Encontrareis detallados todos los sitios donde pode鱈s ,encontrar lugares donde podercomer, restaurantes, bares de tapas, lugares maravillosos que podreis visitar como por ejemplo museos como el del
timbre, el de la historia de sabadell el paleontologico,adem叩s de los edificios mas emblematicos como la torre del agua ,el de la caixa de sabadell,el del ayuntamiento,etc,adem叩s de los hoteles m叩s importantes de la ciudad el hotel Urp鱈 pensi坦n los Martin辿z Apartahoteles Sabadell , y tambien de sus fiestas y rutas turisticas.
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿Josep Rigol
油
Bibliografia de l'arquitecte Galliss, que juntament amb Josep Font i Gum, van ser els encarregats de dissenyar la nova esgl辿sia de Sant Esteve de Cervell坦 i la casa coneguda com la Granja Garcia que fou propietat d'un industrial valliranenc.
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿Josep Rigol
油
Bibliografia de l'arquitecte Galliss, que juntament amb Josep Font i Gum, van ser els encarregats de dissenyar la nova esgl辿sia de Sant Esteve de Cervell坦 i la casa coneguda com la Granja Garcia que fou propietat d'un industrial valliranenc.
1. PALAU A INICIS DEL SEGLE XX
DISSABTE 25 DE SETEMBRE DE 2010
2. La visita ha intentat explicar com ha evolucionat el poble de Santa Maria de
Palautordera des de finals del segle XIX i inicis del segle XX i alguns dels
edificis m辿s destacats que es construeixen en aquesta 竪poca.
El centre hist嘆ric del poble tenia l'esgl辿sia com a centre, i al seu voltant el
palau, i les primeres cases. L'origen documentat l'hem de situar el 862 quan
la parr嘆quia de Santa Maria de Palautordera, juntament amb la de Sant
Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa va se cedida pel rei Carles el
Calb al comte Sunyer I d'Emp炭ries-Rossell坦.
Durant l'竪poca medieval el poble creix al voltant de l'esgl辿sia, i ja en 竪poca
moderna, segle XVI, es realitza una gran reforma urban鱈stica, s'enderroca el
palau, es construeix la nova esgl辿sia, i la torre del palau s'utilitza com a
campanar. Tamb辿 es canvia l'acc辿s ja que es construeix la casa del campaner
a l'oest i l'entrada al poble ser entre aquesta i la torre-campanar.
A part d'aquesta petita estructura urbana al voltant de l'esgl辿sia, no podem
oblidar que el poble el composen les masies escampades per tot el terme
municipal.
L'altra gran reforma que coneixem 辿s la que es produeix el 1927, quan es
realitza la construcci坦 de l'escorxador, l'edificaci坦 d'una nova casa
Consistorial, l'obertura d'una carrer paral揃lel al carrer Major, l'actual Pg.
Vitam竪nia, l'obertura de nous carrers a l'eixample, com l'anomenen en la
documentaci坦, i que es correspon al voltant de la Pla巽a de la Vila.
Les cases Consitorials.
Des del segle XIX sabem que Palau ha tingut 5 cases consistorial. La primera
es trobava a la pla巽a major, fins el 1855, estava situada on posteriorment es
va construir la Fonda de Can Xa. La seg端ent ubicaci坦 va ser al carrer Nou,
n炭mero 2. Tenia planta baixa i un pati. La seva adquisici坦 va ser per una
cessi坦 de la Diputaci坦 de Barcelona el 1835 i que havia tingut la funci坦 de
casa-fonda.
El canvi sempre anava precedit de les males condicions que tenien els
edificis, de manera que la necessitat de construir una nova casa consistorial
era vista per tots els membres de l'Ajuntament. Per嘆, ser un dels projectes
que tardaran m辿s a materialitzar-se igual que les escoles p炭bliques.
Els projectes de la Casa Consistorial i les escoles estan molt relacionats, ja
que tot i ser projectes independents, els dos primers es plantegen de forma
conjunta, encara que la construcci坦 ser separada. Aquesta uni坦 dels dos
3. projectes ve donada per la necessitat del poble de tenir edificis p炭blics en
condicions, i les condicions de la cessi坦 dels terrenys per part del govern el
1873.
