More Related Content
What's hot (20)
Similar to Resum la prehistòria (20)
Recently uploaded (10)
Resum la prehistòria
- 1. TEMA 9 LA ʸ鷡Ò
- 2. QUÈ APRENDRÀS? -Com van evolucionar els nostres avantpassats (Procés d’HOMINITZACIÓ) -Les comunitats de caçadors-recol·lectors PALEOLÍTIC -Els poblats agrícoles i ramaders NEOLÍTIC -Els primers metal·lúrgics L’EDAT DELS METALLS -Art i màgia. ART PALEOLÍTIC -Com es construïen els MEGÀLITS -Els jaciments arqueològics -La Prehistòria a la península Ibèrica i València
- 3. 1.Com van evolucionar els nostres avantpassats? Anomenem HOMINITZACIÓ al llarg procés evolutiu pel qual sorgiren els primers homínids i, més endavant i a partir d’ells, l’espècie humana Les persones pertanyem a l'espècie humana, el grup dels primats, la família dels mamífers i el regne animal A El procés d’hominització A continuació enumerarem, ordenadament, els principals canvis anatòmics d’aquest procés: -Adopció de la posició vertical i la marxa bípeda. Permeté una millor visió i alliberar les extremitats superiors. Així les mans pogueren utilitzar-se per a fabricar utensilis -Desenvolupament del cervell. Al mantindre el cap sobre l’esquena paulatinament la capacitat cranial va anar augmentant. -Disminució de la mida de dents i mandíbules gràcies a l’ús del foc per a cuinar aliments -Aparició del front pla i sorgiment del mentó Aquestos canvis tingueren una sèrie de conseqüències, com ara: -Augment de la intel·ligència i aparició del llenguatge -Creació d’instruments per a dominar el medi i col·laboració grupal en tasques complexes (caça)
- 4. B Dels homínids a l’ésser humà actual (per ordre cronològic) Sorgiment: Vall del Rift (Àfrica oriental) fa uns 3’5 milions d’anys -Australopithecus afarensis. Tecnologia: pals i pedres, sense instruments Nous trets: bipedisme Sorgiment: Àfrica oriental, fa uns 2,3 milions d’anys -Homo Habilis Tecnologia: inicia la fabricació i ús d’utensilis (còdols afilats, chopper) Nous trets: Capacitat de parlar Sorgiment: Àfrica oriental fa 1,6 milions d’anys. S’estengué per tot Àfrica i Euràsia -Homo Erectus Tecnologia: Ús del bifaç, una pedra de sílex esmolada per les dues cares Nous trets: Caçava en grup i dominava l’ús del foc Sorgiment: a Europa fa uns 300 mil anys extingint-se fa 40 mil -Home de Neanderthal Tecnologia: Eines de sílex: fletxa, raspador, perforador... Nous trets: Inici dels soterraments Origen: fou una evolució a partir de l’Homo erectus Sorgiment: Àfrica oriental, fa 200 mil anys. S’escampà arreu del món -Homo Sapiens Tecnologia: Eines d’os i banya (propulsor, arpó) Nous trets: sorgiment de l’art Altres detalls: Arribà a Europa fa 40 mil anys i causà la fi del Neanderthal ATENCIÓ: Les dates són aproximades, no exactes
- 5. 2.Les comunitats de caçadors recol·lectors Amb l’aparició de l’ésser humà s’inicia la primera etapa prehistòrica, el PALEOLÍTIC* Les primeres formes de vida humana. L’ECONOMIA Les comunitats humanes primitives vivien de la caça d’animals, la recol·lecció de fruits i la pesca Com que la caça de grans mamífers (búfals, mamuts...) era impossible individualment, exigia la cooperació, és a dir, el sorgiment de grups de caçadors-re També caçaven rèptils i petits animals (aus, conills) SI te n’adones, no produïen ni creaven res de nou. Ans al contrari, es limitaven a atacar altres éssers vius per alimentar-se. És per això que diem que eren depredadors Aquests primers grups humans no vivien sempre al mateix lloc sinó que anaven movent- se pel territori, sovint seguint colles d’animals, buscant menjar i refugi. És a dir, eren NÒMADES, i preferien llocs pròxims a cursos d’aigua i abrics naturals i coves per arrecerar-se El domini del FOC Fa, aproximadament (d’ara en avant aprox.) 