L'aprenentatge
- 2. Que 辿s laprenentatge? Es un proc辿s generalment complex, caracteritzat per ladquisici坦 dun nou coneixement, habilitat o capacitat Proc辿s Producte
- 3. Factors que intervenen Grau de Estrat竪gies Interessos M竪tode o sistema La intelig竪ncia Motivaci坦 maduresa Recursos Necessitats mental Ladaptaci坦
- 4. Com aprenem les persones Classifiquem les Com a proc辿s de nostres experi竪ncies, comunicaci坦 , en agradables o laprenentatge es en desagradables, i gran part un acte social aquestes inicien que es produeix a processos linterior de les daprenentatge persones mitjan巽ant les connexions neuronals Factors Factors biol嘆gics socials
- 5. Teories de laprenentatge Les diferents corrents psicol嘆giques del segle passat ens han deixat un legat de teories i lleis de laprenentatge encara vigents i no superades Van investigar a partir de la Les aportacions conducta observable, del Conductisme establint lleis de conducta Les aportacions Va donar un pas enll en el investigant a partir dels del conductisme pensaments que generaven cognitivista determinades conductes Basades en les aportacions Teories de la psicologia social constructivistes
- 6. Condicionament clssic Amb els seus experiments va demostrar que podem condicionar laprenentatge (respondre davant de les situacions) si associem els resultats a fets positius o negatius EI RI Ivan Pavlov 1849-1936 EC Metge rus Nobel 1904 EI RI Considerat el Pare del Conductisme EC RC EC
- 7. Condicionament operant Amb els seus experiments va demostrar que podem operar de manera complexa per obtenir plaer o evitar dolor, iniciant procesos dassaig error. Cmera de condicionament operatiu La Caixa dSkinner Skinner 1904-1990 Considerat el Neoconductista m辿s important Registre acumulatiu (1) Caixa on hi ha el colom (2) Clau de resposta (3) Interruptor (4) Dispensador de menjar
- 8. Aprenentatge per raonament Amb els seus experiments sinicia tot un corrent dinvestigaci坦 que relacionava cognici坦 (pensament), acci坦, i aprenentatge K旦ler 1887-1967 Considerat un dels pares del corrent Gestalt Joan Izquierdo
- 9. 晦a岳艶稼界庄坦 Fenomen psicobiol嘆gic, lligat al de la percepci坦, en el sentit de qualitat, que funciona com a filtre dels est鱈muls ambientals que monitoritzen lactivitat sensorial de lesser hum Capactat daplicar voluntariament lenteniment en ver a un objectiu Qualitat de la percepci坦 que filtra els est鱈muls ambientals, decidint quins s坦n els m辿s rellevants atorgant prioritat per mitj de la concentraci坦
- 10. Determinants de latenci坦 Externs S坦n els que procedeixen del medi i possibiliten que lindividu mantingui latenci坦 en vers els est鱈muls que se li mostren Interns Estat orgnic Interessos Sugesti坦 social.. Curs del pensament
- 11. 晦a岳艶稼界庄坦 i la consci竪ncia Es la facultat de ser presents envers les sensacions, els pensaments i sentiments, la pr嘆pia comprensi坦 subjectiva del ambient que ens envolta i del propi m坦n intern Estat Conscient Inconscient Consciencia Suggesti坦 P竪rdua de Son di炭rna conscient coneixement Joan Izquierdo
- 12. El paper de la son Per qu竪 dormim? Es una condici坦 necessaria per al funcionament normal del cervell hum El cos necessita un per鱈ode de repos i relaxaci坦 per revitalitzar-se Es una forma de recarregar el cervell Es una oportunitat de reorganitzar dades, processar nova informaci坦 apresa i organitzar i arxivar memories Dormir baixa la tasa metab嘆lica i el consum denergia El cos reposa nudrients qu鱈mics, repara els muscles, teixits i altres c竪lules envellides o mortes En els nens i adults joves, les hormones del creixement salliberen durant la son profunda Joan Izquierdo
- 13. La distracci坦 Terme per descriure una desviaci坦 de latenci坦 per part dun subjecte quan aquest ha datendre a quelcom espec鱈fic Fen嘆men de loscil揃laci坦 de latenci坦 Joan Izquierdo
- 14. La percepci坦 Primer proc辿s cognoscitiu a trav辿s del qual captem tot el que ens envolta Visual Auditiu Cinest竪sic Els ulls Anal嘆gic Olors permeten Digital Sabors transmetre Tacte imatges al Sensaci坦 i cervell Emoci坦 La imatge es Moviment decodifica al cervell Joan Izquierdo
- 15. Lleis de la percepci坦 Llei de la Pregnncia o de la BONA FORMA: s坦n maneres constants d'agrupar els est鱈muls perceptius, de crear est鱈muls estables, senzills, consistents Joan Izquierdo
- 16. Lleis de la percepci坦 Llei de proximitat: Els est鱈muls pr嘆xims tendeixen a agrupar-se Joan Izquierdo
- 17. Lleis de la percepci坦 Llei de continu誰tat: Percebre units est鱈muls que tenen continu誰tat LA IL揃LUSI MS CONEGUDA S L'ESPIRAL DE FRAZER Joan Izquierdo
- 18. Carte Blanche de Ren辿 Magritte. On 辿s el cavall? Davant o darrere dels arbres? I la dama? Est pintada sobre un tronc! En les meves pintures vaig plasmar els objectes on mai es troben. Realitzava un desig que en la majoria de la gent 辿s real, encara que no realment conscient (Ren辿 Magritte) Joan Izquierdo