L'Ajuntament de Palau el 1888 demana a la Diputaci坦 de Barcelona que amb
els seus arquitectes redacti un projecte per edificar un edifici per a la casa
consistorial. El projecte est redactat per l'arquitecte Antonio Serrallach
Fernandez Pedri単an, autor tamb辿 de l'esgl辿sia de la Concepci坦 de Barcelona.
L'estructura interna de les depend竪ncies municipals es projecte ja amb
conceptes moderns i s坦n els que actualment s'utilitzen en la construcci坦 dels
edificis p炭blics. D'aquesta manera, s'instal揃len a la planta baixa totes aquelles
depend竪ncies d'炭s p炭blic i al pis superior per l'habitaci坦 del secretari.
El projecte no es porta a terme i no ser fins el 1927 que es repr竪n la
construcci坦 de l'edifici de la casa consistorial. El proc辿s de construcci坦
s'allarga fins el 1929, i poc despr辿s d'acabar les obres es detecten problemes
de construcci坦, sense implicar problemes de solidesa, per嘆 si de bellesa.
Dom竪nech i Mansana d坦na importncia a la simetria entre els diferents
cossos i les obertures. La fa巽ana est dividida en tres cossos, un de central
avan巽at, que li d坦na un carcter de primacia i on es troba l'entrada a l'edifici.
Els dos cossos laterals estan una mica m辿s endarrerits. A dins les
depend竪ncies s坦n a la planta baixa, a la dreta escola de parvulari, amb sala
del mestre i l'aula. Al cost central, pres坦, oficines, consultori m竪dic. Al primer
pis, habitacions del mestre. Al costat central, un despatx pel secretari, un per
l'alcalde i el jutge, la sala de plens, i l'arxiu. Al segon pis, nom辿s es construeix
en el cos central que s坦n les habitacions del secretari, per reduir despeses.
Les Escoles
El projecte de 1885 fou realitzat per l'arquitecte Ramon Prats i Montels,
arquitecte de la Diputaci坦 de Barcelona, el seu projecte no es va acabar
construint. Per嘆, sabem com era, ja que en tenim el projecte. Aquest edifici
constava de planta baixa i primer pis, i amb decoraci坦 clssica.
El 1906 es projecte unes escoles p炭bliques, per a nens i per a nenes, per嘆
separades per sexe, tot i tenir l'opci坦 de fer-ho juntes. Aquest projecte no es
portar a terme. L'estructura de l'edifici 辿s una sala-classe 炭nica per a cada
sexe amb capacitat per a 28 alumnes. El projecte est realitzat per
l'arquitecte municipal Josep Dom竪nech i Mansana.
De nou el 1917 es decideix la construcci坦 de la casa consistorial i les escoles,
que ja s'havia aprovat en ple 13 de setembre de 1916. L'aprovaci坦 del
4. pressupost es fa de forma separat, per un costat les escoles i per l'altra la
casa consistorial. Davant la situaci坦 financera de l'Ajuntament i la incapacitat
de poder tirar endavant aquests dos projectes es decideix realitzar una
subscripci坦 popular per a la construcci坦 de les escoles. De manera que entre
el 1918 i el 1919 en qu竪 finalitza la construcci坦 de les escoles, es realitzaran
aportacions populars ja sigui de forma dinerria com amb el treball. I es
deixa la construcci坦 de la Casa Consistorial per un altre moment.
Per la construcci坦 s'utilitza el projecte realitzat el 1906 i que no s'havia portat
a terme. Aquestes escoles estan ubicades on ara hi trobem el Centre C鱈vic i la
rdio municipal.
Hospital
L'hospital municipal de Palau es trobava situat al c. Hospital, al costat de
l'edifici de la pres坦 municipal. El seu origen no el coneixem, per嘆 segurament
no era gaire lluny del lloc que tenim documentat, i sabem que el 23 d'agost
de 1855 la Diputaci坦 de Barcelona que n'era la propietria la cedeix a
l'Ajuntament de Palau.
El 1929 l'Ajuntament pren la decisi坦 de vendre aquestes instal揃lacions en
subhasta p炭blica I els edificis estaven situats en els n炭meros 14 i 16 del c.
Hospital, segons la numeraci坦 antiga.
Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Con竪ixer Palau
rea de Cultura http://coneixerpalau.webnode.es