2º eso tema 5 – ciutat, burgesia i catedrals
Download as PPT, PDF0 likes3,633 views
2º eso tema 5 – ciutat, burgesia i catedrals
More Related Content
What's hot (20)
Similar to 2º eso tema 5 – ciutat, burgesia i catedrals (20)
![1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/1-anticrgim2012-13provamododecompatibilidad-121108014708-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from IES Xarc (17)
Recently uploaded (11)
2º eso tema 5 – ciutat, burgesia i catedrals
- 1. TEMA 5 – CIUTAT, BURGESIA I CATEDRALS Per Antonio Suau Forés, professor interí. Curs 2014-15
- 2. INDEX DEL TEMA 1. Marc geogràfic i polític 2. L’expansió agraria i les seves conseqüències 3. El renaixement de les ciutats 4. Les activitats aeconòmiques 5. Societat i vid quotidiana 6. La religiositat i la cultura 7. L’art gòtic (no; el veurem el pròxim tema junt al Romànic del tema 3) 8. La Baixa Edat Mitjana.
- 3. 1. MARC GEOGRÀFIC I POLÍTIC
- 4. Mosaic polític • L’Europa del s. XI veu una nova gran potència: el Sacre Imperi Romà-Germànic • Novetats: – Creació dels nous regnes vikings al nord (Noruega, Suecia i Dinamarca); – Aparició dels primers estats eslaus (Poloni, Principat de Kiev) – Pacificació i aculturació dels hongaresos que crean l’important regne de Hongria. • Al sud: retrocés de l’Islam (Reconquesta a Espanya, expulsió del sud de Itàlia i Sicilia, etc)
- 5. 1.2 Els canvis polítics • Idea principal: recuperació del poder reial llevant-lo als nobles. Com? – Creant ciutats lliures del control dels nobles, donant-las privilegis i autogovern. – A canvi, les ciutats donaven al rei doblers i soldats per enfrontar-se, si calia, a qualque oposició dels nobles. • Les curies reals (tema 3), que assesoraven al rei, es converteixen en parlaments medievals
- 6. 1.2 Els parlaments medievals • Els parlaments reben nom diferents a cada regne (Corts als regnes espanyols; Parlament a Anglaterra; Estats Generals a França; Dieta al Sacre Imperi, etc) • Composició dels Parlaments. Representen als tres estaments. – Noblesa (Alta i Baixa) – Esglesia (Alta i Baixa) – Ciutats (pobles però, com sabem del tema 3, les ciutats controlades per minories riques (oligarquíes), la naixent burgesia de la que parlarem més endavant • Funcions dels Parlaments: – Assesorar al rei – Aprovar impostos o contribucions extraordinaries. En pocs caos hi haurà parlaments amb capacitat de redactar alguns tipus de lleis. El rei Jaume I presideix una sessió de les Corts d’Aragó Unr ei medieval amb els símbols de poder (corona, trons i ceptre), voltat de
- 7. Tasques per a progressar
- 8. 2. L’EXPANSIÓ AGRÀRIA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
- 9. 2.1 Les innvoacions tècniques • Abans del s. XI: arada romana (poca profunditat dels surcs) arrosegada per bous; rotació bienal (només s’aprofita cada collita el 50% de la terra) • Novetats del s. XI: – Arada d’orelló o normanda: més pesada, més profunditat dels surcs, millor aprofitament de les llavors – Rotació triennal (veure dibuix dreta): aprofitament a cada collita del 66% de la terra (només el 33% queda en guaret) – Collera; permet que l’arada sigui arrosegada per cavalls,que veuen també protegits els seus cascos amb ferradures de metall; – Més empleo del ferro per l’arada (arado), dalla (hoz) per tallar els cereals a la sega (siega), pefeccionament del molí d’aigo (sobretot copiant dels musulmans) • Tot això permet un augment de la productivitat del pagés que, en el mateix temps, pot roturar més terres que abans. La consequència es que es talen boscos i es roturen més terres, colonitzant-les (dessecació de pantans, polders a Holanda, etc)
- 12. 2.1.3 Conseqüències de l’expansió agraria Millores tècniques Augment de la producció Augment de la productivitat del pagés Pagés obté un excedent de la producció Pagesos millor alimentats Augment població rural Venda de l’excedent a ciutats permet Creixement ciutats i població urbana Augment circulació monetaria i del comerç Emigració
- 13. El creixement de la població
- 14. 2 Tasques per a progressar
- 15. 3. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS.
