envia, per mitj¨¤ de canal, als porus excretors. An¨¨l¡¤lids: Els an¨¨l¡¤lids i els mol¡¤luscs tenen nefridis o tubs amb un extrem en forma d'embut, dins d'un anell que s'obre en l'anell seg¨¹ent. Insectes: Els ¨°rgans excretors dels insectes i dels miri¨¤podes s¨®n els tubs de Malpighi, que recullen els residus de la sang i els aboquen cap al tub digestiu. P¨¢gina 6
- 8. La respiraci¨® dels ocells Similar al dels mam¨ªfers , el sistema respiratori de les aus circula l' oxigen al cos i Treu el di¨°xid de Carboni . Aix¨° ¨¦s porta a Terme directament Pels Seus Pulmons , que s¨®n relativament M¨¦s petits que en la majoria d' Altres Vertebrats . A difer¨¨ncia dels mam¨ªfers , el sistema respiratori d' un augment est¨¤ seva majoria regulada per sacs d' aire . Les aus tinen?a 01:00 s¨¨rie de bosses d' aire , paper general nou , que regulen la Circulaci¨® d' aire . AQUESTA Regulaci¨® ¨¦s realitza per Canvis en la pressi¨® , que ¨¦s l' ¨²s Torn causada per contraccions musculars Espec¨ªfiques . Gr¨¤cies a la Regulaci¨® dels sacs d' aire , el sistema respiratori de les aus .Permet 01:00 flux d' aire unidireccional , ¨¦s a dir , l'aire es mou en una Direcci¨® a Tot el sistema respiratori . A Els mam¨ªfers , l'aire flueix a Dues Direccions ( Dins i fora dels Pulmons ) . Aquest flux unidireccional vol dir que l' aire que es mou a trav¨¦s del sistema respiratori d' un augment ¨¦s Molt M¨¦s rica en oxigen que l' aire que es mou a Dues Direccions . Com a Resultat , el sistema respiratori de les aus es M¨¦s efica? que l' d' 1 mam¨ªfer - m¨¦s oxigen ¨¦s Transfereix AMB cada Respiraci¨® . A l' intest¨ª els subst¨¤ncies nutritives s¨®n absorbides i la resta s¨®n expulsades per la claveguera . Els ocells tinen?a Respiraci¨® pulmonar . L' aire que agafen Pels orificis nasals parar¨¤ ALS Pulmons , a els quals permeten que passi a la sang . Les aus, igual que els ¨¦ssers humans , necessiten respirar per introduir oxigen en els seus cossos i rebutjar el di¨°xid de carboni . El seu sistema respiratori est¨¤ ben adaptat per al vol , que demana una gran ventilaci¨® de l'organisme . La freq¨¹¨¨ncia de respiracions varia segons la mida de l'au . Aix¨ª, un colibr¨ª en rep¨°s pot respirar fins a m¨¦s de 200 vegades per minut , mentre que un gall dindi respira al voltant P¨¢gina 8
- 9. d'unes 10 vegades per minut . A volar , la taxa de respiraci¨® de l'au augmenta entre 12 i 20 vegades m¨¦s . Una de les caracter¨ªstiques m¨¦s not¨°ries del sistema respiratori de les aus ¨¦s la pres¨¨ncia de sacs aeris . Aquestes estructures s¨®n una mena de prolongacions dels pulmons que penetren en alguns ossos i ¨°rgans . Segons l'esp¨¨cie , el nombre de sacs aeris oscil entre sis i dotze. Els sacs tamb¨¦ ajuden a reduir la calor produ?da en volar . L'au requereix dues respiracions completes perqu¨¨ l'aire entre al seu cos i surti fora d'ell . L'aire amb oxigen ingressa al cos de l'au a trav¨¦s de les obertures nasals o nostrilos , situats a la base del bec. Segueix el seu cam¨ª a trav¨¦s de la tr¨¤quea fins arribar a la siringe , estructura que permet a l'au emetre sons . En aquest punt , la tr¨¤quea es ramifica en dos bronquis . L'aire amb oxigen passa llavors a uns sacs aeris abdominals . Quan l'au exhala , aquest aire passa d'aquests sacs als pulmons . Al inhalar