PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio NúñezImatges de qualitat de les obres pictòriques del Segle XIX seleccionades per les PROVES PAU 2020. Presentades en ordre cronològic i acompanyades d'un conjunt "links" seleccionats i actualitzats de pàgines webs,, altres presentacions i vídeos que permeten analitzar en profunditat cada una d'aquestes obres.
Presentació molt útil com a suport visual de les obres i com a font de documentació per la preparició de l'examen
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio NúñezImatges de qualitat de les obres pictòriques del Segle XIX seleccionades per les PROVES PAU 2020. Presentades en ordre cronològic i acompanyades d'un conjunt "links" seleccionats i actualitzats de pàgines webs,, altres presentacions i vídeos que permeten analitzar en profunditat cada una d'aquestes obres.
Presentació molt útil com a suport visual de les obres i com a font de documentació per la preparició de l'examen
El Arte Romano ArquitecturaTomás Pérez MolinaAproximación a las tipologías arquitectónicas romanas a través de algunas de sus obras más significativas.
La faulaDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEl documento presenta varias fábulas que utilizan animales para transmitir lecciones morales. La primera fábula trata sobre una águila y una zorra que eran amigas hasta que el águila mata a los cachorros de la zorra por hambre. Más tarde, la zorra se venga cuando el águila cae en un fuego. Otra fábula compara el poder del viento frío frente al calor del sol. Una tortuga le gana una carrera a una liebre por ir más lento pero constante.
4 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEste documento fornece informações sobre a conjugação verbal em latim. Apresenta os morfemas dos temas de presente e perfeito da 4a conjugação, além de quadros demonstrando os paradigmas verbais de "audire" nos diferentes modos, tempos e pessoas.
3 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEl documento presenta los morfemas de los temas de presente y perfecto de la tercera conjugación latina. Explica que los morfemas de tema de presente son "-ba-", "-a-", "-e-" y "-re-", mientras que los morfemas de tema de perfecto son "-era-", "-isse-" y "-eri-". Además, incluye cuadros con los paradigmas completos de la tercera conjugación en los diferentes tiempos, modos y personas.
2 conj2 bllatíDepartament d'Educació - Generalitat de Catalunya1) O documento apresenta quadros morfológicos dos temas verbais do espanhol.
2) São mostrados os morfemas dos temas de presente e perfeito da segunda conjugação.
3) Os quadros exibem a flexão dos verbos "destruir" e "destruir" nos diferentes modos e tempos verbais.
1era conjugacióDepartament d'Educació - Generalitat de CatalunyaEste documento fornece quadros morfológicos que descrevem os paradigmas verbais da primeira conjugação no latim. O primeiro quadro mostra os morfemas de tema de presente usados na formação dos tempos, modos e pessoas do presente e imperfeito. O segundo quadro faz o mesmo para os morfemas de tema perfeito usados na formação dos tempos perfeitos.
1. L’alfabet llatí
És un conjunt de símbols anomenats
lletres que codifiquen una llengua en
forma d’escriptura.
L’aparició de l’alfabet suposa una
revolució de la transmissió de la cultura
i la comunicació humana.
L’escriptura va permetre l’aparició de la
literatura i de la ciència.
2. Origen de l’escriptura alfabètica
El sistema d’escriptura alfabètic és el
resultat d’un llarg procés d’abstracció de
l’escriptura que varen fer civilitzacions
anteriors a la llatina.
En un primer moment, existien els
pictogrames, dibuixos que expressaven
idees abstractes.
Més endavant, s’utilitzen els
pictogrames per a aprofitar el so de la
primera lletra del què representaven:
escriptura acrofònica.
Finalment els grecs, imitant els símbols
fenicis, completen l’alfabet amb la
invenció d’altres signes.Escriptura cueniforme sumèria
6. L’alfabet fenici es va extendre cap a
aquelles zones on comerciaven. Els
grecs, que ja havien utilitzat un altre
sistema d’escriptura, varen adaptar
aquest alfabet a la seva llengua.
La variant occidental, de la qual
prové l’alfabet llatí, és la que
s’utilitzava a la Magna Grècia, una
sèrie de colònies gregues situades al
Sud de la península itàlica.
8. Óstracons
grecs
Inscripció on s’hi distingeix “Themistokles o
deadeios
Óstracon on s¡hi distingeix el nom
“Pericles”
Els òstracons eren trossos de
ceràmica on els grecs hi escrivien
el nom dels ciutadans que volien
que s’exiliessin de la ciutat. D’aquí
prové la paraula “ostracisme”.