- 16. 3.1 Causes del renaixement urbà • Causes son: – Millores agrícoles que permeten major producció agraria (mirar esquema del final de la part 2) que permet que més gent es dediqui a tasques no agraries – Més seguretat al comerç (ja explicat i no surt al llibre – Aventatges econòmis donats a ciutats pel rei (fires, mercats, etc) • El renaixement es dona: – A antigues ciutats romanes que havien decaigut sense arribar a desapareixer (cas d’Espanya, Lleó o Barcelona, per exemple); – Surgeixen noves ciutats a: costat de castells o monestirs de gran riquesa al seu feus; encreuament de camins o llocs per creuar rius, etc. Sorgeixen barris d’artesans (burgs), comerciants o hostals pels viatjants i poc a poc es van convertint en ciutats (Hamburg, a a Alemanya; Burgos, Burgo de Osma, etc a Espanya, etc) – De burg bé el nom de la nova classe social urbana, del poble, no privilegiada però cada vegada més rica: burgesos
- 17. 3.2 Les funcions urbanes (I) • Les ciutats tenen les mateixes funcions que sempre com centre.... – Administratiu: residència de representants dels reis quan aquestos vagin recuperant poder. – Polític: residencia de noblesa i reis. – Económic: llocs de comerç i de producció artesana – Religios: seus de bisbats • “Espai de llibertat”: no controlades per nobles i autogovern.
- 18. 3.2 (II) Funcions de les ciutats • Recordau: reis afavoreixen l’aparició i desenvolupament de ciutat a base de donar privilegis i llibertats a canvi de recolzar al rei amb diners i homes i així controlar a nobles. • El text es refereix a Lubeck, una important ciutat alemanya.
- 19. 3.3 El govern de les ciutats (I) • Inicialment, el poder de les ciutats, per asamblea d’habitants (consell comunal) • A mesura que creixen ciutats, s’escolleixen delegats pel govern de le ciutat, defensa i un cap principal anomenat Burgmestres (o alcaldes a Castella; etc). Els delegats es reunien a un lloc, Ajuntament, • Amb el temps, govern de la ciutat controlat per les families riques (“patriciat” urbà; oligarquía)
- 20. 3.3 El govern de les ciutats (II) • Carta comunal: document recolzat pel rei que dona privilegis a les ciutats. A Espanya, es van emplear molt per afavorir reploblament d’antigues ciutats romanes de la vall del Duero. • Als documents medievals dels regnes espanyols que reconeixent drets, ja sigui deles ciutats o, més endavant, amb la reunificació dels RRCC, s’anomenen furs. (Avui dia encara estan en vigor actualitzats els furs de Navarra)
- 21. Exercicis repàs part 3 (pàg 111)
- 22. En detall: la ciutat medieval
- 23. La ciutat (I): les muralles, simbol ciutadà • Ciutats solen ser petites (15 a 50 mil habitants) situades a llocs de fàcil defensa i protegides per muralles. • Entrades per muralles protegides per torres. A les portes es cobrava per entrar i sortir de la ciutat (impost per a que les autoritats puguessin fer coses)
- 24. • Llocs més destacats: – Mercat, en una gran plaça; – Catedral (si era seu d’un bisbe) o esglesia, simbol del poder religiós. – Ajuntament, poder civil – Altres: cses de gremis, llotges per comerciar, universistats i hospitals si era una ciutat important. • Ciutat organitzada en barris. Cada barri solia tenir una petita plaça i la seua església. Normalment els tallers d’un mateix gremi s’agrupaven a un mateix carrer. Plaça i ajuntament de Bolonya (Italia) Mercat d’una ciutat francesa La ciutat: els centres de la vid urbana Torres de Quart (Valencia, Espanya)
