Los primeros hom鱈nidos aparecieron en frica hace 4 millones de a単os. A trav辿s de las especies Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus y Homo sapiens neanderthalensis, evolucionaron hasta convertirse en Homo sapiens sapiens, la 炭nica especie humana existente hoy en d鱈a. Los Homo sapiens sapiens surgieron en frica hace unos 40.000 a単os y se extendieron a otras partes del mundo.
Australopithecus fue un g辿nero de hom鱈nidos b鱈pedos que vivi坦 en frica hace entre 4 y 2 millones de a単os, con un tama単o cerebral similar a los grandes simios. Algunas especies como A. afarensis se cree que fueron ancestros del g辿nero Homo. Viv鱈an en zonas forestales y tropicales de frica oriental y central, se desplazaban en posici坦n erguida y se alimentaban de frutos y hojas.
Homo habilis vivi坦 hace entre 2.5 y 1.44 millones de a単os. Fue la primera especie del g辿nero Homo y se caracteriz坦 por ser el primer hom鱈nido capaz de fabricar herramientas de piedra de forma tosca. Aunque su dieta inclu鱈a carne, se cree que se dedicaba m叩s al carro単eo. El Homo habilis sent坦 las bases para la evoluci坦n del ser humano moderno gracias a su habilidad para tallar piedras de forma rudimentaria.
Este documento describe la evoluci坦n y migraciones de Homo sapiens. Se単ala que Homo sapiens comparte casi un 99% de sus genes con chimpanc辿s y bonobos. Los f坦siles m叩s antiguos de Homo sapiens tienen unos 200,000 a単os y proceden de Etiop鱈a. La evidencia gen辿tica y f坦sil sugiere que todos los humanos descienden de una 炭nica Eva mitocondrial que vivi坦 en frica hace 140,000-200,000 a単os. Homo sapiens comenz坦 a migrar fuera de frica hace unos 90,
Homo habilis fue la primera especie del g辿nero Homo que vivi坦 entre 2.5 y 1.44 millones de a単os atr叩s. Se caracteriz坦 por ser la primera en fabricar herramientas de piedra de forma sistem叩tica, lo que demuestra su gran capacidad manual y cognitiva. Aunque era b鱈pedo, a炭n manten鱈a algunas adaptaciones arb坦reas. Su mayor capacidad craneal de 650 cc lo diferenci坦 de los australopitecinos.
1) El Homo erectus fue la primera especie del g辿nero Homo en salir de frica hace 1.8 millones de a単os y colonizar Asia y Europa.
2) Se caracterizaba por su postura erguida, un cerebro m叩s grande que sus predecesores, y el uso sistem叩tico de herramientas y fuego.
3) El Homo erectus dej坦 un legado importante como la domesticaci坦n del fuego, que permiti坦 la colonizaci坦n de nuevas 叩reas y el desarrollo de habilidades humanas.
Los neandertales ten鱈an caracter鱈sticas f鱈sicas como esqueleto robusto, pelvis y extremidades anchas, y gran capacidad craneal. Eran n坦madas que viv鱈an en grupos organizados de unos 30 miembros, cazaban y recolectaban alimentos. Creaban herramientas de piedra como las de la cultura musteriense usando t辿cnicas como la talla Levallois, y pinturas rupestres como las de las cuevas de Lascaux.
2. LORIGEN DELS HUMANS
La hist嘆ria 辿s la ci竪ncia que estudia
tots els fets protagonitzats pels 辿ssers
humans des dels seus or鱈gens fins a
lactualitat. Compr竪n un per鱈ode de
milions danys que es divideix en
diferents etapes.
3. LORIGEN DELS HUMANS
1. La 沿姻艶鞄庄壊岳嘆姻庄温
La 永姻艶鞄庄壊岳嘆姻庄温 abra巽a un per鱈ode de
temps que comen巽a amb lorigen de
lesp竪cie humana, ara fa m辿s de dos
milions danys, i sest辿n fins laparici坦
de lescriptura (3.500 aC.). No hi ha
testimonis escrits de lactivitat humana
durant aquest per鱈ode de temps tan
llarg, nom辿s testimonis arqueol嘆gics.
4. LORIGEN DELS HUMANS
1.1 Les etapes de la 沿姻艶鞄庄壊岳嘆姻庄温
Al 永温鉛艶看鉛鱈岳庄界 (edat de la "pedra antiga")
la humanitat vivia de la ca巽a i la
recol揃lecci坦, i era n嘆mada; despr辿s, en
el Neol鱈tic (edat de la "pedra nova"), va
aprendre a domesticar animals i a
cultivar la terra, i es va tornar
sedentria.
5. LORIGEN DELS HUMANS
1.1 Les etapes de la 沿姻艶鞄庄壊岳嘆姻庄温
Les primers not鱈cies escrites de la
Pen鱈nsula Ib竪rica ens van arribar
grcies als grecs i els romans, 辿s a dir,
en els temps de transici坦 a la Hist嘆ria o
Protohist嘆ria. La Hist嘆ria comen巽a
quan una civilitzaci坦 辿s capa巽 de
generar documents escrits.
6. LORIGEN DELS HUMANS
2. Els or鱈gens humans
Els primers 辿ssers humans
Adaptaci坦 i evoluci坦.- Fa uns sis
milions danys, alguns primats, a
lfrica, van comen巽ar una lenta
evoluci坦 per a adaptar-se a les noves
condicions climtiques i sobreviure en
un medi hostil.
