Supply Chain Management: gestire la catena di distribuzioneForema
油
Il documento esplora la gestione della catena di distribuzione, concentrandosi sull'ottimizzazione delle relazioni tra fornitori, clienti e distribuzione, con l'obiettivo di migliorare l'efficienza operativa delle aziende industriali. Sottolinea l'importanza di una visione integrata della catena di fornitura e delle diverse funzioni logistiche, inclusi immagazzinamento, produzione e controllo delle scorte. Viene anche discusso l'utilizzo di metodologie come MRP e Kanban per migliorare la gestione delle scorte e il flusso delle informazioni.
El 12 de gener de 1706 ha estat el m辿s cruel i luctu坦s de la Hist嘆ria de Vila-real (Plana Baixa): 253 ve誰ns perderen la vida a mans de les tropes borb嘆niques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de Val竪ncia fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolici坦 dels Furs i el Dret Civil Valenci per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almod鱈 de Xtiva per decissi坦 del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
El documento resume la herencia de la cultura cl叩sica de Grecia y Roma en varias 叩reas. Describe la religi坦n griega y romana, incluyendo sus dioses y pr叩cticas de culto. Explica c坦mo la cultura cl叩sica sent坦 las bases del pensamiento racional y la ciencia temprana. Tambi辿n analiza la arquitectura griega y romana, con sus 坦rdenes y tipos de edificios, as鱈 como la escultura, cer叩mica y pintura de ambas civilizaciones.
Este documento define los t辿rminos producto principal, subproducto, coproducto y servicio. Explica que los productos de un proceso de producci坦n pueden clasificarse como aquellos con valor de ventas positivo o nulo. El producto principal es aquel con el valor de ventas m叩s alto, mientras que los coproductos tienen valores altos y los subproductos valores bajos. Finalmente, define un servicio como una actividad intangible que se ofrece para su venta.
El 12 de gener de 1706 ha estat el m辿s cruel i luctu坦s de la Hist嘆ria de Vila-real (Plana Baixa): 253 ve誰ns perderen la vida a mans de les tropes borb嘆niques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de Val竪ncia fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolici坦 dels Furs i el Dret Civil Valenci per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almod鱈 de Xtiva per decissi坦 del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
El documento resume la herencia de la cultura cl叩sica de Grecia y Roma en varias 叩reas. Describe la religi坦n griega y romana, incluyendo sus dioses y pr叩cticas de culto. Explica c坦mo la cultura cl叩sica sent坦 las bases del pensamiento racional y la ciencia temprana. Tambi辿n analiza la arquitectura griega y romana, con sus 坦rdenes y tipos de edificios, as鱈 como la escultura, cer叩mica y pintura de ambas civilizaciones.
Este documento define los t辿rminos producto principal, subproducto, coproducto y servicio. Explica que los productos de un proceso de producci坦n pueden clasificarse como aquellos con valor de ventas positivo o nulo. El producto principal es aquel con el valor de ventas m叩s alto, mientras que los coproductos tienen valores altos y los subproductos valores bajos. Finalmente, define un servicio como una actividad intangible que se ofrece para su venta.
El documento describe la funci坦n financiera de las empresas y las fuentes de financiaci坦n. La funci坦n financiera se encarga de administrar los recursos financieros y seleccionar inversiones rentables. Las fuentes de financiaci坦n incluyen recursos propios como beneficios retenidos y recursos ajenos como pr辿stamos y emisi坦n de acciones. La empresa eval炭a proyectos de inversi坦n usando m辿todos est叩ticos como el plazo de recuperaci坦n y m辿todos din叩micos como el valor actual neto para seleccionar las inversiones m叩s rentables.
Este documento presenta un plan econ坦mico-financiero simplificado para simular un negocio. Explica las diferentes secciones del plan (planes, ingresos, compras, salarios, gastos, resultados, tesorer鱈a, bancos) y proporciona informaci坦n sobre los datos que se deben introducir en cada secci坦n para realizar proyecciones financieras y evaluar la viabilidad del negocio.
Este documento presenta un proyecto de construcci坦n de chal辿s que consiste en 15 actividades con diferentes duraciones. Se pide realizar el diagrama de PERT-CPM, calcular los tiempos early y late, identificar el camino cr鱈tico, y elaborar un diagrama GANTT. El camino cr鱈tico es el que tiene la mayor duraci坦n total y est叩 formado por las actividades que no admiten retrasos para no afectar la duraci坦n total del proyecto.
