ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
La Գٰܳó animal
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
La Գٰܳó dels animals és heteròtrofa i
aeròbica.
És heteròtrofa perquè els animals obtenen
matèria orgànica de l'exterior alimentant-se a
partir d'altres éssers vius.
Aquests aliments són massa grans per a ser
transportats i absorbits per totes les cèl·lules
d'un organisme. Per això els animals efectuen
un procés anomenat digestió,que desfà els
aliments en molècules orgàniques prou
petites perquè puguin arribar a totes les
És aeròbica perquè una vegada les molècules
orgàniques han estat absorbides les cèl·lules
animals n'extrauen l'energia química
utilitzant l'oxigen de la respiració cel·lular.
L´OBTENCIÓ DELS NUTRIENTS
Els animals s'alimenten d'altres éssers vius
per incorporar la matèria i part de l'aigua i les
sals minerals que necessiten per a la Գٰܳó.
En la natura hi ha molts tipus d'aliments
diferents. Segons la manera d'obtenir-los,
podem classificar els animals en:
Herbívors Són els que s'alimenten de
vegetals.
Carnívors Són els que s'alimenten d'altres
animals.
Omnívors Són els que s'alimenten de vegetals
i d'altres animals.
Suspensívors Són els que s'alimenten de
microorganismes i de matèria orgànica que
obtenen en filtrar l'aigua.
Sapròfits Són els que s'alimenten de restes
d'éssers vius, com branques i fulles mortes,
cadàvers o excrements.
Paràsits Són els que s'alimenten d´una planta
o d'un animal mentre encara és viu, per la
En alguns animals, com ara les esponges, les
cèl·lules absorbeixen directament els aliments
del medi, però la majoria de les espècies
d'animals necessiten transformar l'aliment
abans que les seves cèl·lules el puguin
incorporar.
Veurem els procés que utilitzen els animals en
l'obtenció de nutrients: la digestió i la
respiració.
Digestió
La digestió és el procés de descomposició de
les molècules orgàniques de l'aliment en
En els animals la digestió es realitza en el
conjunt d'òrgans que formen el sistema
digestiu.
La majoria de animals tenen un sistema
digestiu format per un tub digestiu que va
d'un extrem a l'altre del cos i que conté
diferents cavitats.
Ara estudiarem un model de digestió
complex en el qual cada tram s'ha
especialitzat en una funció diferent:
El tram inicial comprèn des de la boca fins a
l´inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al
tub digestiu les substàncies descomponedores
de l'aliment .L'estómac és la cavitat més
àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets
segreguen el suc gàstric . En aquest tram
també es troben les glàndules annexes, com
el fetge, les quals segreguen substàncies que
transformen les molècules del aliments en
unes altres de més petites.
En el segon tram, els nutrients que han
resultat de la transformació dels aliments
són absorbits per les cèl·lules de l'organisme.
Aquest procés es produeix a l'intestí prim,
un òrgan amb una gran longitud i unes
parets internes amb nombrosos plecs per
augmentar la superfície d'absorció.
En l'últim tram, s'absorbeix l'aigua. En
aquest tram el tub digestiu és més ample i
no té els plecs del tram anterior, per això
s'anomena intestí gros.
Les molècules que no s'han pogut digerir i
absorbir són expulsades en la femta.
Respiració
A més dels nutrients procedents dels
aliments, els animals necessiten incorporar
l'oxigen que reaccionarà amb els nutrients ,
com la molècula de glucosa, per a l'obtenció
d'energia en la respiració cel·lular. Hi ha
diverses estratègies per a l'obtenció del
