ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
L’alfabet llatí
És un conjunt de símbols anomenats
lletres que codifiquen una llengua en
forma d’escriptura.
L’aparició de l’alfabet suposa una
revolució de la transmissió de la cultura
i la comunicació humana.
L’escriptura va permetre l’aparició de la
literatura i de la ciència.
Origen de l’escriptura alfabètica
El sistema d’escriptura alfabètic és el
resultat d’un llarg procés d’abstracció de
l’escriptura que varen fer civilitzacions
anteriors a la llatina.
En un primer moment, existien els
pictogrames, dibuixos que expressaven
idees abstractes.
Més endavant, s’utilitzen els
pictogrames per a aprofitar el so de la
primera lletra del què representaven:
escriptura acrofònica.
Finalment els grecs, imitant els símbols
fenicis, completen l’alfabet amb la
invenció d’altres signes.Escriptura cueniforme sumèria
Alfabet fenici i
alfabets posteriors.
L'alfabet llatí
Inscripció fenícia
L’alfabet fenici es va extendre cap a
aquelles zones on comerciaven. Els
grecs, que ja havien utilitzat un altre
sistema d’escriptura, varen adaptar
aquest alfabet a la seva llengua.
La variant occidental, de la qual
prové l’alfabet llatí, és la que
s’utilitzava a la Magna Grècia, una
sèrie de colònies gregues situades al
Sud de la península itàlica.
Rutes comercials dels fenicis
Óstracons
grecs
Inscripció on s’hi distingeix “Themistokles o
deadeios
Óstracon on s¡hi distingeix el nom
“Pericles”
Els òstracons eren trossos de
ceràmica on els grecs hi escrivien
el nom dels ciutadans que volien
que s’exiliessin de la ciutat. D’aquí
prové la paraula “ostracisme”.
L’alfabet etrusc
Els etruscos van aprendre l’alfabet
dels grecs que vivien al Sud d’Itàlia.
De l’alabet etrusc al
llatí
eco urna tita vendias mamar(cos m)ed vhe(ced).
“Sóc l’urna de Tita Vendia, Mamarcos em va manar
fer.”
Aquí tenim l’evolució des
dels jeroglífics egipcis a
l’abecedari llatí actual que
s’ha extès per gran part del
món.
Altres alfabets derivats del
fenici
Àrab
Grec
Alfabet Hebreu
Cirílic (rus i altres llengües
eslaves)

More Related Content

What's hot (20)

Adaptacio Ciències Socials
Adaptacio Ciències SocialsAdaptacio Ciències Socials
Adaptacio Ciències Socials
MAICA CIMA
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
Antonio Núñez
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
2nESO
Estructures Modulars
Estructures ModularsEstructures Modulars
Estructures Modulars
Ana Blesa
Els sentits
Els sentitsEls sentits
Els sentits
CC NN
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Julia Valera
Les etapes de la Història
Les etapes de la HistòriaLes etapes de la Història
Les etapes de la Història
aquitawin
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
finamorenoo
7 discòbol
7  discòbol7  discòbol
7 discòbol
Toni Raya
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
mcarmenjuan
Edat contemporània
Edat contemporàniaEdat contemporània
Edat contemporània
5amoli
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
í
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
Julia Valera
Robert I Sonia Delaunay
Robert I Sonia DelaunayRobert I Sonia Delaunay
Robert I Sonia Delaunay
jbigas
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
Julia Valera

Viewers also liked (7)

Laflexinominalllatina3a
Laflexinominalllatina3aLaflexinominalllatina3a
Laflexinominalllatina3a
jsugranyes
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
jsanzman
El Arte Romano ArquitecturaEl Arte Romano Arquitectura
El Arte Romano Arquitectura
Tomás Pérez Molina
Declinacions
DeclinacionsDeclinacions
Declinacions
Ainoaim
Romulo y Remo (cómic)Romulo y Remo (cómic)
Romulo y Remo (cómic)
Geohistoria23
Laflexinominalllatina3a
Laflexinominalllatina3aLaflexinominalllatina3a
Laflexinominalllatina3a
jsugranyes
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
jsanzman
El Arte Romano ArquitecturaEl Arte Romano Arquitectura
El Arte Romano Arquitectura
Tomás Pérez Molina
Romulo y Remo (cómic)Romulo y Remo (cómic)
Romulo y Remo (cómic)
Geohistoria23

More from Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya (20)

La faulaLa faula
La faula
Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya
4 conj2 bllatí4 conj2 bllatí
4 conj2 bllatí
Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya
3 conj2 bllatí3 conj2 bllatí
3 conj2 bllatí
Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya
2 conj2 bllatí2 conj2 bllatí
2 conj2 bllatí
Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya
1era conjugació1era conjugació
1era conjugació
Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya

L'alfabet llatí

  • 1. L’alfabet llatí És un conjunt de símbols anomenats lletres que codifiquen una llengua en forma d’escriptura. L’aparició de l’alfabet suposa una revolució de la transmissió de la cultura i la comunicació humana. L’escriptura va permetre l’aparició de la literatura i de la ciència.
  • 2. Origen de l’escriptura alfabètica El sistema d’escriptura alfabètic és el resultat d’un llarg procés d’abstracció de l’escriptura que varen fer civilitzacions anteriors a la llatina. En un primer moment, existien els pictogrames, dibuixos que expressaven idees abstractes. Més endavant, s’utilitzen els pictogrames per a aprofitar el so de la primera lletra del què representaven: escriptura acrofònica. Finalment els grecs, imitant els símbols fenicis, completen l’alfabet amb la invenció d’altres signes.Escriptura cueniforme sumèria
  • 6. L’alfabet fenici es va extendre cap a aquelles zones on comerciaven. Els grecs, que ja havien utilitzat un altre sistema d’escriptura, varen adaptar aquest alfabet a la seva llengua. La variant occidental, de la qual prové l’alfabet llatí, és la que s’utilitzava a la Magna Grècia, una sèrie de colònies gregues situades al Sud de la península itàlica.
  • 8. Óstracons grecs Inscripció on s’hi distingeix “Themistokles o deadeios Óstracon on s¡hi distingeix el nom “Pericles” Els òstracons eren trossos de ceràmica on els grecs hi escrivien el nom dels ciutadans que volien que s’exiliessin de la ciutat. D’aquí prové la paraula “ostracisme”.
  • 9. L’alfabet etrusc Els etruscos van aprendre l’alfabet dels grecs que vivien al Sud d’Itàlia.
  • 10. De l’alabet etrusc al llatí
  • 11. eco urna tita vendias mamar(cos m)ed vhe(ced). “Sóc l’urna de Tita Vendia, Mamarcos em va manar fer.”
  • 12. Aquí tenim l’evolució des dels jeroglífics egipcis a l’abecedari llatí actual que s’ha extès per gran part del món.
  • 13. Altres alfabets derivats del fenici Àrab Grec
  • 14. Alfabet Hebreu Cirílic (rus i altres llengües eslaves)