400 mil anys l’Homo erectus descobrí el foc Prompte se n’adonà de que li era profitós i mirà de mantenir-lo encés Més avant aconseguiren, per ells mateixos, encendre’l El domini del foc fou un element afavoridor del progrés humà perquè: -Permeté l’escalf, aüixar les feres, il·luminà la nit -Cuinar els aliments, fent-los més fàcilment digeribles La fabricació d’INSTRUMENTS *ʲDZíپ vol dir «pedra vella» És una habilitat exclusivament humana que passà per diverses fases: -Inicialment, usaven simples pedres tallades (còdols) per a esmolar i aconseguir fulles tallants -Després, utilitzaren nous materials. El primer, el sílex, és un mineral duríssim que es trenca en làmines ben esmolades si se’l colpeja -Amb sílex fabricaven bifaços, eines tallades per les dues cares, que servien per tallar fusta, trossejar animals, arrancar brosses... -Molt lentament, progressaren fins crear atifells més especialitzats i precisos: raspadors, puntes de llança, perforadors...
- 6. -També feren servir nous materials (os, banys) per crear noves eines (arpons i agulles) Passos per a la fabricació d’un bifaç Raspador (dalt) Ganivet (baix) 3. Els poblats agrícoles i ramaders. NEOLÍTIC* Una sèrie de canvis acumulats van donar lloc al pas a una nova etapa prehistòrica, el Neolític: (expressió que significa -Descobriment de l’agricultura i la ramaderia -Abandó del nomadisme pel sedentarisme Producció d’aliments i sedentarisme A través de l’observació els humans comprengueren que les llavors originaven plantes. D’aquesta manera començaren a sembrar-les i seleccionar-ne les que més collita oferien. És així com s’originà l’agricultura Igualment, en conéixer el comportament dels animals a fons van poder domesticar-los, és a dir, dominar-los i criar-los en granges. Així sorgí la ramaderia El fet de no necessitar desplaçar-se constantment per a obtenir aliments i l’obligació de tindre cura de conreus i ramats féu que aquests grups decidiren viure en llocs fixes, permanents, és a dir, esdevingueren sedentaris.
- 7. Com era un poblat neolític? -Se situaven en elevacions del terreny, pròxims a cursos d’aigua i amb freqüència protegits d’atacs per murs o fossats -Eren autosuficients, això és, produïen tot allò que necessitaven i apenes existien intercanvis amb altres grups (objectes molt valorats: petxines, ceràmica...) -Les cases es construïen amb fang i palla o rajoles i es cobrien de branques i palla -Al sòl excavaven sitges per emmagatzemar el gra -Les primeres plantes conreades foren els cereals (blat, ordi) i els llegums (llenties, pèsols) -Els primers animals domesticats foren les cabres, les ovelles i els porcs Poblat neolític Noves eines i nous estris TECNOLOGIA destral (talar) L’agricultura requeria de noves eines: corbella (segar) molí (moldre) arada (cavar) Aquestes es feien pulint la pedra i no colpejant-la com abans. Així, Neolític té el significat de «pedra nova»* La ceràmica respongué al desig de guardar, transportar i coure els aliments Per elaborar vestits i mantes s’usava el fus i el teler
