際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
PALAU A INICIS DEL SEGLE XX


DISSABTE 25 DE SETEMBRE DE 2010
La visita ha intentat explicar com ha evolucionat el poble de Santa Maria de
Palautordera des de finals del segle XIX i inicis del segle XX i alguns dels
edificis m辿s destacats que es construeixen en aquesta 竪poca.

El centre hist嘆ric del poble tenia l'esgl辿sia com a centre, i al seu voltant el
palau, i les primeres cases. L'origen documentat l'hem de situar el 862 quan
la parr嘆quia de Santa Maria de Palautordera, juntament amb la de Sant
Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa va se cedida pel rei Carles el
Calb al comte Sunyer I d'Emp炭ries-Rossell坦.

Durant l'竪poca medieval el poble creix al voltant de l'esgl辿sia, i ja en 竪poca
moderna, segle XVI, es realitza una gran reforma urban鱈stica, s'enderroca el
palau, es construeix la nova esgl辿sia, i la torre del palau s'utilitza com a
campanar. Tamb辿 es canvia l'acc辿s ja que es construeix la casa del campaner
a l'oest i l'entrada al poble ser entre aquesta i la torre-campanar.

A part d'aquesta petita estructura urbana al voltant de l'esgl辿sia, no podem
oblidar que el poble el composen les masies escampades per tot el terme
municipal.

L'altra gran reforma que coneixem 辿s la que es produeix el 1927, quan es
realitza la construcci坦 de l'escorxador, l'edificaci坦 d'una nova casa
Consistorial, l'obertura d'una carrer paral揃lel al carrer Major, l'actual Pg.
Vitam竪nia, l'obertura de nous carrers a l'eixample, com l'anomenen en la
documentaci坦, i que es correspon al voltant de la Pla巽a de la Vila.

Les cases Consitorials.

Des del segle XIX sabem que Palau ha tingut 5 cases consistorial. La primera
es trobava a la pla巽a major, fins el 1855, estava situada on posteriorment es
va construir la Fonda de Can Xa. La seg端ent ubicaci坦 va ser al carrer Nou,
n炭mero 2. Tenia planta baixa i un pati. La seva adquisici坦 va ser per una
cessi坦 de la Diputaci坦 de Barcelona el 1835 i que havia tingut la funci坦 de
casa-fonda.

El canvi sempre anava precedit de les males condicions que tenien els
edificis, de manera que la necessitat de construir una nova casa consistorial
era vista per tots els membres de l'Ajuntament. Per嘆, ser un dels projectes
que tardaran m辿s a materialitzar-se igual que les escoles p炭bliques.

Els projectes de la Casa Consistorial i les escoles estan molt relacionats, ja
que tot i ser projectes independents, els dos primers es plantegen de forma
conjunta, encara que la construcci坦 ser separada. Aquesta uni坦 dels dos
projectes ve donada per la necessitat del poble de tenir edificis p炭blics en
condicions, i les condicions de la cessi坦 dels terrenys per part del govern el
1873.

L'Ajuntament de Palau el 1888 demana a la Diputaci坦 de Barcelona que amb
els seus arquitectes redacti un projecte per edificar un edifici per a la casa
consistorial. El projecte est redactat per l'arquitecte Antonio Serrallach
Fernandez Pedri単an, autor tamb辿 de l'esgl辿sia de la Concepci坦 de Barcelona.

L'estructura interna de les depend竪ncies municipals es projecte ja amb
conceptes moderns i s坦n els que actualment s'utilitzen en la construcci坦 dels
edificis p炭blics. D'aquesta manera, s'instal揃len a la planta baixa totes aquelles
depend竪ncies d'炭s p炭blic i al pis superior per l'habitaci坦 del secretari.