oxigen del medi, però la majoria necessiten
òrgans especialitzats per aquesta funció. El
conjunt d'aquest òrgans forma el sistema
respiratori.
En els animals trobem quatre tipus de
sistemes respiratoris.
Pell Els amfibis i molts invertebrats obtenen
l'oxigen directament de l'exterior a través de la
seva pell. Aquest tipus de respiració
s'anomena respiració cutània.
Brànquies Els peixos i alguns invertebrats,
absorbeixen l'oxigen que es troba dissolt en
l'aigua a través de les brànquies. Aquest tipus
de respiració s'anomena respiració branquial
Tràquees Els artròpodes obtenen l'oxigen fent
circular l'aire a través d'un sistema de tubs
ramificats que recorren tot el cos, les tràquees.
Aquest tipus de respiració s´anomena
respiració traqueal.
Pulmons Els vertebrats terrestres i alguns
invertebrats disposen d´unes cavitats internes
que omplen d'aire. Es tracta dels pulmons .
Aquest tipus de respiració s'anomena
respiració pulmonar.
TRANSPORT DE NUTRIENTS
Una vegada digerits i absorbits els nutrients i
l'oxigen , s'han de transportar fins a la resta
de l'organisme . En els animals d'estructura
més senzilla, el transport es realitza per
simple difusió a través de les cèl·lules.
En els grups més complexos, com els
vertebrats, l'organisme disposa d'un sistema
circulatori que s'encarrega de distribuir els
nutrients i l'oxigen entre totes les cèl·lules,
així com de recollir els residus perquè no
s'acumulin en les cèl·lules. Per aquest motiu,
els sistemes circulatoris estan constituïts per
una xarxa de conductes i per un fluid que hi
circula i és capaç de transportar nutrients,
oxigen i residus per tot l'organisme. El fluid
més habitual és la sang. La sang flueix per
uns conductes anomenats vasos sanguinis.
Les artèries són els gots sanguinis de major
diàmetre i amb parets més gruixudes.
Els capil·lars tenen unes parets molt fines.
Les venes, són de mida similar a les artèries
però sense el gruix de les seves parets,
recullen la sang que prové dels cap. pilars i la
tornen al origen.
L'estructura del sistema circulatori canvia en
els diversos grups d'animals . En els
vertebrats hi ha dos circuits principals: la
circulació major i la circulació menor.
La circulació major porta per tot el cos la
sang rica en oxigen perquè les cèl·lules en
puguin disposar.
Una vegada sense oxigen, la sang passa a la
circulació menor, que la dirigeix cap al
sistema respiratori, on es torna a oxigenar.
El cor
El sistema circulatori necessita un òrgan que
impulsi i mantingui en moviment tot el
volum de sang que conté. El cor és l'òrgan
que impulsa la sang pels vasos sanguinis.
Els vertebrats posseeixen un cor de parets
musculoses i amb diverses cavitats a
Els cors més desenvolupats els tenen les aus i
els mamífers. En aquests casos, el cor està
dividit en dues meitats perquè la sang
oxigenada no es barregi amb la sang no
oxigenada. D'aquesta manera, es mantenen
separats els dos circuits de circulació
sanguínia: la circulació major i la circulació
menor.
El cor d'un mamífer repeteix constantment
dos moviments per a mantenir la sang en
moviment: la sístole i la diàstole.
En la sístole, les parets que envolten els
ventricles, les cavitats més grans del cor, es
contrauen i expulsen la sang cap a les
artèries. Al seu torn, les aurícules, les
cavitats més petites, reben la sang que
retorna al cor.
En la diàstole, les parets que envolten les
aurícules es contrauen, les vàlvules que
regulen el pas entre les aurícules i els
ventricles s'obren, i la sang hi passa.

