ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Sector secundari

•Download as PPT, PDF•
•
M
Marlluch
1 of 19
Downloaded 20 times
Les activitats econòmiques El sector secundari La fàbrica
La indústria: els processos productius i distribució geogràfica La ind ú stria: Les activitats industrials inclouen tots es processos i t è cniques que transformen les mat è ries primeres en productes elaborats.
Història Antecedents: Tallers artesans: on les produccions s’envien als mercats locals. Manufactures del S. XVII , eren tallers de més producció encarats a un mercat nacional o internacional (porcellanes, tapissos, etc.). La indústria sorgeix a la Revolució Industrial a les darreries del segle XVIII, amb l’aparició de les fàbriques que es caracteritzaran per: 1. L’ús de màquines 2. L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball 3. Inversió d’una gran quantitat de capitals
Història Tallers artesans Manufactures segle XVII Fàbriques cap al 1850
El paisatge industrial Paisatge industrial: La localització de les fàbriques, el traçat de les vies de comunicació, la multiplicació dels transports, els creixement de les ciutats, etc, han modificat profundament el paisatge.
El paisatge industrial
Matèries primeres i fonts d’energia Matèries primeres: d’origen animal (carn, llana, seda, etc.) d’origen vegetal (cotó, fusta, lli, fruita) d’origen mineral (ferro, coure,...). Energies: Les energies no renovables: Carbó (antracita, hulla, lignit i torba) Hidrocarburs petroli, gas natural L’energia nuclear (urani, bori) Les energies renovables: Hidràulica Eòlica Geomètrica Mareomotriu Solar Biomassa
Tipus d'indústries Indústria pesant: que proveeix a la lleugera de productes manufacturats, i és bàsica per l’economia d’un país. Hi trobem: Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són: La siderúrgia (obtenció de ferro i carbó) La metal·lúrgica (transforma minerals en metalls o aliatges), La química de base i petroquímica (que utilitzen combustibles fòssils per obtenir-ne plàstics, àcids o benzina) Indústries de béns d’equipament: transformen productes semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altres indústries (maquinària, eines, etc)
Tipus d'indústries Indústria lleugera o de transformació: que són les que es dediquen a fer béns de consum directe com: La indústria automobilística La indústria alimentària, La indústria química de gran consum, La indústria electrònica, La indústria tèxtil, etc.
Tipus d'indústries Altres classificacions: Les indústries també es poden classificar des del punt de vista tecnològic: Les indústries d’alta tecnologia que es caracteritzen per: Un alt nivell d’inversió. Mà d’obra altament qualificada. Important paper de les empreses multinacionals. Vuit sectors clau: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, lasser i nous materials, i energies renovables. Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació. Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.
Localització de la indústria Els factors que condicionen la localització són: 1. El cost del transport, és a dir la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport, i els tipus de càrrega a transportar (àcids) 2. Les matèries primeres. Normalment les indústries es col·loquen prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.) 3. El mercat. Algunes indústries es situen prop dels consumidors, ja sigui perquè venen bens de consum o perquè busquin mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries de les que es proveeixen. 4. L’energia. Avui dia no es un factor gaire important. 5. Mà d’obra. Que s’intenta que sigui barata i per exemple, les indústries tecnològiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals. 6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca)
Distribució de la indústria al món Distribució de la indústria: Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8 (EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Alemanya, Austràlia, Àustria,Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia (2000), Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria (1996), Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic (1994), Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia (1996),Portugal, Regne Unit, República Txeca (1995), Suècia, Suïssa i Turquia. Països de nova industrialització: El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats). 3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.
Distribució de la indústria al món Els països industrialitzats: El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998). L’ OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic .
Els quatre dragons asiàtics Distribució de la indústria al món Són el destí principal de la Deslocalizació: es tracta d’una fenomen que consisteix a traslladar els centres de producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen: Mà d’obra abundant i barata Lleis laborals toves Inexistència de lleis medi ambientals Pressió fiscal molt baixa o nul·la Suficient nivell d'infrastructures. Possibilitat d’obtenir molts beneficis.
Els quatre dragons asiàtics Distribució de la indústria al món Corea del sud Taiwan Hong Kong Singapur
Medi ambient: Les activitats industrials, juntament amb l’extracció de minerals i recursos energètics, són les que provoquen més impactes medi ambientals. Els més freqüents són: Contaminació atmosfèrica: pluja àcida, disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle. Contaminació de la hidrosfera: abocaments excessius de residus tant als rius com als mars, contaminació de les aigües subterrànies Generació de residus perillosos: a les indústries químiques i d’obtenció d’energia nuclear. Desenvolupament sostenible: La industrialització ha incrementat les diferències entre el nord-sud, ja que el 80% de la producció manufacturada està controlada per empreses amb seu als països més rics. La indústria i el medi ambient