El projecte no es porta a terme i no ser fins el 1927 que es repr竪n la
construcci坦 de l'edifici de la casa consistorial. El proc辿s de construcci坦
s'allarga fins el 1929, i poc despr辿s d'acabar les obres es detecten problemes
de construcci坦, sense implicar problemes de solidesa, per嘆 si de bellesa.
Dom竪nech i Mansana d坦na importncia a la simetria entre els diferents
cossos i les obertures. La fa巽ana est dividida en tres cossos, un de central
avan巽at, que li d坦na un carcter de primacia i on es troba l'entrada a l'edifici.
Els dos cossos laterals estan una mica m辿s endarrerits. A dins les
depend竪ncies s坦n a la planta baixa, a la dreta escola de parvulari, amb sala
del mestre i l'aula. Al cost central, pres坦, oficines, consultori m竪dic. Al primer
pis, habitacions del mestre. Al costat central, un despatx pel secretari, un per
l'alcalde i el jutge, la sala de plens, i l'arxiu. Al segon pis, nom辿s es construeix
en el cos central que s坦n les habitacions del secretari, per reduir despeses.

Les Escoles

El projecte de 1885 fou realitzat per l'arquitecte Ramon Prats i Montels,
arquitecte de la Diputaci坦 de Barcelona, el seu projecte no es va acabar
construint. Per嘆, sabem com era, ja que en tenim el projecte. Aquest edifici
constava de planta baixa i primer pis, i amb decoraci坦 clssica.

El 1906 es projecte unes escoles p炭bliques, per a nens i per a nenes, per嘆
separades per sexe, tot i tenir l'opci坦 de fer-ho juntes. Aquest projecte no es
portar a terme. L'estructura de l'edifici 辿s una sala-classe 炭nica per a cada
sexe amb capacitat per a 28 alumnes. El projecte est realitzat per
l'arquitecte municipal Josep Dom竪nech i Mansana.

De nou el 1917 es decideix la construcci坦 de la casa consistorial i les escoles,
que ja s'havia aprovat en ple 13 de setembre de 1916. L'aprovaci坦 del
pressupost es fa de forma separat, per un costat les escoles i per l'altra la
casa consistorial. Davant la situaci坦 financera de l'Ajuntament i la incapacitat
de poder tirar endavant aquests dos projectes es decideix realitzar una
subscripci坦 popular per a la construcci坦 de les escoles. De manera que entre
el 1918 i el 1919 en qu竪 finalitza la construcci坦 de les escoles, es realitzaran
aportacions populars ja sigui de forma dinerria com amb el treball. I es
deixa la construcci坦 de la Casa Consistorial per un altre moment.

Per la construcci坦 s'utilitza el projecte realitzat el 1906 i que no s'havia portat
a terme. Aquestes escoles estan ubicades on ara hi trobem el Centre C鱈vic i la
rdio municipal.



Hospital

L'hospital municipal de Palau es trobava situat al c. Hospital, al costat de
l'edifici de la pres坦 municipal. El seu origen no el coneixem, per嘆 segurament
no era gaire lluny del lloc que tenim documentat, i sabem que el 23 d'agost
de 1855 la Diputaci坦 de Barcelona que n'era la propietria la cedeix a
l'Ajuntament de Palau.

El 1929 l'Ajuntament pren la decisi坦 de vendre aquestes instal揃lacions en
subhasta p炭blica I els edificis estaven situats en els n炭meros 14 i 16 del c.
Hospital, segons la numeraci坦 antiga.




Ajuntament de Santa Maria de Palautordera           Con竪ixer Palau
rea de Cultura                                     http://coneixerpalau.webnode.es
Ad

