More Related Content
Similar to TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx (20)
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
- 2. TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA
- 3. ECONOMIA AGRICULTURA: - Augmenta grcies als avan巽os tecnol嘆gics dels segles anteriors. - Conseq端竪ncies: - La poblaci坦 es duplica entre lany 1000 i el 1300. - Hi ha m辿s excedent que es destina al comer巽. - Les ciutats creixen perqu竪 es produeix un 竪xode rural del camp a la ciutat. - Es creen barris anomenats burgs i els seus habitants sanomenen burgesos. ARTESANIA: - Naix lartesania que es ven al mercat i les associacions professionals o gremis (agrupaven artesans dun mateix ofici). - Els gremis estaven formats per: - Aprenents (10-12 anys). - Oficials (guanyaven un sou). - Mestres (propietaris dels tallers). COMER: - Es creen seques (fbriques de monedes) i augmenta la circulaci坦 de monedes. - Sorgeixen les lletres de canvi (documents que substitu誰en les monedes) i els canvistes (persones que calculaven les equival竪ncies de les monedes). - Apareixen els banquers que feien pr辿stecs (prestaven diners a canvi duns interessos). - A les ciutats grans hi havia mercats i els mercaders van crear associacions o lligues per a defensar els seus interessos. - Les lligues agrupaven mercaders de diferents ciutats. - La Hansa 辿s la lliga m辿s important. - Les lligues van establir rutes comercials: - Mar鱈times: per loce Atlntic i la mar Mediterrnia. - Terrestres: travessaven el centre dEuropa. - A les grans ciutats que travessaven les rutes terrestres es van establir fires (grans mercats que es celebraven determinades 竪poques de lany). - Les m辿s importants eren la de la Xampanya, Flandes, Borgonya i el nord dItlia.
- 4. SOCIETAT - Societat rural: serfs i senyors. - Societat c鱈vica: - Alta noblesa: es traslladen a les ciutats i viuen en palaus. - Alta burgesia: comerciants i banquers. - Clero urb: capellans i bisbes, monjos, monges i abats que viuen a les ciutats. - Baixa burgesia: petits comerciants i artesans modestos. - Baixa noblesa: gentilhomes dorigen noble (sense recursos econ嘆mics perqu竪 no poden treballar). - Jueus: viuen separats en calls i es dediquen a lartesania, la medicina, la banca i el comer巽. - Dones: subordinades als pares o als marits. - Dones nobles: organitzen les tasques de palau. - Dones burgeses: col揃laboren en activitats comercials i artesanals. - Monges: activitats del monestir.
- 5. MAQUETA DUNA CIUTAT MEDIEVAL 1. Treball dinvestigaci坦: recerca dinformaci坦 i dimatges dels elements que han de tindre 2. Materials: reciclats (botelles de plstic, suro), pintura, pegament. 3. Grandria: 90 cm llarg x 60 cm ample. Espesor: 2 cm. Individual o en parelles (m叩x. 3). CRITERIS DAVALUACI Ha treballat en classe en la recerca dinformaci坦 i imatges. 2p Ha utilitzat materials reciclats i compleix la grandria. 2p Compleix el termini dentrega. 2p Inclou els elements obligatoris (Ajuntament, Muralla, Catedral i Hospital). 2p Creativitat i atractiu a la vista. 2p DATA DENTREGA: 4 MAR.
- 8. POLTICA LES CIUTATS I LA MONARQUIA: - La prosperitat de la ciutat va fer veure al s reis que podien augmentar els seus ingressos i el seu poder. - Els reis salien amb la burgesia contra els senyors feudals. - Atorguen furs a les ciutats (lleis pr嘆pies que recollien els drets i els privilegis que el rei concedia als habitants dun territori). - Les ciutats aconsegueixen m辿s autonomia de govern i els habitants m辿s llibertats. - Conseq端竪ncies: - Les ciutats es van alliberar del sistema feudal. - En regions dItlia i del Sacre Imperi es van crear ciutats-estat degut a la seua prosperitat econ坦mica. - Els monarques augmenten els seu poder, els seus ingressos dels impostos i el seu poder militar. - Augmenta el nombre de funcionaris que treballen per al rei. - Institucions ciutadanes: - Els consells per administrar assumptes que abans pertanyien al senyor feudal: impartir justicia, organitzar mercats, recaptar impostos. - Per a cada assumpte es nomenen funcionaris o magristrats pertanyents a lalta burgesia. - Les Corts: assemblees representatives que assessoren al rei en tasques de govern i voten laprovaci坦 de nous impostos. - Les convoca el monarca. - Es reuneixen els representants dels tres estaments: la noblesa, el clero i la burgesia. - La Carta Magna: - Apareix a Anglaterra lany 1215. - Era un fur per a tot el territori dun regne que garant鱈a una s竪rie de drets per a la noblesa i la burgesia i retallava el poder el rei. - Va sorgir com a conseq端竪ncia de laugment del poder i els abusos de la monarquia.