Este documento presenta un problema sobre la aplicaci坦n del m辿todo PERT-CPM y la elaboraci坦n de gr叩ficas GANTT para planificar un proyecto de instalaci坦n de un equipo de control de contaminaci坦n. Se describen 7 actividades con sus duraciones y relaciones, y se piden 4 cosas: 1) representar el modelo PERT-CPM, 2) calcular los tiempos early y late, 3) se単alar el camino cr鱈tico, y 4) elaborar la gr叩fica GANTT.
Este documento presenta tres modelos de gesti坦n de inventarios: el modelo de Wilson, el modelo ABC y el modelo JIT. Brevemente resume los conceptos clave del modelo de Wilson como el stock de seguridad, pedido 坦ptimo y plazo de aprovisionamiento. Luego pide representar gr叩ficamente este modelo y explicar la relaci坦n entre estos conceptos. Finalmente, explica que el modelo ABC clasifica inventarios por importancia y valor, mientras que el modelo JIT busca reducir inventarios fabricando s坦lo cuando hay pedidos de clientes.
Este documento presenta un problema sobre el m辿todo PERT-CPM y las gr叩ficas GANTT, que son dos t辿cnicas de planificaci坦n y control de proyectos. Se pide explicar brevemente en qu辿 consiste cada t辿cnica y definir tres t辿rminos clave utilizados en el m辿todo PERT-CPM: camino cr鱈tico, tiempo early y tiempo last. El documento tambi辿n describe los pasos para responder al problema, incluyendo leer comprensivamente las preguntas, organizar la respuesta y elaborar definiciones precisas de los t辿rminos solicitados.
Este documento presenta un problema de valoraci坦n de existencias finales utilizando los criterios PMP, FIFO y LIFO. Se proporciona informaci坦n sobre las operaciones realizadas por una empresa de papeleras durante octubre de 2003. El resumen debe calcular el valor de las existencias finales el 27 de octubre seg炭n cada criterio.
Este documento presenta un problema de valoraci坦n de existencias para una empresa que comercializa agendas electr坦nicas. Se proporciona informaci坦n sobre las operaciones realizadas por la empresa durante mayo, incluidas compras y ventas. Se pide calcular el valor de las existencias finales usando tres criterios: el precio medio ponderado, FIFO y LIFO.
2. OBJECTIUS Valorar la importncia de les funcions daprovisionament i gesti坦 de magatzem per al bon funcionament de lempresa, com tamb辿 de les relacions entre elles i amb altres rees funcionals com a part del sistema log鱈stic de lempresa. Con竪ixer el concepte dexist竪ncies, els seus tipus i els m竪todes de valoraci坦, de manera que sigui possible saber, en qualsevol moment, la quantitat i el valor dels materials que emmagatzema lempresa. Definir qu竪 辿s un inventari, con竪ixer-ne els elements, descriure la gesti坦 dinventaris i analitzar els principals models de gesti坦. Calcular els costos demmagatzematge i con竪ixer les eines fonamentals per a la seva reducci坦, amb la finalitat de prendre les decisions correctes en laprovisionament. Identificar les conseq端竪ncies, per a les empreses i la societat, de la globalitzaci坦 de leconomia i les possibles l鱈nies de conducta que cal adoptar davant aquest fenomen en el camp de laprovisionament. .
3. Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques Compet竪ncia en gesti坦 i organitzaci坦 Analitzar ladministraci坦 de recursos (humans, t竪cnics i materials) per a assolir els objectius marcats pr竪viament. Compet竪ncia en estrat竪gia Elaborar estrat竪gies empresarials per a arribar a uns resultats concrets. Utilitzar una metodologia determinada analitzant lempresa com un conjunt drees interrelacionades entre elles i enfocades cap a un prop嘆sit.
4. Compet竪ncies Compet竪ncies generals Compet竪ncia digital Obtenir, seleccionar i interpretar informaci坦, utilitzant mitjans informtics, i aplicar la informaci坦 a la presa de decisions. Compet竪ncia en el coneixement i interacci坦 amb el m坦n Valorar cr鱈ticament les conseq端竪ncies mediambientals i socials de lactivitat empresarial i la seva repercussi坦 en els recursos naturals i la necessitat daplicar-hi solucions.
