Una mica historia (de la ʰò a l'Edat mitjana)lpavon8Aquesta presentació ha estat realitzada pels alumnes de 5è A de l'escola Sagrada Família de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'història"
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatNeus CortiellaAmb motiu de la Setmana cultural dedicada a lèpoca medieval vam treballar les Etapes de la Història
Una mica historia (de la ʰò a l'Edat mitjana)lpavon8Aquesta presentació ha estat realitzada pels alumnes de 5è A de l'escola Sagrada Família de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'història"
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatNeus CortiellaAmb motiu de la Setmana cultural dedicada a lèpoca medieval vam treballar les Etapes de la Història
La Guerra de Successió a Vila-realToni PitarchEl 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
Demografia de La Plana Baixa Toni PitarchEvolució històrica de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià) des dels temps prehistòrics fins l'actualitat (2015)
Tema 4 .La població al mónxavierpinyolTema 4 La població al món. extret i modificat de l'editorial Grup Promotor Santillana pels seus recursos de ·3r d'ESO
LA CIUDAD MEDIEVALJose Angel MartínezEl documento proporciona información sobre las ciudades medievales en Europa entre los siglos XII y XV. Resume que durante este periodo las ciudades florecieron como centros de comercio, artesanía y cultura debido al crecimiento de la población y mejoras en la agricultura. También destaca que los reyes se apoyaron en las ciudades y la burguesía emergente para fortalecer su poder frente a la nobleza feudal. Sin embargo, entre los siglos XIV y XV Europa sufrió una crisis económica y social generalizada debido al
Comentario del Plano UrbanoIsaac Buzo SánchezEl documento describe la localización y estructura urbana de las ciudades. Explica que las ciudades suelen ubicarse junto a ríos y en lugares defensivos. Describe los diferentes tipos de trazados urbanos como irregular, radiocéntrico u ortogonal. También analiza las diferentes estructuras dentro de las ciudades como el casco antiguo, ensanches y barrios periféricos residenciales e industriales.
Xerrada residus centresIES XarcEl documento trata sobre la gestión de residuos sólidos urbanos. Explica que los residuos sólidos urbanos se componen principalmente de materia orgánica, papel/cartón, vidrio, envases ligeros y otros. Describe el proceso de recogida selectiva y destino de cada fracción, incluyendo papel/cartón, vidrio, envases ligeros y rechazo. También analiza los beneficios ambientales del reciclaje y la jerarquía de sistemas de tratamiento de residuos urbanos, dando prioridad a la reducción,
Creus que és necessari estalviar aigua amb dades 2013 2014?IES Xarc
Olimpiadas Atletismo 2º ESOIES XarcO documento discute os desafios enfrentados pelas empresas de tecnologia na moderação de conteúdo. Ele destaca como a desinformação, discurso de ódio e conteúdo prejudicial representam problemas crescentes que exigem esforços contínuos para equilibrar a liberdade de expressão com a segurança dos usuários.
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdfEscolaRoserCapdevila18Acta de la Comissió permanent del dia 20/02/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfEscolaRoserCapdevila18Liquidació del Pressupost, exercici 2024, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docxEscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 30/01/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024EscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 15/10/24 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
8. 1.1 La ciència històrica
• a
Historia = Ciència que estudia el passat per
entrendre el present i preparar el futur.
Què estudia? Aspectes polítics, econòmics,
socials, culturals i artístics
L’historiador es demana quines van estar les
cases i les conseqüències dels fets passats.
ʰò i Història, depenen de la invenció
de l’escriptura
9. 1.2 Les etapes de la ò
• a
ʰò va des de l’aparició dels homínids (4,4
milions d’anys aproximadament) a la invencio de
l’escriptura (3250 aC aprox)
La ò es divideix en etapes:
• Paleolític (pedra antiga) 4,4 milions d’anys a 10.000 a
C aprox.. Comença a desenvolupar-se la fabricació
d’instruments
• DZíپ (pedra nova), 10.000 a 4500 aC aprox.