Recommended

GRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONA
Manel Cantos
Descobrint Barcelona 2009
Descobrint Barcelona 2009
Fernando Fr鱈as del Campo
Masies s.j.d.despi 14 2-2014
Masies s.j.d.despi 14 2-2014
Rosa Garvi Polo
Les masies de Sant Joan Despi
Les masies de Sant Joan Despi
Dolors25
Masies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan Despi
Seniorlab25
05. manresa a cop d'ull - febrer, 2013-
05. manresa a cop d'ull - febrer, 2013-
xicota53
Gu鱈a tur鱈stica sabadell
Gu鱈a tur鱈stica sabadell
franjos136
3. olot en el temps(3)
3. olot en el temps(3)
jgutier4
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
Manel Cantos
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
Manel Cantos
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
nreguant
Santa Maria de Pi
Santa Maria de Pi
llgenesca
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
Josep Rigol
Modernisme a palma
Modernisme a palma
Ana Blesa
Ciutat de berga
Ciutat de berga
Montse Gran辿 Tolosa
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
nreguant
La Casa Mil o "La Pedrera"
La Casa Mil o "La Pedrera"
depsocials
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
xicota53
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Escola Sant Pau
Santa maria del pi
Santa maria del pi
soleding
Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Ayuntamiento Benissa
Hist嘆Ria Valldan
Hist嘆Ria Valldan
mmarco26
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
sisemarti
EIXAMPLE DRETA P. 2
EIXAMPLE DRETA P. 2
Manel Cantos
ENSANCHE DERECHA P. 2
ENSANCHE DERECHA P. 2
ManelCantos2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
Manel Cantos

More Related Content

What's hot (16)

3. olot en el temps(3)
3. olot en el temps(3)
jgutier4
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
Manel Cantos
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
Manel Cantos
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
nreguant
Santa Maria de Pi
Santa Maria de Pi
llgenesca
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
Josep Rigol
Modernisme a palma
Modernisme a palma
Ana Blesa
Ciutat de berga
Ciutat de berga
Montse Gran辿 Tolosa
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
nreguant
La Casa Mil o "La Pedrera"
La Casa Mil o "La Pedrera"
depsocials
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
xicota53
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Escola Sant Pau
Santa maria del pi
Santa maria del pi
soleding
3. olot en el temps(3)
3. olot en el temps(3)
jgutier4
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
Manel Cantos
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESAL - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
Manel Cantos
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
Credit de s鱈ntesis. Dani i Cristian
nreguant
Santa Maria de Pi
Santa Maria de Pi
llgenesca
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
L'arquitecte Antoni Maria Galliss i Soqu辿
Josep Rigol
Modernisme a palma
Modernisme a palma
Ana Blesa
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
Carrer del bal巽. Jose, Javi i Albert
nreguant
La Casa Mil o "La Pedrera"
La Casa Mil o "La Pedrera"
depsocials
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
09. manresa a-cop_d'ull_setembre_2013
xicota53
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Passejant pel modernisme de Sant Pol
Escola Sant Pau
Santa maria del pi
Santa maria del pi
soleding

Similar to Record visita (20)

Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Ayuntamiento Benissa
Hist嘆Ria Valldan
Hist嘆Ria Valldan
mmarco26
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
sisemarti
EIXAMPLE DRETA P. 2
EIXAMPLE DRETA P. 2
Manel Cantos
ENSANCHE DERECHA P. 2
ENSANCHE DERECHA P. 2
ManelCantos2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
Manel Cantos
Vilassar de mar
Vilassar de mar
fxrb
Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22
MILTONBORIS
Visita al Bronx
Visita al Bronx
marc9999
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
ManelCantos2
SANT MART - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MART - LA VERNEDA I LA PAU
Manel Cantos
SAN MARTN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTN - LA VERNEDA Y LA PAZ
ManelCantos2
La ciutat dalacant
La ciutat dalacant
graciajt
Visita A La Ciutat De TRrega
Visita A La Ciutat De TRrega
escolapiatarrega
Hist嘆ria i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable
Hist嘆ria i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable
Francisco Perez
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
EstherMartnezMir
PASSEGEM JUNTS
PASSEGEM JUNTS
Ceip
Edifici
Edifici
Oscar Gonzalez
Hist嘆Ria Del Centre 3
Hist嘆Ria Del Centre 3
torredelac
Barcerlona en fotos
Barcerlona en fotos
rojaabeja
Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Preg坦 Pascual Giner. Festes Pur鱈ssima Xiqueta 2015
Ayuntamiento Benissa
Hist嘆Ria Valldan
Hist嘆Ria Valldan
mmarco26
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
La Hist嘆ria de l'Escola Sant Mart鱈: el poble
sisemarti
EIXAMPLE DRETA P. 2
EIXAMPLE DRETA P. 2
Manel Cantos
ENSANCHE DERECHA P. 2
ENSANCHE DERECHA P. 2
ManelCantos2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
Manel Cantos
Vilassar de mar
Vilassar de mar
fxrb
Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22
MILTONBORIS
Visita al Bronx
Visita al Bronx
marc9999
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
ManelCantos2
SANT MART - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MART - LA VERNEDA I LA PAU
Manel Cantos
SAN MARTN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTN - LA VERNEDA Y LA PAZ
ManelCantos2
La ciutat dalacant
La ciutat dalacant
graciajt
Visita A La Ciutat De TRrega
Visita A La Ciutat De TRrega
escolapiatarrega
Hist嘆ria i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable
Hist嘆ria i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable
Francisco Perez
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
EstherMartnezMir
PASSEGEM JUNTS
PASSEGEM JUNTS
Ceip
Hist嘆Ria Del Centre 3
Hist嘆Ria Del Centre 3
torredelac
Barcerlona en fotos
Barcerlona en fotos
rojaabeja
Ad

