More Related Content
What's hot (13)
Similar to Llum (20)
Llum
- 1. Merc竪 Feliu Cuberes, i Omara Garc鱈a Hern叩ndez.
- 3. La llum sempre es blanca La llum passa a traves dels ulls i la transforma en colors. Com si el nostre ull fossi una gota daigua. La llum sempre es propaga amb l鱈nea recta.
- 4. La llum 辿s la porci坦 visible per l'ull hum. La llum 辿s energia, pot provenir de fonts naturals o artificials. En f鱈sica el terme tamb辿 pot ser utilitzat per a d'altres formes de radiaci坦, electromagn竪tica; visible o no. La llum visible 辿s aquella porci坦 amb longituds d'ona entre aproximadament molta capacitat. Les tres caracter鱈stiques bsiques de la llum s坦n la brillantor (o amplitud), el color (o freq端竪ncia) i la polaritzaci坦 (o angle de vibraci坦). A causa de la dualitat ona-part鱈cula, la llum presenta propietats tant d'ones com de part鱈cules.
- 5. Relaci坦 emp鱈rica, descoberta per ASEddington, la qual estableix que generalment la lluminositat Atribut de la sensaci坦 visual segons el qual una superf鱈cie determinada sembla emetre m辿s o menys llum... Qualitat de llumin坦s d'un objectiu o d'una 嘆ptica.
- 6. El color 辿s la sensaci坦 causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experi竪ncia. La percepci坦 del color es veu altament influ誰da pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color tamb辿 s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
- 7. La polaritzaci坦 辿s una caracter鱈stica de les ones , com la llum, que descriu la direcci坦 de travessa d'un camp el竪ctric. De manera m辿s general, la polaritzaci坦 d'una ona transversal descriu la direcci坦 en el pla perpendicular a la direcci坦 en qu竪 viatja l'ona. A difer竪ncia de fen嘆mens m辿s familiars com les ones a l'aigua.
- 8. La freq端竪ncia i la longitud d'ona segueixen la relaci坦: Tota la llum es propaga a una velocitat finita. Fins i tot els observadors en moviment uniforme mesuren sempre el mateix valor de la velocitat de la llum en el buit, com 299.792.458 m/s; De tota manera, quan la llum passa a trav辿s d'un medi transparent com aire, aigua o vidre, la seva velocitat es redueix, i pateix refracci坦.
- 9. Tamb辿 passa aix坦 amb les lents: Lents convergents: Les seves propietats son concentrar els rajos lluminosos que les travessen. Lents divergents. Les seves propietats son dispersar els rajos lluminosos que les u travessen. Quan la llum passa dun medi en un altre, els rajos lluminosos poden experimentar un canvi de direcci坦, 辿s a dir una modificaci坦 de la seva traject嘆ria.
- 10. Els raigs del sol quan reboten amb la superf鱈cie dun cos,canvien de direcci坦. La llum 辿s reflecteix sobre una superf鱈cie amb un angle, amb el qual hi ha incidit. Miralls plans. Produeixen una imatge sense modificacions. Miralls convexos. Tenen la superf鱈cie corba, cap enfora. La imatge 辿s veu distorsionada i m辿s petita. Miralls c嘆ncaus. Tenen la superf鱈cie corba, cap endins. La imatge 辿s veu distorsionada i m辿s gran.