Millora de fabricació d’estris de pedra
• Edat dels metalls, 4.500 a 1.000 aC. Es pot dividir en
• Edat del Coure
• Edat del Bronce
• Edat del Ferro
10. 1.3 Les excavaciones arquològiques
• a
Els arqueòlegs treballen amb fonts:
• restes material (ossos, intruments, etc)
així com restes d’animals i vegetals.
Aquestes restes es troben a excavacions
arqueològiques, extraient diferents capes
del terreny.
Restes estudiades per especialistes que
enllacen totes les dades extretes de restes.
12. Tasques per a progresar
• Resoldre problemes.
1. Calcula els anys que va durar
la preshistòria i cada una de
les seves etapes.
– Quina és la de major durada?
– I la de menor?
2. Indica a quin període de la
ò corresponen les
dates segúents.
– 25.000aC.
– 3.500 aC
– 7.500 aC
• Obtenir informació
3. De les fonts següents, quines
aporten dades sobre els habitants
d’una cova prehistòrica?
a) Un fotografia;
b) Un punxó d’os;
c) Una resta òssia.
• Elaborar una sintesi
4. Amb ajuda del text i de les
il·lustracions, explica en un deu
línes en què consisteix una
excavació arqueològica, quines són
les seues fases i quiens restes s’hi
poden trobar.
14. 2.1 L’origen de l’ésser ܳà
Primats apareixen fa un 65 milions
d’anys
Hominids Grans simis
Orangutans
Ximpanzé
Esser ܳà Goril·la
15. 2.2 Diferècies entre homínids i
simis
Diferències entre homínids i simis
• Bipedisme i posició erecta = alliberació de
les mans
• Polze separat en la mà = millor capacitat per
agafar les coses
• Augment de la grandaria del cervells i del
crani = augment de la intel·ligència
(desenvolupament de capacitats com pensar,
parlar o fabricar instruments)
16. 2.3 El procés d’hominització
5 a 8 milions d’anys: comença procés d’hominització
(evolució cap al ésser ܳà actual)
Posible causa: canvi climàtic que provoca deforestació
que, a la vegada, obligarà als primats a baixar dels
arbres i viure al terra.
I ha diverses teories evolutives des de
l’austrolopithecus al ésser ܳà actual passant per
diferents representants del gènere homo
21. Homo Erectus
• L’homo erectus va estar el primer
hominid en sortir d’Àfrica.
• Va descobrir com fer i emplear el
foc.
22. Atapuerca: Homo Ergaster,
• Atapuerca, a Burgos,
és un dels jaciments
més importants pels
antropòlegs perquè
s’han trobat gran
quantitat de restes
humanes de diferents
fases evolutives.
• La 1ª és l’Home
Ergaster
Homo Ergaster
30. L’home de Neandertal
• L’homo Sapiens Neandertalis és una
branca perduda de l’hominització.
• Va viure a Europa durant l’època glacial.
Acavada aquesta, no és va adaptar a la nova
situació i va estar substituit per l’Homo
Sapiens Sapiens
32. L’homo sapiens sapiens
• Finalment, una nova onada evolutiva,
l’homo Sapiens, va sortir d’Àfrica i
va conquerir tot el món, fins
Amèrica.
34. Tasques per a progressar
• Valorar aportacions
1. Fixa’t en les il·lusracions i compara la capacitat
cranial i els instruments dels hominids. Quies
conclusions n’obtens?
• Comprendre l’espai.
2. Observa el mapa: quines espècies d’hominids
van viure només en Àfrica? Qins van sortir
d’Àfrica i per on es van estendre?
37. 3.1 El temps i l’espai
• Paleolític: periode que va des de l’aparició dels primers
homínids (4,4 milions d’anys aC aprox.) fins la descoberta de
l’agricultura i ramaderia (10.000 aC aprox.)
• Origen de l’home va estar Àfrica, a zones càlides.
• Els homínids s’expandiran per Europa i Asia també.
• Els hominids que s’adapten als canvis de climes,
principalment, sobreviuen. Els que no, desapareixen.