5. ESQUEMA 1.La funci坦 daprovisionament 1.1. Objectius de la funci坦 daprovisionament 1.2 La log鱈stica 2. Les exist竪ncies 2.1 Tipus dexist竪ncies 2.2 La valoraci坦 de les exist竪ncies 2.3 La gesti坦 de les exist竪ncies
6. La funci坦 daprovisionament Definici坦 de funci坦 daprovisionament : consisteix a subministrar en el moment oport炭 i en la quantitat necessria els diversos elements requerits en lactivitat de lempresa 1.1 Objectius de la funci坦 daprovisionament Mantenir la continu誰tat de laprovisionament Buscar les fonts de subministrament Mantenir i conservar un nivell dexist竪ncies Establir un sistema dinformaci坦 Col揃laborar i comunicar-se amb la resta de departaments de lempresa Ser respectu坦s amb el medi ambient.
7. La funci坦 daprovisionament 1.2 La log鱈stica Definici坦 de log鱈stica : el conjunt dactivitats que ordenen el flux de materials de manera que estiguin disponibles en la quantitat, el lloc i el moment correctes, sense que es registrin interrupcions i amb el m鱈nim cost possible. La log鱈stica 辿s m辿s que el simple aprovisionament coordinaci坦 dels subsistemes implicats una bona comunicaci坦
8. La funci坦 daprovisionament El departament de producci坦 o el comercial comunica a aprovisionament les necessitats de materials PLANIFICACI A DUR A TERME DETERMINACI DE LES NECESSITATS DE LEMPRESA COMPRA
10. La funci坦 daprovisionament La log鱈stica integral Nou enfocament m辿s ampli Shan de considerar 3 subsistemes a actuar de manera complementria i coordinada: Log鱈stica daprovisionament : obtenci坦 de primeres mat竪ries i els components Log鱈stica de producci坦 : gestionar les activitats de producci坦 Log鱈stica de distribuci坦 : 辿s la que sencarrega de gestionar el lliurament dels productes. La log鱈stica integral comen巽a amb el client i acaba amb el client. (llegir columna pgina 148)
11. La funci坦 daprovisionament Sistema log鱈stic DISSENY DEL PRODUCTE I DETERMINACI DE LES NECESSITATS DE MATERIALS DETERMINACI DE LES NECESSITATS DEL CLIENT CLIENT LOGSTICA DAPROVISIONAMENT LOGSTICA DE PRODUCCI LOGSTICA DE DISTRIBUCI PROVEDOR
12. La funci坦 daprovisionament Estrat竪gies de log鱈stica integral Estrat竪gies en la log鱈stica daprovisionament Estrat竪gies en la log鱈stica de producci坦 Estrat竪gia en la log鱈stica de distribuci坦 * Imposici坦 * Cooperaci坦 * Partenariat * Establiment de sistemes daprovisionament eficients a linterior de la planta * Previsi坦 de fluctuacions * Triar una ubicaci坦 adequada per al magatzem * Elegir el nombre de magatzems adequat a la seva dimensi坦 * Preveure la manera com es transportar el material
13. La funci坦 daprovisionament Log鱈stica i globalitzaci坦 Les activitats de les empreses es fan a diferents pa誰sos La globalitzaci坦 implica nous reptes: plataformes log鱈stiques Plataforma log鱈stica : infraestructures en qu竪 les empreses tenen a la seva disposici坦 els serveis i instal揃lacions relacionats amb la log鱈stica que necessiten: Sistemes en qu竪 es pot donar lintercanvi dels quatre mitjans de transport, i serveis complementaris Nodes integrats en xarxes log鱈stiques internacionals. Veure Cas Prctic 1 // Exercicis 1-6 pgina 164// Ordinadors o voluntari : cas prctic per resoldre 1 pgina 165.
14. 2. Les exist竪ncies Introducci坦 Definici坦: anomenen exist竪ncies les primeres mat竪ries, els productes semielaborats, acabats, les mercaderies,... que estan en el magatzem en un moment donat Estoc : volum dexist竪ncies que es troba en el magatzem de lempresa en un moment determinat. 2.1. Tipus dexist竪ncies Mat竪ries primeres Components Productes en curs delaboraci坦 Productes semiacabats Productes acabats Subproductes Recanvis i subministraments Envasos i embalatges
15. 2. Les exist竪ncies 2.2 La valoraci坦 de les exist竪ncies Definici坦 inventari : 辿s una relaci坦 valorada dels elements que integren els estocs de lempresa en un moment determinat Valor inventariat = preu unitari del material x quantitat del material Els inventaris s坦n dinmics, canvien a cada segon El control dels inventaris es fa mitjan巽ant una fitxa de magatzem : document en qu竪 es registren les entrades i sortides dels materials en el magatzem amb la seva valoraci坦 corresponent.
