�ݺ�ߣ

Ressenya Bearn o la Sala de les Nines
Abans de començar qualsevol ressenya d'una obra de qualsevol autor, hem
d'introduir–nos al context històric i a la vida del propi autor quan va decidir
escriure l'obra de la que parlem. L'obra Bearn o la Sala de les Nines va ser
escrita per l'autor mallorquí Llorenç Villalonga (1897–1980).
Llorenç Villalonga va estudiar Medicina i es va especialitzar en la branca de la
Psiquiatría. Va escriure una novel·la en català, una altra en castellà, algunes
peces teatrals, també en castellà, i duguè a terme una àmplia activitat
periodística. L'any 1934, fins el 1936, va fundar la revista “Brisas”. En esclatar
la Guerra Civil es va traslladar a Binissalem, on es casà. L'any 1939 tornà a
Palma de Mallorca, on va viure fins morir. La seva novel·la més important va
ser Bearn o la Sala de les Nines, la qual primerament estava escrita en castellà,
però que va traduir al català, tornant–se així una de les novel·les més importants
de la literatura catalana del segle XX.
Totes les obres de Llorenç Villalonga estan ambientades en funció de la seva
terra, Mallorca, i de la seva posició social, l'Aristocràcia. A més, totes elles
giren al voltant d'una creació mítica de l'autor, en aquest cas es tracta de Bearn,
la qual culmina en la novel·la del mateix títol. La Guerra Civil espanyola i la
Segona Guerra Mundial foren dos episodis tràgics que varen significar
l'ensorrament del món de l'autor.
Villalonga va transformar Binissalem, municipi on es traslladà durant el
transcurs de la Guerra Civil, en Bearn. A més, identificà la ruptura històrica que
va patir Mallorca al 1936 amb la ruptura del 1789 i, per aquest motiu, va
enriquir el mite que havia creat. Ara bé, aquesta indentificació es va dur a terme
atès els pocs canvis que va patir l'illa durant la Revolució Industrial del segle
XIX. A diferència de la resta d'Espanya, la classe dominant de l'illa era
l'aristocràcia, no pas la burgesia, fet que explica l'estructura socio-econòmica de
l'illa.
Durant els successos bèlics del segle XX, el món idíl·lic creat per Villalonga va
començar a enfondrar–se, finalment arruïnat per l'arribada massiva del turisme.
Tot això, però, esdevingué un dels eixos principals de tota la seva obra literària.

L'obra Bearn o la Sala de les Nines fou publicada primerament en castellà l'any
1956, però més tard traduida al català l'any 1961. La novel·la narra,
principalment, la historia d'un matrimoni aristòcrata i sense fills, don Toni i
Maria Antònia de Bearn, els quals en el transcurs de la mateixa, mostren uns
canvis en la forma de ser o pensar.
Com ja sabem, Llorenç Villalonga es va especialitzar en Psiquiatria i això li va
permetre escriure una novel·la amb una psicologia dels personatges complexa i
difícil de percebre. Tanmateix, l'autor estava influenciat per pensadors i
especialistes com foren: Freud (propostes mèdiques, antropogèniques i
filosòfiques), Ortega Gasset (jo i la circumstància) i Nietzsche (moral d'amos i
esclaus).
La novel·la però, es sospita que es pot tractar d'una autobiografia de l'autor, ja
que mostra en don Toni, sublimacions dels seus desitjos o de les coses que ell
va fer. No obstant això, per falta d'informació, els crítics no saben dir si es
veritat o no.
L'obra està dividida en tres parts:
– Una introducció en forma de carta escrita per Joan, el capella protegit pel
matrimoni, i dirigida a Miquel, un amic del seminari. En aquesta carta, la
qual es podria catalogar com el “final” de l'obra pel fet que anuncia la
mort i l'últim desig de don Toni, en Joan explica la seva fascinació pel seu
Senyor, la seva vocació religiosa, la mort d'un nen, de nom Jaumet, el
qual li deixen al seu càrreg i la mort de don Toni i Maria Antònia en
“extranyes circumstàncies”.
– La novel·la com a tal, subdividida en dues parts, on ens explica la vida de
don Toni i de Maria Antònia.
– La primera part, titulada «Sota la influència del Faust» narra
l'època on don Toni desitja “l'eterna joventud” i no vol perdre el
temps. Se'n va amb la seva neboda Xima a Paris, i es divorcia de
la seva dona al haver tingut relacions extramatrimonials. La seva
estancia a la capital francesa és molt tempestuosa i, per
conseqüent, don Toni torna a Bearn. Aquesta primera part acaba
amb la tornada de Xima a Bearn, demanant–li al seu tiet que
tornu a paris amb ella, però don Toni es nega.