38. • Primers homínids: economia depredadora = s’alimenten de la caça
(bisonts, cèrvols, rens, cavalls mamuts), pesca i recolecció de
plantes (fruites, cereals salvatges, etc) i grans naturals
• Instruments fabricats:
– de pedra treballada amb cops d’altres pedres ( destrals o
bifaços, puntes de fletxa, ganivets, etc)
– d’os i banyes (arpons, hams i agulles).
• Descobriment del foc (1,5 milions d’anys) permet:
- llum calor
- esapnater animals
- cuinar aliments.
- favoreix les realcions socials al seu voltant.
3.2 Les formes de vida
39. 3.3 La societat les creences i
l’art
• Organització social: base = la tribu (20-30 ind).
– Posible cap de tribu (guerrer fort, bruixot o curander
• Vida nómada per la seua vida depredadora
• Habitació: o coves o cabanes
• Creences religioses: adoració forces de la natura; rituals
màgics per afavorir activitats necesaries (caça, fecunditat)
• Activitats artístiques:
– material petit transportable ha arribat als nostres díes
(venus, bastons de comandament, caps d’aimals, adorns,e
tc).
– pintures rupestres (Altamira, Lascaux)
41. Tasques per a progresar
• Comprendre la realitat històrica.
1. Què vol dir que l’economia era
depredadora?
• Obtenir informació.
2. Amb l’ajuda del text i de les
il·lustracions, fes una fitx sobre la
vida en el Paleolític. Pautes:
– Habitatges: on vivien) Eren
permanents? Per què?
– Alimentacó: què menjaven i com
ho obetnien?
– Instruments: com fabricaven els
estris de pedra?
– Vestits: com vetien? D’on
obtenien els materials per a
realitzar-los? Ab quins utensilis
els elaboraven?
– Art: quines anifestacions
artístiques feien?
3. El foc s’obenia per fregament i
persucissió. Cerca informació i
explica en què consisteix cda un.
Quin es representa en el dibuix?
43. 4.1 Els primers habitans
(800.000-5.000 aC)
• Primeres restes.
– Home d’Orce (Granada)
– Homo Antecessor (Atapuerca, Burgos), 800.000
o Posible predecissor dels Neandertals 0
o´relació amb Homo Sapines
o depredador y posiblement canibalisme.
o estris de pedra
• A la penínsla van viure Neandertlas (darrera
colonia a Gibraltar i Asturies) y Sapiens.
44. 4.2 Les manifestacions artístiques
(35.000-5.000 aC)
Pintures rupestres
– Al final del Paleolític
– Posible significat religós.
– Localitzacións i tipus
o Zona Cantàbrica
• a coves de difícil accés. Bona conservació: Altamira (Cantabria),
Tito Bustillo (Asturies)
• animals, realisme, color (vermell, ocre)
o Zona Mediterrània
• a coves: Cogull (Lleida), Valltorta (Castelló)
• representacions escenes de caça, esquematisme, colors vermell i
negre.
45. Exemples d’art paleolític a
Espanya
La pintura rupestre va sorgir fa uns 35.000 anys. A
Espanya es distingueixen dues zones:
•La zona cantàbrica: Altamira (i d’altres).
Representaciones d’animals amb gran realisme i de
gran tamany (A) i mans (B). També simbols
estranys. Interpretació: posible caràcter magic-
religios.
• La zona mediterrània: pintures esquemàtiques on
apareixen figures humanes (escenes de dansa a
Cogull (C) i de caça a Valltorta.
46. Tasques per a progressar
• Valorar aportacions
1. Homo antecessor es considera el primer europeu. Explica
per què.
• Utilitzar estratèges
2. Compara les pintures de les zones cantàbrica i
mediterrània: què representen, com es pinta, quins colors
s’utilitzen, on es localitzen, etc.
48. 5.1 El temps i l’espai
• DZíپ, 10.000-4.500 aprox.
– Inici de l’agricultura i ramaderia
– Creixent Fèrtil i des d’allí s’extens a planures de
grans rius Tigris i Eufrates, Nil, Indo, Yang-tse.
– Apareix de forma independent a Amèrica.