- 25. La ciutat: les condicions de vida • Carrers estrets, foscos (cases altes tapaven el Sol), sense paviment i sense clavegueram. • Per tant: brutes i moltes rates. Les epidemies eren freqüents • Cases molt agrupades afavoríen incendis • Els rics vivien en palaus fets de pedra; els més pobres, en cases de fusta amb sostres de palla. Monteriggioni (Siena, Italia)
- 26. CIUTATS MEDIEVALS A CIUTATS ACTUALS • A les ciutats actuals pots trobar encara les restes de la ciutat medieval. Posem el cas de Barcelona
- 27. Tasques per progressar (pàg 112)
- 29. 4.1 Els artesans i la seva organització • A ciutats viuen gent que, generalment, es dediquen a treballs no agraris. • Principals activitats: artesanat i comerç • El treball artesà es feia a tallers. • Els tallers associats a gremis. Els objetius del Gremi: – Controlar la producció fixant quantitat, qüalitat i preu del producte manufacturat, horaris de treball i festes – Protegir als associats pagant tots els tallers unes qüotes per ajudar a malalts, vidues i orfes Procesó del gremi dels advocats a la ciutat de Perusa (Italia)
- 30. 4.1 Els tallers • Personal del taller dividit en tres grups: – El mestre, amo del taller i dominava l’ofici. Per aconseguir aquest grau havia de passar un examen fent un “obra mestra” – Els oficials, treballadors que cobraven un sou pels seu treball. – Aprenents, treballaven sense cobrar per aprendre l’ofici. Vivien i menjaven a casa del mestre. Els habitatges taller dels artesans s’organitzaven en dos pisos. A la planta baixa estaven el taller i la botiga oberta al carrer; la llar o cuina; el rebost; un pati i, de vegades, un corral i un hort. A la primera planta se situaven els dormitoris.
- 31. 4.2 Desenvolupament del comerç • Major seguretat a Europa i els seus mars = desenvolupament del comerç a curta i llarga distància. • Ports comercials creixen. • A l’interior, desenvolupament de certes ciutats on es fan grans fires que atreien a gent de molt lluny. La més coneeguda a Espanya era la de ramat (ganado) a Medina del Campo (Castilla).
- 32. 4.3 Els canvistes • Desenvolupament del comerç a llarga distancia provoca un us cada vegada més gran, de la moneda • Cada territori té la seua moneda. Per negociar en otro regne, necesari “canviar” moneda: • Canvista = persona que canvia moneda. • A la llarga, en part, alguns d’aquest canvista seran l’origen de una nova institució: els bancs
- 34. 5. Societat i vida quotidiana
- 35. 5.1 La societat urbana • La ciutat era burg, els habitants de la ciutat, burgesos. • Activitats: comerç i artesanat. • Depenent de la seua riquesa, dividits en grups: – Patriciat urbà, petit grup de la gent més rica de la ciutat que la controlaven (comercians importants, cpas de gremis, etc) – Comú, la resta de la població. • Grup intermitjà (mestres de tallers i petits comerciants; • Massa urabna (oficials, aprenents, criats pobres imarginats • Minories: viuen a barris propis: – Jueus, els seus barris es deien calls. Es dedicaven al comerç, artesaia especialitzada i medicina. – Musulmans: a Espanya, viuen a barris fora de les muralles.