Record visita

  • 1. PALAU A INICIS DEL SEGLE XX DISSABTE 25 DE SETEMBRE DE 2010
  • 2. La visita ha intentat explicar com ha evolucionat el poble de Santa Maria de Palautordera des de finals del segle XIX i inicis del segle XX i alguns dels edificis m辿s destacats que es construeixen en aquesta 竪poca. El centre hist嘆ric del poble tenia l'esgl辿sia com a centre, i al seu voltant el palau, i les primeres cases. L'origen documentat l'hem de situar el 862 quan la parr嘆quia de Santa Maria de Palautordera, juntament amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa va se cedida pel rei Carles el Calb al comte Sunyer I d'Emp炭ries-Rossell坦. Durant l'竪poca medieval el poble creix al voltant de l'esgl辿sia, i ja en 竪poca moderna, segle XVI, es realitza una gran reforma urban鱈stica, s'enderroca el palau, es construeix la nova esgl辿sia, i la torre del palau s'utilitza com a campanar. Tamb辿 es canvia l'acc辿s ja que es construeix la casa del campaner a l'oest i l'entrada al poble ser entre aquesta i la torre-campanar. A part d'aquesta petita estructura urbana al voltant de l'esgl辿sia, no podem oblidar que el poble el composen les masies escampades per tot el terme municipal. L'altra gran reforma que coneixem 辿s la que es produeix el 1927, quan es realitza la construcci坦 de l'escorxador, l'edificaci坦 d'una nova casa Consistorial, l'obertura d'una carrer paral揃lel al carrer Major, l'actual Pg. Vitam竪nia, l'obertura de nous carrers a l'eixample, com l'anomenen en la documentaci坦, i que es correspon al voltant de la Pla巽a de la Vila. Les cases Consitorials. Des del segle XIX sabem que Palau ha tingut 5 cases consistorial. La primera es trobava a la pla巽a major, fins el 1855, estava situada on posteriorment es va construir la Fonda de Can Xa. La seg端ent ubicaci坦 va ser al carrer Nou, n炭mero 2. Tenia planta baixa i un pati. La seva adquisici坦 va ser per una cessi坦 de la Diputaci坦 de Barcelona el 1835 i que havia tingut la funci坦 de casa-fonda. El canvi sempre anava precedit de les males condicions que tenien els edificis, de manera que la necessitat de construir una nova casa consistorial era vista per tots els membres de l'Ajuntament. Per嘆, ser un dels projectes que tardaran m辿s a materialitzar-se igual que les escoles p炭bliques. Els projectes de la Casa Consistorial i les escoles estan molt relacionats, ja que tot i ser projectes independents, els dos primers es plantegen de forma conjunta, encara que la construcci坦 ser separada. Aquesta uni坦 dels dos
  • 3. projectes ve donada per la necessitat del poble de tenir edificis p炭blics en condicions, i les condicions de la cessi坦 dels terrenys per part del govern el 1873. L'Ajuntament de Palau el 1888 demana a la Diputaci坦 de Barcelona que amb els seus arquitectes redacti un projecte per edificar un edifici per a la casa consistorial. El projecte est redactat per l'arquitecte Antonio Serrallach Fernandez Pedri単an, autor tamb辿 de l'esgl辿sia de la Concepci坦 de Barcelona. L'estructura interna de les depend竪ncies municipals es projecte ja amb conceptes moderns i s坦n els que actualment s'utilitzen en la construcci坦 dels edificis p炭blics. D'aquesta manera, s'instal揃len a la planta baixa totes aquelles depend竪ncies d'炭s