El paisatge i
- 2. Definició : Designa qualsevol part del territori, tal com es percebuda per les poblacions. El paisatge resulta de l'acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions".
- 3. El paisatge pot ser analitzat i definit a través d'una sèrie d'elements bàsics. Els més utilitzades són: forma, línia, color i escala. Elements visuals del paisatge Forma : Els components del paisatge que més contribueixen a aquesta característica visual són el relleu, l'aigua i la vegetació.
- 4. Les formes canviants (el fum d'una xemeneia, els núvols arrossegats pel vent, l'aigua en moviment, un ferrocarril) atrauen l'atenció de l'observador.
- 5. Línia. Es defineix com el recorregut, real o imaginari, que segueix la vista de l'observador sobre l'escena o sobre una part d'ella. Pot ser: Nítida, llarga, continua, difusa, amb varies direccions, verticals, horitzontals.
- 6. Les línies més freqüents en els paisatges són: la vora de la silueta d'un objecte contra el seu fons la frontera entre zones amb diferents tipus de vegetació o entre una zona amb vegetació i altra sense ella el contacte entre l'aigua i la terra objectes que recorren l'escena en una determinada direcció (cursos d'aigua, carreteres, ferrocarril, canalitzacions, etc.)
- 7. Color. És la propietat dels objectes de reflectir la llum que reben. Aquesta propietat ens permet diferenciar objectes que, sense ella, ens semblarien idèntics. Poden ser: càlids, freds, intensos, clars, foscos, brillants,
- 8. ESCALA És la relació entre la grandària dels objectes del paisatge i l'entorn on se situen. Per exemple, els objectes voluminosos, d'aspecte pesat i compacte, situats en llocs tancats o d'extensió reduïda dominen sobre els petits.
- 9. Factors que influeixen en la percepció del paisatge Són les condicions que poden condicionar la percepció del paisatge que observem. Entre els factors o condicions d'observació que més influeixen tenim: Distància d'observació . A major distància d'observació menor nitidesa i menor apreciació dels detalls. En relació amb els paisatges, els colors es tornen més pàl·lids, menys brillants, tendint cap als tons blaus; la força o intensitat de les línies s'afebleix; i la forma perd individualitat i nitidesa.
- 10. . Es distingeixen tres zones o plans d'observació: zona pròxima o primer pla zona mitjana o plànol mitjà zona llunyana o plànol general
- 11. Posició de l'observador . Determina l'angle d'observació. Segons aquest es poden tenir perspectives diferents que modifiquen la percepció de la forma. Les posicions d'observació inferiors fan que les formes semblen majors i més dominants i redueixen la perspectiva i el camp visual.
- 12. Les posicions superiors amplien el camp visual i la perspectiva
- 13. Il·luminació . No només influeix la intensitat (quantitat de llum), sinó també la posició de la font de llum, normalment el Sol, ja que segons sigui posterior, frontal, vertical, lateral, naixent o ponent, les zones d'ombra canvien i el color, la textura, els contrastos i la perspectiva són diferents.
- 14. Durada de l'observació . La major o menor durada de l'observació influirà en la minuciositat i en el detall d'aquesta