More Related Content

Sector secundari

  • 1. Les activitats econòmiques El sector secundari La fàbrica
  • 2. La indústria: els processos productius i distribució geogràfica La ind ú stria: Les activitats industrials inclouen tots es processos i t è cniques que transformen les mat è ries primeres en productes elaborats.
  • 3. Història Antecedents: Tallers artesans: on les produccions s’envien als mercats locals. Manufactures del S. XVII , eren tallers de més producció encarats a un mercat nacional o internacional (porcellanes, tapissos, etc.). La indústria sorgeix a la Revolució Industrial a les darreries del segle XVIII, amb l’aparició de les fàbriques que es caracteritzaran per: 1. L’ús de màquines 2. L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball 3. Inversió d’una gran quantitat de capitals
  • 4. Història Tallers artesans Manufactures segle XVII Fàbriques cap al 1850
  • 5. El paisatge industrial Paisatge industrial: La localització de les fàbriques, el traçat de les vies de comunicació, la multiplicació dels transports, els creixement de les ciutats, etc, han modificat profundament el paisatge.
  • 7. Matèries primeres i fonts d’energia Matèries primeres: d’origen animal (carn, llana, seda, etc.) d’origen vegetal (cotó, fusta, lli, fruita) d’origen mineral (ferro, coure,...). Energies: Les energies no renovables: Carbó (antracita, hulla, lignit i torba) Hidrocarburs petroli, gas natural L’energia nuclear (urani, bori) Les energies renovables: Hidràulica Eòlica Geomètrica Mareomotriu Solar Biomassa
  • 8. Tipus d'indústries Indústria pesant: que proveeix a la lleugera de productes manufacturats, i és bàsica per l’economia d’un país. Hi trobem: Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són: La siderúrgia (obtenció de ferro i carbó) La metal·lúrgica (transforma minerals en metalls o aliatges), La química de base i petroquímica (que utilitzen combustibles fòssils per obtenir-ne plàstics, àcids o benzina) Indústries de béns d’equipament: transformen productes semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altres indústries (maquinària, eines, etc)
  • 9.
  • 10. Tipus d'indústries Indústria lleugera o de transformació: que són les que es dediquen a fer béns de consum directe com: La indústria automobilística La indústria alimentària, La indústria química de gran consum, La indústria electrònica, La indústria tèxtil, etc.
  • 11.
  • 12. Tipus d'indústries Altres classificacions: Les indústries també es poden classificar des del punt de vista tecnològic: Les indústries d’alta tecnologia que es caracteritzen per: Un alt nivell d’inversió. Mà d’obra altament qualificada. Important paper de les empreses multinacionals. Vuit sectors clau: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, lasser i nous materials, i energies renovables. Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació. Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.
  • 13. Localització de la indústria Els factors que condicionen la localització són: 1. El cost del transport, és a dir la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport, i els tipus de càrrega a transportar (àcids) 2. Les matèries primeres. Normalment les indústries es col·loquen prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.) 3. El mercat. Algunes indústries es situen prop dels consumidors, ja sigui perquè venen bens de consum o perquè busquin mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries de les que es proveeixen. 4. L’energia. Avui dia no es un factor gaire important. 5. Mà d’obra. Que s’intenta que sigui barata i per exemple, les indústries tecnològiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals. 6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca)
  • 14. Distribució de la indústria al món Distribució de la indústria: Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8 (EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Alemanya, Austràlia, Àustria,Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia (2000), Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria (1996), Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic (1994), Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia (1996),Portugal, Regne Unit, República Txeca (1995), Suècia, Suïssa i Turquia. Països de nova industrialització: El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats). 3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.
  • 15.
  • 16. Distribució de la indústria al món Els països industrialitzats: El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998). L’ OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic .
  • 17. Els quatre dragons asiàtics Distribució de la indústria al món Són el destí principal de la Deslocalizació: es tracta d’una fenomen que consisteix a traslladar els centres de producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen: Mà d’obra abundant i barata Lleis laborals toves Inexistència de lleis medi ambientals Pressió fiscal molt baixa o nul·la Suficient nivell d'infrastructures. Possibilitat d’obtenir molts beneficis.
  • 18. Els quatre dragons asiàtics Distribució de la indústria al món Corea del sud Taiwan Hong Kong Singapur
  • 19. Medi ambient: Les activitats industrials, juntament amb l’extracció de minerals i recursos energètics, són les que provoquen més impactes medi ambientals. Els més freqüents són: Contaminació atmosfèrica: pluja àcida, disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle. Contaminació de la hidrosfera: abocaments excessius de residus tant als rius com als mars, contaminació de les aigües subterrànies Generació de residus perillosos: a les indústries químiques i d’obtenció d’energia nuclear. Desenvolupament sostenible: La industrialització ha incrementat les diferències entre el nord-sud, ja que el 80% de la producció manufacturada està controlada per empreses amb seu als països més rics. La indústria i el medi ambient