- 36. Piràmide social de la ciutat a la Baixa Edat Mitjana
- 37. 5.2 Viure a la ciutat • La vida es feia a carrers, plens i sorollosos. • Al carrers la gent que va a comprar, es nins que jugen, els que demanen doblers,, etc. • Diumenge: la gent anava a l’esglesia. Després, a dinar a hostals i els homes a beure després. • Dies de festa: es netejaven els carrers i es decoraven les façanes (com ara)
- 38. 5.3 Les dones • Les dones de classes riques, dedicades a cuidar el marit i fills • Les dones del comú, solen treballar a tavernes, venedores o artesanat però també a cuidar casa, marit i fills. • Al llibre posa més oficis però no més heu de llegir-lo (orfèbres, artenteres, pontores, il·lustradores de miniatures, ferreeres , treballadores de la construcció, bugaders, planxadores, actrius, ballarines, curanderes i comares
- 39. Tasques per a progressar
- 40. 6. La religiositat i la cultura
- 41. 6.1 La religiositat medieval. • En aquesta etapa, l’Europa crisitana lluita contra: – Els musulmans. Croades per explusar-os de Terra Santa (Jerusalem) i d’Espanya (Reconquesta) – Els pagans de l’est (Ordre Teutónica i les creuades al Bàltic) – Heretges: corrents religioses que es desviaven dels dogmes que donaven les autoritats católiques. Per lluitar contra heretges es varen crear els tribunals de la Inquisició encara que també es van fer guerras (Creuda contra els càtars) • Predicació religiosa per ordres mendicants bàsicament urbanes (dominics, franciscans) que vivien de la almoina (donativos)
- 42. Les croades Les creuades Les Ordres de cavalleria
- 43. 6.2 la cultura urbana. Escoles i universitats. • La cultura europea comença a renaixer al s XI. Es crean.... – Escoles urbanes que podía ser • Catedralicies, controlades per l’Esglèsia i centrades en estudis religiosos. • Municipals públques, amb major diversitat de temes (lectura, escriptura, comptabilitat, dret, medicina....) – Universitats (mirar següent diapositiva)
- 44. 8.2 Les universistats – Universitats, sorgeisen al s XII com associacions de mestres i estudiants per defensar els seus interesos. Els estudis es dividian en quatre facultats o especiaitats: arts liberals, medicina, dret i teologia. • S’ensenyava en llatí; • Escolàstica, sistema d’ensenyament que consistia en llegir un text, plantejar un problema, discutr-hi i ddoptar una solució.
- 45. Tasques per a progressar (pàg 118)
- 46. 7. L’art gòtic
- 47. 7. Introducció • Art gòtic: dels s. XII al XV aprox. • És un art eminenment urbà • Sorgeix al nord de França • Fruit dels desenvolupament dels coneixements de construcció arquitectónica i d’altres arts.
- 48. 7.1 L’arquitectura gòtica • Característiques: – Us de pedra – Pilars com a suports; – Arcs ogivals o apuntants; – Volta de creueria per la coberta.
- 49. 7.1.1 Arquitectura religiosa: la catedral • Edifici religios significatiu: catedral. • Característiques: – Planta de creu llatina de tres a cinc naus, transsepte, capçalera amb deambultaori i nombroses capelles; – Interior normalent tres nivels (arcuació, trifori i vitralls) • Exterior: façana emmarcades per dues torres, grans portes d’entrada i una rossasa
- 50. 7.1.1 (II) La catedral. • L’art, tant a l’escultura com a la pintura, encara lligat a l’arquitectura. • Pero tant a pintura com escultura, la nova classe social, la burgesia, comanda obres per decorar els seus palaus.