7. LORIGEN DELS HUMANS
2. Els or鱈gens humans
No tenien grans qualitats f鱈siques, per嘆
van ser capa巽os dorganitzar-se en
grups per ca巽ar a les planes. Eren els
primers hom鱈nids, que amb el pas del
temps van donar lloc a lesp竪cie
humana.
8. LORIGEN DELS HUMANS
2. Els or鱈gens humans
No tenien grans qualitats f鱈siques, per嘆
van ser capa巽os dorganitzar-se en
grups per ca巽ar a les planes. Eren els
primers hom鱈nids, que amb el pas del
temps van donar lloc a lesp竪cie
humana.
17. LORIGEN DELS HUMANS
3.3油L卒hbitat
-油Era油n嘆mada:油es油despla巽ava油d卒un油lloc油a油l卒altre,油seguint油
els油moviments油del油ramats油d卒animals油que油els油servia油
d卒aliment.
-油S卒instal.laven a prop d卒un lloc amb amb aigua perqu竪油
permetia油 la油 pres竪ncia油 de油 vegetaci坦油 i油 d卒animals,油 i油 feia油
possible油activitats油com油ca巽ar,油recol.lectar
18. LORIGEN DELS HUMANS
3.3油L卒hbitat
-油Vivien油en油coves油o油balmes.
-油Tamb辿油constru誰en油cabanes油o油tendes油fetes油amb油troncs,油
ossos油i油pells.
19. LORIGEN DELS HUMANS
3.4 Creences i primeres manifestacions art鱈stiques
- L卒Homo erectus comen巽a a desenvolupar creences
mgiques i religioses.
- El foc es converteix en un element que simbolitza for巽a,
prosperitat i seguretat.
- Celebraven cerim嘆nies dirigides pel bruixot o xaman,
que podia interpretar senyals de la natura.
- Els homes del Neandertal comencen a enterrar els
morts, perqu竪 creien en un m坦n m辿s enll de la mort.
20. LORIGEN DELS HUMANS
3.4 Creences i primeres manifestacions art鱈stiques
- Els homes del Neandertal
comencen a enterrar els morts,
perqu竪 creien en un m坦n m辿s enll
de la mort.
- Les pintures rupestres representen
escenes de ca巽a.
- Les esttues femenines Venus,
representaven la fertilitat
de la dona.
23. LORIGEN DELS HUMANS
4. EL NEOLTIC
- Neol鱈tic vol dir pedra nova.
- S卒utilitzaven eines fetes de diferents tipus de pedra
que es polien acuradament.
-Es va descobrir l卒agricultura i es comencen a
domesticar els animals.
- Es produeix una revoluci坦 tecnol嘆gica: invenci坦
cistelleria, la cermica, i la roda, l卒炭s dels animals per
al tir.
24. LORIGEN DELS HUMANS
4.1 Els pagesos i ramaders
- Els homes del Neol鱈tic es van adonar de les
possibilitats d卒obtenir aliments a partir del
desenvolupament de t竪cniques agr鱈coles: sembrar
llavors, treure males herbes, podar els arbres
fruiters
25. LORIGEN DELS HUMANS
4.1 Els pagesos i ramaders
- Van comen巽ar a domesticar alguns animals que
vivien en ramats (bous i vaques, cabres, ovelles).
Van aconseguir que visquessin i es reprodu誰ssin en
captivitat.
- El gos es va convertir en un
aliat per ca巽ar, pasturar
animals i el gat combatia
els rosegadors.
26. LORIGEN DELS HUMANS
4.2 La revoluci坦 t竪cnica
- Van fabricar eines noves i millors: la fal巽, l卒aixada, el
mol鱈 de m.
- Comencen a fabricar recipients per emmagatzemar
aliments per tal d卒afavorir la seva conservaci坦, aix鱈
neix la cistelleria i la cermica.
28. LORIGEN DELS HUMANS
4.2 La revoluci坦 t竪cnica
- Cap al 3.500 aC s卒inventa la roda, s卒aplica en els
sistemes de transport (carret坦), en la cermica
(torn).
- Amb l卒evoluci坦 de la cistelleria es va desenvolupar
el teixit i es va inventar el fus que permetia
aconseguir fils llargs.
29. LORIGEN DELS HUMANS
4.3 L卒hbitat concentrat i els canvis socials
- Van abandonar el nomadisme.
- Van consruir habitatges en llocs propers a l卒aigua
que oferia una protecci坦 natural.
- Els poblats es constru誰en amb pedra, fusta, joncs,
fang i tova.
30. LORIGEN DELS HUMANS
4.3 L卒hbitat concentrat i els canvis socials
- Les cases es contru誰en de costat formant una ciutat
sense carrers ni places.
- Tenien muralles de pedra flanquejades per grans
torres circulars.
31. LORIGEN DELS HUMANS
4.3 L卒hbitat concentrat i els canvis socials
- L卒economia productora d卒aliments va produir un
augment de la poblaci坦, i una valoraci坦 diferent dels
seus membres, s卒adonen que el repartiment de les
feines els fa m辿s eficients.
- Els homes s卒encarreguen de la protecci坦 del grup i de les
tasques agr鱈coles, fabricaci坦 d卒eines
- Les dones reforcen el seu paper de mares, i
s卒especialitzen en la conservaci坦 d卒aliments,
fabricaci坦 de vestits i la ramadreia, i tenir cura dels
ancians.
- Apareixen les figures del cap del poblat, del cap de
l卒ex竪rcit i el bruixot.