- 8. Ferramentes neolítiques Ús del fus (baix) i el teler (dalt) Origen i difusió del Neolític -L’agricultura la ramaderia i el sedentarisme aparegueren, inicialment, en una zona del Pròxim Orient regada per grans rius (Tigris, Eufrates i Nil) i coneguda com el Creixent Fèrtil. Pràcticament alhora sorgiren en altres zones d’Àsia i Amèrica -Fa aprox. 9000 anys aquestos canvis s’estengueren a través del Mediterrani per la costa i pels rius cap a l’interior 4. Els primers metal·lúrgics. L’EDAT DELS METALLS El descobriment dels metalls -S’inicià al Pròxim Orient fa, aprox. 7000 anys (V mil·lenni a.C) -El primer metall trballat fou l’or, aconseguint-lo aplanar mitjançant el martelleig. Amb ell s’elaboraven joies i ornaments -Més tard es treballà amb el coure, el bronze i el ferro, que donen nom a les tres etapes de l’Edat dels Metalls: Edat del Coure (5000 a.C)→ Forja (escalfament del metall per modelar-lo) → Fosa, procés posterior i més complex, liqua el metall en motlles Edat del Bronze (3000 a.C) → Fruit de la mescla de coure i estany → Més dur i tallant que el coure Edat del Ferro (2000 a.C) → Metall idoni per a fabricar armes i eines agrícoles per ser dur i resistent ATENCIÓ: No s’abandonà del tot l’ús dels metalls anteriors en les etapes posteriors
- 9. Objectes i eines del poblat del Tossal del Mortòrum a Cabanes (la Plana Alta) Una societat més diversificada -Elaborar i treballar metalls era una tasca que no podia fer qualsevol. Necessitava veritables especialistes. -Això va dur a una divisió del treball dintre les comunitats i l’aparició dels oficis artesans: joiers, ceramistes, metal·lúrgics...) -Per tant, ja no tots realitzaven les mateixes tasques -Això condugué a un augment de la producció i a l’intercanvi de productes o comerç. -Per facilitar el comerç a distància sorgí la navegació a vela i s’inventà la roda, usada en carros tirats per bous i cavalls -Amb el sorgiment d’aquests nous oficis especialitzats, aparegueren nous grups socials que començaren a acumular riquesa. Era la fi de la societat igualitària. -La necessitat de protegir terres, animals i objectes creà l’ofici de guerrer. Els grups militars eren liderats per un cabdill o rei, que exercia el seu poder sobre diversos poblats. Assistim al naixement de les tribus. Els poblats seguien situant-se en alterons i s’envoltaven de muralles. 5. Art i màgia. ART PALEOLÍTIC L’art humà començà a les acaballes del ʲDZíپ. El primer art fou el rupestre. TRETS: -Se situava a les parets de les coves -Incloïa pintures (art parietal) i objectes de pedra, os i banya (art moble) -Quina intenció tenien? Hi ha diverses interpretacions però no ho feien simplement per passar-ho bé
- 10. A Art moble Trossos menuts amb animals gravats o pintats Presenta diverses modalitats Propulsors decorats i penjolls (os, ivori) Venus paleolítiques→ figures femenines, culte a la fertilitat → exageren cuixes, malucs i pits B Pintures de les coves Distingim dues grans tendències: Pintura naturalista Aparegueren fa 30 mil anys Dibuixen animals (búfals, cavalls) solts amb molt de detall i volum rocós Apareixen mans i símbols geomètrics estranys Colors més usats: roig, ocre i negre De vegades un traç negre contorneja les figures Pintura esquemàtica Sorgida fa uns 10 mil anys Representen escenes de caça o vida quotidiana amb humans Solen ser d’un sol color i més esquemàtiques (simplificades) Venus de Willendorf (Àustria) Placa de la Cova de Parpalló (Gandia, la Safor) Font: lugaresconhistoria.com Escena d’Altamira (Cantàbria) esquerra Escena Cova dels Cavalls (Tírig, Alt Maestrat) dreta