– La segona part, titulada «La pau regna a Bearn» narra l'època on
don Toni torna amb la seva dona Maria Antònia. Tota aquesta
part transcurreix al tranquil poble de Bearn, fins que es
traslladen a Roma per a cumplir el desig de don Toni de conèixer
el Papa. Mentre el senyor es dedica a escriure les seves
Memòries, la senyora Maria Antònia comença a perdre la
memòria. D'altra banda, els senyor cada cop són més pobres i
l'ordre social començava a desestabilitzar–se. Al final d'aquesta
part, es ralata la mort de don Toni i de Maria Antònia, la qual es
descriu com sobtada i estranya. Els senyors s'havien suicidat
però Joan no ho volia admetre.
– L' Epíleg relata els fets després de la mort dels senyors. Dos
membres de Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a
La sala de les nines hi ha documents que els dos membres estan
interessats en investigar. Però quan mira l'arxiu, aquest es crema.
Metafòricament es pensa que, aquest arxiu, es la part no conscient d'una
persona. És allà on estan guardades totes les veritats, les quals a vegades és
millor no conèixer.
Personalment, he de dir que aquest llibre, encara que tingui un transfons
filosòfic i psicològic complexe que a simple vista no es pot veure, és molt
avorrit per com està estructurat aquesta història. Crec que, en conjunt, la
novel·la té més “continent” que “contingut”. És a dir, la novel·la es centra més
en un fons psicològic i filosòfic que en la pròpia acció i transcurs de la mateixa.
Tal i com Villalonga es va proposar, aquesta historia no pretén “enganxar” al
lector amb una historia apassionant, sinó que vol reflectir la societat de la seva
època, “jugant” amb les ments dels seus lectors.
Andrew Ruiz Mazo
2OCNS

BEARN O LA SALA DE LES NINES DE LLORENÇ VILLALONGA
· Fitxa tècnica
Nom autor: Llorenç Villalonga.
Títol: Bearn o la sala de les nines.
Numero de pàgines: 427
Editorial: 62 educaula
Preu : 12’30 euros.
· Resum
El nostre protagonista Joan Mayol, capellà de Bearn, explica per mitjà del gènere epistolar
a Miquel Gilabert, la situació en la qual es troba després de la mort dels senyors que el
van acollir com a fill: Don Toni i Dona Maria Antònia.
També va recordat fets importants en la seva vida i com el van afectar com és el cas de la
mort del Jaumet, de la qual és sent responsable. També són presents les memòries de
Don Toni que formen part dels arxius amb la història de la família i la sala de les nines.
Aquests dos elements estan envoltats per un cert ocultisme i simbolisme, les quals fan
referència a Agustí d’Hipona i Descartes.
Llorenç Villalonga utilitza la figura de Don Toni per expressar les seves postures i idees
envers: l’aristocràcia d’avant la seva ruïna econòmica, l’interès pel coneixement científic,
un pensament maniqueista i basat en la existència de la veritat absoluta. De la mateixa
manera que està en contra de la bondat natural humana defensada per Rousseau i una
simpatia pel pensament il·lustrat.
Al transcurs de la novel·la veiem que Don Joan Mayol i Don Toni tenen una espècie de
relació i obsessió amb Dona Xima que té cert ressò en les teories de Freud.
El personatge de Dona Maria Antònia és el personatge més senzill i complementa amb la
complexitat de Don Toni. És un personatge que evoca el seny, l’equilibri, l’aristocràcia,.. és
per això que quan torna desprès de la separació les coses tenen més sentit i van millor.
Val a dir que aquesta narració té un profund transfons psicològic en el qual la consciència
de l’ésser humà està dividida en dues parts la racionalitat i la no raó. En la última podem
fer una subdivisió del subconscient i l’inconscient que a la història seria l’arxiu o la casa de
les nines que generen frustracions per el seu difícil accés( tot això fa referència a Freud).
Bearn o la sala de les nines va ser publicat en castellà el (1956) i més tard en català
(1961) i és sense cap dubte l’obra més important de Villalonga.
· Sobre l’autor...
Va néixer i morir a Palma de Mallorca(1897-1980). Procedia d’una il·lustre família rural. Va
estudiar medicina tot i que més tard es va especialitzar en psiquiatria. Combinava la seva
feina amb l’activitat literària de en un principi va escriure sota el pseudònim de “Dhey”. Va
realitzar una àmplia activitat periodística i va fundar la revista “Brisas” (1934-1936) en la
qual va mostrar la seva atenció al pensament europeu. El guix més important de la seva
obra va ser publicat en la postguerra.
Les seves obres estan molt condicionades per les seves vivències per això moltes d’elles
estan classificades com autobiogràfiques. En les quals mostra el seu origen social en
l’aristocràcia de l’illa així com la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial que van
ser uns fets tràgics que el van enfonsar a nivell personal.
Les seves obres amb actitud satírica contrasten amb l’actitud elegíaca posterior al 1939.