- 9. CULTURA LA CINCIA I LES UNIVERSITATS: - Entre els segles XI XIII naixen les universitats com a associacions entre professors i alumnes que intercanviaven cultura. - Oferien diferents especialitats estructurades en graus: batxiller, llicenciat, metge i doctor. - Estaven reservades a la burgesia perqu竪 els nobles heretaven els crrecs de la seua familia. - Es componien de facultats dirigides per un deg i un rector (m叩xima autoritat). - Utilitzaven el m竪tode escolstic que consist鱈a a llegir les obres dels grans pensadors com Arist嘆til, Sant Toms dAquino o la B鱈blia, i despr辿s feien debats fins arribar a una conclusi坦 l坦gica. - La ci竪ncia: - Avan巽a lentament perqu竪 no es valora lexperimentaci坦 sin坦 largument dels grans pensadors. - Aquesta posici坦n du a mantenir creences falses: - Lalquimia (recerca de la f坦rmula per a convertir qualsevol metall en or). - La medicina: curar la malaltia amb sagnies (extracci坦 de sang al pacient per mitj de sangoneres (sanguijuelas).
- 10. LART GTIC CARACTERSTIQUES GENERALS: Naix a Fran巽a i es desenvolupa entre els segles XIII-XV. s un art que reflecteix la nova societat burguesa: art urb. Els mecenes s坦n lEsgl辿sia, la noblesa i lalta burgesia. Principals edificis: De tipus religi坦s: esgl辿sies, catedrals, monestirs. De tipus civil: palaus, ajuntaments, universitats, llotges. Es va difondre grcies a lordre cistercenc. Les construccions es fan m辿s esveltes i amb finestres grans perqu竪 la llum es considera reflex de la grandiositat divina. ARQUITECTURA: Planta de creu llatina m辿s longitudinal. s darcs apuntats o ogivals. s de la volta de creueria amb nervis que traslladen el pes de la volta als pilars i contraforts. s de larcbotant per a unir el contrafort a ledifici. Sobre el contrafort col揃loquen pinacles amb grgoles que tenien la funci坦 de recollir laigua de la pluja. A lexterior els murs ja no subjecten el pes de ledifici: sobrin finestres grans amb vitralls de colors. Apareixen les rosases o rosetons. Les terminacions de les torres s坦n punxegudes: agulles o capitells. s del gablet: acabat superior dun mur en forma triangular. ESCULTURA I PINTURA: Funci坦 did叩ctica i narrativa. Estil m辿s naturalista. Les escultures perden rigidesa i guanyen expressivitat i realisme. Escenes religioses i retrats.
- 11. LART GTIC ESCULTURA: Sindependitza del marc arquitect嘆nic. s de lalt relleu. Predomina lescultura a les fa巽anes i les portades de ledifici. Apareix el retaule amb escultures de pedra o fusta. Apareix lescultura de bulto red坦 . PINTURA: s de la t辿cnica al tremp: mescla dels colors amb ou. A partir del s. XV: t辿cnica a loli: mescla dels colors amb oli vegetal. Permetia fer correccions perque sassecava lentament. Permetia pintar de forma m辿s precisa. Es torna m辿s realista. Temes nous: Retrats: persones importants de la noblesa i la burgesia. Paisatges: apareix el paisatge en el fons de la pintura. Objectes: de la vida quotidiana de la burgesia. Visita Virtual Notre Dame (Par鱈s) El Pozo de Mois辿s, Klaus Sluter Matrimonio Arnolfini, Jan van Eyck
- 12. LA CRISI A LA BAIXA EDAT MITJANA FAM, PESTES I GUERRES: - Crisi agr鱈cola per males collites fa disminuir laliment i provoca desnutrici坦 i fam. - Augment dimpostos agreuja la situaci坦 dels llauradors i la baixa burgesia. - Guerres: - Els nobles lluiten contra altres nobles per compensar la p竪rdua de privilegis. - Conflictes entre monarquies: Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre anglesos i francesos. - Epid竪mies: la Pesta Negra (1348). LES REVOLTES SOCIALS: - La Pesta Negra va mermar la poblaci坦 i els llauradors i la baixa burgesia van provocar revoltes per millorar la seua situaci坦. - Revoltes camperoles: es rebelen contra els mals usos que feien els senyors feudals. Destaca la Guerra dels Remences (Catalunya). - Revoltes urbanes: la baixa burgesia es rebela contra els privilegiats que ocupaven tot el poder a les ciutats.. LA PERSECUCI RELIGIOSA: - El descontent social porta als cristians a culpar i perseguir a les minories acusades de provocar els mals de la societat. - Contra els jueus: assalts als calls (pogroms) amb molta viol竪ncia. - Europa central i oriental. - Expulsi坦 dels jueus en molts pa誰sos. - Contra els conversos: jueus que shavien convertit al cristianisme. - Acusats de practicar la seua religi坦 en secret. - Tribunals religiosos: la Inquisisici坦. - Jutja i persegueix als heretges, bruixes i falsos conversos. - Tortures. - Els acusats perden les seues propietats. - S坦n cremats en la foguera. La Peste Negra