More Related Content
What's hot (20)
Similar to Visigots i Al Andalus (20)
More from coloprimaria (13)
Recently uploaded (10)
Visigots i Al Andalus
- 3. ELS VISIGOTS
- 4. Els visigots van entrar a la Pen鱈nsula el 415 per嘆 els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per tant van respectar la majoria de tradicions locals A Hispnia, a partir del segle V, la pres竪ncia dels visigots, va donar origen al regne visig嘆tic que es va mantenir a la Pen鱈nsula fins a la invasi坦 musulmana del 711. Els visigots organitzaren una monarquia amb la capital a Toledo.
- 5. Els visigots que eren Arrians obligaren a que, els hispanoromans es convertiren, per嘆 no ho aconseguiren, i aleshores ells es convertiren al cristianisme. La conversio de Recaredo.
- 6. En l'activitat art鱈stica destaquen l'orfebreria i l'arquitectura.
- 7. Detall de la corona votiva del rei visigot Recesvinto
- 8. Esglesia de San Juan de Ba単os de Cerrato (Palencia Restes visigots en la cripta de San Antol鱈n, Palencia.
- 11. A単os destacados durante la 辿poca visigoda 507: Los francos expulsan a los visigodos de la Galia, que se dirigen a Hispania. 576: Leovigildo establece la capital del reino visigodo en Toledo. 587: Recaredo, rey visigodo, se convierte al catolicismo y levanta las barreras que hab鱈a entre los godos y los hispanorromanos. 711: Las tropas musulmanas cruzan el Estrecho de Gibraltar y derrotan al rey visigodo don Rodrigo en la batalla de Guadalete.
- 14. L'expansionisme arbic est fonamentat en un important exc辿s demogrfic i la promesa d'aconseguir una recompensa material.
- 16. Al comen巽ament del segle VIII els rabs, que ja dominaven tot el nord d'frica, van iniciar la conquesta de la Pen鱈nsula Ib竪rica, porta d'entrada a Europa. La feblesa dels visigots va permetre als rabs d'apoderar-se de la Pen鱈nsula, on van estar vuit segles (711-1492). L'estat que van crear els musulmans va rebre el nom d'粥鉛-稼糸温鉛顎壊. Es divideix en quatre etapes: el Califa de Damasc, el Califat de C嘆rdova, els Regnes de Taifes i el Regne de Granada. La batalla del riu Guadalate (juliol del 711),
- 17. El califa tenia un poder absolut. L'administraci坦 estava centralitzada i tot Alndalus era governat des de la capital, C嘆rdova. El califa, amb l'ajuda d'un primer ministre (visir) i d'alts funcionaris, nomenava governadors (val鱈s) de les prov鱈ncies i els principals funcionaris de les ciutats, entre ells els jutges (cadis).
- 18. CALIFA VISIR VALIS CADIS Jutge suprem, general dels ex竪rcits; nomena i deposa els funcionaris. Primer ministre. Amb el califa i els alts funcionaris nomena els: Governadors de les prov鱈ncies. Funcionaris de les ciutats: jutges.
- 19. Al segle X, Abd al-Rahman III es proclam califa l'any 929 i va trencar tots els lligams. Aix鱈 va n辿ixer el califat de C嘆rdova, el per鱈ode de m辿s esplendor d'Alndalus. L'esplendor pol鱈tica i cultural del califat va continuar amb els seus successors, tot i que el califa Hixem II va abandonar el poder en mans del seu primer ministre Al-Mansur. L'any 1031 el califat de C嘆rdova es disgreg en nombrosos regnes, que van rebre el nom de taifes. Abd al-Rahman III
- 20. Els regnes de taifes Amb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'粥鉛-稼糸温鉛顎壊.
- 21. El regne de Granada va persistir durant dos segles i mig grcies a l'habilitat diplomtica dels seus reis i a la seva bona situaci坦 geogrfica. El regne de Granada va ser un regne que va tenir una gran esplendor cultural i art鱈stica.
- 22. El seu 炭ltim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Cat嘆lics el 2 de gener de 1492.