novament, l'aire es mou dels pulmons als sacs aeris anteriors i als sacs situats al t¨°rax i entre les clav¨ªcules . Quan l'au exhala novament , l'aire passa als bronquis i d'aqu¨ª surt a l'exterior de l'organisme . La respiraci¨® en les aus est¨¤ controlada per contraccions dels m¨²sculs adjacents a la caixa tor¨¤cica . Aquests moviments musculars s'eixamplen redueixen la mida de la cavitat del pit i forcen l'aire a circular pels sacs aeris . Totes les adaptacions anteriors contribueixen a una alta taxa d'intercanvi gas¨®s . La siringe ¨¦s l'¨°rgan vocal de les aus. Se situa a la base de la tr¨¤quea , i produeix sons complexos sense les cordes vocals que tenen els mam¨ªfers . Els sons es produeixen per vibracions a les parets de la siringe o per la vibraci¨® de l'aire que P¨¢gina 9
- 10. passa per la siringe . Nom¨¦s les aus i els cocodrils tenen aquest ¨°rgan especialitzat i els permet a moltes esp¨¨cies ( com els lloros , els estornells , els corbs , els gaigs , les garses , etc . ) Imitar la veu humana . Ja que la siringe s'ubica on la tr¨¤quea es bifurca per formar els bronquis molts ocells cantaires poden produir dos sons o m¨¦s simult¨¤niament . Dibuixesquem¨¤tic de lasiringed'una au: 1.- Darreranellcartilagin¨®str¨¤quealliure 2.-Timp¨¤. 3.-Primer grupd'anellssiringales. 4.-Pessulus. 5.-Membranatimpaniformelateral. 6.-Membranatimpaniformemedial. 7.-Segongrupd'anellssiringales. 8.-Bronquiprincipal. 9.-Cart¨ªlagbronquial. P¨¢gina 10
- 11. El proc¨¦s digestiu dels ocells L'aparell digestiu de les aus ¨¦s molt similar al dels mam¨ªfers, encara que posseeixen peculiaritats morfol¨°giques i estructurals diferents . El bec , que compr¨¨n les mand¨ªbules que formen un pic ossi . La forma del bec est¨¤ estretament lligada al r¨¨gim alimentari . En l'actualitat totes les aus estan desprove?des de dents encara que en edats geol¨°giques anteriors hi va haver aus prove?des d'aquests. A la cavitat bucal de les aus desemboquen les gl¨¤ndules salivals i on es troba la llengua , que generalment ¨¦s punxeguda i moltes vegades posseeix revestiment corni . El tub digestiu comen?a amb la faringe , seguida de l'es¨°fag , que en les aus es modifica en produir un eixamplament a la part anterior anomenat pap , que no interv¨¦ en la digesti¨® , i la finalitat ¨¦s emmagatzemar elements nutritius que romanen aqu¨ª algun temps reblanint . En algunes esp¨¨cies produeix un l¨ªquid per a la crian?a dels joves . D'aqu¨ª els aliments passen a la regi¨® posterior , el pedrer , que ¨¦s musculosa amb parets de gran fortalesa , i que est¨¤ m¨¦s desenvolupada en les aus que s'alimenten de gra . La seva funci¨® ¨¦s la total trituraci¨® dels aliments , ja P¨¢gina 11
- 12. que a l'estar aquests animals privats de dents no poden mastegar . Per a aix¨° actuen conjuntament la seva resistent musculatura , el suc g¨¤stric i pedres que l'animal ha ingerit pr¨¨viament . Despr¨¦s d'aquest proc¨¦s l'aliment es troba en condicions de passar a l'intest¨ª . L'intest¨ª ¨¦s molt flexu¨®s , pr¨¤cticament igual que en els mam¨ªfers , nom¨¦s es diferencia perqu¨¨ en les aus , la part posterior del mateix ¨¦s m¨¦s curta i recta i presenta menor di¨¤metre que la zona immediatament anterior , l'intest¨ª mitj¨¤. En la uni¨® de l'intest¨ª i el recte hi ha per regla general dues cecs allargats . El recte desemboca a la claveguera que d¨®na sortida a la femta . La claveguera ¨¦s el lloc on s'emmagatzema l'orina i la mat¨¨ria fecal , i tamb¨¦ ¨¦s la desembocadura del sistema reproductor . P¨¢gina 12