More Related Content

What's hot (20)

4t LA NUTRICIÓ HUMANA
4t LA NUTRICIÓ HUMANA4t LA NUTRICIÓ HUMANA
4t LA NUTRICIÓ HUMANA
tallermedipmaria
Les funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWPLes funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWP
TeacherLeticia
Nutrició, la seva funció
Nutrició, la seva funcióNutrició, la seva funció
Nutrició, la seva funció
gayarre54
La Գٰܳó i els seus sistemes
La Գٰܳó i els seus sistemesLa Գٰܳó i els seus sistemes
La Գٰܳó i els seus sistemes
Montserrat LLado
Aparells que intervenen a la Գٰܳó
Aparells que intervenen a la ԳٰܳóAparells que intervenen a la Գٰܳó
Aparells que intervenen a la Գٰܳó
jisanta
Funcions vitals humans
Funcions vitals humansFuncions vitals humans
Funcions vitals humans
maleman1
Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)
josemanuelcremades
La Գٰܳó. Circulació i excreció
La Գٰܳó. Circulació i excrecióLa Գٰܳó. Circulació i excreció
La Գٰܳó. Circulació i excreció
Mprof
Repàs del tema de la Գٰܳó i els aliments.
Repàs del tema de la Գٰܳó i els aliments.Repàs del tema de la Գٰܳó i els aliments.
Repàs del tema de la Գٰܳó i els aliments.
Xavier Vinagre González
Els aparells del cos humà
Els aparells del cos humàEls aparells del cos humà
Els aparells del cos humà
martacatpi
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
InstitutEscolaMedite
Power tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPower tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i mar
Pep Paunero
Aparell respiratori
Aparell respiratoriAparell respiratori
Aparell respiratori
InstitutEscolaMedite
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
CC NN

Viewers also liked (8)

Señoritas 16Señoritas 16
Señoritas 16
jossa20
03 Las proteínas03 Las proteínas
03 Las proteínas
Saro Hidalgo
Las proteínasLas proteínas
Las proteínas
juanbefa
 estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria
estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria
karina2260
Estructura de las proteinasEstructura de las proteinas
Estructura de las proteinas
Marisa
Las proteínas 2013Las proteínas 2013
Las proteínas 2013
Alberto Hernandez
Estructura de las proteinasEstructura de las proteinas
Estructura de las proteinas
Menchu Morón Ruiz
Moleculas y macromoleculasMoleculas y macromoleculas
Moleculas y macromoleculas
Jennifer Oyarzun
Señoritas 16Señoritas 16
Señoritas 16
jossa20
03 Las proteínas03 Las proteínas
03 Las proteínas
Saro Hidalgo
Las proteínasLas proteínas
Las proteínas
juanbefa
 estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria
estructura secundaria ,terciaria y cuaternaria
karina2260
Estructura de las proteinasEstructura de las proteinas
Estructura de las proteinas
Marisa
Las proteínas 2013Las proteínas 2013
Las proteínas 2013
Alberto Hernandez
Estructura de las proteinasEstructura de las proteinas
Estructura de las proteinas
Menchu Morón Ruiz
Moleculas y macromoleculasMoleculas y macromoleculas
Moleculas y macromoleculas
Jennifer Oyarzun

Similar to La Գٰܳó animal (20)

Unitat 1 la Գٰܳó
Unitat 1 la ԳٰܳóUnitat 1 la Գٰܳó
Unitat 1 la Գٰܳó
mariymiguel
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
ANA VANESA Pérez Cebadera
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
tabolafi
La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)
Agueda18
La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)
Agueda18
Dossier Tema 2
Dossier Tema 2Dossier Tema 2
Dossier Tema 2
Dolors Monné
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Carles5
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Iris31
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
INS Escola Intermunicipal del Penedès
La funció de Գٰܳó
La funció de ԳٰܳóLa funció de Գٰܳó
La funció de Գٰܳó
lmach
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitals
Anna Fané
Tema 2 la Գٰܳó
Tema 2 la ԳٰܳóTema 2 la Գٰܳó
Tema 2 la Գٰܳó
EVAMASO
Tema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dinsTema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dins
marialopeztena

More from Anna Fané (19)