- 51. 7.1 Edificis civils • El desenvolupament de les ciutats i la burgesia fa que apareguin també exemples d’edificis civils: llotges, ajuntaments i palaus. Ajuntament de Buixes (Bèlgica) Llotja d’Ypres (França) Palacio del Dux de Venecia (Italia)
- 52. 7.2 L’escultura i la pintura: característiques generals. • Característiques generals: – Bellesa, realisme i movient; – Figures mostren sentiments, dramatisme o tendresa. – Realisme a algunes obres (retrats esculpits)
- 53. • Escultura: situada principalment a portades i capitells però independinsan-se més del marc. – Relleus – Escultura exempta: sentiments i detallisme (ex. Crist crucificat, patiment;, Mare de Déu, tendresa) 7.2.1 Pintura
- 54. • Característiques: – Abandona murs d’esglesies on son substituides per vitralls; – Realització de taules de fusta. – Retaules: grans taules que poden decorar la part del darrera dels altars (també poden estas escolpits). – Colors brillants amb freqüent us d’or per donar luminositat; – Interés per donar volum de les figures i l’espai. 7.2.2 Pintura
- 55. Activitats per a progressar (pàgs 120-21)
- 56. 8. La crisi del segle XIV (Baixa Edat Mitjana al llibre)
- 57. La Baja Edad media • Segons el llibre, del XIV- XV però trobareu llibres que donen altres dates (XII-XV) • Els dos segles que diu el llibre és el que altres anomenen Crisi del segle XIV que es perllongaran amb crisis polítiques al segle XV:
- 58. 8.1 Les causes de la crisi del s. XIV • Al segle XIV una gran crisis general que provocarà una gran reducció de la població • CAuses – Males collites, produïdes per la fi de l’optim climàtic que havia permés grans collites • Reducció de la collita de cereals = augment dels preus del pa = pobres no poden menjar – Guerres, especialment la del Cents Anys (1337-1475) – Revoltes pageses, principalmente anti-senyorials (ex. Jacqueria a frança) – Revoltes urbanes (millores salaris, millors condicions de feian, accès a càrrecs locals. – La Peste Negra. Comença 1348. Coneguda també com Peste Bubònica. Se extèn ràpidament per Europa (també va afectar Àfrica y Àsia). A Europoa mata de un terç a la meitat de la població. El mitjà d’expansió van estar les pusses que portaven les rates (bacilus pestis).. Afavoreix la situació les males condicions higièniques de les ciutats i els costums higipencs dolents de la gent.
- 59. La Peste • La peste va arribar de l’Orient, per un barco genovés que portava refugiats d’una ciutat asetjada pels tartars a la Mar Negra. • Ràpidament es va extendre per Europa però també la van patir a altres continents. Simptomes de la malaltia Sangria con a remei Fugida al campFlagel·lants
- 60. Extensió de la peste a Europa
- 61. 8.2 Les conseqüències de la crisi • La crisi va afectar a..... – La població europea, que va passar de 80 milions a 45 milions; – L’economia, dons al reduïr-se la població disminueix la demanda i la ma d’obra lo que provoca la decadènia de l’artesanat; – La societat, que va veure com augmentaven els conflictes: • Al camp, hi ha revoltes pageses contra els nobles; • A les ciutats, el poble es va revoltar contra els patricis i, moltes vegades, es culpa dels mals que es sofríen al jueus, lo que provoca l’asalt als calls i la matança de jueus.
- 62. Caiguda de la producció agraria Augment dels preus dels cereals (pa) Nobles no reduiexien tributs als pagesos Fam dels pagesos Revoltes pagesas Reducció demanda Productes manufacturats Reducció del treball a ciutats Revoltes urbanes Fam a les ciutats Augment de la mortalitat
- 63. La recuperació del s XV • Al segle XV comença la recuperació: – Els reis s’imposen als nobles, no sense guerres; – Població comença a creixers, – Agricultura i artesania comencen a recuperar-se; – L’augment de la demanda de productes provoca recuperació del comerç que conduiran als grans descobriments geogràfics; – S’inicia un canvi de mentalitat que portarà a l’Humanisme.
- 64. Tasques per a progressar
- 65. La Peste i l’art • La Peste Negra va marcar tant a la població que es va reflectir a l’art; Detalle de El triunfo de la muerte (por BruegheFel Viejo, siglo XVI, Museo del Prado, Madrid).
- 66. Els regnes europeus al s XIV
- 68. ESQUEMA RESUM BAIXA EDAT MITJANA