16. 2. Les exist竪ncies Segons el PGC els criteris i m竪todes de valoraci坦 dels inventaris poden ser dos: Si lempresa ha comprat lelement: criteri del preu dadquisici坦 Si lempresa ha produ誰t lelement: criteri del cost de producci坦 Un dels problemes de la valoraci坦 dels inventaris es produeix quan dun mateix producte se nhan comprat o se nhan fabricat a diferent preu. En aquets cas podem utilitzat dos m竪todes de valoraci坦: PMP FIFO Si despr辿s de comprar o produir, el valor net realitzable(pgina 151) 辿s inferior al cost de producci坦 o dadquisici坦 p竪rdues
17. 2. Les exist竪ncies Criteris de valoraci坦 Criteri del preu dadquisici坦: lestoc es valorar pel valor de compra de la mercaderia m辿s les despeses addicionals que es produeixen fins que entra en el magatzem (transports,...) Preu dAdquisici坦 = valor de la compra + despeses addicionals Criteri del cost de producci坦 : es determina afegint al preu dadquisici坦 de les mat竪ries primeres els costos associats al producte. Cost de producci坦 = preu dadquisici坦 + costos associats Veure exemples. Fer cas prctic 2 de la pgina 165.
18. 2. Les exist竪ncies Els m竪todes de valoraci坦 PMP i FIFO M竪tode del Preu Mitj Ponderat (PMP ): tamb辿 sanomena dInventari Permanent. Les entrades dels materials es valoren segons el preu dadquisici坦 i les sortides i els estocs al preu mig ponderat. El preu mig ponderat = multiplicar cada entrada pel preu de compra, sumar-les totes fins el moment, i dividir entre lestoc fins el moment PMP = preu x quantitat / quantitat
19. 2. Les exist竪ncies Q = quantitat P = preu Valor = Q x P Exemple pgina 153/cas resolt 2/cas prctic 3 Fitxa de control destocs V P Q V P Q V P Q Concepte Data Estoc /exist竪ncies Sortides Entrades
20. 2. Les exist竪ncies M竪tode FIFO : First in, First out. PEPS. Les entrades al magatzem es valoren al preu dadquisici坦 i les sortides en lordre en qu竪 shan anat produint cronol嘆gicament, o sigui, el preu de les primeres entrades que es varen fer, ser el preu de les primeres sortides que es produint. A difer竪ncia del PMP, lestoc ens queda valorat a diferents preus. Exemple, cas prctic 2 i cas per resoldre 2
21. 2. Les exist竪ncies 2.3 La gesti坦 de les exist竪ncies Definici 坦: la gesti坦 de les exist竪ncies 辿s aquella que minimitza els costos del magatzem i evita una ruptura destocs (dues coses contraposades) Ruptura destocs : quan el nivell dexist竪ncies dun determinat article no 辿s suficient per a les necessitats de lempresa i per tant no pot afrontar els compromisos amb els clients o ha dinterrompre el proc辿s productiu. Estoc de seguretat : nivell dexist竪ncies m鱈nim que lempresa ha de tenir perqu竪 no sinterrompi la producci坦 La gesti坦 de les exist竪ncies estar molt lligada a la gesti坦 de la producci坦.