49. 5.2 Les formes de vida.
• Fi darrera glaciació: les homes cerquen noves formes de
trobar aliment: adeprenene agriculturaa i ramaderia =
economia productora.
•Agricultura: homes aprenen que llavors enterrades i
regades poden produïr noves plantes. Arros i blat
principalment a l’inici.
• Ramaderia: aprenen domesticar animals i criar-los en lloc
de caçar-los. Primers. Els cans. Aprofitament de cuir i llana
per vestit.
• Anomenem canvis com Revolució DZíپa
• Instruments de pedra però pulimentada i adaptats a
noves tasques agrícoles.(arada de pedra, falçs per segar,
molins de ma,e tc).
50. 5.3.1 La societat, les creences i
l’art
• Economia productora permet augment població
• Vida passa a ésser sedentaria. Aparició dels poblats (cabanes de
canyes, branques i després de pedra tova.
• Especialització del treball
• Augment de les desigualtats socials
• Creences religioses: culte als astres (calendaris per saber quan s’ha
de sembrar, quan recollir), deesa mare (fertilitat del camp) i als
morts.
•Manifestació artística més important: la ceràmica (formes variades)
51. 5.3.2 Les creences i l’art
• Creences religioses: culte als
astres (calendaris per saber
quan s’ha de sembrar, quan
recollir), deesa mare (fertilitat
del camp) i als morts.
•Manifestació artística més
important: la ceràmica (formes
variades)
52. Tasques per a progressar
• Compredre la realitat històrica
1. Per què l’econoia del neolític era
productora?
2. Dels invents següents, indica
quins es van produir en el
neolític: a) arpó; b) aixada; c)
falç; d) foc, e) ceràmica, f) molí
de ma.
• Obtenir informació
3. Amb l’ajuda del text i de les
Il·lustracions, elabora una fitxa
sobre la forma de vida en el
neolític. Pautes:
– habitatges. On vivien? Eren permanents?
Per què?
– alimentació: com obtenien els aliments?
–Instruments: quins nous esris van ser
necessaris i per a què s’utilitzaven?
–Vestts: com vestien? D’on obtenien els
materials per a realitzar-los i amb quins
utensilis ls elaboraven?
–Art: quina va ser la anifestació artística
principal?
54. 6.1 El temps i l’espai
• Edat dels Metalls (4.500 fins 1.000 aC aprox)
• Coure (4.500 a 2.200 aC aprox)
• Surt al Creixent Fèrtil
• Objetes d’adorn principalment
• Bronze (2.200 –1.500 aC aprox)
• Aliatge de coure i estany
• Ferro (1.500 en avant)
• Descobriment de l’escriptrura. Inici Història
55. 6.2 Les activitats
econòmiques i els invents
• Agricultura i ramaderia, base economia.
• Invent de l’arada tirada per bous: més terra
llaurada
• Metalls: permet millora d’estris (aixades i falç;
armes; altres utensilis.
• Tècniques de treball del metall, es
perfeccionen.
1. Treballa en fred, gopejant amb martell
2. Forja, calentant metall abans de golpejar
3. Fosa, fonent metall i donant-li forma amb
motllos.
•
56. 6.2 Les activitats econòmiques i
els invents
• Els poblats es fortifiquen: lluita per
les terres i materies primeres
• L’artesania: millora els teixits de lli i
llana; ceràmica millora més per
l’invent del torn.
• Comerç: comença el comerç a llarga
distància cercant materies primeres i
de luxe.
• terrestre: millora per invenció
roda
• marítim: millora amb invenció
vela.
57. Tasques per a progresar
Comprendre la realitat històrica.
1. Relaciona les característiques
següents amb una fase de l’edat
dels metalla:
a) Objectes d’adorn;
b) 4.500 aC;
c) Creixent Fèrtil
Valorar les aportacions culturals.
2. A La torca és un adorn, realitzat en
metall, que té forma de ferradura.
Quin e pot ser l’us? Actualment
s’utilitzen aquest tipus d’adorns?
Produïr textos.