Els personatges de les seves novel·les tipifiquen les actituds i les angoixes d’una classe
social en procés de liquidació fent que la història tingui un transfons psicològic.
Villalonga inicialment tenia una actitud anticatalanista i un pensament filofeixista però
posteriorment, va abraçar posicionaments liberals. Va tenir relació amb salvador Espriu
(moltes idees d’Espriu apareixen a Bearn) i va ser influït per Marcel Proust i Anatole
France.
· Valoració personal
Personalment que l’autor utilitzi en tota la novel·la referències a altes escriptors i
pensadors i explicar fets històrics permet que la historia tingui més profunditat i tingui un
toc realista que la faci apropar al ciutadans de l’època.
Malgrat això, no és llibre que m’hagi apassionat perquè jo estic acostumada a llegir altres
gèneres literaris. Amb això no vull treure valor a la novel·la, el contrari.
L’autor aprofita els seus coneixements psicològics i dona un volum als seus personatges
que no són idíl·lics, és a dir, s’equivoquen, son temptats pels desitjos carnals i finalment
busquen redempció als pecats i la salvació de l’ànima.
Recomano aquest llibre a tothom que estigui interessat en la postguerra espanyola així
com que posseeixi amplis coneixements de psicologia o simplement coneixements bàsics
per tal d’entendre millor molts elements que apareixen en la història. I com no també ho
recomano a qualsevol que vulgui passar una bona estona llegint el llibre.
Elena Sorribes
2OCNS

Ressenya de Bearn o La sala de les nines
Bearn o La sala de les nines és una obra mestra de Llorenç Villalonga, l'autor d'aquesta. La seva
obra s'explica en funció de la seva terra, Mallorca, i del seu origen social, l'aristocràcia illenca. Gira
al voltant d'una creació mítica, la de Bearn, que justament arriba al clímax amb la novel·la del
mateix títol. Villalonga transforma idealísticament Binissalem en Bearn, identificà la ruptura
històrica de 1936 amb la de l'any 1789 i aleshores enriquí la seva narració amb tota la seva formació
i el seu temperament d'home il·lustrat.
Bearn va ser publicada primer en castellà el 1956 i la versió original catalana, no va aparèixer fins
l'any 1961. L'obra en el fons es una autobiografia de Llorenç Villalonga, Don Toni i Maria Antònia
de Bearn, és un matrimoni aristòcrata i senes fills que es veuen assestats per la desaparició del seu
llinatge, són la transposició al pla fictici del mateix Villalonga i la seva dona, retirats a Binissalem
(Bearn) als inicis de la lluita fratricida.
La serenitat i l'harmonia que es emana aquesta parella de personatges són contrastades amb l'actitud
instintiva i vital de Xima, la jove que comparteix la seva actitud alegre amb don Toni quan viatge a
Pris.
Don Toni, tipifica la raó i la tolerància pròpies d'un il·lustrat del segle XVIII, és un personatge
sensual que assoleix, retirat amb la seva dona, una calma assossegada i tranquil·la.
Es dedicà a escriure unes memòries amb la finalitat de que siguin la seva continuació, la substitució
de la descendència que no ha tingut amb la seva dona. Vol plasmar tota la seva vida en aquella
memòria.
L'obsessió de Llorenç Villalonga per fixar el temps, és compartida per Don Toni, el qual s'adona que
per recuperar la joventut, no cal vendre l'ànima al diable, sinó suscitar els records.
L'historia la narra una capellà protegit per la família, el qual la seva mare va morir quan era patit.
Don Toni i Maria Antònia de Bearn, es van fer càrrec d'ell com si fos fill seu. En l'obra no ho diu
clarament, però es dona a entendre que en realitat, que el capellà es fill de Don Toni que li va ser
infidel a la seva dona. El qual una vegada que les senyor de Bearn van morir, fa una reflexió sobre
la decadència de l'aristocràcia.
En resum tota la novel·la és una carta que el capellà li escriu al seu amic per demanar-li que
l'aconselles sobre si hauria o no d'obrir la sala que sempre estava tancada amb clau. I per a fer
aquesta pregunta el capellà narra alguns dies i experiències que ha viscut amb el senyor de Bearn.