- 24. LIslam Els musulmans creuen que D辿u (altrament dit Al揃l) va revelar l'Alcor al profeta Mahoma. Els cinc pilars de la religi坦 que tot bon musulm ha de complir: la professi坦 de fe (la xahada), la pregria ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes de ramad (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj). Alcor del segle XII d'al-ndalus El nom de Mahoma escrit en cal揃ligrafia islmica
- 25. la Ilaha illa Allah, Muhammad ras炭l Allah" esto es: " "No hay m叩s Dios que Ala y Mahoma es su profeta" Los musulmanes rezan cinco oraciones diariamente, en forma individual o conjunta. El Zakat consist鱈a en contribuir y ayudar a las clases sociales necesitadas. "Qui辿n ayune en el mes de Ramad叩n con fe y esperanza en la recompensa de Dios, le ser叩n perdonados sus pecados" La peregrinaci坦n a la Meca es una obligaci坦n a cumplir una vez en la vida.
- 26. Una mezquita es un lugar de culto para los seguidores de la fe isl叩mica. El prop坦sito principal de la mezquita es servir de lugar donde los musulmanes puedan reunirse para rezar.
- 27. LA MESQUITA DE CORDOVA
- 29. Una de las puertas exteriores de la Gran Mezquita de C坦rdoba, construida entre 786 y 787 d.C. por Abd alRahm叩n
- 30. MIHRAB
- 31. minaret
- 32. El almu辿dano, almuec鱈n o muec鱈n 辿s, en el Islam, el membre de la mesquita encarregat de realitzar la trucada a l'oraci坦 o adhan cinc vegades al dia, amb freq端竪ncia des de la torre o minaret.
- 33. LECONOMIA Entre els segles VIII i XV la base principal de la seua economia va ser l'agricultura. Es van recopilar i van traduir gran quantitat de textos antics sobre agricultura -la majoria orientals- i es van perfeccionar i van augmentar els sistemes de regadiu d'origen rom existents en el s嘆l peninsular, tant en les t竪cniques d'extracci坦, com de conducci坦 de l'aigua. Es va desenrotllar una gran tecnologia en camps com la hidrulica, sistemes de captaci坦, canalitzaci坦 i emmagatzemament a m辿s d'enginys i mecanismes.
- 34. Van introduir novetats importants: A partir del segle X proliferen per tota la geografia d'al-Andalus les s辿nies accionades per energia hidrulica "naura". es destinaven a l'elevaci坦 d'aigua, al maneig de molins per a la ind炭stria t竪xtil i la fabricaci坦 del paper.
- 38. Antic sinia, els inicis del qual es remonten als temps d Al-Andalus
- 39. Sistema de regadiu Para la distribuci坦n del agua de regad鱈o se desarrollaron complejas y extensas redes de acequias.
- 40. Aljub Assut
- 43. Els musulmans van introduir nous productes molt populars hui, , com 辿s l'albergina. las alcachofas (jarshuf) y los esp叩rragos. Les hortalisses m辿s cultivades eren, a m辿s, la carabassa, els cogombres, les bajoquetes, els alls, la ceba, la carlota, el nap, els ravenisses blanques, les bledes (as-silqa) , els espinacs (isfanaj) i moltes altres. La figa, que va arribar a ser reputat en al-ndalus fins al punt d'exportar-se a Orient, es va introduir en la pen鱈nsula, procedent de Constantinoble, en els temps d'Abderrahm叩n II. Els c鱈trics, com la llima (laim炭n) , l'aranger i la taronja (de l'rab: naran耽a, i este del persa: narangu鱈) amarga van ser importats d'sia oriental. Eren utilitzats per a conservar els aliments, per嘆 tamb辿 s'extreia d'ells per a l'elaboraci坦 de sucs i de les seues flors, ess竪ncies per a l'elaboraci坦 de perfums. Igualment, la ci竪ncia de l'empelt es va desenrotllar en al-ndalus fins a l鱈mits insospitats, aconseguint, per exemple, una extraordinria varietat de pomelos.
- 45. Tamb辿 cal destacar la introducci坦 de la canya de sucre en el segle X, el seu cultiu va ser nombr坦s en l'etapa musulmana de l'actual Comunitat Valenciana, sent un dels m辿s importants quan es va produir l'expulsi坦 dels moriscos valencians; l'arr嘆s, que continua sent un cultiu primordial en la marchal, base de la nostra alimentaci坦 m辿s tradicional, i producte d'exportaci坦; el mel坦 d'alger, que provenia de P竪rsia i de l'Iemen; el mel坦, del Khorasan; el tram炭s, tan lligat a la nostra tradici坦; el safr, indispensable en la nostra cuina actual, va ser el cultiu majoritari en Balansiya; el cot坦, per al t竪xtil; l'albercoc; el pltan; el gesmil i moltes altres.
- 46. Tamb辿 va ser el centre d'un actiu comer巽 internacional que va permetre l'intercanvi entre Europa i l'orient. De l'exterior procedien esclaus, primeres mat竪ries, or i plata, mentre que d'aqu鱈 sortien productes elaborats a les seves ciutats. Aix嘆 facilit l'炭s de la moneda: dinar (or) i dirhem (plata).
- 49. LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER: a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada; b) Centres de producci坦 manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentaci坦, construcci坦, t竪xtil,etc.); c) Centres de comer巽: exportaci坦 de manufactures a les grans capitals (C嘆rdova, Sevilla, Saragossa, Almeria); d) Centres d'atracci坦 d'immigrants llauradors. Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCSSER), mercat (SOC), perif竪ria (RAVALS).
- 53. El soc era un lloc de trobada, en el que es podien trobar les m辿s variades mercaderies. Des d'esp竪cies i perfums fins a hortalisses i fruites, carn, teixits, orfebreria i cermica.
- 55. La vivenda
- 57. Reproducci坦n casas isl叩micas de Balansiya. siglo XI.
- 59. La cultura a 粥鉛-稼糸温鉛顎壊 Els rabs van con竪ixer les obres cient鱈fiques i filos嘆fiques dels antics grecs despr辿s de conquerir les terres del Mediterrani oriental.
- 60. la ci竪ncia Els musulmans van donar molta importncia als estudis de jurisprud竪ncia, perqu竪 permetien accedir als altres crrecs de l'administraci坦. Tamb辿 van tenir un gran desenvolupament l'astronomia, la botnica, la medicina, les matemtiques i la filosofia. Hi va haver figures importants en el camp de la filosofia, com els cordovesos Averrois, musulm, i Maim嘆nides, jueu, que van viure al segle XII. En el camp de les matemtiques, els rabs van introduir a Europa, procedent de l'ndia, la numeraci坦 grega, que continuem utilitzant i que t辿 com a gran difer竪ncia, en comparaci坦 a la romana, l'exist竪ncia de la xifra zero. Tractat rab sobre plantes medicinals
- 61. AVERROIS. Va escriure comentaris sobre l'obra d'Arist嘆til i Plat坦 (d'ac鱈 que fora conegut com el Comentador) i elabor una enciclop竪dia m竪dica. MAIMONIDES. Tingu辿 una enorme importncia en el pensament medieval com fil嘆sof, religi坦s i metge.
- 62. Lart rab Com que l'Alcor prohibeix fer representacions humanes i d'animals, prcticament no existeixen ni escultures ni pintures en l'art rab, tot i que hi ha algunes excepcions en miniatures, tapissos i cermica. L'arquitectura Els edificis rabs, mesquites i palaus, no s坦n gaire alts i estan constru誰ts amb materials poc resistents (maons, ma巽oneria, guix, fusta, etc.). Tanmateix, aquesta arquitectura no fa la sensaci坦 de pobresa, perqu竪 t辿 elements decoratius abundants, especialment a l'interior (plaques de guix o rajoles, que repeteixen temes vegetals estilitzats, o b辿 inscripcions o dibuixos geom竪trics).
- 63. ALHAMBRA GRANADA
- 66. GIRALDA SEVILLA TORRE DEL ORO
- 67. MEDINA AZAHARA
- 68. RESUM