3. Redacta un tet breu sobre els
invents que es van produir en
l’edat dels metalls i els
avantatges que vn suposar.
4. Explica com va evolubionar les
tècniques metal·lurgiques.
58. 7. La forma de vida en l’edat dels
metalls (II)
59. 7.1 Les transformacions socials
• Augment de la població.
• Aparicio primeres petites ciutats, algunes
s’enmurallen per defensar-se (lluita pel
control dels metalls)
• Societat més complexa.
• especialització del treball
• jerarquització social
• Augment de les diferencies socials (rics
i pobres)
60. 7.2 L’art en l’edat dels metalls
• Primeres manifestaciones
arqueològqiques
• Monuments megalítics: menhir i
alineaments, cromlec, dolmens i els
més complexos dolmens de cambra.
61. Tasques per a progressar
• Comprendre la realitat històrica
1. Escriu tres transformacions socials provocades per
la metal·lurgia
• Conèixer manifestacions artístiques
2. Quines diferències hi ha entre unmenhir, un
alienament i un cromlec?
62. Tasques per a progressar
• Obtenir informació
3. Observa les il·lustracionse i respon:
Com es transportaven els grans blocs de
pedra? Com s’´lçaven? Quin monument
s’està construint i per a què servía?
• Planifiar treball
4. Cerca en internet informació sobre un
monument megalític i elabora una fitxa
amb les seves característiques.
64. 8.1 El neolític (5.000-
2500 aC)
• El DZíپ arriba a la Península Ibèrica per dos
rutes
• Mediterrània
• Nord d’Àfrica
• Priimeres cultures Neolitiques
•Catalunya (cultura dels vasos de forma
quadrada)
• Ansalusia (cultura d’Almeria)
• Manifestació principal: ceràmica. Varios tipus
però els més freqüents:
• decorada amb incissions fetes amb petxina
d’un molusc
• polida per deixar superfície lisa.
65. 8.2 L’edat dels metalls (2500- 1er
mil·leni aC)
• Arriba a la Península pels pobles procedents de la
mediterrània Oriental que arribarien a les costes sud
i est.
• Metal·luriga del coure (2500-2000 aC)
•Los Millares (Almeria): poblats
enmurallatas, arquitectura megalítica
(dolmens i sepulcres de corredor
(“coves”) com la de Menga o El
Romeral.(Antequera, Málaga)
• Metal·lurgia del bronze (2000-1000 aC)
•El Argar (Almeria i Granada).
Enterraments individuals en fosses
ogerres.
• Illes Balears: onstruccions
megal·litiques diferents a les peninsulars
(Taules, navetes Talaiots)
• Metal·lugia del ferro (1.000-èpoc aromana)
• introduida pels celtes i pobles
colonitzadors (fenicis i grecs)
• Գٰǻܳó de l’esccriptur.
66. Tasques per a progressar
• Localitzar informació
1. Localitza en un mapa de la Península les cultures
neolítiques i metal·lúrgiques.
• Utilitzar estratègies
2. Relaciona amb les metal·lúrqies del coure, bronze o
ferro: a) celtes; b) El argar; c) Los millares; d) Fenicis
i grecs.
67. Tasques per a progressar (II)
• Conèixer manifestacions
artístiques
3. Amb l’ajuda de les
fotografies, explic com
són una taula, un
talaiot i una naveta.
69. 9. La ò a les Illes
Balears (I)
• Poblament més tardà dona una periodització diferent.
• arcaic
• pretalaiòtic
• talaiotic
70. 9.1 El periode arcaic: els primers
probladors
• Primers probladors de Balears: data
desconeguda. Van des de 3.000 anys
fins a 7.000 anys aC
• No es sap d’on van venir. El que diu el
llibre (àrees pirinenques i sud de Frnça
es una soberana tonteria)
• Poques restes materials (puntes e sílex,
agulles d’os, etc)
• Vivirien de la caça (Myotragus).
71. 9.2 El pretalaiòtic, 2500-1300 C
• Գٰǻܳó d’innovacions des de península i Mediterrània oriental.