p炭blic i al pis superior per l'habitaci坦 del secretari. El projecte no es porta a terme i no ser fins el 1927 que es repr竪n la construcci坦 de l'edifici de la casa consistorial. El proc辿s de construcci坦 s'allarga fins el 1929, i poc despr辿s d'acabar les obres es detecten problemes de construcci坦, sense implicar problemes de solidesa, per嘆 si de bellesa. Dom竪nech i Mansana d坦na importncia a la simetria entre els diferents cossos i les obertures. La fa巽ana est dividida en tres cossos, un de central avan巽at, que li d坦na un carcter de primacia i on es troba l'entrada a l'edifici. Els dos cossos laterals estan una mica m辿s endarrerits. A dins les depend竪ncies s坦n a la planta baixa, a la dreta escola de parvulari, amb sala del mestre i l'aula. Al cost central, pres坦, oficines, consultori m竪dic. Al primer pis, habitacions del mestre. Al costat central, un despatx pel secretari, un per l'alcalde i el jutge, la sala de plens, i l'arxiu. Al segon pis, nom辿s es construeix en el cos central que s坦n les habitacions del secretari, per reduir despeses. Les Escoles El projecte de 1885 fou realitzat per l'arquitecte Ramon Prats i Montels, arquitecte de la Diputaci坦 de Barcelona, el seu projecte no es va acabar construint. Per嘆, sabem com era, ja que en tenim el projecte. Aquest edifici constava de planta baixa i primer pis, i amb decoraci坦 clssica. El 1906 es projecte unes escoles p炭bliques, per a nens i per a nenes, per嘆 separades per sexe, tot i tenir l'opci坦 de fer-ho juntes. Aquest projecte no es portar a terme. L'estructura de l'edifici 辿s una sala-classe 炭nica per a cada sexe amb capacitat per a 28 alumnes. El projecte est realitzat per l'arquitecte municipal Josep Dom竪nech i Mansana. De nou el 1917 es decideix la construcci坦 de la casa consistorial i les escoles, que ja s'havia aprovat en ple 13 de setembre de 1916. L'aprovaci坦 del
  • 4. pressupost es fa de forma separat, per un costat les escoles i per l'altra la casa consistorial. Davant la situaci坦 financera de l'Ajuntament i la incapacitat de poder tirar endavant aquests dos projectes es decideix realitzar una subscripci坦 popular per a la construcci坦 de les escoles. De manera que entre el 1918 i el 1919 en qu竪 finalitza la construcci坦 de les escoles, es realitzaran aportacions populars ja sigui de forma dinerria com amb el treball. I es deixa la construcci坦 de la Casa Consistorial per un altre moment. Per la construcci坦 s'utilitza el projecte realitzat el 1906 i que no s'havia portat a terme. Aquestes escoles estan ubicades on ara hi trobem el Centre C鱈vic i la rdio municipal. Hospital L'hospital municipal de Palau es trobava situat al c. Hospital, al costat de l'edifici de la pres坦 municipal. El seu origen no el coneixem, per嘆 segurament no era gaire lluny del lloc que tenim documentat, i sabem que el 23 d'agost de 1855 la Diputaci坦 de Barcelona que n'era la propietria la cedeix a l'Ajuntament de Palau. El 1929 l'Ajuntament pren la decisi坦 de vendre aquestes instal揃lacions en subhasta p炭blica I els edificis estaven situats en els n炭meros 14 i 16 del c. Hospital, segons la numeraci坦 antiga. Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Con竪ixer Palau rea de Cultura http://coneixerpalau.webnode.es