La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
Anna Fané
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb flor
Anna Fané
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
Anna Fané
Els fongs
Els fongsEls fongs
Els fongs
Anna Fané
La relació
La relacióLa relació
La relació
Anna Fané
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
Anna Fané
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Anna Fané
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
Anna Fané
´ٳDzڱ
´ٳDzڱ´ٳDzڱ
´ٳDzڱ
Anna Fané
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
Anna Fané
´ٳDzڱ
´ٳDzڱ´ٳDzڱ
´ٳDzڱ
Anna Fané
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
Anna Fané
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
Anna Fané
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
Anna Fané
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
Anna Fané
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Anna Fané
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
Anna Fané
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica interna
Anna Fané
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Anna Fané
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb flor
Anna Fané
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
Anna Fané
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Anna Fané
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
Anna Fané
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Anna Fané
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
Anna Fané
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica interna
Anna Fané
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Anna Fané

La Գٰܳó animal

  • 2. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS La Գٰܳó dels animals és heteròtrofa i aeròbica. És heteròtrofa perquè els animals obtenen matèria orgànica de l'exterior alimentant-se a partir d'altres éssers vius. Aquests aliments són massa grans per a ser transportats i absorbits per totes les cèl·lules d'un organisme. Per això els animals efectuen un procés anomenat digestió,que desfà els aliments en molècules orgàniques prou petites perquè puguin arribar a totes les
  • 3. És aeròbica perquè una vegada les molècules orgàniques han estat absorbides les cèl·lules animals n'extrauen l'energia química utilitzant l'oxigen de la respiració cel·lular. L´OBTENCIÓ DELS NUTRIENTS Els animals s'alimenten d'altres éssers vius per incorporar la matèria i part de l'aigua i les sals minerals que necessiten per a la Գٰܳó. En la natura hi ha molts tipus d'aliments diferents. Segons la manera d'obtenir-los, podem classificar els animals en:
  • 4. Herbívors Són els que s'alimenten de vegetals. Carnívors Són els que s'alimenten d'altres animals. Omnívors Són els que s'alimenten de vegetals i d'altres animals. Suspensívors Són els que s'alimenten de microorganismes i de matèria orgànica que obtenen en filtrar l'aigua. Sapròfits Són els que s'alimenten de restes d'éssers vius, com branques i fulles mortes, cadàvers o excrements. Paràsits Són els que s'alimenten d´una planta o d'un animal mentre encara és viu, per la
  • 5. En alguns animals, com ara les esponges, les cèl·lules absorbeixen directament els aliments del medi, però la majoria de les espècies d'animals necessiten transformar l'aliment abans que les seves cèl·lules el puguin incorporar. Veurem els procés que utilitzen els animals en l'obtenció de nutrients: la digestió i la respiració. Digestió La digestió és el procés de descomposició de les molècules orgàniques de l'aliment en
  • 6. En els animals la digestió es realitza en el conjunt d'òrgans que formen el sistema digestiu. La majoria de animals tenen un sistema digestiu format per un tub digestiu que va d'un extrem a l'altre del cos i que conté diferents cavitats. Ara estudiarem un model de digestió complex en el qual cada tram s'ha especialitzat en una funció diferent:
  • 7. El tram inicial comprèn des de la boca fins a l´inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al tub digestiu les substàncies descomponedores de l'aliment .L'estómac és la cavitat més àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets segreguen el suc gàstric . En aquest tram també es troben les glàndules annexes, com el fetge, les quals segreguen substàncies que transformen les molècules del aliments en unes altres de més petites.