- 13. El sistema circulatori de les aus es compon d'un cor i vasos sanguinis , que funcionen d'una manera altament eficient. El sistema circulatori s'encarrega de transportar l' oxigen a trav¨¦s de la sang , neteja els materials de rebuig i ajuda a regular la temperatura corporal . Les aus tenen cors relativament grans , molt probablement a causa del acte f¨ªsicament exigent del vol . En general , com m¨¦s petit sigui l'au , m¨¦s gran ¨¦s el cor . Els colibr¨ªs tenen el cor m¨¦s gran en relaci¨® a la mida del cos de totes les aus.Igual que els mam¨ªfers , les aus tenen quatre c¨¤meres al cor, que s¨®n m¨¦s eficaces que les tres c¨¤meres al cor dels r¨¨ptils i llangardaixos . No obstant aix¨° , el cor dels ocells ¨¦s m¨¦s eficient que el dels mam¨ªfers . En general , bomba m¨¦s sang per batec i batega m¨¦s r¨¤pid que els cors dels mam¨ªfers . Aix¨° permet que m¨¦s sang passi a trav¨¦s dels vasos sanguinis de les aus. Els gots funcionen de manera similar als gots dels mam¨ªfers , les art¨¨ries transportant sang oxigenada des del cor i les venes tornant la sang desoxigenada de tornada al cor . La circulaci¨® ¨¦s doble, tancada i completa. La temperatura corporal ¨¦s constant i varia segons les especies entre 37? i 43?C. La separaci¨® perfecta dels dos costats del cor obliga que la sang hagi de passar dues vegades per aquest ¨°rgan en cada circuit, el resultat ¨¦s que la P¨¢gina 13
- 14. sang a¨°rtica d'aus i mam¨ªfers cont¨¦ m¨¦s oxigen que els vertebrats inferiors, per tant tenen sang calenta. L¡¯excreci¨®dels ocells L'orina s'elabora en els dos ronyons i ¨¦s condu?da pels conductes anomenats ur¨¨ters a la bufeta on s'emmagatzema i d'all¨ª sortir¨¤ a l'exterior per un altre conducte: la uretra. L'orina cont¨¦ aigua, clorur s¨°dic, urea i ¨¤cid ¨²ric, aquest dos ¨²ltims compostos s¨®n t¨°xics per l'organisme. La urea procedeix de les prote?nes dels aliments ingerits i es forma al fetge. La micci¨® es produeix quan s'expulsa l'orina a trav¨¦s de la uretra, la qual t¨¦ un esf¨ªnter que permet que estigui tancada volunt¨¤riament. La contracci¨® de la bufeta empeny l'orina i aquesta surt a l'exterior pel meat urinari. La suor amb la mateixa composici¨® que l'orina per¨° menys concentrada, ¨¦s excretada per les gl¨¤ndules sudor¨ªpares. Topografia d' 1 ocell t¨ªpica ? 1 Bec ? 2 Cap ? 3 Iris ? 4 Pupil ? la ? 5 Esquena ? 6 Cobertors Menors ? 7 Escapulars ? 8 Cobertors ? 9 terci¨¤ries P¨¢gina 14
- 15. ? 10 carp ? 11 prim¨¤ries ? 12 Cobertors caudals inferiors ? 13 Cuixa ? 14 articulacions tebi - tarsal ? 15 Tars ? 16 Peu ? 17 T¨ªbia ? 18 Abdomen ? 19 Flancs ? 20 Pit ? 21 Gorja ? 22 Barbeta P¨¢gina 15
- 16. Dades Personals ANDREA Ha sigut molt dif¨ªcil, per¨° al final l¡¯hem sapigud fer. Hem apr¨¨s moltes coses, i m¡¯ha agradat molt m¡¯ho he passat molt b¨¦. CINTHYA Ens a costat molt el treball, ja que no hem trobat gaire informaci¨® dels celenterats, per¨° hem apr¨¨s coses que no sab¨ªem. M¡¯ha agradat treballar amb la meva companya, hem fet molta feina juntes i ens hem quedat fins a tard fent el treball. P¨¢gina 16