22. 2. Les exist竪ncies Costos de la gesti坦 dexist竪ncies Cost daprovisionament : Dep竪n de la quantitat comprada: Cost de la comanda Cost demissi坦 de la comanda a) Cost de la comanda = Cp p = preu per unitat Q = quantitat anual Cp = p x Q b) Cost emissi坦 total = Ce k= cost emissi坦 per comanda N = n炭mero de comandes que es fan en un any Ce = k x N Cost demmagatzematge: Dep竪n del volum destocs de que disposa al magatzem Es = estoc de seguretat (m鱈nima) Es + q (comanda) = mxima Mitjana destocs en el magatzem= (Es + (Es + q ))/2 Ca = cost demmagatzematge c=cost anual de tenir una unitat de material en el magatzem Ca = c(Es + q/2) Cost Total Del Magatzem = Cp = pQ + Ce=kN + Ca= c(Es + q/2)
23. 2. Les exist竪ncies Com reduir els costos de les exist竪ncies? Realitzant comandes que tinguin el m鱈nim cost per lempresa, per tant: Hem de con竪ixer el ritme que sesgoten les exist竪ncies Quines s坦n les necessitats reals de materials de lempresa En quin moment shaur de fer cada comanda Tenim molts m竪todes per gestionar els estocs, dels quals nom辿s en veurem tres: Wilson ABC Just-in-time (en el proper tema)
24. 2. Les exist竪ncies El model de Wilson Pret辿n determinar el valor de la comanda que minimitza el cost total dexist竪ncies. Suposa les seg端ents hip嘆tesi: La demanda de larticle 辿s cont鱈nua (taxa constant) Lempresa saprovisiona mitjan巽ant quantitats fixes Es coneix el per鱈ode que triga el prove誰dor a portar les exist竪ncies des de que es fa la comanda
25. Wilson va trobar, minimitzant la funci坦 de costos del magatzem, quina havia de ser la comanda 嘆ptima o lot econ嘆mic i va desenvolupar la seg端ent f坦rmula: q * = , a on, q * = comanda 嘆ptima k = cost unitari demissi坦 duna comanda c= 辿s el cost anual de tenir una unitat de material emmagatzemada D= nombre dunitats que es neessiten de larticle durant el per鱈ode de gesti坦, habitualment ser igual que la Q (quantitat annual que es compra)
26. 2. Les exist竪ncies En quin moment cal fer la comanda? Si coneixem el que triga el prove誰dor a portar la comanda (d) per tal de que no sacabin els materials, si coneixem el que cada dia es consumeix (Q/dies que lempresa treballa), i coneixem lEs (estoc de seguretat), podem saber en quin moment sha de realitzar la comanda per tal de no entrar en una ruptura destocs, que ho anomenarem E * (E * = nivell dexist竪ncies del magatzem en que shaur de fer una comanda) E * = consum diari x d + Es Exemple, pgina 157// Cas prctic 3// Cas per resoldre 4//
28. 2. Les exist竪ncies El model ABC Model basat en la diferent importncia dels estocs Com a indicador es pot agafar,per exemple el consum anual (consum anual = cost unitari x volum anual) Una vegada elaborat lindicador dividim els articles en tres categories: Articles A Articles B Articles C
29. 2. Les exist竪ncies Articles A : Representen un % elevat de la inversi坦 en exist竪ncies per嘆 una petita proporci坦 dels inventaris. (menys del 15 % dels articles, per嘆 representen del 50 al 75 % dels inventaris) Estrat竪gies per utilitzar: evitar estocs grans per no immobilitzar recursos financers Revisar sovint nivells destocs Arribar a acords de subministrament amb els prove誰dors Implantar sistemes de control informatitzats
30. 2. Les exist竪ncies Articles B Tenen un pes monetari proporcional al volum inventariat (s坦n fins a un 50 %dels articles, i amb un valor entre el 10 i el 40 % del total) Estrat竪gies per utilitzar: Establir un estoc de seguretat Dissenyar un sistema de reposici坦 automtic a partir un nivell determinat
31. 2. Les exist竪ncies Articles C Representen la part m辿s important dels inventaris, per嘆 el seu valor 辿s m辿s redu誰t (s坦n entre el 50 i 60 % dels articles,per嘆 el valor entre el 5 i el 10 % del total) Estrat竪gies: Es poden comprar en quantitats importants per obtenir descomptes Shan de situar en ubicacions on siguin fcilment accessibles.
34. 2. Les exist竪ncies Gesti坦 mediambiental dexist竪ncies No nom辿s sha danar cap al compliment de la legislaci坦, sin坦 cap a la responsabilitat social corporativa Recordem que pot ser un origen de beneficis a llarg termini, ja que implica minimitzar l炭s de materials i per tant el cost.
35. 2. Les exist竪ncies Mesures a prendre: Prestar atenci坦 al canvi tecnol嘆gic Comprovar la caducitat dels articles emmagatzemats Preveure el tractament mediambiental que es donar als residus Identificar les exist竪ncies aptes per a la valoritzaci坦 o el reciclatge
36. 2. Les exist竪ncies Gestionar correctament els envasos i embalatges Utilitzar indicadors ecol嘆gics que permetin avaluar els progressos mediambientals que tenen lloc en lrea de magatzem Rtio de reciclatge = consum de materials reciclats/consum total Rdio de residus = valora anual mitj dels residus/valor anual mitj de les exist竪ncies al magatzem Exercici 22 pgina 164.