  • 8. En el segon tram, els nutrients que han resultat de la transformació dels aliments són absorbits per les cèl·lules de l'organisme. Aquest procés es produeix a l'intestí prim, un òrgan amb una gran longitud i unes parets internes amb nombrosos plecs per augmentar la superfície d'absorció. En l'últim tram, s'absorbeix l'aigua. En aquest tram el tub digestiu és més ample i no té els plecs del tram anterior, per això s'anomena intestí gros. Les molècules que no s'han pogut digerir i absorbir són expulsades en la femta.
  • 9. Respiració A més dels nutrients procedents dels aliments, els animals necessiten incorporar l'oxigen que reaccionarà amb els nutrients , com la molècula de glucosa, per a l'obtenció d'energia en la respiració cel·lular. Hi ha diverses estratègies per a l'obtenció del oxigen del medi, però la majoria necessiten òrgans especialitzats per aquesta funció. El conjunt d'aquest òrgans forma el sistema respiratori. En els animals trobem quatre tipus de sistemes respiratoris.
  • 10. Pell Els amfibis i molts invertebrats obtenen l'oxigen directament de l'exterior a través de la seva pell. Aquest tipus de respiració s'anomena respiració cutània. Brànquies Els peixos i alguns invertebrats, absorbeixen l'oxigen que es troba dissolt en l'aigua a través de les brànquies. Aquest tipus de respiració s'anomena respiració branquial Tràquees Els artròpodes obtenen l'oxigen fent circular l'aire a través d'un sistema de tubs ramificats que recorren tot el cos, les tràquees. Aquest tipus de respiració s´anomena respiració traqueal.
  • 11. Pulmons Els vertebrats terrestres i alguns invertebrats disposen d´unes cavitats internes que omplen d'aire. Es tracta dels pulmons . Aquest tipus de respiració s'anomena respiració pulmonar. TRANSPORT DE NUTRIENTS Una vegada digerits i absorbits els nutrients i l'oxigen , s'han de transportar fins a la resta de l'organisme . En els animals d'estructura més senzilla, el transport es realitza per simple difusió a través de les cèl·lules.
  • 12. En els grups més complexos, com els vertebrats, l'organisme disposa d'un sistema circulatori que s'encarrega de distribuir els nutrients i l'oxigen entre totes les cèl·lules, així com de recollir els residus perquè no s'acumulin en les cèl·lules. Per aquest motiu, els sistemes circulatoris estan constituïts per una xarxa de conductes i per un fluid que hi circula i és capaç de transportar nutrients, oxigen i residus per tot l'organisme. El fluid més habitual és la sang. La sang flueix per uns conductes anomenats vasos sanguinis.
  • 13. Les artèries són els gots sanguinis de major diàmetre i amb parets més gruixudes. Els capil·lars tenen unes parets molt fines. Les venes, són de mida similar a les artèries però sense el gruix de les seves parets, recullen la sang que prové dels cap. pilars i la tornen al origen. L'estructura del sistema circulatori canvia en els diversos grups d'animals . En els vertebrats hi ha dos circuits principals: la circulació major i la circulació menor.
  • 14. La circulació major porta per tot el cos la sang rica en oxigen perquè les cèl·lules en puguin disposar. Una vegada sense oxigen, la sang passa a la circulació menor, que la dirigeix cap al sistema respiratori, on es torna a oxigenar. El cor El sistema circulatori necessita un òrgan que impulsi i mantingui en moviment tot el volum de sang que conté. El cor és l'òrgan que impulsa la sang pels vasos sanguinis. Els vertebrats posseeixen un cor de parets musculoses i amb diverses cavitats a
  • 15. Els cors més desenvolupats els tenen les aus i els mamífers. En aquests casos, el cor està dividit en dues meitats perquè la sang oxigenada no es barregi amb la sang no oxigenada. D'aquesta manera, es mantenen separats els dos circuits de circulació sanguínia: la circulació major i la circulació menor. El cor d'un mamífer repeteix constantment dos moviments per a mantenir la sang en moviment: la sístole i la diàstole.
  • 16. En la sístole, les parets que envolten els ventricles, les cavitats més grans del cor, es contrauen i expulsen la sang cap a les artèries. Al seu torn, les aurícules, les cavitats més petites, reben la sang que retorna al cor. En la diàstole, les parets que envolten les aurícules es contrauen, les vàlvules que regulen el pas entre les aurícules i els ventricles s'obren, i la sang hi passa.