- 19. Lleis de la percepci坦 Llei de tancament: tend竪ncia a completar una figura per a donar-li forma Quan les formes de l'esquerra apareixen tancades es converteixen en entitats aut嘆nomes sense una continu誰tat amb les pr嘆ximes; al no estar tancades, com succeeix en la imatge de la dreta, es perllonguen en l'espai buit que les separa, i les imatges s'agrupen en una sola figura: cub en perspectiva Joan Izquierdo
- 20. Lleis de la percepci坦 Llei de figura-fons: Organitzaci坦 simple d'objecte o figura sobre fons. LA COPA DE RUBIN La figura t辿 unes caracter鱈stiques pr嘆pies: forma i contorns definits, posseix major estructuraci坦 i aquesta m辿s pr嘆xima al subjecte. En contraposici坦, al fons hi ha manca de contorns precisos, sembla m辿s uniforme i carent d'estructura. Joan Izquierdo
- 21. La mem嘆ria s el proc辿s cognitiu mitjan巽ant el qual es codifica, emmagatzema i recupera la informaci坦 adquirida Biol嘆gic Funci坦 cerebral, distribu誰da en infinitat de neurones interrelacionades Cognitiu s el proc辿s que ens permet emmagatzemar, retenir i recuperar informaci坦. No es pot aprendre realment sense la capacitat per a recordar Recordar Emmagatzematge evocaci坦 del record reconeixement d'un mateix Qu竪 recordem? coneixements, esdeveniments, sensacions o estats afectius del passat Joan Izquierdo
- 22. Enfocs i teories de la mem嘆ria Podem parlar de tres grans corrents dinvestigaci坦 sobre la mem嘆ria Associacionista Ebbinghaus Cognoscitiu (de processament de la informaci坦) Barlett Model de Mem嘆ria Multimagatzem Joan Izquierdo Atkinson y Shiffrin
- 23. Associacionista L'aprenentatge consisteix en l'adquisici坦 de noves associacions i el coneixement consisteix en patrons d'associacions que s'han apr竪s La mem嘆ria 辿s una c嘆pia de la realitat Principi de contig端itat: a major freq端竪ncia major associaci坦. El record es construeix, mitjan巽ant l'associaci坦 d'elements Principi de la posici坦 serial: organitzem laprenentatge segons una l嘆gica continua que ens permet crear relacions, com una mena dhistoria entre els diferents elements. Teoria de la interfer竪ncia: quant m辿s temps dediquem a aprendre informaci坦 nova, m辿s es retindr, posteriorment. Joan Izquierdo
- 24. Cognoscitiu (de processament de la informaci坦) Els resultats de l'aprenentatge depenen del tipus d'informaci坦 rebuda, com la processem i organitzem al nostre sistema de mem嘆ria Laprenentage es produeix quan linformaci坦 pot 竪sser emmagatzemada duna manera ordenada i significativa Principi de Selecci坦: l'辿sser hum construeix la seva mem嘆ria per a produir la seva pr嘆pia i 炭nica realitat. Principi dInterpretaci坦: el coneixement que adquirim ho tenim representat i organitzat en el nostre sistema de mem嘆ria (en imatges?, en paraules?, altres assenyalen que l'organitzaci坦 辿s jerrquica, uns altres que 辿s en forma de xarxes) Integraci坦: Coneixements previs fan possible laprenentatge de nous Joan Izquierdo
- 25. Model de Mem嘆ria Multimagatzem Mem嘆ria de curt pla巽 Mem嘆ria de llarg pla巽 Mem嘆ria sensorial Mem嘆ria primria Dep嘆sit permanent Capacitat amplia Perman竪ncia de +/- 15卒 a 20卒 dinformaci坦 transferida MCP. magatzem ic嘆nico+/- 1卒 magatzem ec嘆ic +/- 4卒 Capacitat limitada de 2 a +/- Capacitat ilimitada 7 elements/grups. Codificaci坦n precateg嘆rica Perman竪ncia: us i codificaci坦 Codificaci坦 verbal - ling端鱈stica Processos: Atenci坦n selectiva Codificaci坦 Semntica, Fragmentaci坦 augmenta la xarxes, nivells de Emparejamiento capacitat. profunditat, trets. Est鱈muls: Mem嘆ria de treball Recuperaci坦 Compara la informaci坦 nova amb l emmagatzemada a la Emmagatzematge dels MLP conceptes, sensacions, etc. Integrar el material nou amb 居 un cos organitzat de coneixements a la MLP 居 O Reps: Funci坦 dassaig / prctica Joan Izquierdo
- 26. Model de Mem嘆ria Multimagatzem Mem嘆ria epis嘆dica Mem嘆ria semntica (experiencial) Es refereix essencialment al autobiogrfica, guarda les viv竪ncies coneixement del m坦n i es compon de del subjecte en un ordre temporal. continguts abstractes i organitzats. s la mem嘆ria dels conceptes i principis generals i de les seves relacions, guarda la informaci坦 mitjan巽ant el llenguatge, organitzant-la de manera l嘆gica. Joan Izquierdo
- 27. Oblit La seva causa 辿s el pas del temps sense usar un tema. Si la informaci坦 retinguda no es refor巽a mitjan巽ant l'炭s, amb el temps va desapareixent fins a perdre's. Nom辿s amb el reps es pot Des炭s recuperar. La interfer竪ncia es d坦na quan un conjunt d'informaci坦 obstaculitza a altre conjunt. La informaci坦 retinguda es va perdent perqu竪 altra nova va entrant i ocupant el seu lloc, 辿s a Interfer竪ncia dir, la informaci坦 nova va interferint la qual ja es posse誰x. El psicoanlisi diu que 辿s un oblit motivat, que prov辿 de la voluntat. s un oblit total, ja que desapareix el possible rastre d'un succ辿s, degut al fet que produ誰x malestar, dolor, etc. El Repressi坦 resultat 辿s la desaparici坦. Joan Izquierdo