La novel·la té dos punts de vista un des de la carta que el capellà ( Don Joan Mayol ) envia al seu
amic Miquel Gilabert, i l'altre punt de vista es de Don Toni. La carta confessa el errors del capellà i
els errors de Don Toni.
Don Toni és el portaveu de les idees de l'escriptor, es aristòcrata davant de la seva ruïna econòmica.
Te interessos pels coneixements científics i te un pensament basat en la inexistència d'una veritat
absoluta.
Don Joan Mayol és el capellà de Bearn te orígens humils, és materialista malgrat la seva condició
de capellà. Víctima de la temptació sexual i de l'homosexualitat. Compren la realitat en termes
excloents.
Dona Maria Antònia basada en la mare i la dona de l'escriptor, és un personatge senzill allunyat de
la complexitat de Don Toni. És complement de Don Toni, i l'autor la posa com l'encarnació del
seny.
Laura Vera
2OCNS

Activitat Escolar
Ressenya – Bearn o la sala de les nines
Llorenç Villalonga i Pons va néixer l'1 de Març de 1897 a Mallorca. El seu pare, que
procedia d'una familia de propietaris rurals, era militar; i la seva mare procedia d'una
familia molt culta i cosmopolita. Dona de gran intel.ligència i bellesa, influí molt en Llorenç,
i aquesta influència es reflecteix en alguns dels seus personatges femenins. Despres
d'haver provat sort en la carrera eclesiàstica, sense gaire fortuna, es decidí per estudiar
mecidina a Barcelona i Saragossa, i es va especialitzar en psiquiatria en París. De retorn
a Mallorca es dedicà al seu treball professional de psiquiatre i más tard fos nomenat sub-
director del manicomi provincial.
Llorenç era un home culte, cosmopolita i racionalista; per aixó es trobava en desacord
amb l'ambient de l'illa, pobre, pintoresc i al mateix temps culturalment endarrerit i ensopit.
L'any 1936 es casà amb una cosina segona: Mª Teresa Gelabert, vidua sense fills i
procedent, com ell, d'una familia rural.No tinguéren descendència. A 1980, a l'edat de
vuitanta-tres anys, morí després d'una progressiva arteriosclerosis.
L'obra de Villalonga, per la seva gran qualitat, ha situat l'autor a primer rengle dels
novel.listes catalans.
Bearn és una novel·la extensa, plena de referències culturals i escrita en mallorquí. Són
tres raons que poden frenar-nos a l'hora de fer-la llegir a l'alumnat. D'altra banda, es
considera una de les grans novel·les de la literatura catalana.
Bearn o la sala de les nines és, sense cap dubte, la seva obra mestra. Està dividida en
dues parts perfectament equilibrades. A la primera trobarem una representació del mite
fàustic en la qual, tot i que disposem d'una Margarida en la persona de la seva neboda
Xima, el senyor de Bearn s'até més a la figura del Faust com a cercador de veritat que
com a cercador de joventut. La segona part és l'expressió de l'amor com serenitat i de la
saviesa com a adquisició i resum d'una vida.
L'elecció del narrador,Don Joan Mayol, que és narrador únic en aparença, és més
complex del que pugui semblar a primera vista. Si el lector de la novel·la es fixa bé
descobrirà de seguida que Joan Mayol és, alhora que la veu narradora, el notari de la veu
d'Antonio de Bearn. En altres paraules: que gràcies a aquesta senzilla argúcia, la veu del
senyor de Bearn sona en la novel·la amb la mateixa força que la de Joan Mayol, però a la
deguda distància. És llavors quan ens trobem amb el segon gran contrast en què
s'afirmen l'estructura i el pensament de la novel·la. El primer és la relació entre la passió
fàustica per la veritat (subratllada per la relació passional amorosa) i el coneixement de la
relativitat de la veritat (subratllat per la serenitat de l'amor conjugal). Tots dos es
manifesten en la mateixa divisió de la novel·la en dues parts. El segon contrast és el que
es manifesta entre la vida al dogma i l'ordre de la veritat de la Santa Mare Església i el
poder de la raó representat per l'Enciclopèdia i la Il·lustració. Com diu Joan Mayol de la
seva benefactor Toni de Bearn, «ell creia en la Raison, i només en la Raison sentia segur
de fer peu i de no ser arrossegat pel fluir inexorable del temps». Aquest conflicte resultarà
ser rector.
El tercer i últim gran assumpte del llibre és el sentit del temps, del pas del temps, el que,
en els termes en què Villalonga planteja la seva novel·la , es converteix en l'element-guia
dels passos dels nostres personatges. És un assumpte que la novel·la no resol, però sí
certifica, que està en ella com l'aire que respiren els seus personatges: hi és sense que
ens adonem i regeix la vida de cada un d'ells; és el que els permet viure a ells i a
nosaltres, com a lectors, llegir.