- 11. 6. Com es construïen els megàlits? Els megàlits són uns monuments consistents en grans lloses de pedra Queden molts misteris per resoldre al voltant dels megàlits: -Com s’alçaven i transportaven aquestes pedres enormes? -Quina funció se’ls atorgava? A Tipus de megàlits Definició: gran pedra clavada verticalment MENHIR Podrien ser commemoratius o servir com a límit territorial Definició: tenen una cambra formada per grans pedres verticals cobertes per lloses DOLMEN Es creu que estaven coberts i protegits per monticles d’arena i pedres Definició: Conjunt de pedres verticals i lloses horitzontals que formen un cercle CROMLEC Possible funció: culte agrari o solar, observatori astronòmic? B Construcció d’un megàlit La construcció dels monuments megalítics era tan complicada que, per si mateixa, demostra l’existència d’una societat organitzada i, segurament, amb líders establerts i divisió del treball al darrere Es creu en la possibilitat que reutilitzaren megàlits vells per a usar-los en la construcció d’altres de nous segons evidències arqueològiques Menhir (esquerra) Dolmen (dalt) Cromlec (dreta)
- 12. 7. Els jaciments arqueològics A L’Arqueologia És la ciència encarregada de trobar, rescatar i analitzar vestigis materials (objectes, monuments, fòssils...) del passat És imprescindible per a l’estudi de la Prehistòria ja que aleshores no existia l’escriptura i només podem conéixer aquelles societats a través de les restes que ens han llegat B Què és un jaciment arqueològic -Definició: lloc habitat pels humans en el passat, les restes materials de la presència dels quals han arribat fins els nostres dies -Aquestes restes es dipositen en capes, o estrats, superposades -Els estrats més profunds, o inferiors, són els més antics http://arqueologiamodernaycontemporanea.blogspot.com/ → Font 8. La Prehistòria a la Península Ibèrica i València Cronologia aproximada -ʲDZíپ (800 mil-8000 a.C) -Neolític (8000-3000 a.C) -Edat del Coure (3000-1700 a.C) -Edat del Bronze (1700-1000 a.C) -Edat del Ferro (1r mil·lenni a.C)
- 13. A El ʲDZíپ Els primers pobladors arribaren des d’Àfrica fa uns 800 mil anys Principals restes→ Jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), constituïnt l’espècie Homo antecessor (Miguelón) Al territori valencià les primeres restes humanes tenen uns 400 mil anys d’antiguitat En l’Art paleolític distingim dues zones diferenciades segons l’etapa i estil de les pintures: Pintura rupestre cantàbrica: - Sorgeix a partir del 30 mil a.C al nord peninsular - Estil naturalista, apareixen animals de colors vius, sovint aïllats -Destaquen: Altamira (Cantàbria), Tito Bustillo (Astúries), Santimamiñe (Euskadi), etc. Pintura rupestre llevantina -Apareix a l’àrea mediterrània a partir del 6000 a.C -Temàtica: escenes de vida quotidiana (caça, recol·lecció...) -Tècnica: d’un sol color, són esquemàtiques -Al territori valencià són xicotetes, de color roig o negre, amb forta sensació de moviment -Destaquen: Cova de l’Aranya, Barrancs de asulla i la Valltorta... B El Neolític -Els primers grups humans neolítics a la península es remuinten al VI mil·lenni a.C -Es creu que adoptaren els costums neolítics pel contacte amb pobles de la Mediterrània oriental -A terres valencianes vivien en coves (Sarsa, Bocairent) o cabanyes, formant poblats (Casa de Lara, Villena) -Fabricaven ceràmica cardial (decorada amb incisions de petxines o cardium) així com cistelles (d’espart) i teixits (de llana) C l’Edat dels Metalls -A nivell peninsular destaquen les cultures de Los Millares i El Argar, a l’actual província d’Almeria -La difusió dels metalls va anar acompanyada del sorgiment de poblats fortificats i del fenòmen megalític, quasi inexistent a València -Ací, en canvi, sorgiren les coves de soterrament -El ferro arribà a través dels Pirineus (celtes) i de navegants del Mediterrani oriental -Com a element singular destaca el tresor de Villena, conjunt de joies (bols, braçalets...) de l’Edat del Bronze.