More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (9)
Similar to Ciutat de berga (20)
Ciutat de berga
- 1. Ciutat de Berga s una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Bergued i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat 辿s al bell mig del Bergued, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. Amb una superf鱈cie de 22,56 km quadrats i una poblaci坦 de 16.609 habitants.
- 2. Pla巽a de St. Pere Aquesta pla巽a 辿s d'or鱈gen medieval i deu el seu nom a 'antiga esgl辿sia romnica de St. Pere de Caors. s reconeguda tamb辿 amb el nom de pla巽a cremada, ja que al segle XVII els francesos, que van assaltar el castell i la vola, la van cremar. Els dies de Corpus es converteix en l'escenari principal de les festes de La Patum. L'esgl辿sia parroquial de Sta. Eullia, es constru鱈 a l'antiga esgl辿sia de St. Pere l'any 1655, despr辿s que els francesos incendiessin l'antiga parroquial situada al castell. L'edifici de l'Ajuntament, dissenyat per l'arquitecte Emili Porta, va ser inaugurat el 1930.
- 3. La Patum La Patum 辿s una representaci坦 sacro-hist嘆rico-popular nascuda i derivada de les representacions del teatre medieval, que se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus. El seu or鱈gen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i estaven destinats a educar i moralitzar el poble per tal d'aprofondir en el coneixement de les Sagrades Escriptures. s la festa dels sentits i dels sentiments. La Casa de La Patum (museu) pret辿n donar un petit tast de la festa berguedana per excel.l竪ncia, la Patum, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El mural de cermica de la fa巽ana (any 1992) 辿s obra de l'artista Joan Casas i Ort鱈nez. L'edifici era l'antic Hospital St. Bernab辿, fundat al s. XIV com a hospital de pobres.
- 4. Queralt El Santuari de Queralt est situat al nord-oest del municipi de Berga, concretament dins l'antic terme de La Valldan. s una obra protegida com a b辿 cultural d'inter竪s local. Situat a una al巽ada de 1.200 m. i constru誰t al segle XVIII, d'estil barroc-modernista.
- 5. Castell de St. Ferran La fortificaci坦 f坦u, probablement, el nucli originari de Berga, que al s. XIV es convert鱈 en vila reial. Al llarg del s. XVI l'antic castell esdevingu辿 una important fortalesa per frenar els atacs dels francesos. La seva posici坦 estrat竪gica va ser clau durant les Guerres Carlines del s. XIX. Ha estat declarat b辿 d'inter竪s cultural.
- 7. St. Quirze de Pedret L'esgl辿sia de St. Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicci坦 del Bisbat d'Urgell, t辿 uns or鱈gens molt poc documentats. La primera not鱈cia del lloc 辿s de l'any 983 que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de St. Lloren巽 prop Bag. Situada al terme de Cercs, 辿s una obra cabdal de la nostra arquitectura pre-romnica. Al 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a l'Ajuntament de Berga. El pont de Pedret, d'estil g嘆tic, documentat l'any 1286, amb la forma d'esquena d'ase i fet amb pedra irregular i sense polir, i amb quatre arcs de mides desiguals, travessa el riu Llobregat i 辿s el punt d'acc辿s a l'esgl辿sia de St. Quirze de Pedret.