Tot el conjunt del món que retrata té un aire final grotesc, de màscares que representen
persones, fins i tot d'excés en la representació de personatges. És un mitjà de què es val
per establir la distància que necessita interposar entre el text i ell mateix. I, amb tot -i aquí
es veu el talent, els personatges estan perfectament traçats, fins i tot en casos com el de
l'hàbit i la perruca de Toni de Bearn, o l'excés còmic, gairebé satíric, que trobem en
l'escena del giny a vapor, per posar dos exemples evidents.
El final és tan violentament romàntic com efectiu. Les morts, per error, per decisió i per
deliri, es produeixen en un brevíssim interval de temps i deixen al capellà sumit en la
soledat. Després de la visita dels enviats del príncep de Bismarck, que desitgen adquirir la
casa i amb ella l'arxiu dels Bearn, el capellà resol cremar el contingut de la sala de les
nines, contingut que ell desconeix i que no desitja conèixer. Prendre foc a l'arxiu secret
amb l'ajuda de Tomeu és un acte cec amb el que enterra la voluntat de no saber els
foscos secrets de la família, i es deixa clarament insinuat que un d'ells és el del seu propi
naixement. Al cap ia la fi, la divisa de la família és: «Abans la mort que barrejar la meva
sang». La decadència i desaparició de la família és, així, real i simbòlica. La consulta de
Juan al seu amic, el secretari del cardenal, respecte a la conveniència de la publicació de
les memòries d'Antonio de Bearn és el veritable final de la novel·la, ja que en ell es mostra
com Joan no vol ni trair la seva fe ni trair al seu benefactor, tancant-se així també el
conflicte central de la novel·la: la pugna entre la raó i la fe. La figura de Joan té aquí una
presència agònica que esquinça les seves conviccions més íntimes i s'aixeca com una
formidable imatge del misteri de la vida i del temps. És un final absolutament dramàtic,
que deixa la novel·la en magnificència. Davant ell, els episodis viscuts recuperen la seva
dimensió quotidiana i anecdòtica i el seu espai històric per deixar pas a l'única pregunta
que els engrandeix: per què vivim? Tot la qual cosa eleva a aquesta novel·la a la categoria
de les grans creacions narratives en un país, el nostre, on el que no abunden,
precisament, són les grans novel·les. Per això Llorenç Villalonga és i serà sempre un
clàssic.
En conjunt la experiència amb aquesta obra no ha sigut del tot negatiu, però sincerament
no m'ha agradat gaire, perquè no m'ha sigut una lectura agradable, m'ha costat entendre-
la, segons quines frases o construccions, ja pel meu nivell i domini del llenguatge i la
tècnica de comprensió. És una obra que per entendre- la ha de ser llegida bastantes
vegades, sobretot per gent com jo. Tot i així, es poden treure conclusions distintes.
L'obra en si pot arribar a ser interessant i entretinguda però a la vegada és massa pesada.
Les converses tenien un doble sentit al igual que molts altres fets.
Crec que l'acció és relativament lenta. No ocurreix quasi res en tot el transcurs d'aquesta
historia. S'acosta molt més a la personalitat dels personatges, a el que pensen sobre el
mòn de l'època i la seva opinió sobre els canvis en la mentalitat de la gent que es
produeixen, que a les coses que fan. M'ha semblat una mica avorrida perquè és relat que
explica sobre la història i fets a l'entorn d'una familia de l'època no massa excepcional o
estranya amb caracteristiques que no resalten o destaquen en absolut. Crec que pretén
condemnar la manera de viure de la frustració i donar com a exemple correcte el de la
vida cristiana. Perquè dona Xima acaba molt malament la seva vida per haver viscut
malgastant els diners sense escrúpols, que acaba mig boja. Mentres que dona Maria
Antònia acaba els seus dies d'una manera molt més tranquil·la perquè ha sigut una bona
cristiana i encara que ha tingut dificultats econòmiques mai no li ha mancat res.
Xiang Zhang
2OCNS

�ݺ�ߣ

Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (16)

Similar to Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines (20)

Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines