More Related Content
What's hot (17)
Viewers also liked (13)
Similar to Voltem per la Terra (20)
More from annasoler79 (14)
Recently uploaded (10)
Voltem per la Terra
- 2. http://www.youtube.com/watch?v=9dUe7GBQluY( imatges) http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29186 ( edu 3 .cat) https://www.youtube.com/watch?v=hV7wLgS2MzI ( g辿iser islndia) https://www.youtube.com/watch?v=mraf6InuxN4 ( gas natural)
- 3. . Hi ha una teoria anomenada de la deriva continental per la qual els continents i lescor巽a terrestre sagrupen en grans extensions de material, anomenades plaques tect嘆niques, que floten o suren damunt del magma. Vegem la seva evoluci坦 a trav辿s dels temps:
- 5. En un principi, tots els continents formaven una sola massa o continent 炭nic anomenat PANGEA. A trav辿s del temps, aquest supercontinent sha anat dividint i configurant fins a formar lactual estructura continental: LES PLAQUES TECTNIQUES ( Recerca en acci坦) http://www.recercaenacc
- 9. s molt possible que aquesta fluctuaci坦 entre els continents continui avui en dia. De fet sha comprovat que Am竪rica i frica es van separant a ra坦 duns mm/any.
- 10. CAPES INTERIORS DE LA TERRA http://www.xtec.cat/~imartin6/1/hotpot/terra/index.htm https://www.youtube.com/watch?v=vnYGnK63KLY
- 11. La Terra est formada en capes conc竪ntriques. De dins cap a fora s坦n: Nucli, format principalment pels metalls ferro i n鱈quel. Hi podem diferenciar: El nucli intern que, malgrat estar a temperatures encara m辿s elevades (fins a 3.000 尊C) est en estat s嘆lid. Per qu竪? Perqu竪 la pressi坦 辿s tamb辿 molt m辿s gran i aix嘆 fa que la temperatura de fusi坦 del metall augmenti. El nucli extern, que es troba en estat l鱈quid degut a les elevad鱈ssimes temperatures que hi ha. Mantell, amb una composici坦 ja m辿s semblant a la d'algunes roques (serien roques molt fosques, riques en silici, magnesi i ferro). Tamb辿 hi distingim dues capes: El mantell intern, s嘆lid i que est en contacte amb el nucli. El mantell extern, que si b辿 辿s s嘆lid, t辿 una capa plstica (una mica com l'argila: asthenos vol dir tou en grec): l'astenosfera. Escor巽a, formada per les roques que podem veure. L'escor巽a, juntament amb la part superior s嘆lida del mantell (just la que est sobre l'astenosfera) forma la litosfera. Com veurem a la tect嘆nica de plaques, litosfera i astenosfera juguen un trencaclosques permanent a la superf鱈cie de la Terra, responsable de l'activitat s鱈smica i volcnica de la nostra Terra.
- 13. Quan dues plaques xoquen entre s鱈, poden passar tres coses: 1r: Que una placa pugi sobre laltra i laltra quedi enfonsada. Es formaria aix鱈 una arruga a la superf鱈cie terrestre, que seria una serralada de muntanyes: MUNTANYA http://aulatres.wikispa ces.com/Geologia
- 14. 2n:Fruit del xoc, la terra comen巽a a tremolar (vibrar) i es produeix un terratr竪mol: TSUNAMI JAP https://www.yo utube.com/wat ch? v=k8IAgUNr6x 4
- 15. Els terratr竪mols s坦n vibracions de la Terra que es perceben a la seva superf鱈cie. Aquestes vibracions poden tenir causes diverses, com l'erupci坦 d'un volc o la caiguda d'un meteorit. La causa m辿s freq端ent 辿s, per嘆, el moviment de les S'estima que cada any es produeixen 500.000 de terratr竪mols, si b辿 nom辿s uns 1.000 causen danys i pocs causen danys seriosos. Els terratr竪mols molt intensos poden causar danys materials i personals molt importants: el terratr竪mol m辿s greu que es coneix va succeir a la Xina l'any 1556 i va matar unes 830.000 persones. Si un terratr竪mol es produeix sota l'oce pot ocasionar un tsunami, una ona marina gegantina que en arribar a la costa pot tenir efectes devastadors (recorda que una part molt important de la humanitat viu en zones costaneres).
- 16. Un terratr竪mol es produeix quan les forces internes de la Terra s坦n prou importants com per a fracturar roques i fer- les moure. El trencament sobtat, o b辿 el lliscament tamb辿 sobtat de dues masses ja trencades, allibera una gran quantitat d'energia que viatja per la Terra en forma d'ones s鱈smiques. Els terratr竪mols solen originar-se als primers 600 km cap a l'interior terrestre. El punt exacte on s'ha generat el terratr竪mol 辿s l'hipocentre i el punt que es troba a la seva vertical, i que 辿s el primer al qual arriben les ones s鱈smiques, 辿s l'epicentre. L'estudi dels terratr竪mols s'anomena sismologia, els cient鱈fics que s'hi dediquen s坦n els sism嘆legs i l'aparell que utilitzen per enregistrar les vibracions de la superf鱈cie de la Terra 辿s un sism嘆graf. http://web.ua.es/va/urs/divulgacion/que-es-un-terratremol.
- 17. Els tsunamis s坦n terratr竪mols que es produeixen al fons mar鱈, produ誰nt unes onades molt grans que provoquen molt de mal a les costes.
- 18. TSUNAMI DE L卒OCE NDIC 2004 http://ca.wikipedia.org/wiki/Tsunami_de_l%27Oce%C3%A0_ %C3%8Dndic http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=29745
- 19. 3r: De vegades, per嘆, aquest xoc pot produ誰r una esquerda que arribi fins la superf鱈cie. Tindr鱈em aix鱈 un volc: http://www.xtec.cat/iesbellvitge/ volcans/index.htm#intro http://www.tv3.cat/videos/3983690 (info K) http://www.xtec.cat/col-anunciata- cerdanyola/tecnologia/webcienc2003/volcans/pag2.htm Fem un volc
- 20. La paraula volc prov辿 del'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itlia. A causa de la freq端竪ncia de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulc, el d辿u del foc i el creador d'armes. Des d'aleshores un volc 辿s una manifestaci坦 de la 糸庄稼馨庄界温 de la Terra, que s'expressa mitjan巽ant la sortida a l'exterior de mat竪ria fosa de l'interior. Aix鱈 doncs, hi ha volcans all on les vies de pas s坦n prou fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la mat竪ria fosa amb la superf鱈cie.
- 21. Volc Roca Magma Mantell Plaques tect嘆niques Nucli Tsunami Escor巽a Ones s鱈smiques 意艶姻姻温岳姻竪馨看鉛壊 Focus Epicentre G竪isers Lava