• Ceràmic decorada llisa (dimensions reduïdes)
• Petits objectes de pedra i os, eines de coure i bronze. Posible població estable a les
Pitiuses.
• Viuen a : coves naturals, coves artificials de tipologia diversa (hipogeus).
• Aparicio de cases de nou tipus, amb parets de pedra (navetes) en forma de ferradura
allargada
• A Mallorca, per habitatge
• a Menorca, per enterrament (N. Dels Tudons)
• Activitats econòmiques: agricultura de cereals i ramadería (ovelles i cabres).
Perduració d’activitats pre-neolítiques (caça, pesca i recol·lecció)
72. Tasques per progressar
• Dominar continguts foamentals.
1. Quins són les construccions més caraterísitques de
l’època pretalaiòtica?
• Comprendre l’espai
2. On es troben els jaciments del pretalaòtic?
• Produïr textos
3. Fes una relació dels instruments i les eines que
empraven les societats pretlaòtiques.
76. 9.3 El talaiòtic (1.300 aC- 123 aC
aprox)
• Canvis a Mallorca i Menorca a causa:
•:Arribada de pobles de la M.
Oriental
• Otras.
• Talaiot, construcció típica
• Fortificació dels poblats (muralles
ciclòpeas)
• A Menorca, monument pecculiar: taules.
• Utensilis talaiotics:
• armes de bronzo i ferro. Significat:
societat militar i jerarquitzada
• Ceràmiques:llisa i més gruixuda.
77. Tasques per a progressar
• Dominar continguts fonamentals
1. On apareixen les taules? Qina n’era la funció?
• Elaborar síntesis
2. Amb l’ajuda del text, elabora unacronologia dels diferents
periodes en què ses divideix la ò de les Illes
Balears?
• Comprendre l’espai
3. On es troben els jaciments del periode talaiòtic?
• Produïr textos
4. Descriu, amb les teves pròpies paraules en què consistia
un talaiot.
80. Comprova les teves
competències• Usar vocabulari adequat
1. Escru la definició dels conceptes següents:
- Arquietectura megalítica - Paleolític - Homo antecessor - ʰò
- Venus paleolítica - metal·lurgia.
• Produir textos escrits
2. Explica les diferències que hi ha enre una economía depredadora i una altra de
productora.
En la teva resposta has d’incloure, com a minim, els termes següents.
- caça - pesca -recol·lecció - Alimentació - recusos - economía
-Agricultura - reamaderia - revolució DZíپa
3. Reacta un text de cinc linies on exlpiquis la importància que van tenir aquests
invents per als ésser humans de la seva època:
- el foc - l’arada
81. • Organitzar informació temporal.
4. Ordena cronològicament les expècies d’hominids següents:
5. Relaciona els fets hitòrics següents am el seu periode corresponent: paleolític (P),
neolític (N) o edat dels Metalls (EM):
- invenció de l’agricultura i la ramadería
- Descoerta del foc
- Invenció del torn de terrisser
Comprova les teves
competències
82. 6. Assigna les imatges inferiors a uná època de la ò. Explica què representa
caaimatge, de quin material està realitzada i per a què servia.
Comprova les teves
competències
83. • Sintetitzari organitzar la informació
7. Organitza i resumeix, en un quadre con el superior, les difer’encies que hi ha
entre les diverses espècies d’hominids
84. • Relacionar informacions
8. Emparella cada definició amb el seu terme:
Definicios:
1. Progressiva adquisió dels trets propis del hominids.
2. Divisió del treball entre el s membres d’una societat.
3. Gran pedra clavada verticalmente en terra.
4. Pintura realitzada sobre les parets i els sostres de coves o abrics rocosos.
Termes:
A. Menhir.
B. Especialització.
C. Rupestre.
D. Procés d’hominització.
Comprova les teves
competències
85. Comprova les teves
competències
• Conèixer maniestacions artítiques
9. Demostra els teus coneixements sore l’art
prehistòric. Per a això, respon les
preguntes relacionades amb la imatge
inferior:
– Què és’
– A quin periíodre de la prehist`roria
correspon?
– Com es va construir?
– Qina funció tenia?