More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to Desembrada (1990) (20)
More from ramon martinez (20)
Desembrada (1990)
- 1. desembrada
- 2. DESEMBRADA s llei de quietud i res s'escolta, ni tan sols un cant. Les roderes, sobre el terra dels camins s坦n seques, terrossades i mig gelades. Les roques dels vorells sagnen llapons i el rellent se'm fica ben a dins. El bosc 辿s un palau de silenci encatifat de fulles seques i molsa. El dia 辿s m辿s i m辿s curt, talment com la llum quan s'escola d'una llntia, perdent-se en l'emboirada de la fosca que s'acosta per moments.
- 3. El vent s'ha retirat d'aquest llostre salicall, color pastel a les quatre setmanes d'Advent que preludien el Nadal mentre revenen les deus i tempira a les obagues m辿s calimes Els bolets s坦n secs o ja podrits. Les fulles dels freixes, grogues daurades les del castanyer, roig violaci les de l'alzina, rica paleta d'un foc-follet vegetal envides tra誰da pels punts vermells del gr竪vol encipient, les secallones gardanes o les cireretes d'arbo巽 madures Natura alentida i llosca, nom辿s amplificada en la g竪lida remor de les veus de tots els torrents, salmodiant.
- 4. El xiscle ferest de l嘆liba esquerda la quietud del ranvespre i retallada sobre el blanc de la lluna encavalcant una granera, apareix tra誰dorament la fetillera Figuran巽a fuent, de pas vers qui sap on encimbellada dalt del cel com un renec eixorc amb els esquin巽alls dels pobres parracs i la lletjor de companya. Lharpia saplegar despr辿s, amb p嘆tols i malfactors en el redol dun foc de camp, despullada amb nuesa ritual per tal dhonorar com cal, a la nit i al boc negre.
- 5. Far, amb la m辿s abjecta submissi坦, un pet坦 negre al cul de la immunda b竪stia, i la v鱈ctima ser, una innocent i cruel ofrena a l'absurditat del no-res. Retrobo i conec la finitut 辿s la nit, 辿s l'hivern 辿s la definitiva abs竪ncia dels que estimo i el dolor 辿s aix鱈, una fiblada Per嘆... aquestes gatoses florides s坦n la darrera i salvatge defensa del paisatge I la soledat? La soledat 辿s el que en resta quan tot esdev辿 definitivament mut i quiet. Silenci, tan sols silenci, nom辿s silenci..
- 6. La Dama Blanca es despentina els seus cabells i..... comen巽a a gebrar. Tremolo! La mort arriba inexorable i apaga aquesta flama estantisa El celistre del nord sobre els erms amb una dalla, sega els cors encongits i escampa miasmes i decrepituds Sembla que tot vulgui acabar. Jo, sol i centrat sota la volta del firmament, repasso els estels de la embromallada celistia i mig albiro al lluny, als D辿us de la Terra retornant de la seva c鱈clica i anual estada a l'Altre M坦n
- 7. Mig curat de tants espants i nom辿s com a darrera tu誰ci坦, s辿 que el dem 辿s possible i li veig al avui, tot el sentit per a transcendir. Segur, 辿s cert, el Sol Invicte reneix i acompleix la promesa del peri嘆dic retorn, de la mort a la vida, en el ventre de la fembra i en la llavor que grilla. Amen. Ramon